\u00a0<\/p>\n<\/p>\n
Dolors Mar\u00edn, dedicant el libre a Antonina Rodrigo i a Montse F. Garrido. Fotografia @ M\u00aa Luj\u00e1n Piatti El passat 20 de mar\u00e7 a la llibreria La Central del carrer Mallorca de Barcelona, es va presentar el sis\u00e8 llibre de la Doctora en Hist\u00f2ria contempor\u00e0nia i prestigiosa escriptora Dolors Mar\u00edn: “Espiritistes i lliurepensadores”. <\/p>\n En una sala a vessar, va esmicolar el llibre de forma superba i sense ajudar-se ni d’una simple nota, el Catedr\u00e0tic d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, Dr. Ignasi Terradas Saborit<\/strong>.<\/span><\/span><\/p>\n La targeta, convidant a la presentaci\u00f3 del llibre, es resumia aix\u00ed: “A principis del segle XX hi hagueren uns canvis socials a causa de la industrialitzaci\u00f3 i de les inquietuds culturals i pol\u00edtiques. \u00c9s una \u00e8poca d’obrerisme i construcci\u00f3 de la ciutat de Barcelona. Un grup de dones oblidades per la hist\u00f2ria, amb una pres\u00e8ncia real i forta en la construcci\u00f3 d’una societat nova, van trencar estereotips, van aconseguir capacitaci\u00f3 i reconeixement intel\u00b7lectual. Tamb\u00e9 van lluitar per la seva independ\u00e8ncia econ\u00f2mica i laboral. Van portar a Barcelona l’espiritisme que es practicava a Europa, com a confrontaci\u00f3 al sistema, forma d’espiritualitat radical contra l’ordre social de l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica i envers el lliure pensament”.<\/span><\/p>\n El Dr. Terradas Saborit va explicar que aquestes dones es manifestaven i escrivien contra l’Esgl\u00e8sia i no batejaven le seves criatures. Es va tractar d’un moviment social i intel\u00b7lectual, en confrontaci\u00f3 amb la societat de l’\u00e8poca. Es donen una interacci\u00f3 d’idees amb pol\u00edtiques concretes, reals. Transmeten el geni de la dona, amb idees originals per les quals pensen i com s’enfronten a la societat. S\u00f3n dones que practiquen la llibertat de pensament lligat a l’espiritisme, en una \u00e8poca en\u00a0 qu\u00e8 \u00e9s molt dif\u00edcil lliurar-se de les ideologies hegem\u00f2niques. Seria pretensi\u00f3s creure que tenen absoluta llibertat, perqu\u00e8 es tracta d’un discurs religi\u00f3s molt potent de tota la vida. Elles tenen idees noves presentades a trav\u00e9s del llenguatge religi\u00f3s.<\/span><\/p>\n El contingut espiritista representa all\u00f2 anticlerical, que al seu torn representa el poder, en oposici\u00f3 a un tipus de religi\u00f3 allunyada dels vincles humans. Segons les espiritistes, la religi\u00f3 propera no necessita d’intermediaris ni jerarquies. La religi\u00f3 cat\u00f2lica oprimeix la dona i l’exclou i discrimina, legitimant el patiment: es tracta de poder, disciplina, c\u00e0stig. Per tot aix\u00f2 reaccionen aquestes dones. No prospera l’ateisme, sin\u00f3 que parlen d’universos metaf\u00edsics, com passa en la ma\u00e7oneria, on hi ha un llenguatge apr\u00e8s de manera massiva (pors, desitjos i esperances). Es basa en elements cient\u00edfics: astrof\u00edsica i psicologia. L’espiritisme \u00e9s m\u00e9s secular i laic i com s’ha dit, no t\u00e9 jerarquia, excepte l’obedi\u00e8ncia per una q\u00fcesti\u00f3 de carisma. No t\u00e9 el fanatisme ni l’integrisme que condiciona la dona en un missatge misogin de l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. L’espiritisme \u00e9s igualitari.<\/span><\/p>\n No \u00e9s nom\u00e9s la lluita contra l’Esgl\u00e8sia, contra la seva jerarquia, busquen la llibertat de pensament i tamb\u00e9 una consci\u00e8ncia social, psicol\u00f2gica i pol\u00edtica. Hi ha un culte a gaudir, una reivindicaci\u00f3 de l’humanisme, en solidaritat amb les idees anarquistes. I tamb\u00e9 consci\u00e8ncia feminista.<\/span><\/p>\n Es van enfrontar amb no pocs obstacles, com l’estament militar; passen per tribunals, pateixen terribles condicions en presons, amb greus penes per lluitar contra les condicions de treball. En definitiva lluiten pels oprimits i perseguits.<\/span><\/p>\n A elles se’ls deu la primera organitzaci\u00f3 feminista denominada “la Progresiva Femenina”, defensen donar instrucci\u00f3 a la dona i obrir escoles per a elles.<\/span><\/p>\n Actuen p\u00fablicament, contra el pensament \u00fanic.<\/span><\/p>\n Les espiritistes van demostrar gran valentia, van ser molt progressistes, algunes s\u00f3n m\u00e8diums. En ocasions escriuen en catal\u00e0 i intentar visibilitzar les dones i passar a la hist\u00f2ria. Redacten, publiquen i difonen revistes i es cartegen amb dones de tot el m\u00f3n, especialment les de les col\u00f2nies espanyoles. Els homes propers a elles volien solament formar bons republicans i que elles toquin el piano, la qual cosa entra en contradicci\u00f3 amb les espiritistes que busquen anar m\u00e9s enll\u00e0 en les seves reivindicacions i lluita. A Espanya va haver-hi fins a 25 cap\u00e7aleres espiritistes. Van ser un suport per als presos de Montjuic (Angeles Lopez de Ayala i Teresa Claramunt), per\u00f2 en arribar a Madrid no les van deixar parlar ni entrar en un acte de suport a aquests presos, pel fet de ser dones.<\/span><\/p>\n En resum, es tracta d’un llibre interessant on es desvetlla el menyspreament a un altre gran grup de dones que van lluitar pel progr\u00e9s i contra l’opressi\u00f3 i el dogmatisme de la religi\u00f3 que predicava la jerarquia de l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica i contra les condicions de treball. \u00c9s una aproximaci\u00f3 realista i divulgadora sobre la condici\u00f3 de la dona i la lluita feminista, amb una din\u00e0mica narrativa molt \u00e0gil.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n L’autora i l’obra<\/span><\/strong><\/p>\n Dolors Mar\u00edn<\/strong> va n\u00e9ixer a L\u00b4Hospitalet de Llobregat, el 1.957. \u00c9s molt coneguda com a investigadora de l’anarquisme en l’estat espanyol, divulgadora cient\u00edfica, col\u00b7laboradora de la Gavilla Verde de Cuenca i membre de la Marxa del Maqui a Catalunya, entre altres coses. Ha treballat per a diversos mitjans audiovisuals i ha realitzat treballs a la Universitat de la Sorbona (Par\u00eds). Ha preparat la ruta de Quico Sabater de Barcelona (2010) i pertany a l’equip de redacci\u00f3 del Diccionari biogr\u00e0fic de la dona. Actualment treballa com a professora a Palma de Mallorca.<\/span><\/p>\n Abans d’aquest llibre n’ha publicat cinc m\u00e9s: Clandestins: el Maqui contra el franquisme, 1.934-1975<\/em> (2.002); Ministres anarquistes: La CNT al govern de la II Rep\u00fablica, 1.931-1939<\/em> (2005); La Setmana Tr\u00e0gica<\/em> (2.009); Anarquistes: Un segle de moviment llibertari a Espanya<\/em> (2.010); i Anarquisme<\/em> (2014).<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Dolors Mar\u00edn, dedicant el libre a Antonina Rodrigo i a Montse F. Garrido. Fotografia @ M\u00aa Luj\u00e1n Piatti El passat 20 de mar\u00e7 a la llibreria La Central del carrer Mallorca de Barcelona, es va presentar el sis\u00e8 llibre […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":34485,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26577],"tags":[49494],"class_list":["post-66032","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-llibres","tag-montse-fernandez-garrido-7"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/strong><\/p>\n