OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Les dones no som tractades amb just\u00edcia en els mitjans de comunicaci\u00f3. Els estereotips, la premsa groga, les mitges veritats i les distorsions s\u00f3n una cosa quotidiana.<\/span><\/strong>\u00a0<\/p>\n <\/p>\n La manca d’una mirada incloent i la ignor\u00e0ncia, negoci i falta de sensibilitat de les i els amos dels mitjans, reflecteix a dones que no s\u00f3n d’aquesta \u00e8poca i normalment el discurs medi\u00e0tic reafirma imatges tradicionals de les dones. O b\u00e9 presenta a les dones modernes, com a “dolentes”.<\/span><\/p>\n \u00c9s un tema reiterat en el discurs feminista fa 50 anys. I es diu, de vegades amb rapidesa, que no hem avan\u00e7at en aix\u00f2. I hi ha certa realitat, per\u00f2 hem avan\u00e7at molt\u00edssim, en dos terrenys principalment, en la consci\u00e8ncia del problema, per\u00f2 no nom\u00e9s, sin\u00f3 que ho hem fet en les televisions d’Am\u00e8rica Llatina, no en les de M\u00e8xic, en la pres\u00e8ncia de les dones a la c\u00fapula dels mitjans p\u00fablics, en els seus consells, i s’ha avan\u00e7at en regulacions.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0\u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Des de la societat a nivell mundial, les periodistes s’han organitzat des de fa 30 anys. Amb clarobscurs i desnivells, munts d’iniciatives, accions i fets han vingut de les professionals dels mitjans. Dels governs alguns canvis i des de l’acad\u00e8mia, la seva talaia i la seva curta mirada, cr\u00edtiques constru\u00efdes en escriptoris i sup\u00f2sits; alguns pocs estudis a fons i els observatoris de mitjans des de la perspectiva de g\u00e8nere, es queda nom\u00e9s en el quantitatiu i no s’incursion\u00e0 sobre el qualitatiu global. Ning\u00fa paga, aix\u00f2, no deixa.<\/span><\/p>\n Nom\u00e9s a Catalunya i a Espanya, Joana Gallego<\/strong> ha entrat a examinar els mitjans per dins i des del seu comprom\u00eds feminista, ha rescatat fets i suggerit propostes imaginatives i assequibles.<\/span><\/p>\n Hem avan\u00e7at per aix\u00f2 lentament. Els recursos internacionals han estat escassos i des dels governs les regulacions s\u00f3n elementals per evitar que siguin els mitjans cosins germans i exegetes del patriarcat.<\/span><\/p>\n A M\u00e8xic la mancan\u00e7a \u00e9s gaireb\u00e9 total. Encara que hi va haver un temps de creixement, on fins i tot va haver-hi una xarxa de periodistes amb mirada feminista, una de dones radialistas, m\u00e9s de 63 publicacions i programes de r\u00e0dio fets per periodistes professionals; aix\u00ed com, acords de difusi\u00f3 de not\u00edcies de les dones amb les ag\u00e8ncies de not\u00edcies m\u00e9s poderoses de M\u00e8xic; fins i tot, una s\u00e8rie de televisi\u00f3, realitzada en conjunt per periodistes, televisions dels estats, televisi\u00f3 educativa i una ag\u00e8ncia informativa feminista. La s\u00e8rie va ser vista per 20 milions de persones, despr\u00e9s va ser un excel\u00b7lent material did\u00e0ctic, per\u00f2 la veritat \u00e9s que aix\u00f2 es va estancar i no va tenir seguiment.<\/span><\/p>\n En canvi, el govern, nom\u00e9s aquest sexenni, va fer una nova llei de mitjans, que primer no va ser represa per les feministes i segon va perdre recentment contingut en ser mutilada en l’aspecte m\u00e9s revolucionari: la participaci\u00f3 de les audi\u00e8ncies, assumpte que no nom\u00e9s va quedar sense discussi\u00f3, sin\u00f3 que ha caminat i crescut, sense cap den\u00fancia. Entre mitjans i g\u00e8nere priva el silenci.<\/span><\/p>\n Altres iniciatives com la del Programa de Nacions Unida per al Desenvolupament per generar campanyes des de les oficines governamentals amb perspectiva de g\u00e8nere, ni es coneix a les oficines de comunicaci\u00f3 social i els acords, Chuecos o drets de Governaci\u00f3 aquest sexenni amb la Cambra de la R\u00e0dio i la Televisi\u00f3, m\u00e9s aviat dorm el somni dels justos. Per no parlar d’un rebuig cec i ximple al comprom\u00eds signat per Televisi\u00f3 Azteca amb ONU Dones, b\u00e9 fins a la iniciativa va ser fustigada i menyspreada per les autoritats que podrien haver-la exigit.<\/span><\/p>\n De la mateixa manera les iniciatives i el treball, experi\u00e8ncia i creixement de les professionals de la comunicaci\u00f3, a m\u00e9s de desconegut, \u00e9s menyspreat. Nom\u00e9s, com el cas de la llibertat d’expressi\u00f3, es t\u00e9 en compte a organitzacions civils, on no hi s\u00f3n les i els professionals dels mitjans, els i les treballadores dels mitjans, que compten a les i els morts o que compten, amb numerets, estad\u00edstiques i sup\u00f2sits, les abs\u00e8ncies de g\u00e8nere en els mitjans.<\/span><\/p>\n L’experi\u00e8ncia es tira a les escombraries. Conec nom\u00e9s un treball seri\u00f3s sobre l’operaci\u00f3 dels mitjans i el periodisme de g\u00e8nere, es va fer a Oaxaca, per la periodista Soledad Jarqu\u00edn<\/strong>, qui es va posar a revisar els diaris d’aquesta entitat de deb\u00f2 durant un per\u00edode de m\u00e9s de 50 anys. Va trobar coses sorprenents, va rastrejar el com van ser reflectides les dones i com alguns mitjans fa cinc d\u00e8cades, tenien espais, es diria avui de g\u00e8nere, el que evitaria afirmacions superficials. No hi ha cap altre estudi semblant.<\/span><\/p>\n Tot aix\u00f2 ve a tomb perqu\u00e8 en unes setmanes a Nova York, durant el 62 per\u00edode de sessions de la Comissi\u00f3 de la Condici\u00f3 Jur\u00eddica i Social de la Dona<\/em> (CSW62), \u00f2rgan de promoci\u00f3 de la igualtat a l’ONU<\/em>, s’examinar\u00e0 per primera vegada a fons, des de 1995, compromisos complerts de governs, societat civil, sector empresarial i treballadores i treballadors dels mitjans sobre el que es va anomenar primer cap\u00edtol J, i m\u00e9s tard Annex 100 referit a la representaci\u00f3 femenina en els mitjans.<\/span><\/p>\n L’any 2000, un nodrit grup de llatinoamericanes vam llan\u00e7ar una campanya anomenada Nosaltres Complim i Vost\u00e8s, Qu\u00e8?, reclamant als governs,\u00a0\u00a0que donessin m\u00e9s import\u00e0ncia a l’hora de fer pol\u00edtica, prenent mesures per canviar, el com i de quina manera els mitjans tracten la imatge de les dones, tot i que ja llavors,\u00a0\u00e9rem gaireb\u00e9 el 50 per cent de les treballadores i algunes, a Am\u00e8rica Llatina, directores o caps en molts mitjans.<\/span><\/p>\n La participaci\u00f3 de la dona en els mitjans de difusi\u00f3 i les tecnologies de la informaci\u00f3 i les comunicacions, i l’acc\u00e9s de les dones a ells, aix\u00ed com les seves repercussions en l’aven\u00e7 i la potenciaci\u00f3 del paper de la dona i la seva utilitzaci\u00f3 amb aquests fins, forma part de les discussions, haur\u00e0 de tenir informes oficials i segurament alternatius. Ho presentar\u00e0 M\u00e8xic?<\/span><\/p>\n Em temo que no, no podr\u00e0 informar de deb\u00f2, o b\u00e9 en cas d’informar segur que no reflectir\u00e0 el que realment est\u00e0 passant, perqu\u00e8 els hi han passat les mancances que he explicat abans. Ning\u00fa va examinar mai, l’impacte de les 63 publicacions, ning\u00fa va analitzar els seus continguts, ni sap a on van arribar, s’han dedicat a escriure manuals de llenguatge no sexista -no estic segura de qu\u00e8 volen dir; a publicar des de la talaia, cr\u00edtiques, sense con\u00e8ixer els m\u00e9s de mil mitjans impresos que circulen en pobles i comunitats, ni saber qu\u00e8 realment fan les i els senyors amb micr\u00f2fon a tot el pa\u00eds -que encara s’escolten i es veuen, no nom\u00e9s de xarxes socials viuen les dones- i per a qu\u00e8 dir del llenguatge, imatges i idees tremendes que circulen en les xarxes socials.<\/span><\/p>\n Naturalment hi ha qui viu amb l’esquena dreta i parlen dels mitjans, sense haver trepitjat mai un dels seus centres de treball, o b\u00e9, nom\u00e9s hi han estat de pas, sense exercir el periodisme o la comunicaci\u00f3. El feminisme parla de rescatar l’experi\u00e8ncia de les dones, seria molt bo que aix\u00f2 es fes, en lloc de moure’s amb prejudicis i ignor<\/span>\u00e0ncia sobre el paper transformador dels mitjans, als que simplement se’ls cr\u00edtica i no se’ls modifica, per dins, com diria la meva amiga Joana Gallego. En fi. Ja ho veurem.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 Les dones no som tractades amb just\u00edcia en els mitjans de comunicaci\u00f3. Els estereotips, la premsa groga, les mitges veritats i les distorsions s\u00f3n una cosa quotidiana.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":34172,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26660],"tags":[52950,48574],"class_list":["post-65739","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-mitjans-de-comunicacio-tics","tag-expreso-zakatecas","tag-sara-lovera-3"],"yoast_head":"\n![\"Sara](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/Sara_Lovera_22.jpg\")
<\/span><\/p>\n