<\/p>\n
A la sala, amistats i lectors i lectores de l’autora, que gaudiren d’un acte en qu\u00e8 es van donar cita la cultura, la tendresa i la solidaritat, junt amb un clam per la pau, la llibertat i la solidaritat entre pobles. Al centre de la taula hi llu\u00efa, prop d’un exemplar del seu llibre, un ramet de flors amb els colors de la bandera republicana, que una admiradora havia deixat all\u00e0.<\/span><\/p>\n La taula estava formada per l’editor del llibre ( Ed. Carena), el poeta andal\u00fas Jos\u00e9 Membrive<\/strong>, la dirigent de l’ICD Joana Mart\u00ednez<\/strong>, la periodista i professora universit\u00e0ria Elvira Alt\u00e9s<\/strong>, la fotoperiodista Pilar Aymerich<\/strong> i la pr\u00f2pia autora.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Pilar Aymerich, Carmen Alcalde, Joana Mart\u00ednez i\u00a0 Elvira Alt\u00e9s<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Inici\u00e0 l’acte l’editor, qui es felicit\u00e0 del fet que Carmen Alcalde<\/strong> hagi publicat ja quatre llibres en la seva editorial, reconeixent-la com una de les ments m\u00e9s intel\u00b7ligents del pa\u00eds i lamentant que, tot i la seva lucidesa, la seva extraordin\u00e0ria ploma, la seva clarivid\u00e8ncia i la seva apassionada entrega a la professi\u00f3 (ja que dirig\u00ed per als millors mitjans del pa\u00eds como ara Pres\u00e8ncia, Destino, Triunfo, La Hoja del Lunes, Tele Expres, La Soli, El Peri\u00f3dico, Interviu, o Actual), hagi estat llen\u00e7ada a la cuneta, talment un cad\u00e0ver m\u00e9s de l’anomenada Transici\u00f3. Regraci\u00e0 l’autora perqu\u00e8 a m\u00e9s d’aprendre molt dels seus llibres, l’ha fet millor persona.<\/span><\/p>\n A continuaci\u00f3 parl\u00e0 Joana Mart\u00ednez, qui es felicit\u00e0 per tenir el privilegi de presentar un llibre de la tan coneguda i prestigiosa escriptora. Aport\u00e0 dades sobre les poques dones que estan a primera fila dels mitjans de comunicaci\u00f3 (87% els dirigeixen homes a Espanya i un 64% a Catalunya), segons la periodista de eldiario.es, Neus Tom\u00e0s<\/strong>, qui recordava en un acte recent que en les tert\u00falies de televisi\u00f3 les veus “expertes” s\u00f3n essencialment d’homes, amb total abs\u00e8ncia de la tan necess\u00e0ria paritat. Va repassar alguns dels aspectes del llibre en el qual es constata que l’autora es fa estimar, aix\u00ed com les tra\u00efdories que han patit tantes dones lluitadores, com la pr\u00f2pia Carmen Alcalde, malgrat haver col\u00b7laborat en totes les lluites. Record\u00e0 que a Carmen Alcalde no la fa callar ning\u00fa i que t\u00e9 una llibertat de pensament que exerceix sempre que en t\u00e9 l’ocasi\u00f3.<\/span><\/p>\n Elvira Alt\u00e9s continu\u00e0, fent una repassada dels anys 50 de vida professional del periodisme, que \u00e9s el tema del llibre. Record\u00e0 com es va remoure la consci\u00e8ncia social de l’autora amb les inundacions del Vall\u00e8s els anys 60 i amb els temes que va publicar en reportatges, projectes i llibres. Explic\u00e0 els inicis de la revista Pres\u00e8ncia, que dirig\u00ed l’autora, els reportatges de DiarioFemenino, Destino i d’altres, escrivint sobre temes d’actualitat candent absolutament innovadors en aquella \u00e8poca. I les multes i segrestos que els seus escrits li dispensaren. Relat\u00e0 que el llibre que s’estava presentant passa comptes amb la professi\u00f3, i parl\u00e0 de la censura i la posterior autocensura, aix\u00ed com la seg\u00fcent obedi\u00e8ncia als partits i als directors dels mitjans per tots aquells que volien continuar treballant. Va remarcar especialment que Carmen Alcalde va obrir cam\u00ed, sent tan arriscada: periodista d’esquerres i feminista, una dona que no va fer cas a Salvador Espriu qui li havia aconsellat que s’alluny\u00e9s de les passions.<\/span><\/p>\n Prengu\u00e9 la paraula Pilar Aymerich, qui va detallar les seves viv\u00e8ncies en la revista Vindicaci\u00f3n Feminista amb la qual col\u00b7labor\u00e0 en nombrosos reportatges al llarg dels tres anys que es va publicar. Explic\u00e0 com la revista es convert\u00ed en un emblem\u00e0tic crit de guerra per a les dones, tot recordant la bellesa de la publicaci\u00f3. I la for\u00e7a i contund\u00e8ncia dels articles que continuen vives a hores d’ara. Es refer\u00ed a dos n\u00fameros concrets de la revista, el 15 i el 17, en qu\u00e8 es publicaren reportatges sobre el mercadeig de mainada en determinats centres p\u00fablics i en el mal anomenat Patronato de Protecci\u00f3n de la mujer. Explic\u00e0 com va haver de fer-se passar per una periodista d’una revista de l’OPUS per tal de fer fotos dels centres. Record\u00e0 aix\u00ed mateix la pres\u00f3 de dones de la Trinitat i les preses que s’hi trobaven, tot preparant un reportatge, recordant especialment una jove a qui li caigueren 30 anys de pres\u00f3 per haver practicat un avortament, i les condiciones en que malvivien les detingudes amb les monges que les custodiaven. I detall\u00e0 com en una \u00e8poca propera desaparegueren, per problemes econ\u00f2mics, multes, sancions i segrestos, a m\u00e9s de Vindicaci\u00f3n Feminista, El Viejo Topo, Ajo Blanco, HermanoLoco, Por favor… revistes d’investigaci\u00f3 i d’importants reportatges, o d’humor intel\u00b7ligent i transgressor. Parl\u00e0 dels i de les indomables que es quedaren en la cuneta i record\u00e0 que de dones com Carmen Alcalde ni se n’ha parlat en la transici\u00f3, fent que les noves generacions desconeguin la lluita de les dones feministes que les van precedir, invisibilitzades. Va acabar afirmant que el llibre de Carmen Alcalde \u00e9s “la hist\u00f2ria d’un frac\u00e0s col\u00b7lectiu de tota una generaci\u00f3”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Per clausurar l’acte parl\u00e0 l’autora, que comen\u00e7\u00e0 amb paraules d’agra\u00efment envers el seu editor i les dones de la taula, que tan magn\u00edficament havien parlar del seu llibre. Tamb\u00e9 agra\u00ed els que es trobaven en la sala, a qui va tractar amb la forma amorosa amb qu\u00e8 ella es dirigeix a les seves lectores i lectors. Don\u00e0 les gr\u00e0cies a la il\u00b7lustradora, gironina com ella, Anna Grimal<\/strong>, qui ha dibuixat l’original portada. No va voler parlar del seu llibre, perqu\u00e8 d’altres persones ja ho havien fet. El seu discurs vers\u00e0 sobre la necess\u00e0ria comprensi\u00f3 i solidaritat entre Espanya i Catalunya. Parl\u00e0 de pau i de llibertat. I d’amor i de respecte entre totes dues cultures, recordant noms d’escriptors i de poetes castellans i catalans que es reconeixien i s’admiraven (Unamuno<\/strong> i Joan Maragall<\/strong>, o Cervantes<\/strong> i Ramon Llull<\/strong>). I acab\u00e0 exigint llibertat per a les preses i els presos pol\u00edtics catalans.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Jos\u00e9 Membrive, Anna Balletb\u00f3, Carmen Alcalde, Montse Fdez. Garrido i Julia L\u00f3pez<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 Aquest passat dimecres 6 de juny es present\u00e0 a Barcelona “El grito y la mordaza: la desgracia de ser periodista“, l’\u00faltim llibre de la prestigiosa escriptora i periodista Carmen Alcalde, que va ser directora de la revista Vindicaci\u00f3n […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":34744,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26577],"tags":[49494],"class_list":["post-66262","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-llibres","tag-montse-fernandez-garrido-7"],"yoast_head":"\n![\"Carman](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/Carman_Alcalde__Taula__Llibre.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Carmen](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/Carmen_Alcalde__lllibre_flors.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Carmen](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/Carmen_Alcalde__grup.jpg\")
<\/span><\/p>\n