\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/strong><\/p>\n \u00a0<\/span>\u00a0A la Trobada van assistir representants de 30 pa\u00efsos de Llatinoam\u00e8rica i el Carib<\/span><\/span><\/p>\n <\/span><\/strong><\/p>\n “Diverses per\u00f2 no disperses” va ser el lema que va reunir m\u00e9s de 2.200 dones en el 14\u00e8 Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe (EFLAC), realitzat a Montevideo, Uruguai, del 23 al 25 de novembre.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0L’activitat va culminar amb una concentraci\u00f3 al dia per la no viol\u00e8ncia contra les dones als afores de la Intend\u00e8ncia, a partir de dues marxes originades en dos punts de la ciutat: la que cada any realitzen les Dones de Negre des de Pla\u00e7a Independ\u00e8ncia i la que va comen\u00e7ar a l’esplanada de la Universitat de la Rep\u00fablica.<\/span> Lilian Celiberti<\/strong>, de Quotidi\u00e0 Dona<\/em>, qui va formar part de la Comissi\u00f3 Organitzadora, va assenyalar a SEMlac que “aquesta trobada va significar molta feina i tamb\u00e9 moltes tensions, per\u00f2 igualment molta satisfacci\u00f3 de pensar que ho podem fer amb volunt\u00e0ries, sense contractar una empresa especialitzada”, va sostenir.<\/span> Concentraci\u00f3 per la No viol\u00e8ncia<\/span><\/strong> La concentraci\u00f3 va reunir milers de persones a la Intend\u00e8ncia de Montevideo, on va parlar a l’assist\u00e8ncia Minou Tavarez Mirabal<\/strong>, filla d’una de les germanes Mirabal assassinades durant la dictadura de Rafael<\/strong> Trujillo<\/strong> a la Rep\u00fablica Dominicana i crim pel qual es va instaurar el 1981, en la 1a Trobada Feminista Llatinoameric\u00e0 i del Carib a Col\u00f2mbia, el Dia Internacional per la No Viol\u00e8ncia cap a les Dones.<\/span> En la marxa del 14\u00e8 EFLAC van destacar les afrodescendents i negres, els qui van cantar i ballar, referint-se a una Llatinoam\u00e8rica negra i feminista. Milene Molina<\/strong>, de la Col\u00b7lectiva de Dones Afrodescendientes Luanda de Xile, ha indicat que per a “per a nosaltres ha estat molt important estar aqu\u00ed. Es va instal\u00b7lar el debat del que racial gr\u00e0cies a l’espai que hem exigit les negres. I em sembla b\u00e9 que es doni aquest espai, per\u00f2 la meva cr\u00edtica \u00e9s que seguim discutint els temes de negres entre negres, per\u00f2 el racisme l’exerceix l’altra sobre nosaltres, aleshores amb aquestes altres hem de parlar “<\/span>Van marxar tamb\u00e9 organitzacions l\u00e8sbiques, contra la viol\u00e8ncia, pels drets sexuals i reproductius, ind\u00edgenes, joves i grans, a m\u00e9s de les treballadores sexuals que van assistir organitzadament a la Trobada i els drets van ser esmentats en gaireb\u00e9 totes les conclusions de les 10 Assemblees tem\u00e0tiques realitzades.<\/span><\/p>\n Sobre aix\u00f2, Elena Reynaga<\/strong>, secret\u00e0ria executiva de la Xarxa de Trabajadoras Sexuales RedTraSex, va assenyalar a SEMlac que en “aquesta Trobada vam rebre el que sembrem. La nostra primera vegada va ser a M\u00e8xic, 2009, i pr\u00e0cticament ens van fer fora. Estem realment feli\u00e7os i creiem que hi ha de seguir construint. Ara el repte \u00e9s que el que hem aconseguit enll\u00e0 ho aconseguim a nivell nacional en termes d’aliances “.<\/span> les assistents<\/span><\/strong><\/p>\n A la Trobada van assistir representants de 30 pa\u00efsos de Llatinoam\u00e8rica i el Carib, en totes les seves diversitats, per debatre sobre 10 eixos incorporats per les organitzadores i referits al cos, l’autocura, l’economia, el racial, el bon viure, la participaci\u00f3 pol\u00edtica i els fonamentalismes, la viol\u00e8ncia, entre d’altres.<\/span> Malena Haboba<\/strong>, de la Xarxa PAR Periodistes d’Argentina per una Comunicaci\u00f3 no Sexista, va assenyalar a SEMLac que” aquesta trobada va significar la possibilitat de con\u00e8ixer munt d’experi\u00e8ncies i companyes de diferents pa\u00efsos, \u00e9s primera vegada que participo en una Trobada Llatinoameric\u00e0 i \u00e9s una oportunitat \u00fanica, m\u00e9s en aquests temps, quan la dreta est\u00e0 ben organitzada ia nosaltres, com a feministes llatinoamericanes, ens falta una mica de sinergia “.<\/span><\/p>\n <\/span>Des d’Espanya, Val\u00e8ncia, tamb\u00e9 va viatjar un grup de feministes de la Casa de la Donna, entre els que Angels Mata<\/strong> ha dit estar “molt contenta d’estar amb tantes dones de l’altre costat de l’Atl\u00e0ntic”. Per Gl\u00f2ria Maria Bustamante<\/strong>, de la Corporaci\u00f3 Educativa Combos de Col\u00f2mbia, aquest “\u00e9s la trobada de molts mons: dones negres, ind\u00edgenes, urbanes, rurals? I \u00e9s la possibilitat d’escoltar el que est\u00e0 passant en altres parts del m\u00f3n amb les dones, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s la possibilitat de potenciar les nostres resist\u00e8ncies.<\/span><\/p>\n No crec que anem a resoldre moltes coses de les que ens succeeixen, per\u00f2 s\u00ed potenciarem l’esperan\u00e7a. Escoltar els relats de resist\u00e8ncia fa que augmenti l’esperan\u00e7a i les ganes de seguir la lluita “, ha indicat a SEMLac. <\/span><\/p>\n Libertad para Milagros<\/span><\/strong><\/p>\n La trobada es va realitzar enmig de diverses conting\u00e8ncies, una d’elles l’assassinat d’una nena de 12 anys despr\u00e9s d’estar desapareguda tres dies, la v\u00edctima n\u00famero 26 de l’Uruguai en el que va d’any i la tercera infant en els \u00faltims mesos. Un altre dels temes de la conting\u00e8ncia que van marcar l’espai de reuni\u00f3 feminista va ser el crit de les brasileres “Fora (Michel<\/strong> ) T\u00e9mer<\/strong>! “, que va acabar sent corejat l’\u00faltim dia per totes les assistents, tant en la plen\u00e0ria final com en la marxa contra la viol\u00e8ncia. les argentines van realitzar el segon dia de la Trobada una acci\u00f3 de den\u00fancia en qu\u00e8 van irrompre cantant en el dinar col\u00b7lectiu, exigint la llibertat de Milagros Sala<\/strong>, dirigent ind\u00edgena de Jujuy que es troba presonera des de gener de 2016, empresonada a causa de raons pol\u00edtiques.<\/span><\/p>\n Milagros \u00e9s dirigent de la Organitza ci\u00f3 Barrial Tupac Amaru<\/em> i va ser detinguda acusada de dos delictes que no s’han comprovat, de manera que organitzacions internacionals han cridat l’atenci\u00f3 al govern dret\u00e0 de Maurici Macri<\/strong>. El Grup de Treball sobre Detenci\u00f3 Arbitr\u00e0ria (GTDA) del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va considerar que la detenci\u00f3 era arbitr\u00e0ria i va realitzar una crida urgent al Govern argent\u00ed perqu\u00e8 l’alliberi. La Comissi\u00f3 Interamericana de Drets Humans va emetre un comunicat a trav\u00e9s del qual urgeix a l’Estat argent\u00ed a respondre al cas de Milgros Sala, ratificant la decisi\u00f3 del GTDA.<\/span><\/p>\n Per a la comunicadora Malena Haboba<\/strong>, una de les feministes que va participar en l’acci\u00f3 de den\u00fancia, “\u00e9s important visibilitzar perqu\u00e8 totes les companyes es portin el nom i la cara de Milagros i s\u00e0piguen que hi ha una presa pol\u00edtica a Argentina que va ser detinguda als dos mesos d’assumir aquest govern, en una protesta social, i nosaltres a Argentina no ho permetem m\u00e9s “. Va afegir a SEMLac que la “Corte Interamericana de Derechos Humanos, no nom\u00e9s li va donar l’estatus de presa pol\u00edtica, sin\u00f3 que va dictar una mesura cautelar perqu\u00e8 est\u00e0 en risc la seva salut f\u00edsica, ps\u00edquica i fins i tot t\u00e9 risc de vida. La mesura cautelar diu que la tenen que alliberar o, almenys, tenir-la a la pres\u00f3 domicili\u00e0ria “, mesures incomplertes pel govern.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n peu de foto * A la Trobada van assistir representants de 30 pa\u00efsos de Llatinoam\u00e8rica i el Carib<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0\u00a0A la Trobada van assistir representants de 30 pa\u00efsos de Llatinoam\u00e8rica i el Carib “Diverses per\u00f2 no disperses” va ser el lema que va reunir m\u00e9s de 2.200 dones en el 14\u00e8 Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe (EFLAC), […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":34045,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[49285,52867],"class_list":["post-65612","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones","tag-semmexico-3","tag-tamara-vidaurrazaga-2"],"yoast_head":"\n
La trobada va ser possible gr\u00e0cies a m\u00e9s de 100 volunt\u00e0ries que van organitzar i van produir els viatges, estades, alimentacions i participacions de les assistents, els quals es van reunir durant tres dies a Rural del Prado a debatre sobre diverses estrat\u00e8gies per avan\u00e7ar en m\u00e9s drets per a les dones i la transformaci\u00f3 de la societat.<\/span><\/p>\n
“Llavors, \u00e9s una satisfacci\u00f3 col\u00b7lectiva d’haver pogut fer-ho i d’haver pensat alguns dels debats que despr\u00e9s va fer el col\u00b7lectiu”, va explicar.<\/span>
Per Lilian, “la nostra tasca com a Comissi\u00f3 Organitzadora era habilitar l’espai per a la Trobada, per\u00f2 la Trobada ho fem totes. Va ser una experi\u00e8ncia col\u00b7lectiva de solidaritat molt interessant i bonica”.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
Minou ha indicat que “la construcci\u00f3 cultural de la viol\u00e8ncia contra les dones est\u00e0 fonamentada en el poder patriarcal, que atorga supremacia masculina als homes contra les dones fortament arrelada a les nostres societats. L’home que colpeja la seva parella, que viola a la seva filla, n\u00e9ta, germana, que assetja sexualment la seva companya de treball, que persegueix i mata la seva exdona, exn\u00f2via, que agredeix verbalment a qualsevol dona, d’una o altra manera, expressa la idea de propietat i el control que sobre les dones volen exercir els homes “.<\/span><\/p>\n
En acabar, es van llan\u00e7ar globus violetes al cel i dones peruanes vestides de vermell van realitzar una acci\u00f3 per denunciar les 2.074 esterilitzacions for\u00e7ades realitzades durant el per\u00edode presidencial d’Alberto Fujimori a dones camperoles i ind\u00edgenes, assenyalant “Som les filles de les dones que no van poder esterilitzar “.<\/span><\/p>\n
Per Ana Laura Pimentel<\/strong>, de la col\u00b7lectiva Chamanas de Chiapas<\/em>, M\u00e8xic, aquesta trobada “ha significat un aprenentatge en escoltar a altres, especialment a les grans, sobre les dificultats que elles han tingut perqu\u00e8 avui sigui una mica m\u00e9s f\u00e0cil\u00a0per a nosaltres “, ha indicat a SEMLac.<\/span><\/p>\n