\u00a0<\/p>\n<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Per commemorar els quatre-cents anys de la mort de Shakespeare, The Hogarth Press \u2014 l’editorial fundada per Virginia Woolf i Leonard el 1917 i rellan\u00e7ada a Londres i Nova York el 2012\u2014 va engegar The Hogarth Shakespeare; \u00e9s a dir, va proposar a diverses autores i autors que recreessin sengles peces de William Shakespeare.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n El 2015, la brit\u00e0nica Jeanette Winterson<\/strong> va inaugurar la iniciativa amb El hueco del tiempo<\/em>, una revisitaci\u00f3 que ret homenatge al conte d\u2019hivern. Van continuar l\u2019empresa Howard Jacobson<\/strong> i\u00a0 Anne Tyler;<\/strong> el 2016 va arribar el torn de Margaret Atwood<\/strong> i posteriorment el de Tracy Chevalier <\/strong>i d\u2019<\/strong>Edward St. Aubyn.<\/span><\/p>\n Margaret Atwood (Ottawa, 1939) aprofita La tempesta \u2014segurament l\u2019\u00faltima obra que Shakespeare<\/strong> va escriure\u2014 per organitzar una orgia de venjances tempestuoses i per reformular-la dr\u00e0sticament amb grans dosis de la ironia i la intel.lig\u00e8ncia habituals.<\/span><\/p>\n La trama de la novel\u00b7la \u00e9s prou absorbent i espurnejant perqu\u00e8 n\u2019hi hagi prou i de sobres. Hi resseguim les aventures i desventures tant personals com professionals d\u2019un despitat i tronat \u2014i a qui cal una dentadura nova\u2014 director de teatre, Felix Phillips<\/strong> (\u00e0lies Duke<\/strong>), a qui un trepa ple d\u2019\u00ednfules i amb aspiracions pol\u00edtiques li ha malm\u00e8s carrera i vida.<\/span><\/p>\n Vidu des de fa molt temps i pare d\u2019una nena que va morir als tres anys \u2014 que no per casualitat es diu Miranda <\/strong>\u2014, sobreviu organitzant una obra de teatre anual (sempre de Shakespeare) a la pres\u00f3 d\u2019homes de Fletcher.<\/strong> En les freq\u00fcents entrades i sortides es relaciona, \u00e9s clar, amb un parell de gu\u00e0rdies, cosa que li permet amollar despr\u00e9s d\u2019un registre:<\/span><\/p>\n “Lo que deber\u00eda preocuparos son las palabras, piensa \u00e9l al mirarlos. Esto es lo que de verdad es peligroso. Las palabras no se ven en los esc\u00e1neres”.<\/span><\/span><\/p>\n A m\u00e9s de mostrar la vida quotidiana de Duke i de resseguir l\u2019ininterromput di\u00e0leg amb la fantasmal Miranda \u2014 una peculiar forma de dol \u2014, el llibre avan\u00e7a entre conxorxes, assajos, reinterpretacions i fins i tot continuacions i variants que els presos proposen per a l\u2019obra, circumst\u00e0ncia que Atwood aprofita per endinsar-se en les presons i la beneficiosa tasca que hi poden fer literatura i teatre, aix\u00ed com per venjar-se de la desaforada lectura actual que freq\u00fcentment pateixen les obres de Shakespeare quan s\u00f3n pujades a l\u2019escenari. Sospito que en aquesta \u00faltima ventada es riu fins i tot de l\u2019enc\u00e0rrec que li han fet.<\/span><\/p>\n Una s\u00e8rie de caramboles brinda al director la possibilitat de venjar-se de qui li va procurar la ru\u00efna i, de passada, de la classe pol\u00edtica. \u00c9s una empresa dif\u00edcil per\u00f2 que t\u00e9 probabilitats d\u2019\u00e8xit, no en va tamb\u00e9 \u00e9s actor, i ja se sap:<\/span><\/p>\n “Confiamos en usted, se\u00f1or Duke \u2014dice Dylan. Insensatos, piensa Felix:<\/strong> nunca hay que fiarse de un actor profesional”.<\/span><\/p>\n Deia m\u00e9s amunt que no calia haver llegit l\u2019obra original per endinsar-se en la d\u2019Atwood per\u00f2 aix\u00f2 no treu que sigui altament recomanable fer-ho. Per corroborar l\u2019atemporalitat de La tempesta i de tot Shakespeare; per observar la vida del teatre i el teatre de la vida; per divertir-se en el joc de miralls constant i els paranys que proposa l\u2019autora. Per disfrutar de les Mirandes i dels molts personatges de les dues ( o tres, o m\u00e9s?) actuacions. De les moltes capes de la ceba.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Per commemorar els quatre-cents anys de la mort de Shakespeare, The Hogarth Press \u2014 l’editorial fundada per Virginia Woolf i Leonard el 1917 i rellan\u00e7ada a Londres i Nova York el 2012\u2014 va engegar The Hogarth Shakespeare; […]<\/p>\n","protected":false},"author":59,"featured_media":64456,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26640],"tags":[],"class_list":["post-66215","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-cultura"],"yoast_head":"\n