<\/p>\n
El que la vida li d\u00f3na, en talents naturals i oportunitats, ella \u00e9s capa\u00e7 de traduir-ho en activitats que al seu torn transformen la realitat, combinant teoria i pr\u00e0ctica, local i global, “femen\u00ed” i “mascul\u00ed”.<\/span><\/span><\/p>\n Amb excel\u00b7lents resultats, si observem la quantitat de premis internacionals rebuts en aquesta traject\u00f2ria, de part de la Silicon Valley o de les Nacions Unides per al Medi Ambient. Val la pena con\u00e8ixer-la.<\/span><\/p>\n Els talents naturals li provenen, tal i com explica, d’una fam\u00edlia valenta, que va deixar una Gal\u00edcia pobre per buscar nous camins entre el Brasil i l’Uruguai, quan comen\u00e7ava el segle XIX. Entre ells hi havia un avi creatiu, que va obrir el primer restaurant vegetari\u00e0 al Brasil, una \u00e0via remeiera, i un pare que va muntar una f\u00e0brica t\u00e8xtil, morint quan Thais tenia 14 anys. La seva mare, que no va poder assumir la gesti\u00f3 de l’empresa, s’esperava que ho fes Thais, en acabar els estudis en una universitat d’elit, per\u00f2 ella se sentia estranya en aquest m\u00f3n empresarial concentrat exclusivament en els diners, i als vint anys va decidir rec\u00f3rrer al rev\u00e9s el cam\u00ed tra\u00e7at per la seva fam\u00edlia, i anar a explorar Europa. <\/span><\/p>\n Alguns italians la van convidar a la vig\u00edlia de l’Any Nou a Roma, on va sentir una espurna de d\u00e9ja vu<\/em>, i despr\u00e9s d’acabar els estudis va tornar all\u00e0 quedant-s’hi cinc anys. A Roma treballava algunes hores al dia com a traductora i a la R\u00e0dio Vaticana, submergint-se la resta del temps en l’activisme feminista. Entrevistava dones llatines a Roma, escrivia a “Noi Donne”, la revista de les dones comunistes, mentre mantenia contactes amb les dones al Brasil.<\/span><\/p>\n “Va ser un per\u00edode de gran aprenentatge a nivell hum\u00e0, i alhora incert en el pla econ\u00f2mic, sense saber on aterrar”, ens explica. “Les meves companyes militants tenien les espatlles cobertes pels seus pares, mentre jo tenia una mare fr\u00e0gil que cada vegada que venia a Roma es posava malalta”.<\/span><\/p>\n L’oportunitat de prendre un rumb m\u00e9s definit\u00a0 arrib\u00e0 en guanyar una beca d’un any per a la joventut llatina a Chicago, on va estudiar metodologia d’investigaci\u00f3, per\u00f2 amb el comprom\u00eds de tornar al Brasil.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Thais Corral va tornar al seu pa\u00eds just quan el proc\u00e9s de reconstrucci\u00f3 democr\u00e0tica estava en ple apogeu, acollida de bra\u00e7os oberts per les companyes feministes, que li van demanar apropar les dones rurals i les pobladores urbanes semianalfabetes a la r\u00e0dio, per comen\u00e7ar a expressar les seves hist\u00f2ries i opinions. Aix\u00ed, amb algunes volunt\u00e0ries, va n\u00e9ixer el programa “Fala Mulher”, que en una d\u00e8cada va aconseguir obrir 400 estacions de r\u00e0dio locals. Mentrestant Thais treballava per Inter Press Service, (IPS) una ag\u00e8ncia de periodistes del Sud en el m\u00f3n, finan\u00e7ada pels pa\u00efsos escandinaus, viatjant per tota Am\u00e8rica Llatina, donant formaci\u00f3 i coordinant les activitats dels periodistes. Van ser anys de treball, treball, viatges i m\u00e9s viatges, recorda Thais, amb poc o nul temps per caipirinhes i enamoraments.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 perqu\u00e8, alhora, va haver d’ajudar la seva mare a arreglar financerament el negoci familiar, abans de poder-lo vendre.<\/span><\/p>\n “Mentre tant a Rio el 1987 es va fundar el Partit Verd, un partit llibertari, avan\u00e7at, que va donar espai a la participaci\u00f3 de les dones”, segueix explicant Thais. <\/span><\/p>\n “El 1989 el Partit Verd alemany em va convidar a Bangla Desh a la primera confer\u00e8ncia ecofeminista asi\u00e0tica amb Vandana Shiva<\/strong>, una de les pioneres de l’\u00e8poca. Volia fer alguna cosa similar a nivell llatinoameric\u00e0? Em van preguntar a Hamburg: els fons hi eren. Vaig respondre que volia implementar no un, sin\u00f3 dos projectes. Un, per enfortir el sistema de les estacions de r\u00e0dio locals, fins llavors conduides de forma volunt\u00e0ria per activistes, donant lloc a una s\u00f2lida organitzaci\u00f3, la CEMINA, i dos, fundar la Xarxa de Desenvolupament Hum\u00e0, basada en la Dona i Medi Ambient, REDEH. <\/span><\/p>\n Podien les dones contribuir a enfrontar els problemes de la pobresa, l’exclusi\u00f3 social, la contaminaci\u00f3 ambiental? No va ser un proc\u00e9s f\u00e0cil, com es pot imaginar. Passem per un per\u00edode de confusi\u00f3 abans d’arribar a una organitzaci\u00f3 efectiva. Vaig aprendre a no t\u00e9mer els conflictes momentanis, quan hi ha un objectiu important. Just el 1992 es va celebrar la primera Cimera de l’ONU sobre Medi Ambient, la Cimera de la Terra, per abordar el desafiament de salvar un planeta que les activitats humanes estaven portant al col\u00b7lapse”.<\/span><\/p>\n “Tenia 33 anys, i amb les altres dones i lideresses socies ambientals vam anar fent trucades per a establir la carpa de ” Female Planet “, (Planeta F\u00e9mina) on amb un proc\u00e9s estrat\u00e8gic inclusiu vam crear l’Agenda de Dones 21. La nostra carpa estava connectada a 14 xarxes que van portar idees, \u00e9s a dir, 14 punts sobre el consum, la pau, la terra, l’esperit empresarial.<\/span><\/p>\n Hem pogut tenir molta visibilitat i intervenir en la formulaci\u00f3 del document final. Per fi les dones sort\u00edem del tema gaireb\u00e9 exclusiu, (encara que b\u00e0sic), de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, convertint-nos en agents de canvi general, d’un desenvolupament diferent. Crec que les dones podem aportar molt en aix\u00f2, amb la nostra capacitat de crear abund\u00e0ncia encara amb pocs recursos, i la capacitat de trobar connexions, els fils amagats entre temes diferents, buscant solucions innovadores. Despr\u00e9s de la Cimera de Rio, durant 10 anys vaig tenir el paper d’implementar l’Agenda global d’Educaci\u00f3 de les Dones a nivell de l’Estat de Rio, i ho vaig fer a trav\u00e9s de 50 esdeveniments.<\/span><\/p>\n Mentrestant, a nivell internacional, em van cridar a participar en les Confer\u00e8ncies de les Nacions Unides, la del 19’93 sobre Drets Humans, la del 19’94 sobre Poblaci\u00f3 al Caire, la de Bejing sobre Dones el 1995, la del19’96 sobre H\u00e0bitat, una despr\u00e9s de l’altra, fins a comen\u00e7ar a sentir cert cansament, perqu\u00e8 treballem dur per arribar a acords amb els pol\u00edtics i despr\u00e9s gaireb\u00e9 tot es quedava en el paper.<\/span><\/p>\n Hi va haver un fet que em va marcar i em va fer reflexionar molt: la mort en 1998 de Bella Abzug<\/strong>, una activista feminista poderosa i influent, que solia dir: “El lloc de les dones \u00e9s la casa, \u00e9s a dir, la Casa de Representants”. I justament va ser una de les primeres congressistes dels Estats Units, una veritable estratega, co-fundadora d’una organitzaci\u00f3 global de Advocay cap a l’ equitat de g\u00e8nere i la integritat del medi ambient, WEDO (Women ‘s Environment and Development Organization). Per\u00f2 malgrat tanta activitat desenvolupada i reconeixements obtinguts, en els \u00faltims anys Bella es va sentir sola i ressentida. Aix\u00f2 em va fer pensar que les activistes moltes vegades cuidem molt l’extern, per\u00f2 no sabem regenerar i nodrir les nostres energies interiors. Aix\u00ed que vaig decidir prendre un any sab\u00e0toc i me’n vaig anar a Harvard per fer un curs sobre leaderdership, sobre com activar la capacitat creativa en equips. Volia contribuir al desenvolupament hum\u00e0 al planeta, sense estar directament vinculada a la pol\u00edtica. Juntament amb la investigaci\u00f3 de Harvard, enfocada en la voluntat, l’organitzaci\u00f3, la racionalitat, em vaig interessar en una recerca m\u00e9s profunda, espiritual i intima.<\/span><\/p>\n Com fer possible una veritable comunicaci\u00f3 entre les persones, sabent escoltar des del cor, no nom\u00e9s des les orelles, com aprendre el respecte a l’altre, a deixar anar, a delegar? Mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques de la pedagogia budista i del ioga vaig aprendre a crear un camp de forces en el cos, per mantenir la claredat i no perdre energies en els conflictes.<\/span><\/p>\n Vaig aprendre que no nom\u00e9s hi ha el coneixement intel\u00b7lectual, sin\u00f3 que podem obrir els nostres canals de saviesa interna, sentint-nos part de la natura i del cosmos.<\/span><\/p>\n “No va passar gaire temps abans que arrib\u00e9s el moment d’unir els diversos temes que havia tractat, com G\u00e8nere i Medi Ambient, per transformar una realitat en la pr\u00e0ctica. La primera experi\u00e8ncia va ser en el Sertao de Bahia, amb un grup de dones que volien millorar l’agricultura, i el 2004 vam comen\u00e7ar un projecte sist\u00e8mic, que vaig ajudar a orquestrar. Vam crear un model per produir conjuntament llet, carn i palmell amb t\u00e8cniques espec\u00edfiques per enfrontar la creixent sequera, en m\u00f2duls replicables. El projecte va reeixir, va recol\u00b7lectar molts premis i es va expandir a nivell regional.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s vaig con\u00e8ixer els llocs de la Vall del Santo Ant\u00f2nio prop de Rio, en l’exuber\u00e0ncia de la mata atl\u00e0ntica. I vam veure els problemes de l’\u00e0rea, la desforestaci\u00f3, una comunitat sense perspectives per als joves, amb l’aigua contaminada. Vam comen\u00e7ar a treballar a l’escola el tema del fem, com millorar el sistema d’aigua, i produir aliments saludables. Un jove va venir a donar-me la idea de fer una “llogaret” local-global, i per una oportunitat que definiria un “miracle” vaig poder invertir en aquesta terra, creant “Sinal do Val”. Significa “Sincronicitat, Innovaci\u00f3 i Alegria”, i \u00e9s pensat com un hub, un refugi on els activistes podran prendre cursos de lideratge, o recarregar-se, comunicar m\u00e9s profundament, esperimentar tecnologies sostenibles”.<\/span><\/p>\n Un desafiament gens f\u00e0cil per\u00f2 apassionant. I la Mare Terra ho agraeix.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 Conversa de La Independent amb Thais Corral,\u00a0 emprenedora social brasilera de fam\u00edlia gallega, totalment compromesa amb el planeta Terra del segle XXI, que posseeix una qualitat molt rara.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":34386,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26419],"tags":[52858],"class_list":["post-65944","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-medi-ambient","tag-gisella-evangelisti-3"],"yoast_head":"\n![\"Thais](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/Thais_Corral_1.JPG\")
<\/span><\/p>\n