<\/p>\n
La presentaci\u00f3 del llibre, editat per “Publicacions Diputaci\u00f3 de Granada”, es va dur a terme a la sala de la Biblioteca Ar\u00fas de Barcelona, que estava ple de p\u00fablic.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Antonina Rodrigo i Montse Fernandez-Garrido<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n L’escriptora va parlar durant dues hores, no solament d’aquest \u00faltim llibre sin\u00f3 tamb\u00e9 del que ha escrit i publicat sobre el seu poeta predilecte, Federico Garc\u00eda Lorca<\/strong>, aix\u00ed com de l’actriu catalana Margarita Xirgu<\/strong>. Damunt la taula, llu\u00efa un flamant ram de flors amb els colors de la bandera republicana que una amiga feminista li havia regalat.<\/span><\/p>\n “Mujeres granadinas represaliadas”. Un preci\u00f3s llibre de 342 p\u00e0gines amb nombroses fotografies in\u00e8dites en blanc i negre i en color, en qu\u00e8 la escriptora descriu una vintena d’esgarrifosos i tr\u00e0gics relats de la nostra hist\u00f2ria recent, despr\u00e9s d’ haver-se submergit durant anys en una profunda recerca en biblioteques, arxius, hemeroteques i mitjan\u00e7ant innombrables entrevistes personals als familiars de les dones que hi apareixen.<\/span><\/p>\n Vicenta Lorca<\/strong>, mare del poeta Federico Garc\u00eda Lorca, Matilde Robles<\/strong>, mare dels germans Quero<\/strong> (c\u00e8lebres guerrillers assassinats pels franquistes) i que va morir de pena, Agustina Gonz\u00e1lez L\u00f3pez<\/strong>, la primera sabatera prodigiosa, Do\u00f1a Paquita Casares<\/strong>, la mestra d’Antonina, republicana i exemple an\u00f2nim de l’educaci\u00f3 lliure i humanista auspiciada per la defenestrada Rep\u00fablica, Concha Moreno Grados<\/strong> i les germanes Peinado<\/strong> “Ni\u00f1as de Carmen”, denunciades i afusellades, les milicianes (tot i que la guerra era cosa d’homes) Nicolasa Ortega Hita<\/strong>, una mestra de la desbandada de M\u00e1laga, Matilde Cantos Fern\u00e1ndez<\/strong>, la vella socialista de pobresa digna, Angeles Fern\u00e1ndez L\u00f3pez<\/strong>, la pastissera de l’Albayc\u00edn, la peixatera Trinidad Capeli<\/strong>, afusellada i exterminada la seva fam\u00edlia, Do\u00f1a Clotilde Garc\u00eda Picossi<\/strong>, represaliada social en la realitat i ficci\u00f3 lorquiana, Laura de los R\u00edos Giner<\/strong>, la nena que tocava el piano a quatre mans amb el Mestre Manuel de Falla<\/strong>, Isabel Garc\u00eda Lorca<\/strong>, la ferida perdurable, Rosario Fregenal Pi\u00f1ar<\/strong> (Fregenala), la ve\u00efna rebel de Manuel de Falla, Maruja Ruiz Martos<\/strong>, l\u00edder de Motor Ib\u00e9rica, Elvira P\u00e9rez C\u00e1ceres<\/strong>, secretaria de la ministra de Sanitat i d’Assist\u00e8ncia Social Frederica Montseny<\/strong>, Purificaci\u00f3n <\/strong>i Enriqueta Rivas Castro<\/strong>, mestres del Salar, assetjades pel terror falangista fins al su\u00efcidi. Y Mar\u00eda Garrido Mart\u00edn<\/strong>, la meva mare i Leonor Martin Pajares<\/strong>, la meva \u00e0via, represaliades per ser filla i esposa d’un guerriller, Juan Garrido Donaire<\/strong>, alies Olla Fr\u00eda.<\/span><\/p>\n Antonina Rodrigo<\/strong> ens parla de la Granada que “es va mostrar amb perfil pusil\u00b7l\u00e0nime a l’acabament de la guerra civil el 1939, acovardit i rendit als revoltats des del primer moment, tret d’algunes excepcions en l’exemple d’homes i dones que lluitaren en la guerra i en la postguerra per a defensar les seves conviccions”. El seu llibre “pret\u00e9n recuperar i retenir la mem\u00f2ria hist\u00f2rica d’aquesta lluita feminista en l’adversitat a trav\u00e9s de dones molt diferents…”.<\/span><\/p>\n Un llibre imprescindible ( i amb el preu assequible de quinze euros), per a con\u00e8ixer un mica millor la hist\u00f2ria d’una ciutat que, junt amb Saragossa, fou de les m\u00e9s cruelment castigades pel franquisme. Un llibre de dones, per a dones i homes que vulguin aprofundir en el nostre passat recent, de la m\u00e0 d’una de les m\u00e9s insignes investigadores espanyoles.<\/span><\/p>\n Antonina Rodrigo t\u00e9 en el seu haver nombrosos reconeixements: entre d’altres, la Creu de Sant Jordi, la “Medalla al M\u00e9rito de la Ciudad de Granada” i la “Medalla de Andaluc\u00eda”. I al barri de l’Albaic\u00edn una placeta porta el seu nom.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0\u00a0 El passat 25 de setembre va tenir lloc la presentaci\u00f3 de l’\u00faltim llibre “Mujeres granadinas represaliadas”, de la historiadora Antonina Rodrigo (nascuda al febrer de 1935 al barri de l’Albaic\u00edn de Granada i resident a Barcelona des de […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":34970,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26524],"tags":[49494],"class_list":["post-66450","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-memoria-historica","tag-montse-fernandez-garrido-7"],"yoast_head":"\n![\"Montse](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/Montse_Fernandez-Garrido_2.jpg\")
<\/p>\n