<\/p>\n
Hem vingut a presentar el seu, de moment \u00faltim llibre, Mujeres de Roma<\/em> (Hero\u00edsmo, intrigas y pasiones<\/em>), per\u00f2 conv\u00e9 que recordem la figura de l’autora, cosa que mai es sobrera per molt que creguem con\u00e8ixer-la.<\/span><\/p>\n Isabel Barcel\u00f3<\/strong> \u00e9s de Sax, llicenciada en Filosofia i Lletres, conferenciant, directora o escriptora convidada en grups de lectura. Autora del blog\u00a0 Mujeres de Roma<\/em>, ha publicat articles i relats curts, obres per a la divulgaci\u00f3 del patrimoni, com Descubriendo tesoros i Valencia<\/em>. Gu\u00eda de Valencia y su provincia, amb Alejandro Lillo<\/strong>. Tope secreto. El secuestro de la luna<\/em>, un text juvenil que es troba a Amazon.<\/span><\/p>\n Les novel\u00b7les hist\u00f2riques: Dido, reina de Cartago<\/em> i La muchacha de Catulo<\/em>. En la col\u00b7lecci\u00f3 de Mitolog\u00eda de l’editorial Gredos: Las flechas de Eros<\/em>, La ira de<\/em> Medea, La fundaci\u00f3n de Roma<\/em>, Orfeo desciende a los infiernos<\/em> y Perseo y la mirada de Medusa<\/em>.<\/span><\/p>\n Podria afegir-ne molts m\u00e9s, per\u00f2 crec que \u00e9s suficient per a saber davant de qui ens trobem: una dona feminista, una excel\u00b7lent escriptora i una gran lectora. A\u00e7\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s molt important: si una persona que es dedica a escriure (i m\u00e9s sobre \u00e8poques passades)no llig, no es documenta. I si no es documenta, pot errar. No \u00e9s el cas d’Isabel Barcel\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Obrim el llibre i despr\u00e9s de les afectuoses dedicat\u00f2ries, ens ve l’\u00edndex dels 18 cap\u00edtols, que curiosament nom\u00e9s contenen en els seus t\u00edtols el nom de tres dones. Barcel\u00f3 nomena els cap\u00edtols segons li conv\u00e9 pels temes que com a cireres va entrella\u00e7ant. Una altra bona idea per a ajudar en la lectura.<\/span><\/p>\n A continuaci\u00f3, llegim el pr\u00f2leg de Carlos Garc\u00eda Gual<\/strong>, catedr\u00e0tic d’universitat, escriptor, traductor, cr\u00edtic literari, especialista en antiguitat cl\u00e0ssica, acad\u00e8mic de la llengua… Un prologuista de prestigi per a un excel\u00b7lent llibre. Diu que la narraci\u00f3 d’Isabel “pot usar-se com a amena i singular guia hist\u00f2rica de Roma”. T\u00e9 molta ra\u00f3.\u00a0 Qui no coneix la ciutat com la nostra benvolguda autora, no ens hem pogut resistir a situar en un pl\u00e0nol, en un mapa,tots els itineraris de qu\u00e8 parla, els llocs que cita, els monuments que nomena, malgrat els inconvenients per la transformaci\u00f3 de la ciutat despr\u00e9s de tants segles d’exist\u00e8ncia. Quan tornem a Roma la veurem amb ulls entrenats o portarem el llibre en les mans a fi que la visita siga ben sucosa.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n A continuaci\u00f3 llegim una Introducci\u00f3 de la pr\u00f2pia Isabel Barcel\u00f3 on ja centra l’objectiu d’aquest treball: “rescatar les dones del seu secular oblit”. Clar, hem de tenir en compte que la hist\u00f2ria ha sigut explicada pels homes. M’agradaria fer ara un suggeriment personal: procurem no jutjar amb el feminisme d’avui les dones que apareixen en el llibre. De fet Isabel no ho fa: descriu, contextualitza i acompanya. Recorde que quan vam\u00a0<\/span>presentar en <\/span>Intersindical Valenciana Dido, reina de Cartago<\/em>, a c\u00e0rrec de les catedr\u00e0tiques (ara ambdues em\u00e8rites) Carmen Aranegui<\/strong> i Isabel Morant<\/strong>, aquesta va explicar que les dones que no podien obviar-se apareixien reflectides en la hist\u00f2ria conforme convenia a la moda de l’\u00e8poca en qu\u00e8 es referien a elles. <\/span><\/p>\n Posava l’exemple de la reina Cat\u00f2lica: exemple de virtut per al franquisme. Per\u00f2 apareix en la hist\u00f2ria, era reina de Castella. Les que rescata Barcel\u00f3 de l’oblit o el maltractament hist\u00f2ric pertanyen a tots els \u00e0mbits socials: des d’esclaves a reines. Despr\u00e9s dels 18 cap\u00edtols que conformen el cos del llibre, Il’autora ensofereix un \u00edndex alfab\u00e8tic de les dones que ens anem trobant durant la lectura, dones pertanyents a \u00e8poques diferents, podr\u00edem dir que a totes les \u00e8poques, des de Reva Silvia<\/strong> (molt volguda quan la segu\u00edem en el blog), del segle VIII a. de C.a Anita Garibaldi<\/strong>, del XIX.<\/span><\/p>\n A m\u00e9s ens ofereix un altre \u00edndex, aquest cronol\u00f2gic d’esdeveniments hist\u00f2rics.<\/span><\/p>\n Recordeu que us deia al principi que \u00e9s d’agrair aquesta manera d’oferir el llibre? Mireu si ens ho posa f\u00e0cil. Isabel Barcel\u00f3 vol que la llegim,vol que ens agrade el que escriu, ens ho ofereix amb tota generositat. Ve al cas a\u00e7\u00f2 que diuen moltes autores, i autors,que escriuen les novel\u00b7les que a elles els agradaria llegir. Ja intu\u00efm com li agraden a Isabel els llibres.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 he assenyalat la import\u00e0ncia de la lectura en la vida de la nostra autora i he repetit l’encert de la documentaci\u00f3. Fruit d’a\u00e7\u00f2 tenim una bibliografia b\u00e0sica que separa, per a millor enteniment, en fonts antigues i fonts modernes. No es pot demanar m\u00e9s. Barcel\u00f3 ens mostra les seues fonts, ens posa en les mans els llibres que ella ha llegit, ens diu que, encara que novel\u00b7lats, els fets tenen base documental, de ci\u00e8ncia hist\u00f2rica. Per a\u00e7\u00f2 deia abans l’important que \u00e9s llegir, saber m\u00e9s del que s’escriu. En cas contrari, pot passar que en una novel\u00b7la lliges que les oliveres s\u00f3n caducif\u00f2lies. S’ha de llegir i… eixir al camp.<\/span> Aquesta narraci\u00f3 de m\u00e9s de quatre-centes p\u00e0gines amb una prosa elegant, una adjectivaci\u00f3 precisa i un ritme que et fa passejar per les seues p\u00e0gines amb plaer, cont\u00e9 molta informaci\u00f3. Per a\u00e7\u00f2 \u00e9s molt important tota l’ajuda que ens presten els complements al text principal que acabe de descriure.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 no us haveu de preocupar, Isabel Barcel\u00f3 explica un fet hist\u00f2ric, descriu un recorregut o parla d’una llegenda en un cap\u00edtol i en un altre en fa refer\u00e8ncia de nou pel motiu que conv\u00e9 a la narraci\u00f3. Llavors ens adonem que ho hem apr\u00e8s, que ho recordem molt b\u00e9 perqu\u00e8 ella ho ha escrit magistralment i perqu\u00e8 ens ha ofert els instruments necessaris.<\/span><\/p>\n Una de les coses que m\u00e9s m’ha cridat l’atenci\u00f3 \u00e9s que mai comen\u00e7a un par\u00e0graf de la mateixa manera. Fuig dels gerundis i dels adverbis acabats en ment. A\u00e7\u00f2 \u00e9s una cosa molt treballada, cal molt d’ofici per a no repetir. En canvi s\u00ed usa molt m\u00e9s en lloc de per\u00f2, cosa que li d\u00f3na al text una certa p\u00e0tina antiga, un altre element que ens permet mantenir la immersi\u00f3 hist\u00f2rica.<\/span><\/p>\n Ara b\u00e9, s’ha de destacar la descripci\u00f3 dels sentiments. Es va veient a trav\u00e9s de tot el text, per\u00f2 em ve de gust assenyalar com ens descriu la decepci\u00f3 de la cortesana Imperia, en el cap\u00edtol 5: Ribera de amor y muerte<\/em>. Magistral. Un gran ofici, repetisc, el de la nostra Isabel romana.<\/span><\/p>\n Viatgem des de la Roma protegida per una estacada a una d’emmura<\/span>llada a una altra destru\u00efda i aixi fins <\/span>a l’actualitat perqu\u00e8 encara que acaba de parlar-nos de dones en el segle XIX, les refer\u00e8ncies al dia d’avui per a explicar b\u00e9 on es trobava tal porta o tal monument o tal resid\u00e8ncia on es va produir tal fet s\u00f3n habituals. L’autora ens porta de la m\u00e0 al llarg de tot el llibre. Ens fa entrar a la ciutat per la Via Apia, com ella diu en la primera frase amb una gr\u00e0cia elegant i continguda: “De tots els camins que porten a Roma, el de major prestigi des de l’antiguitat”. Ens d\u00f3na a con\u00e8ixer portes ja inexistents i turons, ara desfigurats, tant en un marge com en un altre del T\u00edber, el respectat i temut pare T\u00edber de l’antiguitat.<\/span><\/p>\n Ens mostra la import\u00e0ncia de les matrones i els valors que custodien. Ens parla de l’illa tiberina. Dels pelegrins que visitaven la tomba de Sant Pere.<\/strong> De les festes, algunes relativament recognoscibles per les sues modificacions i adaptacions cristianes. De llegendes, mites, fets hist\u00f2rics… Tot a\u00e7\u00f2 protagonitzat per les dones de Roma i d’Isabel Barcel\u00f3 Chico<\/strong>.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 Gr\u00e0cies a tot el p\u00fablic per venir, a Lola Samper per cedir el seu espai per a un acte literari m\u00e9s i a Isabel Barcel\u00f3 per haver-me encomanat aquesta presentaci\u00f3, tasca que vaig acceptar sense dubtar per l’afecte […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":34640,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26577],"tags":[52887],"class_list":["post-66154","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-llibres","tag-dolors-jimeno-2"],"yoast_head":"\n![\"Livi](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/Livi_valencia.jpg\")
<\/span><\/p>\nL’any 2004 va sol\u00b7licitar, i li va ser concedida, una beca Valle Incl\u00e1n<\/strong> del Ministeri d’Afers Exteriors. A\u00e7\u00f2 li va permetre gaudir d’una estada de sis mesos a la Real Acad\u00e8mia d’Espanya a Roma que va aprofitar per a millorar i augmentar els seus coneixements i, per tant, documentar-se sobre aquest llibre que avui presentem.\u00a0<\/span><\/h3>\n
Com\u00a0<\/span>solc fer cada vegada que done a con\u00e8ixer un llibre, el descriur\u00e9. No \u00e9s trivial a\u00e7\u00f2. Si l’autora inclou \u00edndex, pr\u00f2leg, etc. est\u00e0 dient-nos com vol que el llegim, est\u00e0 ajudant-nos a centrar el focus, ens dirigeix als seus objectius. \u00c9s leg\u00edtim, est\u00e0 en el seu dret i, a m\u00e9s, li ho agra\u00efm.<\/span><\/h3>\n
El llibre \u00e9s bonic, de bon paper, font amable per a ulls cansats, fan venir ganes de bressolar-lo. No s\u00e9 si hi haur\u00e0 ac\u00ed al<\/span>g\u00fa de l’editorial Sargantana, en tot cas, en hora bona per l’objecte-llibre i sobretot per l’elecci\u00f3 d’autora i obra.<\/span><\/h3>\n
![\"Libro](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/Libro_8.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Libro](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/Libro_6.jpg\")
<\/span><\/p>\n
L’\u00faltima part est\u00e0 dedicat als agra\u00efments, els seus, clar. Els nostres vindran quan acabem el llibre i ens l’emportem a Roma.<\/span><\/p>\n