\u00a0<\/p>\n
\n
\u00a0<\/p>\n
Davant l’augment de la cruesa de la repressi\u00f3, les dones que ja estaven al capdavant, van fer m\u00e9s passos endavant.\u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Quatre ciutats importants estan sembrades de trinxeres, com una mesura de protecci\u00f3 davant les incursions de grups paramilitars.<\/span><\/span><\/p>\n Gaireb\u00e9 200 vides, prop de mil 500 persones ferides i desenes delesionades, ha estat el resultat de la matan\u00e7a iniciada pel Govern de Nicaragua el 18 d’abril d’enguany. En resposta, hi va haver un dia d’aturada nacional que va parar el pa\u00eds el passat 14 de juny convocat per La Alianza C\u00edvica por la Just\u00edcia y la Democracia que reuneix organitzacions, empresa privada, estudiants i moviment camperol, entre d’altres.<\/span><\/p>\n Mentrestant, quatre ciutats importants es troben sembrades de trinxeres, com una mesura de protecci\u00f3 davant les incursions de grups paramilitars i Policia Nacional que disparen indiscriminadament en un fallit intent d’aturar la rebel\u00b7li\u00f3 iniciada pel moviment estudiantil espontani.<\/span><\/p>\n En una successi\u00f3 d’esdeveniments canviants r\u00e0pidament la imatge de pa\u00eds estable amb societat ap\u00e0tica, es va fer miques. El periodista del diari La Prensa, Fabi\u00e1n Medina<\/strong> resumeix aix\u00ed el desenvolupament de la crisi: “Fa dos mesos derogar el decret INSS (Seguretat Social) hauria calmat els \u00e0nims. Ortega<\/strong> va matar i ja no va ser suficient. Fa un mes avan\u00e7ar eleccions hagu\u00e9s calmat \u00e0nims. Per\u00f2 va seguir matant i ja no \u00e9s suficient. Ara la seva ren\u00fancia podria calmar \u00e0nims. Si segueix matant, ni aix\u00f2 ser\u00e0 suficient”.<\/span><\/p>\n Entre els morts hi ha nens, a l’escola de la Catedral de Le\u00f3n, Sandor Dolmus<\/strong> de 15 anys, que al costat de la seva mare i veinatge aixecava una barricada; \u00c1lvaro Conrado<\/strong> qui el primer dia de l’aixecament passava aigua als universitaris atacats amb bombes lacrim\u00f2genes, i el passat dissabte 16, dos nadons: Mat\u00edas<\/strong> i Daryeli<\/strong> Pav\u00f3n<\/strong>, de tres mesos i tres anys, calcinats al costat de la seva fam\u00edlia, en un incendi atribu\u00eft per supervivents i ve\u00efns a la Policia i a turbes de l’anomenada Joventut Sandinista.<\/span><\/p>\n La matan\u00e7a ha estat dirigida principalment a joves i la poblaci\u00f3 ha sortit en defensa de les seves vides. Pel que sembla en un error de c\u00e0lcul, com va assenyalar el rector Ernesto Medina<\/strong>, la intenci\u00f3 era aixafar r\u00e0pida i sagnantment la protesta. El 30 de maig, Dia de las Madres, es va realitzar la marxa m\u00e9s multitudin\u00e0ria de totes a Managua, la capital, com una forma d’honorar les mares dels caiguts en les protestes, en aquells dies uns 80 joves.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, l’ambient de festa c\u00edvica en qu\u00e8 participaven fam\u00edlies amb nadons en cotxets, persones grans o en cadires de rodes, nenes i nens vestint vestits t\u00edpics, va canviar els somriures pels crits quan la gent va ser atacada per franctiradors i grups paramilitars afins al Govern. M\u00e9s de 50 persones van resultar ferides despr\u00e9s de l’atac.<\/span><\/p>\n Davant l’augment de la cruesa de la repressi\u00f3, les dones que ja estaven al capdavant, van donar m\u00e9s passos endavant. Des dels primers caiguts, la mare d’un dels joves assassinats, aixecant els bra\u00e7os al cel es va enfrontar a un esquadr\u00f3 de antimotins cridant, “mateu-me, per qu\u00e8 vull viure si ja m’heu matat el meu fill?”. Actes heroics i gaireb\u00e9 incomprensibles s’han vingut repetint pel territori nacional.<\/span><\/p>\n A la ciutat del nord de Jinotega, un altre grup de dones cridava i una va sortir a agenollar-se enfront dels antiavalots pregant perqu\u00e8 paressin la matan\u00e7a. Aquestes forces fan servir fusells Dragonov, de fabricaci\u00f3 russa i d’\u00fas exclusiu per a franctiradors. Dies despr\u00e9s va circular el v\u00eddeo d’una dona que surt de casa i camina sola cap als antiavalots reclamant a crits que parin de matar. Darrere s’escolta a la seva filla que la crida intentant aturar-la, per\u00f2 ella avan\u00e7a cridant: “Nosaltres defensem els nostres fills, vost\u00e8s d’on s\u00f3n? ‘Aixequem barricades per protegir-nos! “. A mesura que avan\u00e7a, la gent del barri se li va unint i quan arriben als militars, i despr\u00e9s d’intercanvis verbals, els uniformats retrocedeixen sense donar-los l’esquena al so de les cassoles que fan sonar les dones.<\/span><\/p>\n El “tinc cura de la vida dels seus fills” va motivar la participaci\u00f3 de les dones adultes a la guerra de la insurrecci\u00f3 armada de 1979, i sembla estar movent a les dones a protagonitzar aquesta nova rebel\u00b7li\u00f3. El que va ser un esdeveniment \u00fanic es repeteix a Nagarote, municipi de l’Occident del pa\u00eds, on les dones van manifestar-se en una process\u00f3 religiosa per exigir que la Policia abandon\u00e9s el lloc. Tamb\u00e9 va passar a Las Maderas municipi de la zona central, on grups armats de xoc afins a Ortega s’havien apropiat de la poblaci\u00f3 desmuntant les barricades i regsitrant habitatges.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 no nom\u00e9s es tracta de defensar fills, sin\u00f3 de lluitar per la democratitzaci\u00f3 del pa\u00eds. I en aquesta trinxera destaquen les dones. En aquesta rebel\u00b7li\u00f3 tamb\u00e9 les joves, s\u00f3n a primera fila a les barricades constru\u00efdes per contenir la repressi\u00f3.<\/span><\/p>\n Masaya, Le\u00f3n, Jinotepe, Diriamba, Matagalpa i barris orientals de la capital estan plens de barricades i nom\u00e9s en l’occidental ciutat de Le\u00f3n s’hi van aixecar 400 barricades, mentre que la premsa reporta 700 barreres obstruint el tr\u00e0nsit per evitar el despla\u00e7ament de forces militars del Govern. Les barreres, situades a l’entrada o sortida de les ciutats, no s\u00f3n permanents, la Policia les desf\u00e0 i tot i que molts nois joves han mort, estudiants, joves, dones i homes, les tornen a aixecar. D’una llista de 14 persones detingudes en les protestes del 12 de juny, i presumptament retingudes en la temuda pres\u00f3 del Chipote, dues eren dones joves. A Twitter algunas s’identifiquen amb el lema La revoluci\u00f3 ser\u00e0 feminista o no ser\u00e1<\/em>.<\/span><\/p>\n Est\u00e1n a les barricades, i potser per aix\u00f2, algunes\u00a0 pancartes diuen: “No cobrem peatge, ni assatgem a les dones”. La majoria usant pseud\u00f2nims relaten la doble lluita per la democratitzaci\u00f3 del pa\u00eds i contra el masclisme. Maya Lilith<\/strong> diu en un tweet: “Vaig sortir de la UPOLI, [universitat emblem\u00e0tica de la lluita], perqu\u00e8 eren masclistes i ens volien posar a cuinar”. <\/span><\/p>\n A Twitter algunes es comuniquen agrupades en Red de Arlenes Siu, en mem\u00f2ria d’una jove guerrillera, immortalitzada en una can\u00e7\u00f3 de Carlos Mej\u00eda Godoy<\/strong>, El cenzontle<\/em> pregunta per Arlen. Les dones han protagonitzat moltes de les lluites socials durant el govern d’onze anys dels Ortega – Murillo. Van ser elles les que es van al\u00e7ar per aturar la repressi\u00f3 en contra de la transnacional -minero B – 2 Gold l’any 2015, i les dones de Rancho Grande, Matagalpa, s\u00f3n les que van mobilitzar la seva comunitat fins a aconseguir que el govern anul\u00b7l\u00e9s un perm\u00eds per a l’explotaci\u00f3 minera. <\/span><\/p>\n