\n
\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n La vaga feminista per\u00f2, sobretot, les manifestacions multitudin\u00e0ries que s’han celebrat al llarg i ample del pa\u00eds, han enxampat a m\u00e9s d’un i una amb el peu canviat.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Com que negar el seguiment de les mobilitzacions hagu\u00e9s resultat una tasca for\u00e7a complexa, aviat s’han afanyat a sumar-se a l’\u00e8xit de la jornada. El que abans del dia 8 de Mar\u00e7 era una convocat\u00f2ria mereixedora d’oport\u00fa boicot per elitista, anticapitalista, sect\u00e0ria o fins i tot in\u00fatil, avui \u00e9s un just clam popular pel qual totes les forces pol\u00edtiques es felicitaven. Tot aix\u00f2, sense despentinar-se. Passat l’estupor de la sobtada allau es llan\u00e7aven als bra\u00e7os del feminisme persones sense sensibilitat coneguda vers la igualtat de g\u00e8nere o els drets i llibertats de les dones. Conv\u00e9 analitzar amb certa perspectiva l’escenari on ens trobem.<\/span><\/p>\n Fins a la data, \u00e9s cert que la igualtat de g\u00e8nere havia adquirit -per fortuna del feminisme- un estatus de legitimitat. De forma tal, que ning\u00fa en el seu bon judici hagu\u00e9s sortit defensant obertament ser partidari de la discriminaci\u00f3 o l’opressi\u00f3 de les dones sense solta ni volta. Encara que, en passades dates d’obligat al\u00b7legat institucional (com el 8M o el 25N), eradicar les mateixes tampoc semblava una cosa urgent ni rellevant. De manera que incomplir les lleis sobre igualtat \u00e9s una t\u00f2nica tan habitual com assenyalar a l’educaci\u00f3 com a principal motor de canvi.<\/span><\/p>\n Cap, ni la Llei integral contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, ni la Llei d’igualtat, ni aquelles disposicions normatives que incorporen l’obligatorietat d’incloure la igualtat en la formaci\u00f3 o la investigaci\u00f3, es compleixen.<\/span><\/p>\n La igualtat est\u00e0 absent en tot el curr\u00edculum educatiu i la transversalitat de la perspectiva de g\u00e8nere en les pol\u00edtiques p\u00fabliques brilla per la seva abs\u00e8ncia. Una mena de cultura del simulacre que vindria a resumir en qu\u00e8 la igualtat \u00e9s important, per\u00f2 no importa. La foto que ofereixen els pressupostos generals de l’Estat no deixa lloc al dubte. La suma de les partides destinades a la promoci\u00f3 de la igualtat i l’eradicaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, suposa el 0,01% de les despeses consolidats. Un 0,01% per a un problema que declaren important i que afecta el 52% de la poblaci\u00f3.<\/span><\/p>\n El menyspreu a la vida, als drets i a les llibertats de les dones i la des\u00eddia institucional amb el compliment de lleis o compromisos internacionals, s’ha topat amb un feminisme que, com a teoria i moviment social, t\u00e9 cada vegada un predicament m\u00e9s gran<\/span>. Un moviment que est\u00e0 cobrant unes dimensions a escala global desconegudes fins a la data, que concep la desigualtat entre dones i homes, els privilegis hist\u00f2rics dels segons o la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, no nom\u00e9s com una cosa il\u00b7leg\u00edtima o irracional sin\u00f3 com una injust\u00edcia intolerable.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s del 8M, l’agenda del feminisme i les seves reivindicacions estan ocupant part de l’agenda medi\u00e0tica. I s’agraeix, la veritat. Es busca amb sobtat inter\u00e8s quines s\u00f3n les seves demandes, com si d’una complexa investigaci\u00f3 policial es tract\u00e9s. Per\u00f2, com sol advertir Ana de Miguel<\/strong>, conv\u00e9 no perdre el temps descobrint la Mediterr\u00e0nia … L’agenda del feminisme, excepte pel que fa a la igualtat formal i la prohibici\u00f3 de discriminaci\u00f3 que est\u00e0 garantida en alguns territoris, segueix sent la mateixa. Interpel\u00b7lar l’androcentrisme com neutralitat, la lluita contra les diferents formes de viol\u00e8ncia contra les dones (inclosa la sexual), els drets sexuals i reproductius, la igualtat en l’ocupaci\u00f3 i les cures, la feminitzaci\u00f3 de la pobresa, la coeducaci\u00f3 i, en general un repartiment equilibrat del poder en l’espai p\u00fablic i en privat.<\/span><\/p>\n Abandonar el seu estatus de segon sexe, de cossos sexualitzats objecte d’us de fruit sexual i reproductiu ali\u00e8 o, en \u00faltima inst\u00e0ncia, la demanda il\u00b7lustrada de ser subjectes del dret. Una pretensi\u00f3 hist\u00f2rica molt allunyada d’alguna oportuna bajanada que, despr\u00e9s del 8M, pret\u00e9n convertir les demandes del feminisme en alguna cosa aix\u00ed com “no es pot ser home”.<\/span><\/p>\n El que no cal, encara que per desgr\u00e0cia es pot, \u00e9s seguir instal\u00b7lat en la cultura del privilegi que significa ser-ho i reduir a les que no s\u00f3n assignades a aquesta condici\u00f3 en n\u00e9ixer a \u00e9ssers subalternes objecte de submissi\u00f3, viol\u00e8ncia, opressi\u00f3, explotaci\u00f3 i discriminaci\u00f3. Pel que fa a la resta, i a les proves podem remetre’ns, per ser… Es pot ser descobridor de la mediterr\u00e0nia, investigador policial, oportunista o fins i tot masclista amb pretensi\u00f3 de carnet de feminista.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0 OPINI\u00d3 La vaga feminista per\u00f2, sobretot, les manifestacions multitudin\u00e0ries que s’han celebrat al llarg i ample del pa\u00eds, han enxampat a m\u00e9s d’un i una amb el peu canviat.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":34307,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26652],"tags":[],"class_list":["post-65889","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-igualtat"],"yoast_head":"\n