Escrit per Dolors Reguant<\/p>\n
La Independent entrevista a Dolors Reguant i Fosas, nascuda a S\u00faria (Barcelona) el 1949. Activista feminista. Llicenciada en Antropologia. Escriptora.\u00a0\u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Anteriorment ha publicat el llibre La mujer no existe, un simulacro cultural<\/em>. Aquesta entrevista s’ha realitzat a trav\u00e9s d’un recorregut pel seu \u00f9ltim llibre; Transcendir m\u00e9s enll\u00e0 de l’Olimp<\/em>, presentat el desembre passat a Ca la Dona, on Dolors <\/strong><\/span>Reguant<\/strong>,\u00a0<\/span> incorpora noves idees per debatre i anar avan\u00e7ant en la creaci\u00f3 de pensament, dins del Feminisme.<\/span><\/p>\n Qu\u00e8 hi ha darrere la idea del t\u00edtol del teu llibre Transcendir m\u00e9s enll\u00e0 de l’Olimp: mirant pel\u00a0<\/span><\/strong>retrovisor i recuperant els or\u00edgens. Sembla ser que a algunes persones no\u00a0<\/span><\/strong>els queda prou clar a qu\u00e8 et refereixes.<\/span><\/strong><\/p>\n B\u00e9, tens ra\u00f3 i per aix\u00f2 hem afegit una banda per al llibre que diu: “El patriarcat no ha existit\u00a0<\/span>sempre. Davant la distopia actual, l’\u00fanica opci\u00f3 de futur \u00e9s la filosofia feminista”. El que explico\u00a0<\/span>\u00e9s que si partim de l‘Olimp<\/em> com her\u00e8ncia d’Occident i com a etapa de consolidaci\u00f3 del\u00a0<\/span>patriarcat, veiem que des d’aleshores, en cap cas, per part de l’ortod\u00f2xia patriarcal, en els\u00a0<\/span>mites, en les religions, o en les utopies m\u00e9s celebrades, la singularitat de la dona no existeix\u00a0<\/span>com a tal. I \u00f2bviament aix\u00f2 comporta un cont\u00ednuum de palanca ideol\u00f2gica en la gran majoria\u00a0<\/span>dels relats de ficci\u00f3 actuals. Per aix\u00f2 cal transcendir els nuclis fundacionals que operen en el\u00a0<\/span>desgavell actual. Per altra banda, mirant enrere, sabem, per la transmissi\u00f3 oral i escrita, i fins i\u00a0<\/span>tot ara tenim proves fefaents, que no sempre ha estat aix\u00ed: l’origen de la nostra cultura es\u00a0<\/span>basa en el despla\u00e7ament de la categoria matr\u00edstica-naturalista per la patriarcal-racionalista. Un\u00a0<\/span>engany d’immobilitat hist\u00f2rica que pot frenar l’esperan\u00e7a de futur d’un m\u00f3n sostenible i\u00a0<\/span>cooperatiu en tots sentits, amb prou inventiva per capgirar les relacions humanes.<\/span><\/p>\n \u00bfPer\u00f2 despr\u00e8s de tants anys de filosofia feminista, no creus que aix\u00f2 ja s’ha donat a con\u00e8ixer\u00a0<\/span><\/strong>per activa i per passiva?. Hi ha hagut una gran divulgaci\u00f3 del pensament de les dones sobretot\u00a0<\/span><\/strong>a partir dels anys 70, no ?<\/span><\/strong><\/p>\n Doncs sembla ser que encara hi ha molt desconeixement. Davant tants anys d’aculturaci\u00f3 en el\u00a0<\/span>temps i en l’espai, tot i que hi ha una elit que ha anat molt lluny en molts sentits de llibertat\u00a0<\/span>femenina, sostenibilitat de la vida, aspectes relacionals, encara hi ha molta gent que no ent\u00e9n\u00a0<\/span>una idea tan senzilla com que amb el feminisme tothom hi sortim guanyant. Tal com diu Natza<\/strong>\u00a0<\/span>Farr\u00e9<\/strong> “el masclisme esclafa els drets, el feminisme els reivindica” o b\u00e9 “que pel fet de\u00a0<\/span>reivindicar el sufragi femen\u00ed, les dones no volien pas eliminar el dels homes” I per aix\u00f2 s’ha de\u00a0<\/span>promoure de manera extensiva a tothom perqu\u00e8 hi hagi efic\u00e0cia simb\u00f2lica i el feminisme passi\u00a0<\/span>de ser “temut”, moltes vegades, a l’\u00fanica manera d’entendre una nova visi\u00f3 del m\u00f3n. Parteixo\u00a0<\/span>de la base que abans de saber escriure, s’ha d’aprendre l’ alfabet.<\/span><\/p>\n Aquest any, justament, el feminisme ha estat molt visible, sembla com si hi hagu\u00e9s hagut\u00a0 <\/span><\/strong>reencarnaci\u00f3, no creus?<\/span><\/strong><\/p>\n Cert. En l’etapa 2017-2018 moltes reivindicacions feministes s’han fet globals. I el feminisme\u00a0<\/span>ha estat en un primer pla al m\u00f3n. Ha estat important la vaga de les dones i les manifestacions\u00a0<\/span>del 8 de mar\u00e7 d’enguany. Tamb\u00e9 hi ha hagut un nou esclat feminista d’escriptores que\u00a0<\/span>reivindiquen la paraula feminista i que desxifren el plugim de conductes sexistes actuals, com\u00a0<\/span>s\u00f3n Bel Olid<\/strong>, Natza Farr\u00e9<\/strong> o arreu Chimanda Ngozi Adichie<\/strong>. I en la pol\u00edtica, tamb\u00e9 s’ha avan\u00e7at.<\/span><\/p>\n Darrerament algunes dones parlament\u00e0ries parlen de manera m\u00e9s clara i contundent sobre el\u00a0<\/span>feminisme. Per\u00f2 el que seria bo, \u00e9s evitar que aquesta onada es converteixi en fum.<\/span><\/p>\n Campanyes com el Metoo<\/em>, que ha estat un allau a les xarxes i a les catifes vermelles, i que sens\u00a0<\/span>dubte influencien en el sentit de visibilitzaci\u00f3 d’actituds masclistes, poden esdevenir una\u00a0<\/span>tend\u00e8ncia sensacionalista amb data de caducitat, perqu\u00e8 no van a l’arrel de la fetitxitzaci\u00f3 del\u00a0<\/span>cos femen\u00ed.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed doncs quins suggeriments descrius en el teu llibre per fer extensible un canvi real ?<\/span><\/strong><\/p>\n Hi ha un aspecte clau a nivell de codificaci\u00f3. La idea de Victoria Sau<\/strong> que “el patriarcat, sent una\u00a0<\/span>instituci\u00f3 inscrita en el si de la societat, no ha estat mai escrita a l’estil d’un dec\u00e0leg religi\u00f3s o\u00a0\u00a0<\/span>una constituci\u00f3 pol\u00edtica” \u00e9s fonamental. Aix\u00f2 comporta la seva invisibilitzaci\u00f3 com a instituci\u00f3 i\u00a0<\/span>no permet la seva abolici\u00f3 i reglamentaci\u00f3. Un reconeixement a nivell mundial de la seva\u00a0<\/span>exist\u00e8ncia formal, oficial i pol\u00edtica com a instituci\u00f3 del que ha estat a trav\u00e9s dels segles i, \u00e9s\u00a0<\/span>encara totalment vigent, com a deutora d’una grav\u00edssima ofensa moral, espiritual, social i\u00a0<\/span>pol\u00edtica infringida a les dones d’arreu del m\u00f3n. Aquest projecte, ja es va intentar portar a la\u00a0<\/span>ONU<\/em> l’any 2010, jo mateixa el vaig gestionar amb 244.654 firmes de 60 pa\u00efsos, per\u00f2 aqu\u00ed no hi\u00a0<\/span>va haver gaire recolzament. No es va creure prou important. I crec que s’hauria de\u00a0<\/span>reconsiderar. A t\u00edtol d’exemple, fa pocs dies a la \u00cdndia una dona que va denunciar la seva\u00a0<\/span>violaci\u00f3, la varen cremar viva i no hi va haver llei que la proteg\u00eds. Si hi hagu\u00e9s un codi com\u00fa\u00a0<\/span>escrit i acceptat per tots els membres de la ONU<\/em>, potser seria un comen\u00e7ament per anar\u00a0<\/span>canviant les estructures jur\u00eddiques i a la vegada les mentalitats.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 en el teu llibre dones gran import\u00e0ncia als mites i al ordre simb\u00f2lic cultural, No \u00e9s aix\u00ed?<\/span><\/strong><\/p>\n Sabem que l’\u00f2rgan del cos que est\u00e0 en transformaci\u00f3 constant \u00e9s el cervell, que processa,\u00a0<\/span>interpreta i modifica la informaci\u00f3 que rep a trav\u00e9s dels ulls, de l’o\u00efda i de les sensacions\u00a0<\/span>transformant-ho en actituds. La primera narraci\u00f3 dels or\u00edgens del m\u00f3n ens la faciliten els mites\u00a0<\/span>i les religions, que serveixen per justificar i inculcar els valors d’una societat. I despr\u00e8s aquestes\u00a0<\/span>imatges mentals es van rememorant en la oraci\u00f3 di\u00e0ria de les representacions medi\u00e0tiques, a\u00a0<\/span>trav\u00e9s del que en podem dir viol\u00e8ncia simb\u00f2lica. Les pol\u00edtiques socials i, ja no diguem, els\u00a0<\/span>esfor\u00e7os per part de les dones sobre la viol\u00e8ncia masclista, queden obstaculitzades pels inputs\u00a0<\/span>contradictoris en els mitjans i martelleig constant en la ficci\u00f3, del que Rita Laura Segato<\/strong> descriu\u00a0<\/span>com a “pedagogia de la crueltat”. \u00c9s per aix\u00f2 que un dels reptes principals que voldria\u00a0<\/span>transmetre \u00e9s cridar a les joves a implicar-se m\u00e9s en els relats de ficci\u00f3, en els guions de les\u00a0<\/span>s\u00e8ries de TV, etc., o m\u00e9s ben dit fer un vertader “assalt” als mitjans elaborant relats amb una\u00a0<\/span>altra cosmovisi\u00f3. No n’hi ha prou amb manifestar-se per les injust\u00edcies, encara que necessari,\u00a0<\/span>cal dessacralitzar la incid\u00e8ncia en el simbolisme que les provoca. S’ha de donar m\u00e9s\u00a0<\/span>import\u00e0ncia a l’aculturaci\u00f3 a nivell extensiu, de la qual en depenem totes les persones segons\u00a0<\/span>anem m\u00e9s o menys protegides.<\/span><\/p>\n Podries posar exemples d’aplicaci\u00f3 en la pr\u00e0ctica actual?<\/span><\/strong><\/p>\n Si partim de nuclis focals del patriarcat, hi ha l’apropiaci\u00f3 de la maternitat de la dona. Ho\u00a0\u00a0<\/span>podem veure, com un de tants exemples en la figura del deu Zeus<\/strong> de l’Olimp<\/em>, quan Atena<\/strong> neix\u00a0<\/span>del seu cap, \u00e9s el que s’anomena matricidi primitiu i avui en dia la gesti\u00f3 del cos de les dones\u00a0<\/span>encara \u00e9s un assumpte d’Estat . Si no desfem les petjades del “inadvertit cultural” tot ens\u00a0<\/span>mostra que qualsevulla innovaci\u00f3 en quan a les noves tecnologies vindr\u00e0 impregnada dels\u00a0<\/span>mateixos conceptes. Per exemple en la maternitat subrogada o ventres de lloguer, un tema\u00a0<\/span>que est\u00e0 actualment a la palestra com a debat per veure com es gestionen les lleis, pot<\/span>esdevenir una altra instrumentalitzaci\u00f3, explotaci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3 del cos de la dona com a\u00a0<\/span>recipient, i a m\u00e9s, obviant la seva salut en el seu proc\u00e9s. Mirant enrere tenim ja la base\u00a0<\/span>cient\u00edfica en el deu Apol\u00b7lo<\/strong> de l‘Olimp<\/em>, que diu: La mare no \u00e9s la progenitora d’aquesta cosa\u00a0<\/span>anomenada nen, sin\u00f3 la nodrissa d’una llavor recent sembrada.<\/span><\/p>\n Si actualment hi ha una di\u00e0spora cap a la la\u00efcitat, com a respecte a les creences de cadasc\u00fa, sobretot en el feminisme, perqu\u00e8 creus que es important furgar en les Religions?<\/span><\/strong><\/p>\n Si volem que les males herbes no creixin, hem d’extirpar-ne l’arrel. Actualment a\u00a0 la Religi\u00f3 cristiana, de la qual hi pertanyen m\u00e9s de 2.100 milions de persones i de<\/span>la qual Occident en t\u00e9 un bon llegat, ens presenta que la dona prov\u00e9 de la costella d‘Adam<\/strong>, es\u00a0<\/span>a dir la idea sin\u00f2nim de pertinen\u00e7a. Un relat diferent de la versi\u00f3 primera del G\u00e8nesi de la\u00a0<\/em><\/span>B\u00edblia<\/em>, on Deu cre\u00e0 home i dona al mateix temps. En ple segle XXI l’Esgl\u00e9sia ortodoxa encara no\u00a0<\/span>ho ha revisat… Per no dir l’estigma de la dona com a origen del mal que ens va rememorant la\u00a0<\/span>ficci\u00f3 constantment. Tot aix\u00f2 queda pal\u00e8s en l’estructura patriarcal, fent que la dicotomia\u00a0<\/span>entre la psicosis de la “virginitat” i l’altra cara de la moneda “la prostituci\u00f3” impregni el\u00a0<\/span>llenguatge sexual. I actualment hem enc\u00e8s un fals debat sobre la prostituci\u00f3 entre\u00a0<\/span>abolicionistes i regulacionistes, si partim que l’aspecte principal a revisar \u00e9s l’ab\u00fas colonitzador\u00a0<\/span>amb les seves fantasies i en cap cas la criminalitzaci\u00f3 de les v\u00edctimes. \u00c9s a dir es tracta de\u00a0<\/span>desfer el factor estructurant patriarcal i fer m\u00e9s campanyes contra la ind\u00fastria d’esclavatge\u00a0<\/span>sexual de dones i nenes, una ind\u00fastria global d’all\u00f2 que Ana<\/strong> de Miguel<\/strong> ho anomena l’Harem democ<\/span>r\u00e0tic.<\/span><\/p>\n No creus que han sorgit noves idees entre les joves per canviar la sexualitat estereotipada?<\/span><\/strong><\/p>\n A mi el que em fa por que \u00e9s que es banalitzi l’aspecte insurreccional nuclear. Per exemple, si partim\u00a0<\/span>que la sexualitat, com expressi\u00f3 del llenguatge del cos, \u00e9s la met\u00e0fora on es basa el poder de\u00a0<\/span>dominaci\u00f3, cal una mirada profunda en aquest tema. \u00daltimament respecte a algunes\u00a0<\/span>tend\u00e8ncies que es presenten com una mirada dissident per catapultar la sexualitat\u00a0<\/span>hegem\u00f2nica com ara el sex-positive i el post-porno feminista, no hi acabo de veure la seva\u00a0<\/span>efic\u00e0cia. O potser caldria un debat mes profund, a tenir en compte, sobre el desig femen\u00ed.\u00a0<\/span>Parteixo del fet que en la filosofia feminista, la sexualitat no \u00e9s inhibidora ni normativa, i a la\u00a0<\/span>vegada la sexualitat femenina \u00e9s m\u00e9s integradora en l’aspecte sensorial.\u00a0<\/span><\/p>\n Per contra, en la\u00a0<\/span>sexualitat masculina (configurada pel patriarcat) domina el que \u00e9s visual, una mirada\u00a0<\/span>escopof\u00edlica o voyeurista que utilitza la icona de la dona com a passiu femen\u00ed. \u00c9s per tant una\u00a0<\/span>mirada que objectiva, domina, mant\u00e9 una dist\u00e0ncia amb l’altra, i que junt amb una genitalitat\u00a0<\/span>obsessiva inclou, fins i tot, la fantasia de la violaci\u00f3. Per la qual cosa se’m fa dif\u00edcil pensar que\u00a0<\/span>en la renovaci\u00f3 d’altres performances de pornografia, hi entri un capgirament del dest\u00ed\u00a0<\/span>normatiu, tenint en compte la ja existent proliferaci\u00f3 visual de cossos espectacle de dones al\u00a0<\/span>servei de la ind\u00fastria. Penso que potser hi hauria altres maneres de descodificaci\u00f3 del cos de la\u00a0<\/span>dona en relaci\u00f3 a la mirada masculina, com per exemple trobaria m\u00e9s interessant i efectiva:\u00a0<\/span>l’humor; ja sigui visual o esc\u00e8nic, que tal com diu Isabel Franc<\/strong><\/a>, la representaci\u00f3 par\u00f2dica pot\u00a0<\/span>donar la volta a una interpretaci\u00f3, ja que l’humor \u00e9s tan innocent com subversiu.<\/span><\/p>\n