Les hist\u00f2ries de vida s\u00f3n la millor manera d’explicar realitats que resulten complexes i poc visibilitzades: la precarietat, la crisi d’habitatge i pobresa energ\u00e8tica, i els seus efectes en la salut, tenen fonamentalment rostre de dona i en gran part de dones migrades.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n D’aquesta manera, amb testimonis, va ser presentat, el passat 4 d’octubre a la Lleialtat Santsenca del barri de Sans, l’Informe II. Perspectiva de g\u00e8nere sobre el dret a l’habitatge i la pobresa energ\u00e8tica a Barcelona que revela dades molt dures sobre la precarietat i angoixa en qu\u00e8 viuen moltes dones. Una realitat que resulta totalment invisible per la forma en qu\u00e8 es recullen les dades oficials.<\/span> El que revela l’informe colpeja: la meitat de les dones corren risc de pobresa; en el grup social amb menors ingressos econ\u00f2mics la bretxa salarial de g\u00e8nere arriba al 40%; s\u00f3n dones les que porten la llar en el 80% dels casos de fam\u00edlies “monoparentals”, de manera que l’informe parla de “monomaternals”; s\u00f3n majoria important les dones que cedeixen o redueixen la seva activitat laboral remunerada per dedicar-se a cuidar la llar o a una altra persona; s\u00f3n les treballadores de la llar que viuen en situaci\u00f3 de pobresa (80%), aix\u00ed com les jubilades i, en menor difer\u00e8ncia en relaci\u00f3 als homes, els qui tenen una feina i els que estan a l’atur.<\/span> Aquesta situaci\u00f3 de pobresa, que afecta en major mesura a la poblaci\u00f3 femenina, fa que la relaci\u00f3 del g\u00e8nere amb la precarietat en l’acc\u00e9s a un habitatge i amb l’experi\u00e8ncia de viure en pobresa energ\u00e8tica sigui directa i que, a m\u00e9s, aix\u00f2 provoqui efectes en la salut de les dones que la pateixen.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n L’informe<\/span><\/strong> De la depressi\u00f3 i altres malalties, a m\u00e9s de la seva lluita constant per tirar endavant, tot i els “assetjaments” de bancs i empreses prove\u00efdores de serveis b\u00e0sics per cobrar factures, mitjan\u00e7ant bufets d’advocacia i cobradors, \u00e9s del que van parlar Ana L\u00f3pez<\/strong> de la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca de Barcelona (PAH BCN) i Cecilia Carrillo<\/strong> de l’Alian\u00e7a contra la Pobresa Energ\u00e8tica (APE), les dues dones migrades dedicades a tasques de neteja i cures.<\/span> L’informe, anomenat “Radiografies de la situaci\u00f3 del dret a l’habitatge, la pobresa energ\u00e8tica i seu impacte a la salut a Barcelona. II. Perspectiva de g\u00e8nere sobre el dret a l’habitatge i la pobresa energ\u00e8tica a Barcelona”, va ser elaborat a partir d’una base de dades creada en els anys 2017-2018 per totes les entitats esmentades i es van fer enquestes en profunditat i entrevistes.<\/span> \u00c9s a trav\u00e9s de les entrevistes en profunditat, principalment, que s’ha buscat “donar veu a les persones afectades” ja que mitjan\u00e7ant les enquestes no es reflecteix exactament la situaci\u00f3 en qu\u00e8 viuen i els efectes de la precarietat energ\u00e8tica en aspectes com la salut, va dir Gonz\u00e1lez durant la presentaci\u00f3 de l’informe.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0Irene Gonz\u00e1lez, Eva Fernandez, Cecilia Carrillo i Ana L\u00f3pez.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Abs\u00e8ncia de dades de g\u00e8nere<\/span><\/strong> Les conclusions a qu\u00e8 arriba l’estudi comencen amb el seu reclam i den\u00fancia de l’abs\u00e8ncia de dades desagregades per g\u00e8nere, situaci\u00f3 que amaga, asseguren, la feminitzaci\u00f3 de la pobresa. Aix\u00f2 passa en tenir en compte la “llar” com a unitat d’an\u00e0lisi i no a la posici\u00f3 que en ella tenen les dones.<\/span> “L’Enquesta (oficial) de condicions de vida no fa refer\u00e8ncia a la situaci\u00f3 de les persones en funci\u00f3 de la seva renda individual – que seria on es poden percebre les desigualtats de g\u00e8nere – sin\u00f3 en funci\u00f3 de la seva situaci\u00f3 familiar”, assenyala l’informe que utilitza dades de la C\u00e0tedra d’Inclusi\u00f3 Social de la Universitat Rovira i Virgili, que fa servir un altre indicador per valorar el risc de pobresa que calcula els ingressos individuals, per obtenir que la taxa de risc de pobresa \u00e9s del 25,75 per als homes i que aquesta puja al 49,7% en el cas de les dones. Dins d’aquest panorama, les fam\u00edlies monomaternals (80%) s\u00f3n les que tenen m\u00e9s problemes.<\/span> Assenyala a m\u00e9s que en tenir informaci\u00f3 desagregada s’arriba a evidenciar la precaritzaci\u00f3 de les dones en el mercat laboral, on la bretxa salarial de g\u00e8nere es dispara fins al 40% en el percentil 10 de renda, que correspon a poblaci\u00f3 m\u00e9s vulnerable. Aix\u00ed mateix, les dones tenen m\u00e9s jornada parcial de treball i es troben en les activitats que tenen menys valor afegit.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Un p\u00fablic molt atent va fer preguntes despr\u00e8s de la presentaci\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Rostre de dona<\/span><\/strong> Les dones tenen una forta vinculaci\u00f3 a la llar i a les cures, afegeix l’informe, situaci\u00f3 que obliga sovint a que elles es vegin empeses a disminuir la seva participaci\u00f3 en el treball remunerat.<\/span> \u00c9s aix\u00ed que “els col\u00b7lectius on el risc de pobresa \u00e9s m\u00e9s gran, i per tant tenen el risc de patir inseguretat residencial i \/ o pobresa energ\u00e8tica, s\u00f3n les fam\u00edlies monomarentals, les dones jubilades, les que es dediquen a tasques dom\u00e8stiques (en la fam\u00edlia o per compte d’altri), les dones en atur, les afectades per viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, les dones migrades, les que exerceixen la prostituci\u00f3 i les ex-convictes”.<\/span> En suma, la pobresa energ\u00e8tica, en l’estudi, t\u00e9 rostre de dona. Tenint en compte les ajudes concedides a Barcelona el 2015, on el 70% van ser demanades per dones i on el 43% de les fam\u00edlies monomarentals estan en risc de no poder accedir als subministraments b\u00e0sics.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n (Foto de l’Informe)<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Pol\u00edtiques sense g\u00e8nere<\/span><\/strong> En aquest context, l’informe assegura que les pol\u00edtiques d’habitatge no tenen una visi\u00f3 estructural de g\u00e8nere, ja que no responen a les necessitats de la poblaci\u00f3 en risc. Recorden que en el que es refereix a ajudes, nom\u00e9s el 2% del parc total d’habitatges correspon a lloguers socials, de manera que les ajudes que es donen no reflecteixen la realitat en representar nom\u00e9s un 0,4% del pressupost de la Generalitat el 2017, any en qu\u00e8 s’estimava un lloguer de 600 euros quan la mitjana era superior als 800 euros.<\/span> “\u00c9s que tot aix\u00f2 \u00e9s un sense sentit, no surten els comptes”, va afegir Gonz\u00e1lez.<\/span> Per tot aix\u00f2, l’estudi conclou que la relaci\u00f3 entre g\u00e8nere, habitatge i pobresa energ\u00e8tica \u00e9s indiscutible, aix\u00ed com la necessitat de tenir-la en compte.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Conseq\u00fc\u00e8ncies en la salut i culpabilitat<\/span><\/strong> Els bancs “ens tenen d’aqu\u00ed cap all\u00e0, no hi ha soluci\u00f3, al final no sabem qu\u00e8 fer i arriba el moment en que comets una bogeria”, va relatar Ana L\u00f3pez, una dona amb estudis universitaris inacabats per\u00f2 que en arribar a Espanya no va tenir cap altra opci\u00f3 de treballar en neteja i cures, sense que se li reconegu\u00e9s cap estudi, i que degut a la depressi\u00f3 va estar a punt de no sobreviure a “una bogeria”.<\/span> L’informe explica que un fet cabdal en l’an\u00e0lisi s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies psicol\u00f2giques de la inseguretat resid\u00e8ncia i pobresa energ\u00e8tica, que en el cas de les dones s’observen en sentiments d’a\u00efllament i exclusi\u00f3, que declaren estar amb un estat de salut regular o dolent en el 50% dels casos (el doble del que \u00e9s habitual).<\/span> Cecilia Carrillo va posar l’accent en la vergonya que sentia per tenir un deute, per sentir-se fracassada, per no tenir feina, fets que la portaven a la desesperaci\u00f3.<\/span> Precisament l’informe assenyala que un agreujant en les conseq\u00fc\u00e8ncies psicol\u00f2giques \u00e9s la culpabilitzaci\u00f3 i individualitzaci\u00f3 que fa la societat cap a les persones afectades, ja que hi ha estigmatitzaci\u00f3 de la vulnerabilitat i que tamb\u00e9 es veu reflectida en el tracte que reben a les oficines de serveis socials.<\/span> Crida l’atenci\u00f3 que “qui est\u00e0 a primera l\u00ednia” en l’atenci\u00f3 a persones afectades per la pobresa, en els serveis socials, siguin tamb\u00e9 majorit\u00e0riament dones i que per la seva posici\u00f3 de base no tinguin possibilitats reals de donar soluci\u00f3 a qui busca suport, ha assenyalat Irene Gonz\u00e1lez.<\/span> Finalment, les persones que van fer la presentaci\u00f3 de l’informe van ressaltar que la unitat de les afectades, congregades en les organitzacions que les representen, \u00e9s necess\u00e0ria per tirar endavant. Sobre aix\u00f2, Carrillo va dir: “Som supervivents, hem pogut sortir emocionalment del buit, encara que el deute encara hi sigui”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Irene Gonz\u00e1lez i Eva Fern\u00e1ndez\u00a0 Les hist\u00f2ries de vida s\u00f3n la millor manera d’explicar realitats que resulten complexes i poc visibilitzades: la precarietat, la crisi d’habitatge i pobresa energ\u00e8tica, i els seus efectes en la salut, tenen fonamentalment rostre […]<\/p>\n","protected":false},"author":87,"featured_media":34922,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26411],"tags":[],"class_list":["post-66424","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-economia"],"yoast_head":"\n![\"pobreza](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/pobreza_informe_10.JPG\")
Molta assist\u00e8ncia a la presentaci\u00f3 de l’informe.<\/span>\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"pobreza](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/pobreza_informe_4.JPG\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
A la presentaci\u00f3, moderada per la periodista Eva Fern\u00e1ndez<\/strong>, la representant d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), Irene Gonz\u00e1lez<\/strong>, va explicar alguns dels resultats de l’informe en el qual, a m\u00e9s d’aquestes institucions, hi van participar l’Observatori DESC (ODESC) i l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona (ASPB).<\/span>
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"pobreza](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/pobreza_informe_8.JPG\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"pobreza](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/pobreza_informe_9.JPG\")
\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"pobreza](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/pobreza_informe_2.JPG\")
\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"pobreza](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/pobreza_informe_1.JPG\")
<\/span><\/p>\n![\"pobreza](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/pobreza_informe_3.JPG\")
<\/p>\n![\"pobreza](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/pobreza_informe_5.JPG\")
<\/p>\n![\"pobreza](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/pobreza_informe_6.JPG\")
<\/span><\/p>\n