<\/p>\n
Cano \u00e9s Diplomada en biblioteconomia i llicenciada en documentaci\u00f3 per la Universitat de Barcelona i m\u00e0ster en gesti\u00f3 i direcci\u00f3 de biblioteques per la Universitat Pompeu Fabra. La seva carrera professional ha estat sempre vinculada a la biblioteca p\u00fablica, especialment en l’\u00e0mbit de la gesti\u00f3 de biblioteques.\u00a0<\/span><\/p>\n Li demano a la Gerent, tot entrant en l’entrevista, com n’\u00e9s d’igualit\u00e0ria o equitativa la professi\u00f3 actualment. Aquesta \u00e9s una feina tradicionalment ocupada majorit\u00e0riament per dones i \u00e9s interessant saber s\u00ed aquesta majoria es correspon tamb\u00e9 en els llocs de treball m\u00e9s alts econ\u00f2micament i de poder o coordinaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Pensa un xic per\u00f2, r\u00e0pidament respon i diu que ho fa primer des de l’experi\u00e8ncia, des del coneixement del seu propi entorn. Se li nota que n’est\u00e0 molt del seu equip. La composici\u00f3 de la ger\u00e8ncia \u00e9s forca parit\u00e0ria, de fet manen ella i dues altres dones. Especifica que abans el gerent era un home, per\u00f2 actualment \u00e9s ella la que va a les reunions amb la Generalitat i l’Ajuntament i afegeix que per aquests dues institucions les dues persones responsables s\u00f3n dos homes. Se sent orgullosa del treball que fan di\u00e0riament les m\u00e9s de 1500 persones que hi treballen i que permeten que les biblioteques ofereixin serveis a la ciutadania cada dia. \u00a0<\/p>\n Li comento que, des de La Independent, fent una petita an\u00e0lisi del web hem observat que potser si que hi ha un problema de llenguatge poc inclusiu ja que en el web surten quasi sempre els substantius “bibliotecaris, autors, ciutadans, joves i adults, usuaris” malgrat la majoria de dones. Tamb\u00e9 moltes vegades la coordinaci\u00f3 i elaboraci\u00f3 de les activitats \u00e9s majorit\u00e0riament masculina o b\u00e9 no s’especifica, i les recomanacions de bibliotec\u00e0ries i bibliotecaris tampoc es parit\u00e0ria.<\/strong><\/span><\/p>\n <\/span>S\u00ed. Soc conscient de les in\u00e8rcies de la societat masclista en totes les professions, tamb\u00e9 en el nostre camp. Segurament l’alta pres\u00e8ncia femenina t\u00e9 un origen hist\u00f2ric. Al 1915 quan es va crear l’Escola Superior de Bibliotec\u00e0ries es dirig\u00ed exclusivament a les dones. Evidentment en aquell moment va ser molt positiu per el sector femen\u00ed (quan en la universitat les dones nom\u00e9s representaven poc m\u00e9s del 5%) i per tant va ser una f\u00f3rmula de normalitzar la dona en els estudis universitaris i en el m\u00f3n laboral. Per\u00f2 no tinc clar que els responsables de l’\u00e8poca busquessin aquesta discriminaci\u00f3 positiva: el nivell d’exig\u00e8ncia de la feina era alt en relaci\u00f3 al sou (que era molt modest) i potser pensaven que per tant el p\u00fablic femen\u00ed seria m\u00e9s \u00f2ptim per aquesta feina, ja que els homes qualificats triaven altres feines m\u00e9s ben pagades.<\/span><\/span><\/p>\n Hem avan\u00e7at molt des d’aleshores per\u00f2, encara hi hem de treballar m\u00e9s. D’altra banda, la majoria d’activitats de les biblioteques es fan amb entitats que hi aporten la programaci\u00f3 i el professorat. Potser \u00e9s aqu\u00ed on hi ha una major dificultat.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Com s’apliquen les pol\u00edtiques de g\u00e8nere de la Diputaci\u00f3 de Barcelona a les biblioteques? Com s\u2019introdueixen en la vostra programaci\u00f3 les l\u00ednies i projectes per la igualtat i pels drets de les dones<\/span>?<\/span><\/strong><\/p>\n Hi ha les que ens arriben i ja porten guies, les que pensem nosaltres, el nostre equip, sobre com contribuir-hi i les que es fan des de les biblioteques<\/span> amb els ajuntaments en funci\u00f3 de les necessitats o oportunitats del territori, la majoria de casos s\u00f3n col\u00b7laboracions amb els ajuntaments.<\/span><\/p>\n M’agradaria que parl\u00e9ssiu tamb\u00e9 amb l’Esperan\u00e7a Pa\u00f1os<\/strong> i la Mari Carmen Rodriguez<\/strong>, que s\u00f3n les responsables de g\u00e8nere de l’equip i fan una gran feina. En saben m\u00e9s que la resta de nosaltres i per aix\u00f2 mateix vaig decidir que fossin elles dues les encarregades de tenir-ne cura.<\/span><\/p>\n Vull destacar que ja fem tota l\u2019estad\u00edstica per agregaci\u00f3 de sexes, que tenim cura que en la participaci\u00f3 en les diverses activitats les dones hi siguin com a m\u00ednim parit\u00e0riament o mes. A la Bibliolab tamb\u00e9. <\/span><\/p>\n Als clubs de lectura les dones s\u00f3n majoria de llarg, tant que jo mateixa m\u2019adre\u00e7o ja en femen\u00ed quan vaig als seus actes o a segons quines activitats realitzen.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Podria explicar-nos en que consisteix la BiblioLab?<\/span><\/strong><\/p>\n El 2017 s’inicia el Programa BiblioLab de la Xarxa de Biblioteques Municipals que dona suport a accions per l\u2019acc\u00e9s al coneixement, i ho fa a trav\u00e9s de l\u2019experimentaci\u00f3 i metodologies innovadores i creatives sempre en un entorn de col\u00b7laboracions obertes a la ciutadania. <\/span><\/p>\n El programa ha estat un gran \u00e8xit, fins a l’ abril de 2018 s\u2019han programat m\u00e9s de 369 activitats a noranta-set biblioteques de cinquanta-cinc municipis de la demarcaci\u00f3. I totes les activitats ens han perm\u00e8s investigar sobre els interessos de la ciutadania i valorar-ne la resposta.\u00a0 De fet, han estat molt ben valorades per les i els participants (m\u00e9s de 9 punts en una escala del 0 al 10), i majorit\u00e0riament s\u00f3n dones.<\/span><\/p>\n No perqu\u00e8 les dones hi siguin m\u00e9s presents (com passa amb els clubs de lectura) sin\u00f3 que en aquelles activitats que promocionen els \u00e0mbits cient\u00edfics, tecnol\u00f2gics, d’ingenieria o de matem\u00e0tiques procurem reservar una part important de les places al p\u00fablic femen\u00ed, per tal de fer visible a les dones en aquests \u00e0mbits i tamb\u00e9 per despertar vocacions cient\u00edfiques entre les dones.<\/span><\/p>\n Estic conven\u00e7uda que les biblioteques mitjan\u00e7ant programes com aquest contribueixen a situar les dones com un agent del canvi i desenvolupament tecnol\u00f2gic del pa\u00eds.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Qui fa els continguts? Com es decideix una campanya? Quin grau de decisi\u00f3 te cada biblioteca<\/span><\/strong>.<\/span><\/p>\n La biblioteca p\u00fablica ha de ser \u00fatil socialment. Les nostres activitats busquen moltes vegades millorar la vida de les persones en els seus entorns m\u00e9s propers, en \u00e0mbits tant diversos com la integraci\u00f3, la salut, la promoci\u00f3 econ\u00f2mica,l’acc\u00e9s a la cultura. I evidentment aquesta feina la biblioteca no la pot fer sola. L’impacte que aconsegueix la biblioteca en el seu entorn, es multiplica si treballem amb entitats del territori. Evidentment tradicionalment hem treballat molt amb el sector educatiu (escoles, instituts, escoles d’adults), per\u00f2 tamb\u00e9 col\u00b7laborem amb hospitals i CAPS, amb entitats culturals (llibreries, editorials, ESCAC en l’\u00e0mbit del cinema)… les possibilitats s\u00f3n infinites. Per exemple al Baix Llobregat tenim un projecte que es diu “De l’Hort a la biblioteca” que es va iniciar a la biblioteca de Sant Boi i que treballa amb la pagesia, amb els mercats, amb el sector de la restauraci\u00f3 per fomentar un estil de vida saludable a trav\u00e9s del coneixement i consum dels productes de proximitat.<\/span><\/p>\n Pel que fa a activitats dirigides a les dones i fetes per les dones, t\u2019ensenyo un material- i s’ aixeca d’ una revolada, fa una cerca a l\u2019ordinador i em mostra diverses activitats-. Mira! Aquesta fou molt ben valorada, es tracta d\u2019una exposici\u00f3 fotogr\u00e0fica de viol\u00e8ncies masclistes. L\u2019 Esperan\u00e7a i la Mari Carmen te\u2019n poden parlar. (Em mostra m\u00e9s documentaci\u00f3 sobre les activitats realitzades per la Xarxa de Biblioteques).<\/span><\/span><\/p>\n Com et deia, les activitats es programen des del territori i se solen coordinar entre les biblioteques i els municipis on tenen lloc.<\/span><\/p>\n E<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>n aquests moments no hi ha cap campanya directament de g\u00e8nere, a banda de les diades com el 8 de mar\u00e7, el 25 de novembre i d’altres espec\u00edfiques de Drets de les Dones, per\u00f2 vull posar en valor activitats com les que s\u2019han fet a la <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>biblioteca<\/span> de Fondo, que ha comptat amb uns tallers sobre les cuines de l\u2019actual ve\u00efnatge que es tan divers. D\u2019aqu\u00ed en va sortir un receptari de cuines del m\u00f3n; les del Baix Llobregat amb els horts; les de Can Fabra i les exposicions; les de Sant Cugat i la tecnologia.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n La creaci\u00f3 de Biblioteques populars el 1918 fou una de les mesures que la Mancomunitat<\/a> va iniciar com un dels projectes de redre\u00e7ament basat en la reafirmaci\u00f3 cultural.<\/span> Quins serien actualment, cent anys despr\u00e9s, els principals objectius de les biblioteques de la Diputaci\u00f3 de Barcelona?<\/span><\/strong><\/p>\n Les biblioteques p\u00fabliques han de respondre a les necessitats del lloc on estan ubicades, per aix\u00f2 sempre quan es fa una nova biblioteca fem un estudi social i econ\u00f2mic del lloc on estaran ubicades. Les biblioteques han de generar un benefici a la societat que s\u2019ha de quantificar econ\u00f2micament, de fet per cada euro invertit en les nostres biblioteques, la ciutadania rep un servei de 2,25 euros. Tamb\u00e9 urban\u00edsticament han de millorar l\u2019entorn.<\/span><\/p>\n Les biblioteques p\u00fabliques han de ser socials, de fet neixen per estendre la cultura per\u00f2 tamb\u00e9 per respondre a les demandes socials. Aix\u00f2 vol dir que no nom\u00e9s s\u00f3n assist\u00e8ncia social perqu\u00e8 s\u00ed que \u00e9s veritat que han de servir per superar dificultats de les persones menys afavorides per\u00f2 aquest car\u00e0cter social tamb\u00e9 ha de venir donat per l\u2019aprenentatge, la igualtat , la cohesi\u00f3 i l\u2019acolliment, entre d\u2019altres valors i han de ser espais de di\u00e0leg i d\u2019acolliment. Com hem dit abans han de servir per millorar la vida de les persones.<\/span><\/p>\n I un altre aspecte important es que siguin tan diverses com ho \u00e9s la nostra societat, per tant han d\u2019estar lligades al territori \u2013 d\u2019aqu\u00ed la nostra forta coordinaci\u00f3 amb els ajuntaments \u2013 i mostrar-ne la seva diversitat.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n El futur doncs….<\/strong><\/span><\/p>\n Estem en un moment de canvi, constant, inflexible. On tothom d\u2019una manera o altra accedeix a la informaci\u00f3 degut a l\u2019 impacte tecnol\u00f2gic. Ha canviat la forma de com consumim la cultura. Per tant pensar que les biblioteques<\/span> continuaran essent igual ens portaria a una situaci\u00f3 indesitjable.<\/span><\/p>\n El repte de les biblioteques <\/span>p\u00fabliques \u00e9s que continu\u00efn sent el referent municipal en foment i la comprensi\u00f3 de la lectura. Continuar essent una via d\u2019aprenentatge a la rere botiga per saber llegir, saber catal\u00e0, per l\u2019alfabetitzaci\u00f3 digital de la ciutadania, tecnol\u00f2gica, per a l\u2019acc\u00e9s al coneixement. Per disminuir i intentar eradicar l\u2019escletxa social.<\/span><\/p>\n Per ser un espai de comunitat has de generar espais comuns per interessos, per edat. La biblioteca<\/span> hi ha d\u2019ajudar.\u00a0 Si volem que la ciutadania participi en una societat democr\u00e0tica cal que estigui informada i formada, per\u00f2 en un sentit cr\u00edtic, i les biblioteques en s\u00f3n <\/span>un del pals de paller.<\/span><\/p>\n Projectes amb arrelament al territori. Crear comunitat, crear coneixement. El gran canvi.<\/span><\/p>\n I tot aix\u00f2, conscients del paper de les biblioteques<\/span><\/span> i que la majoria de les nostres usu\u00e0ries son dones<\/span>.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Articles d\u2019inter\u00e9s<\/strong><\/span><\/p>\n Jordi Rubi\u00f3 i Balaguer<\/a> Rubi\u00f3 va organitzar la Xarxa de Biblioteques Populars a partir de 1915 i la va dirigir fins al 1939; n’inaugur\u00e0 les primeres biblioteques (a Valls, Sallent, Olot i les Borges Blanques) el 1918.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n Una mirada retrospectiva: de l\u2019Escola Superior de Bibliotec\u00e0ries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentaci\u00f3 (1915-2005)\u00a0 <\/a><\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/strong><\/span><\/p>\n![\"Marta](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/Marta_Cano_1.jpg\")
<\/p>\n![\"Marta](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/Marta_Cano_5.jpg\")
<\/p>\n![\"Marta](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/Marta_Cano_4.jpg\")
<\/p>\n![\"Marta](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/Marta_Cano_3.jpg\")
<\/p>\n![\"Marta](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/Marta_Cano_2.jpg\")
<\/p>\n![\"Marta](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/Marta_Cano.jpg\")
<\/p>\n