\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Se m’ha mort Ursula K. Le Guin (1929-2018). Se’ns van morint m\u00e9s i m\u00e9s autores; un cruel degoteig. Sempre, per\u00f2, podrem aixoplugar-nos en obres i llibres.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n En el cas de Le Guin<\/strong>, feminista, ecologista, taoista, progressista, pacifista… \u2014i perdonin les redund\u00e0ncies\u2014, han estat vuitanta-vuit fecunds i polifac\u00e8tics anys que abracen una literatura llarga i \u00e0mplia i tota mena de premis. Gr\u00e0cies, moltes gr\u00e0cies, infinites gr\u00e0cies!<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0Ursula Le Guin (diciembre, 2015)\u00a0<\/span>DAN TUFFS\/GETTY IMAGE<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Llibres de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, com l’excel\u00b7lent La m\u00e0 esquerra de la foscor<\/em>. Novel\u00b7la hist\u00f2rica, per exemple, Malafrena<\/em>. La tetralogia dels Llibres de Terramar<\/em>, que parla dels sabers ocults de la gent de l’arcaic arxip\u00e8lag. L’espl\u00e8ndid Els desposse\u00efts<\/em>, on darrere una nova trama de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 parla de filosofia i exemplifica i descriu el capitalisme, el comunisme i l’anarquisme. Llibres com El Nombre del mundo es<\/em> Bosque<\/em>, una vibrant cr\u00edtica a la intervenci\u00f3 nord-americana al Vietnam, en definitiva, a les guerres imperialistes. Els inici\u00e0tics i juvenils Molt lluny de qualsevol lloc<\/em> o L’ull de la garsa<\/em>. Contes i m\u00e9s contes, variad\u00edssimes narracions plenes d’intu\u00efcions. Tamb\u00e9 fa poesia i cr\u00edtica liter\u00e0ria.<\/span><\/p>\n Estem davant d’una obra uteral, b\u00e0sica, fonamental, que explica molta de la literatura o fins i tot cinema posterior: la s\u00e8rie de Harry Potter de J.K. Rowling<\/strong>, situada en una escola de m\u00e0gia com la que Le Guin va inventar-se per a un mag de Terramar; el film Avatar<\/em> de James Cameron<\/strong> que segueix, tot i que no molt finament, l’estela d’El Nombre del mundo es Bosque<\/em>; la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 de Georges R. R. Martin<\/strong>…<\/span><\/p>\n En el greu i trist moment de la seva mort, m’agradaria recordar, per\u00f2, el tremp i el criteri d’una escriptora que malgrat desbordar sempre qualsevol g\u00e8nere \u2014i no tan sols els literaris, com veurem m\u00e9s avall\u2014 va dir:<\/span><\/p>\n Me llev\u00f3 a\u00f1os darme cuenta que eleg\u00ed trabajar en g\u00e9neros tan marginales y despreciados como la ciencia ficci\u00f3n, fantas\u00eda, y literatura para j\u00f3venes, precisamente por estar excluida de la supervisi\u00f3n cr\u00edtica, acad\u00e9mica, can\u00f3nica, dejando a la artista libre; me tom\u00f3 diez a\u00f1os m\u00e1s llegar a tener el juicio y el valor para ver y decir que la exclusi\u00f3n de los g\u00e9neros de la \u00abliteratura\u00bb es injustificada, injustificable, y no un problema de calidad sino de pol\u00edtica.<\/span><\/p>\n Segurament va influir en la tria el model de sa mare, l’escriptora i antrop\u00f2loga Theodora Kracaw Kroeber<\/strong>, autora d’un best-seller de l’indigenisme nord-americ\u00e0, Ishi<\/em>, que mostra que Le Guin no surt del no-res, que \u00e9s un brot d’una bella genealogia.<\/span><\/p>\n I quin plan\u00e7\u00f3! Com a mostra, les conseq\u00fc\u00e8ncies d’un detall d’una de les seves obres magnes, de La m\u00e0 esquerra de la foscor<\/em>.<\/span><\/p>\n El dens i hipnotitzant llibre \u2014amb protagonista de pell negra com El mag de Terramar<\/em> (i quan els va escriure aquesta tria feia minvar el p\u00fablic lector)\u2014 transcorre en un m\u00f3n on les persones no tenen sexe fins que, a les \u00e8poques de zel, s’enamoren d’alg\u00fa i aleshores el seu sexe pren la forma complement\u00e0ria al sexe que adopta la persona de qui s’han enamorat. Com que al llarg de la vida canvien de sexe uns quants cops, presenta un planeta d’identitats sexuals canviants on ning\u00fa no es pot sentir totalment d’un \u00fanic sexe i aix\u00f2 impedeix subordinacions encarnades en la biologia. (Fa anys el vaig posar com a lectura en un curs de literatura i recordo amb goig l’embadaliment entusiasmat de les alumnes, que, pel seu compte i risc, el van arribar a teatralitzar per explicar-lo a una altra classe).<\/span><\/p>\n Doncs b\u00e9, un reputat autor de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i cr\u00edtic, Stanis<\/strong>law Lem<\/strong>, es va indignar amb la imaginativa, intel\u00b7ligent i agosarada Le Guin de La m\u00e0 esquerra de la foscor<\/em> perqu\u00e8, al seu parer, aquesta inestabilitat sexual havia de produir una angoixa insuportable als personatges (de paper!) de la novel\u00b7la.<\/span><\/p>\n Fins i tot va acusar Le Guin del fet que els personatges del planeta li havien sortit en realitat homes, tant pel que deien com per la indument\u00e0ria que duien. Le Guin va demanar a Lem que li digu\u00e9s una sola frase de la novel\u00b7la que no podria ser dita per una dona i, d’altra banda, va explicar que, com que l’acci\u00f3 passava en un planeta extremament fred, n’havia vestit els \u00e9ssers aut\u00f2ctons com les i els esquimals. (Es tractava d’un cas clar de percepci\u00f3 androc\u00e8ntrica per part de l’autor).<\/span><\/p>\n La roba, quin altre gran tema els vestits! Podria col\u00b7locar-se tamb\u00e9 al centre de la literatura. En aquest aspecte tampoc no est\u00e0 sola: les vestimentes ideades per Le Guin tenen a veure amb les comod\u00edssimes robes pensades per Charlotte Perkins Gilman<\/strong> perqu\u00e8 les dones de la ut\u00f2pica Terra d’Elles<\/em> (una altra obra que es pot posar com a model de literatura que rebenta els l\u00edmits dels g\u00e8neres) anessin ben confortables i a gust, o, m\u00e9s tard, amb la sospita de la detectiva de Sue Grafton<\/strong>, Kinsey Millhone<\/strong>, sobre les sabates de tal\u00f3 d’agulla: si fossin tan c\u00f2modes els homes se’n posarien.<\/span><\/p>\n Literatura, doncs, maj\u00fascula; de la bona; sense etiquetes. L’entendridora angoixa (real) d’Stanislaw Lem \u2014un autor que, recordem-ho, tamb\u00e9 era cr\u00edtic literari\u2014, el patiment que mostra pels personatges de Le Guin, nom\u00e9s poden veure’s com el m\u00e0xim homenatge que es pot retre a una novel\u00b7la, a un llibre de ficci\u00f3, a la capacitat de convenciment creador de Le Guin, h\u00e0bil per fer creure a un experimentat autor que el que conta \u00e9s tan \u00abcert\u00bb, tan versemblant, que podria passar realment. Vaja, que est\u00e0 passant.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Se m’ha mort Ursula K. Le Guin (1929-2018). Se’ns van morint m\u00e9s i m\u00e9s autores; un cruel degoteig. Sempre, per\u00f2, podrem aixoplugar-nos en obres i llibres.<\/p>\n","protected":false},"author":59,"featured_media":64456,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26640],"tags":[],"class_list":["post-65732","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-cultura"],"yoast_head":"\n![\"Eulalia\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/Eulalia.jpg\")
<\/span><\/p>\n