\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n OPINI\u00d3\u00a0 \u00a0\u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n En una setmana van ser assassinades dues precandidates a una diputaci\u00f3 local a Chilapa, Guerrero. Una, aquest diumenge, postulada pel Partit Revolucionari Institucional (PRI), i una altra, el 21 de febrer, del Partit de la Revoluci\u00f3 Democr\u00e0tica (PRD).<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Ambdues menors de 30 anys i amb una hist\u00f2ria personal de participaci\u00f3 pol\u00edtica. S\u00f3n feminicidis? T\u00e9 a veure amb la seva participaci\u00f3 pol\u00edtica en un ambient patriarcal ?.\u00a0<\/span><\/p>\n Un recorregut r\u00e0pid per not\u00edcies de la xarxa, el Facebook i els mitjans locals, com el seri\u00f3s i profund Diari El Sur de Acapulco, ens aclareixen diverses coses. Chilapa \u00e9s un focus vermell, un municipi de “la Monta\u00f1a”, considerat des de 2015 com el principal productor de rosella. Ja el 2013 embolicat en sang i persecuci\u00f3; alguns pobles van quedar abandonats, perqu\u00e8 les fam\u00edlies de Chilapa van fugir.<\/span><\/p>\n Formalment, un municipi amb una operaci\u00f3 polic\u00edaca militar que blindaria la condici\u00f3 permanent i tremenda de viol\u00e8ncia. D’acord amb el balan\u00e7 anual sobre viol\u00e8ncia als municipis, per cada 100 mil habitants de 2017, Chilapa de Alvarez \u00e9s el segon municipi amb major nombre d’assassinats del pa\u00eds, amb 134.80, i el tercer m\u00e9s violent del pa\u00eds amb 75.92 punts, indica un estudi del Consejo Ciudadano para la Seguridad P\u00fablica i la Just\u00edcia Penal, que mesura l’\u00cdndex de Viol\u00e8ncia Municipal.<\/span><\/p>\n Tot just l’1 de febrer, el governador H\u00e9ctor Astudillo Flores<\/strong> va dir que es refor\u00e7aria la seguretat amb la intervenci\u00f3 de forces federals a Chilapa, perqu\u00e8 \u00e9s considerat un focus “molt vermell” de viol\u00e8ncia. Aqu\u00ed hi van arribar en els \u00faltims dies policies federals i estatals per desenvolupar una operaci\u00f3 especial i enfrontar-se a la delinq\u00fc\u00e8ncia. El governador va afirmar que aix\u00f2 garantiria millors resultats positius en benefici de la poblaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Recentment set persones van ser trobades desmembrades a Chilapa, entre ells una dona. Aquest context deixa ben clar que l’aplicaci\u00f3 de la llei de paritat ens ha de fer pensar. Aix\u00f2 ho hem celebrat i agra\u00eft, com un avan\u00e7 democr\u00e0tic, despr\u00e9s de 63 anys des que les mexicanes vam obtenir el vot universal. Per\u00f2 avui s’hauria d’analitzar m\u00e9s profundament.<\/span><\/p>\n L’assassinat de la perredista Ant\u00f2nia Jaimes Moctezuma<\/strong>, ocorregut el dimecres 21 de febrer, quan es trobava en un restaurant de Chilapa, i el dia 25 el de la recentment nomenada Coordinadora Regional del Movimiento\u00a0 Territorial del PRI, Dulce Nayeli\u00a0Rebaja Pedro<\/strong><\/span>,<\/strong> i el seu cos\u00ed Crescencio Rebaja<\/strong>, qui era policia estatal, m\u00e9s aviat ens han de fer reflexionar sobre la mida de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica a certs territoris del pa\u00eds, on ara la creixent participaci\u00f3 femenina suma a les dones una doble vulnerabilitat, en la qual s’hi troben en perill. N’hi ha prou amb un protocol referent a la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere en la pol\u00edtica, quan el context \u00e9s terrible? Em pregunto.<\/span><\/p>\n A m\u00e9s, en el cas de Guerrero, tot just el 12 de desembre el govern va expedir un acord creant la Unidad Policial de G\u00e9nero (UPC) com a \u00e0rea operativa dependent de la Secretaria de Seguridad P\u00fablica, precisament per protegir la seguretat de les dones en el proc\u00e9s electoral, reconeixent que les guerrerenses tenen un retard educatiu en relaci\u00f3 amb els homes. El 19.3% d’elles s\u00f3n analfabetes (contra el 13.8% d’ells). El 60.7% de la poblaci\u00f3 estatal de 15 anys o m\u00e9s que no sap llegir i escriure est\u00e0 format per dones. La taxa d’analfabetisme en dones ind\u00edgenes de 15 anys i m\u00e9s \u00e9s 31 punts percentuals m\u00e9s grans que la de les dones no ind\u00edgenes.<\/span><\/p>\n L’Enquesta Nacional sobre la Din\u00e1mica de los Hogares (ENDIREH) cita l’acord, que a Guerrero les dones ind\u00edgenes s\u00f3n doblement vulnerables: per ser dones i per ser ind\u00edgenes, pateixen encara m\u00e9s gran pobresa, discriminaci\u00f3 i viol\u00e8ncia que la resta de la poblaci\u00f3. A Chilapa, la tercera part de la poblaci\u00f3 \u00e9s ind\u00edgena.<\/span><\/p>\n Per sustentar l’acord, el govern afirma que la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere \u00e9s alta en aquest estat, on el 39.3% de les dones de 15 anys la pateixen. Guerrero \u00e9s el segon estat amb major nivell de viol\u00e8ncia f\u00edsica cap a les dones. El 2010 es va situar en el quart lloc nacional en nombre d’homicidis comesos contra dones. A m\u00e9s, ocupa un dels primers llocs en nombre de casos de violacions de dones (encara que les autoritats reconeixen poc menys de 400 casos per any, organitzacions civils estimen que la xifra \u00e9s propera a 1.700). La infraestructura existent per atendre la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere \u00e9s insuficient.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s reflexiona que tot i que les dones participen de manera activa en els processos electorals, no estan representades prou. En el\u00a0 Congr\u00e9so local, les dones haurien de tenir 30% dels escons, a causa de la quota de g\u00e8nere obligat\u00f2ria com a mesura afirmativa per a la igualtat pol\u00edtica. No obstant aix\u00f2, 18 dels 46 escons s\u00f3n ocupats per dones (39.1%). Actualment, en els governs locals, 20 dels 81 municipis s\u00f3n governats per dones, el que representa nom\u00e9s el 24.7% dels municipis que integren l’estat.<\/span><\/p>\n El 21 de juny, la Secretaria de Governaci\u00f3, mitjan\u00e7ant la Comisi\u00f3n Nacional para\u00a0 Prevenir y Erradicar la Viol\u00e9ncia contra las Mujeres (CONAVIM), va emetre la declaratoria d’ Alerta de Viol\u00e9ncia de G\u00e9nero contra las Mujeres als municipis d’ Acapulco de Ju\u00e1rez, Ayutla de los Libres, Chilpancingo de los Bravos, Coyuca de Catal\u00e1n, Iguala de la Independ\u00e9ncia, Jos\u00e9 Azueta i Ometepec, sense considerar a Chilapa. El govern assumeix que a l’estat li correspon posar en marxa mesures necess\u00e0ries per dur a terme la creaci\u00f3 d’una Unidad de G\u00e9nero, amb la finalitat de garantir les llibertats fonamentals total o parcialment en el reconeixement del gaudi i exercici dels drets de les dones, adolescents i nenes v\u00edctimes de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, en qualsevulla de les seves modalitats, en els municipis on es va decretar l’alerta de g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Context de viol\u00e8ncia irrefrenable<\/span><\/strong><\/p>\n D’acord amb un recompte fet pel diari El Sur de Acapulco, que dirigeix el periodista Juan Angulo<\/strong>, a partir de 2014 s’han registrat almenys 25 homicidis i desaparicions\u00a0 contra del funcionariat, ex funcionaris i funcion\u00e0ries, aspirants dones i homes a una candidatura, candidates i candidats, regidors i regidores, exalcaldes i familiars d’ells i elles dels municipis de Chilapa, Ahuacuotzingo i Zitlala, a la part baixa de “la Monta\u00f1a”. Sis dones, funcion\u00e0ries o familiars van perdre la vida.<\/span><\/p>\n El 21 i 25 de febrer de 2018 van ser assassinades a trets les precandidates del PRD i del PRI a la diputaci\u00f3 local del Districte 25, pertanyent a Chilapa, Antonia Jaimes Moctezuma<\/strong> i Dulce Anayely Rebaja Pedro<\/strong>, respectivament.<\/span><\/p>\n A principis de 2014, va desapar\u00e8ixer el regidor de l’Ajuntament de Chilapa pel PT, Cleto Mendoza Vargas<\/strong>, quan es trobava en el seu domicili a la comunitat de Ayahualulco.<\/span><\/p>\n El 28 de juny de 2014, l’alcalde pel PRD de Ahuacuotzingo (2009-2012), Francisco Qui\u00f1onez Ram\u00edrez<\/strong>, va ser cosit a trets en la seva camioneta, en un tram de la carretera abans d’arribar al seu municipi; el perredista preparava el seu retorn a la pol\u00edtica.<\/span><\/p>\n L’onze\u00a0de mar\u00e7 de 2015, el cos decapitat de la precandidata del PRD a l’alcaldia de Ahuacuotzingo, Aide<\/strong> Nava Gonz\u00e1lez<\/strong>, va ser trobat en un paratge al costat d’una cartolina.<\/span><\/p>\n Ja com a candidat del PRI a l’alcaldia de Chilapa, Ulisses Fabi\u00e1n Quiroz<\/strong>, l’1 de maig de 2015, va ser assassinat per un grup armat que el va interceptar a la carretera Chilapa-Atzacoaloya, quan tornava d’una gira proselitista a la zona rural.<\/span><\/p>\n El 6 de setembre de 2015, Antonio Silva Zicatl<\/strong>, excomissari de la localitat de Nejapa i a qui li havien prom\u00e8s la Secretaria General en l’Ajuntament de Chilapa, va ser assassinat a trets a la seva comunitat.<\/span><\/p>\n En la present administraci\u00f3 van ser assassinats el director de Gobernaci\u00f3n Municipal, Miguel Andraca Eligio<\/strong>, el 13 de maig en un restaurant c\u00e8ntric; el regidor de la Joventut, Miguel \u00c1ngel Salmer\u00f3n Nava<\/strong>, el 16 de juliol de 2016, en el tram de la carretera Chilapa-Tixtla; el 21 de juliol va ser localitzat assassinat a la carretera Chilapa-Tlapa, Roberto Atrisco Jacobo<\/strong>, empleat de la Direcci\u00f3 de Gobernaci\u00f3n i ex-regidor de 2002 a 2005. A m\u00e9s, el secretari de Obras P\u00fablicas, Jos\u00e9 Luis Jim\u00e9nez Parra<\/strong>, juntament amb el seu xofer i un policia municipal, els cossos dels quals van ser trobats a la carretera Chilpancingo-Tixtla l’1 de setembre de 2016, i el director municipal d’Afers Ind\u00edgenes, Apolinar Garc\u00eda Palatzin<\/strong>, i el seu oncle Bartolo Garc\u00eda<\/strong>, qui exercia com a comissari de la comunitat Zizicazapa, van ser localitzats el 5 d’octubre de 2016 en un cam\u00ed de terra, amb ferides d’armes punxants i tallants, d’acord als informes polic\u00edacs.<\/span><\/p>\n El 13 d’octubre de 2017 a Chilapa, l’exalcalde perredista de Zitlala, Francisco Tecuchillo Neri<\/strong>, va ser privat de la seva llibertat dies abans. Va morir a l’hospital general de Chilapa a conseq\u00fc\u00e8ncia d’una ferida al coll.<\/span><\/p>\n El 22 d’abril de 2017, els cossos de la germana i cunyat de l’ex-alcalde van ser trobats a la capital de l’estat. Un dia despr\u00e9s, el 14 d’octubre de 2017, autoritats municipals de Ahuacuotzingo van confirmar l’homicidi de l’expresident estatal del PRD, exdiputat local i integrant de la coordinadora estatal del moviment Pro AMLO, Ranfer\u00ed Hern\u00e1ndez Acevedo<\/strong>. El seu cos es va trobar calcinat juntament amb el de la seva dona, la seva sogra i un xofer, dins d’una camioneta a la carretera Chilapa-Ahuacuotzingo, prop de la localitat Nejapa.<\/span><\/p>\n A l’Ajuntament de Zitlala, funcionaris, ex funcionaris, regidors i ex treballadors tamb\u00e9 han estat v\u00edctim<\/span>es d’homicidi i desaparicions des 2016.<\/span><\/p>\n El 21 de desembre de 2015, informes ministerials informaven de l’assassinat a trets del director de Tr\u00e1nsito, Filiberto Corraltitl\u00e1n Yectli<\/strong>, quan circulava en el seu autom\u00f2bil per la carretera Zitlala-la Esperanza.<\/span><\/p>\n L’actual alcalde de Zitlala, Roberto Zapoteco Castro<\/strong>, del PRI, va confirmar la desaparici\u00f3 i la\u00a0 posterior troballa del cos sense vida del seu director de Obras P\u00fablicas, Roberto God\u00ednez Hern\u00e1ndez<\/strong>.<\/span><\/p>\n L’autoritat local tamb\u00e9 va confirmar que el 5 de gener de 2016 va ser donat com desaparegut l’exsecretari general de l’Ajuntament (2012-2015) i en aquell moment dirigent local de la Coalici\u00f3n de Organizaciones Democr\u00e1ticas, Urbanas y Campesinas (CODUC), Santiago Tixteco Cosme.<\/strong>\u00a0L’ex funcionari\u00a0es troba en qualitat de desaparegut i continua sent buscat per la seva esposa, la regidora del PRD, Beatriz Zapoteco Neri<\/strong>.<\/span><\/p>\n El 26 de febrer de 2017, el director de personal de Zitlala i exregidor, Antonio Godinillo Yectli<\/strong>, va ser atacat a trets i va perdre la vida a l’hospital de Chilapa.<\/span><\/p>\n El 3 de desembre de 2017, el policia preventiu Armando N<\/strong>. va ser privat de la vida per trets d’arma de foc, quan realitzava tasques de cust\u00f2dia a prop de la seu de l’Ajuntament de Zitlala.<\/span><\/p>\n El 18 de desembre de 2017, informes polic\u00edacs informaven de l’homicidi per trets d’arma de foc, a Chilapa, del Regidor de Desarrollo Rural a Zitlala, postulat pel\u00a0 Partido de los Pobres, Dagoberto Dom\u00ednguez Acevedo<\/strong>, i un acompanyant.<\/span><\/p>\n Aquesta llista colpidora, evidencia, a m\u00e9s, segons els informes, fins i tot d’una comissi\u00f3 internacional establerta al setembre de 2017, que la crisi de seguretat a Chilapa depassa qualsevol interpretaci\u00f3, nom\u00e9s de g\u00e8nere o de participaci\u00f3 pol\u00edtica de les dones. Els que van construir aquesta Comissi\u00f3, Organismos no Gobernamentales Nacionales i Internacionales, sostenen que hi ha indifer\u00e8ncia i impunitat. Fet que fa que totes les persones visquin en la por i en risc permanents. \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3\u00a0 \u00a0\u00a0 En una setmana van ser assassinades dues precandidates a una diputaci\u00f3 local a Chilapa, Guerrero. Una, aquest diumenge, postulada pel Partit Revolucionari Institucional (PRI), i una altra, el 21 de febrer, del Partit de la Revoluci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":65351,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26666],"tags":[48574,49285],"class_list":["post-65823","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-violencies","tag-sara-lovera-3","tag-semmexico-3"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n