\n
\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n L’any 2000, despr\u00e9s de cinc anys de la IV Confer\u00e8ncia Mundial de la Dona, celebrada a Pequ\u00edn, Xina, es va fundar<\/span><\/strong> l’InD. A iniciativa de les feministes, complint acords d’aquesta confer\u00e8ncia i despr\u00e9s d’anys d’assaig i error, es va fundar, amb el que fou una llei general reglament\u00e0ria de l’Article quart constitucional, l’Institut Nacional de les Dones com un organisme descentralitzat, amb patrimoni propi, personalitat jur\u00eddica i autonomia.<\/span><\/strong> <\/p>\n S’havia arribat a una fita llargament acariciada. Aquest any, per\u00f2, va triomfar el Partido Aci\u00f3n Nacional a la presid\u00e8ncia de la Rep\u00fablica. Aix\u00ed, sota el mandat del partit oficialment de dreta, caldria impulsar la pol\u00edtica de g\u00e8nere a qu\u00e8 obligava la nova llei.<\/span><\/p>\n Aquesta llei feia a totes les mexicanes subjectes de drets, igual que a les estrangeres que visquessin en el territori nacional, i les mexicanes a l’estranger, sense importar origen \u00e8tnic, edat, estat civil, idioma, cultura, condici\u00f3 social, discapacitat, religi\u00f3 o dogma; que\u00a0 podrien a partir de llavors participar en els programes, serveis i accions realitzades pel nou organisme.<\/span><\/p>\n Molts van ser els seus avatars i situacions. La reivindicaci\u00f3 dels drets a la no discriminaci\u00f3, la inclusi\u00f3 i la igualtat, es deia llavors equitat, es va haver d’anar conformant lentament. El 2006 es va decretar la Ley General para la Igualdad entre Hombres y Mujeres i m\u00e9s tard, el 2007 la Ley General\u00a0 de Acceso de las Mujeres a una Vida sin Violencia. D’aquesta manera, encara que tard, la triada de lleis anava a conformar el marc jur\u00eddic fonamental de reconeixement de m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3, per al seu desenvolupament, incorporaci\u00f3 en pol\u00edtiques p\u00fabliques i sobretot per a fomentar la igualtat que havia quedat inscrita en la Constituci\u00f3 des de 1974.<\/span><\/p>\n No va ser una cosa inn\u00f2cua. En els \u00faltims 10 anys altres preceptes legals han generat la base jur\u00eddica per a la igualtat d’oportunitats, accions molt diverses per enfrontar la viol\u00e8ncia contra les dones, la creaci\u00f3 d’institucions, programes i accions que avui es desenvolupen, amb diferents processos en pr\u00e0cticament tota la Rep\u00fablica.<\/span><\/p>\n Aquesta base, per\u00f2 ha estat del tot insuficient per resoldre la discriminaci\u00f3 i la viol\u00e8ncia, degut principalment a l’exist\u00e8ncia d’una cultura masclista dif\u00edcil de canviar. Encara hi ha qui pensa que la igualtat entre dones i homes i el dret de les dones a viure sense viol\u00e8ncia o \u00e9s una moda, estrangera o \u00e9s massa per a un sector, aix\u00ed ens anomenen la majoria, que demana massa.<\/span><\/p>\n La paritat electoral, de 2014, va arrencar irades cr\u00edtiques. Va haver-hi necessitat de crear altres disposicions. El tema \u00e9s que encara 6 de cada 10 mexicanes pateixen viol\u00e8ncia, s\u00f3n supervivents del maltractament, s\u00f3n objecte de trata i explotaci\u00f3 sexual i fins i tot els salaris que es paguen a les dones s\u00f3n inferiors que els que reben els homes. La oprobiosa viol\u00e8ncia feminicida, cobra la vida i el benestar de milers i milers de dones a tot el territori nacional. \u00c9s evident que el marc legal no \u00e9s garantia per accedir a la igualtat de tracte i oportunitats. La viol\u00e8ncia estructural, com a forma de resoluci\u00f3 de conflictes ens depassa i a m\u00e9s encara estem arrossegant la impunitat davant els crims contra les dones.<\/span><\/p>\n Els esfor\u00e7os fan aigua. Les lleis s\u00f3n sistem\u00e0ticament revisades i addicionades o canviades, perqu\u00e8 la realitat supera tota imaginaci\u00f3. No obstant aix\u00f2 en paral\u00b7lel les dones avancem, de vegades amb immenses dificultats, en la vida social i pol\u00edtica. Encara aix\u00f2 no \u00e9s compr\u00e8s ni acceptat. N’hi ha que se sorprenen de les dades i dels fets.<\/span><\/p>\n Hi ha una permanent campanya per equiparar les bases jur\u00eddiques en tot el territori. Hi ha entitats del pa\u00eds, que a hores d’ara, conserven en les seves lleis locals o les seves constitucions endarreriment considerable. Malgrat tot i les pol\u00edtiques, les posades en pr\u00e0ctica, les mal operades, la corrupci\u00f3, un sistema judicial c\u00f2mplice de l’opressi\u00f3 i la discriminaci\u00f3. La permanent sospita que les dones valem menys que els homes, \u00e9s una cosa corrent i suposadament “natural” que est\u00e0 en boca de milions, homes i dones.<\/span><\/p>\n Enfrontar aix\u00f2, requerir\u00e0, diu el F\u00f2rum de Davos, una llarga espera. Fins el 2234, si nom\u00e9s parlem d’igualtat econ\u00f2mica. De la viol\u00e8ncia, no hi ha data, hi ha dones atacades, fustigades, assassinades cada dia, sense just\u00edcia ni atenci\u00f3.<\/span><\/p>\n Per aix\u00f2 crida l’atenci\u00f3 la proposta de la senadora Ang\u00e9lica de la Pe\u00f1a G\u00f3mez<\/strong> que ara es reconverteixi l’ Instituto Nacional de las Mujeres, la tasca ha estat inscrita en un llarg cam\u00ed, deia, i es converteixi en una Secretaria de la Igualdad, com si per art de m\u00e0gia, aix\u00f2 fora a resoldre-ho tot. Aquest tot que ens mant\u00e9 com a ostatges de l’endarreriment i l’estult\u00edcia; com si la nomenclatura canvi\u00e9s de soca-rel una forma de pensar i actuar de milions de mexicans i mexicanes que ens segueixen considerant menors, addicionals i molestes per la nostra crid\u00f2ria, demanda i urg\u00e8ncia de ser tractades com a \u00e9ssers humans.<\/span><\/p>\n No tinc la menor idea sobre que es pensa en les altures. Per\u00f2 avui, en aquesta administraci\u00f3, s’ha intentat complir els mandats d’aquesta llei de l’any 2000, que semblava tan inconnexa i sense veritables canvis. Hi ha canvis, en l’administraci\u00f3 p\u00fablica, s’ha exigit la transversalitat per a tots els programes, s’ha involucrat als governs estatals, s’han transferit recursos milionaris, em diran, si per\u00f2 encara insuficients, i jo diria a m\u00e9s desviats per m\u00e9s d’un governador.<\/span><\/p>\n En algunes entitats com Guerrero, Michoac\u00e1n, Chiapas, Zacatecas, Oaxaca i altres hi ha una Secretaria de la Mujer, el seu lloc en el gabinet no garanteix el desig, aquest leg\u00edtim de tenir just\u00edcia i tracte en igualtat, al final tot dep\u00e8n de voluntats pol\u00edtiques, recursos i un canvi d’actituds que no aconsegueix arribar. Dependre de l’executiu exclou a la pr\u00e0ctica la participaci\u00f3 ciutadana. Una Secretaria afectaria els drets laborals, ara a Inmujeres, les seves treballadores i treballadors tenen IMSS, condicions de treball contractuals; s’opera amb autonomia i no amb l’estatut de l’<\/span>ISSSTE<\/span>\u00a0(Institut de Seguretat i Serveis Socials dels Treballadors de l’Estat)\u00a0si b\u00e9 el pressupost dep\u00e8n del programat per la Federaci\u00f3, la seva autonomia permet fer acords amb organismes internacionals. \u00c9s una inst\u00e0ncia normativa que vigila que operi el canvi cultural i els seus consells consultiu i social permeten di\u00e0leg amb persones que representen la societat civil. El que priva, per\u00f2, \u00e9s el miratge que una secretaria tindr\u00e0 m\u00e9s poder, s’asseur\u00e0 amb els altres integrants del gabinet.<\/span><\/p>\n Cosa que en la present administraci\u00f3 ja es fa, es dialoga amb inst\u00e0ncies com la CONAGO, hi ha llibertat per criticar el poder judicial, es fa una difusi\u00f3 d’accions, postures i cr\u00edtiques sense passar per l’aparell de comunicaci\u00f3 de Lps Pinos, etc\u00e8tera. A m\u00e9s en aquests temps de constrenyiment, ens estalviar\u00edem un canvi en l’administraci\u00f3 p\u00fablica que ens prendr\u00e0 molt de temps. Caldria debatre realment si conv\u00e9 o no, en aquesta hora. M’agradaria que les i els legisladors facin millors reformes profundes en el sistema judicial; elaborin el reglament de la Llei d’Igualtat pendent fa 10 anys; pensin com millorar la coordinaci\u00f3 entre els sistemes d’igualtat i el de viol\u00e8ncia; demanin comptes als governs estatals que no compleixen amb les tasques de prevenir, atendre, sancionar i eradicar la viol\u00e8ncia contra les dones.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span>Lamentablement \u00e9s millor fer iniciatives que semblen noves. Una semblant es va proposar el 2012, sense dest\u00ed. En fi, deixarem pas al temps, mentrestant l’ Inmujeres ha estat una possibilitat. A Am\u00e9rica Latina, sense canvis en la vida de les dones, operen 6 Secretaries, a Guatemala i Costa Rica hi ha una conselleria o secretaria sobre les dones depenent de les oficines de les primeres dames, hi ha entitats que encara nom\u00e9s tenen departaments, per\u00f2, en tots els pa\u00efsos hi ha lleis semblants a les nostres, pol\u00edtiques p\u00fabliques que cal vigilar i monitoritzar, com es diu ara i en alguns d’ells moviments de dones puixants que segueixen prenent els carrers demanant just\u00edcia. Cada vegada, com a M\u00e8xic, moltes m\u00e9s dones en la real pol\u00edtica fent la seva i manifesten la seva inconformitat per la discriminaci\u00f3, el feminicidi i l’endarreriment de moltes dones.<\/span><\/p>\n Temps al temps.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 L’any 2000, despr\u00e9s de cinc anys de la IV Confer\u00e8ncia Mundial de la Dona, celebrada a Pequ\u00edn, Xina, es va fundar l’InD. A iniciativa de les feministes, complint acords d’aquesta confer\u00e8ncia i despr\u00e9s d’anys d’assaig i error, es […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":65351,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[48574,49285],"class_list":["post-65487","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones","tag-sara-lovera-3","tag-semmexico-3"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/strong><\/p>\n