En les recents eleccions locals del 8 de novembre, primer aniversari de la presid\u00e8ncia de Donald Trump, el magnat ha rebut un indesitjat regal: un rotund “No” a la seva “pol\u00edtica de l’odi” cap a les minories afroamericanes, gai, asi\u00e0tic-americanes, hispanes, migrades i refugiades.<\/span><\/strong> <\/p>\n Aquestes minories han votat als seus propis representants. Molts d’ells entraven per primera vegada a les institucions. Les eleccions m\u00e9s impactants han estat la d’una transg\u00e8nere, Danica Roem<\/strong>, elegida al parlament de l’estat de Virg\u00ednia; i una altra primera transg\u00e8nere afroamericana, Andrea Jenkins<\/strong>, a l’alcaldia de Minneapolis.<\/span> Aqu\u00ed no s’acaba, Seattle ha tingut la seva primera alcaldessa lesbiana, Jenny Durkhan<\/strong>; la ciutat de Charlotte, Carolina del Nord, ha votat la seva primera alcaldessa afroamericana, Vi Lyles<\/strong> (ja en 2009 a tot Estats Units els alcaldes i alcaldesses de pell negra eren m\u00e9s de 600, generalment estimats per la seva honestedat). A m\u00e9s, ha estat elegit a New Jersey el primer alcalde sikh, Ravi Bhalla<\/strong>, i a Montana el primer alcalde ex refugiat liberi\u00e0, Wilmont Collins<\/strong>.<\/span> Hi va haver, llavors, com una inesperada revolta de les perif\u00e8ries multi\u00e8tniques per reafirmar la bellesa del mosaic de gent que composa Estats Units, contra la ideologia excloent del supremacisme blanc. Les dades sobre la composici\u00f3 dels grups d’electors dem\u00f2crates i republicans demostren tamb\u00e9 que les files republicanes han perdut molts vots entre la gent blanca acomodada i amb un bon nivell d’instrucci\u00f3, que viu a les grans ciutats i que don\u00e0 la majoria a Donald Trump<\/strong>.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span><\/strong><\/p>\n <\/span><\/strong><\/p>\n No cal cantar vict\u00f2ria<\/span><\/strong> Aquests recents \u00e8xits semblen haver sorpr\u00e8s als i a les l\u00edders dem\u00f2crates, enviant-los un senyal d’esperan\u00e7a. No obstant aix\u00f2, \u00e9s massa aviat per cantar vict\u00f2ria, com ha subratllat recentment a Barcelona Naomi Klein<\/strong>, la reconeguda investigadora i activista canadenca que ha presentat el seu \u00faltim llibre, “Dir NO no n’hi ha prou”. El panorama pol\u00edtic nord-americ\u00e0 \u00e9s for\u00e7a matisat i complex.<\/span> Trump, opina Klein, ha aconseguit desviar la frustraci\u00f3 de sectors de gent blanca de classe mitjana i la r\u00e0bia dels i les ex-obreres afectades per la crisi financera del 2008. En lloc que vagi contra els qui en s\u00f3n responsables: els bancs especuladors. I els ha indicat com a rivals i caps de turc a les dones i persones afroamericanes, sectors socials relativament emergents.<\/span> “Divideix et impera”, sempre ho han fet les elits americanes quan neixen moviments multiculturals, opina Klein.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Primer any<\/span><\/strong> Hillary Clinton<\/strong> no va aconseguir apropar-se m\u00e9s a la gent, que seguia veient-la com a part del sistema econ\u00f2mic i financer hegem\u00f2nic que Bill Clinton<\/strong> havia afavorit, diluint les regles sobre l’especulaci\u00f3.<\/span> Aix\u00ed que per Trump va ser m\u00e9s f\u00e0cil guanyar en el seu joc: presentar-se com un empresari antisistema i alhora compactar els valors i creences de la gent (mentides en m\u00e9s o menys quantitat), al voltant dels sectors conservadors blancs i rics, presentant-los com la “great Am\u00e8rica”, els “guanyadors”, amb qui conv\u00e9 sempre associar-se.<\/span> En el seu primer any de presid\u00e8ncia Trump no ha aconseguit (encara) posar en pr\u00e0ctica dos importants objectius del seu programa: el mur contra els immigrants i la desaparici\u00f3 del programa sanitari “Obamacare”, per\u00f2 ha posat en marxa unes mesures que produiran danys per generacions, com la reducci\u00f3 de la protecci\u00f3 mediambiental que portar\u00e0 a un lent enverinament de l’aigua i la terra, i el desastr\u00f3s retir dels Estats Units dels Acords de Par\u00eds.<\/span> A m\u00e9s, promovent una forta baixada d’impostos a pagar pels rics (incloent la seva fam\u00edlia), ha provocat la reacci\u00f3 de fins a 400 milionaris, conscients que aquest innecessari regal per als seus patrimonis afectar\u00e0 els programes d’educaci\u00f3 i salut per als pobres.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Qu\u00e8 fer?<\/span><\/strong> Com reaccionar als plans neoliberals de Trump i socis? (tamb\u00e9 a Espanya est\u00e0 augmentant la desigualtat). Segons Klein, cal unir totes les forces progressistes, els partits com les organitzacions socials, al voltant de propostes redistributives de la riquesa, com proposa a Europa el laborista Jeremy Corbyn<\/strong> al Regne Unit, o a nivell europeu Yanis Varoufakis<\/strong>, que est\u00e0 creant un moviment d’idees alternatiu a les actuals pol\u00edtiques de la UE.<\/span> Lamentablement gran part de l’esquerra europea s’ha deixat arrossegar per la il\u00b7lus\u00f2ria idea que el mercat neoliberal sap autoreglamentarse per donar benestar a tots, quan en realitat afavoreix descaradament les grans empreses.<\/span> Tamb\u00e9 als Estats Units el partit dem\u00f2crata segueix dubtant entre les posicions de Clinton i Bernie Sanders<\/strong> i no t\u00e9 una estrat\u00e8gia definida en vista de les eleccions de meitat mandat, previstes pel novembre del 2018.<\/span><\/p>\n Una part del partit vol repetir la recepta moderada d’Obama; mentre Sanders vol recuperar la classe obrera blanca que ha votat per Trump, amb un programa m\u00e9s auda\u00e7, reduint la import\u00e0ncia del comer\u00e7 internacional i el poder del sistema financer de Wall Street, i apostant a un model de sanitat universal, similar al que existeix en Europa.<\/span> En aquest moment, segons un sondeig de la CNN, nom\u00e9s el 37% de la poblaci\u00f3 nord-americana t\u00e9 una opini\u00f3 positiva del Partit Dem\u00f2crata (la dada m\u00e9s baixa des del 1992) i s’observa que l’estima disminueix cada vegada que augmenta el conflicte intern en el partit.<\/span> Tot aix\u00f2 esdev\u00e9 mentre al poder hi ha el president republic\u00e0 m\u00e9s impopular i menys preparat de la hist\u00f2ria (recent o antiga) del pa\u00eds. Un president que molts i moltes ciutadanes, com han demostrat les recents eleccions, esperen poder esborrar del mapa, sempre que se s\u00e0piga construir una alternativa viable.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Naomi Klein En les recents eleccions locals del 8 de novembre, primer aniversari de la presid\u00e8ncia de Donald Trump, el magnat ha rebut un indesitjat regal: un rotund “No” a la seva “pol\u00edtica de l’odi” cap a les minories afroamericanes, […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":33972,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26633],"tags":[52858],"class_list":["post-65562","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-minories","tag-gisella-evangelisti-3"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"Naomi](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/Naomi_Klein-manifestacion.JPG\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"Naomi](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/Naomi_Klein-trump.JPG\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n