<\/p>\n
Un Centre de Cultura Contempor\u00e0nia (CCCB) ple de gom a gom, especialment de dones i molta gent jove, va rebre a les 3 il\u00b7lustres hostes. \u201cSempre he estat feminista, per\u00f2 sense saber-ho\u201d va manifestar la nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie<\/strong><\/a>\u00a0.\u00a0\u201cS\u00f3c conferenciant sobre els Drets de les dones\u201d, perqu\u00e8 sempre has de \u201cser el que t\u00fa vulguis ser, sense esperar que la gent t\u2019aplaudeixi pel que diguis\u201d, per\u00f2 va confessar a la seva interlocutora, la periodista Anna Guitart<\/strong>, que \u201cescriure contes o hist\u00f2ries \u00e9s el meu primer amor\u201d i que va tenir \u2018moments m\u00e0gics\u2019 en el proc\u00e9s de creaci\u00f3 de la seva novel\u00b7la Americanah<\/em>.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Nomenar i dir en veu molt alta la paraula feminisme<\/span><\/strong><\/p>\n \u201cNo vaig llegir teoria feminista i alguna vegada em van cridar feminista com insult\u201d, explicava Adichie perqu\u00e8, en qualsevol cas, ser-ho \u2018t\u00e9 connotacions negatives\u2019. Fins i tot algunes persones diuen que millor t\u2019identifiquis com \u2018humanista\u2019 que com feminista\u201d, per\u00f2 va deixar prou clar que \u201cno \u00e9s un problema d\u2019humanitat: les dones s\u00f3n oprimides i reprimides per ser dones\u201d i per aix\u00f2 \u201cnecessitem nomenar i dir en veu molt alta la paraula feminisme\u201d.<\/span><\/p>\n Chimamanda Ngozi Adichie, establerta ja als Estats Units (EUA), \u201cvol que els nois i les noies arribin al feminisme\u201d i per aix\u00f2 va col\u00b7laborar amb Beyonc\u00e9<\/strong> en la can\u00e7\u00f3 Flawless <\/em><\/a>(perfecte) especialment, perqu\u00e8 \u00a0\u201cles noies parlin i tractin les q\u00fcestions feministes des de tots els \u00e0mbits i amb el seu propi llenguatge\u201d\u00a0aquell \u201cen el qu\u00e8 s\u2019expressen sobre el que els hi passa i viuen\u201d.<\/span><\/p>\n Perqu\u00e8 \u201ccrec en el poder de les hist\u00f2ries no en el feminisme acad\u00e8mic\u201d, va afirmar, \u201cha de ser un llenguatge accessible perqu\u00e8 les dones ho entenguin i perqu\u00e8 tinguin veu amb la llengua a la qual tenen acc\u00e9s\u201d, per\u00f2 va recordar tamb\u00e9 que la revoluci\u00f3 feminista no nom\u00e9s t\u00e9 a les dones com a protagonistes sin\u00f3 que ha d\u2019incloure als homes. \u201cL’objectiu del feminisme, deia a Barcelona, <\/span><\/span>\u00e9s canviar el m\u00f3n despr\u00e9s de m\u00e9s de 100 anys que ho intentem: \u00e9s l\u2019esperan\u00e7a de les noies joves\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Anna Guitart amb\u00a0Chimamanda Ngozi Adichie\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n ‘Doble est\u00e0ndard’ per a nens i nenes<\/span><\/strong><\/p>\n \u201cDes de la meva inf\u00e0ncia, a Nig\u00e8ria, explicava, em vaig adonar que hi ha un \u2018doble est\u00e0ndard\u2019 per a nens i nenes: les dones tenen rols obligats, els homes molts menys\u201d. <\/span>I \u201cdes de petita, et fan avergonyir: seu apropiadament com una nena, i amb les cames tancades, em deien i, com podeu veure \u2013ho mostrava- m’agrada estirar les cames\u201d. Tamb\u00e9 va ressaltar que \u201cen la cultura igbo<\/em> no pots fer determinades coses per ser dona, cosa que m\u2019incomoda. I si no est\u00e0s casada a determinada edat, o si no deixes que pagui l\u2019home, se suposa que ja no ets feli\u00e7\u201d, explicava.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 \u201cel feminisme no \u00e9s ali\u00e8 a l\u2019\u00c0frica, recordava, ja existia a l\u2019\u00c0frica Occidental abans de la colonitzaci\u00f3 quan les dones tenien funcions importants i poder. Va ser el colonialisme el que va introduir el \u2018cristianisme victori\u00e0\u2019 amb \u2018la idea blanca\u2019 de la dona subjugada\u201d, \u00e9s a dir que \u201cel seu lloc es a la cuina i al dormitori\u201d… \u201cLes dones africanes eren les que portaven, des de sempre, les activitats econ\u00f2miques\u201d mantenia; era el feminisme amb arrels de l\u2019\u00c0frica Occidental. \u201cLa meva \u00e0via va ser una feminista i una gran lluitadora contra els plantejaments patriarcals\u201d, va afirmar.<\/span><\/p>\n \u201cLes dones occidentals, m\u00e9s documentades,\u201d seguia, \u201chan estat, les que han argumentat sobre el patriarcat. Per a moltes feministes, encara hi ha la idea que homes i dones s\u00f3n iguals, per\u00f2 \u00e9s diferent, mantenia, per la cultura, la classe, la ra\u00e7a, l\u2019amor, la sexualitat\u201d… I va advertir que \u201calgunes mirades del feminisme poden cegar-nos. Per aix\u00f2, escric novel\u00b7les amb dones poderoses perqu\u00e8 les dones fortes s\u00f3n normals per a m\u00ed i per aix\u00f2 les poso com a personatges de les meves novel\u00b7les\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Segles de misog\u00ednia reprimint les dones.<\/span><\/strong><\/p>\n En el m\u00f3n i en concret als Estats Units, va explicar, \u201cels homes tenen el poder econ\u00f2mic el cultural\u2026 per aix\u00f2 Hillary Clinton<\/strong> no va ser votada; els homes escolten als homes\u201d, va afegir. \u201cElla va ser tractada diferent per ser una dona i era bona, estava preparada i ho havia demostrat en el seu treball\u201d.<\/span><\/p>\n \u00c9s la idea de masculinitat, va continuar: ells paguen, no poden plorar… \u201cles dones hem de treballar el doble; no \u00e9s el g\u00e8nere, no \u00e9s la ra\u00e7a, \u00e9s el diferent sostre de vidre\u201d. Als EUA hi ha especificitats, deia, per\u00f2 \u201ca l’Ar\u00e0bia Saudita no podien ni conduir: \u00e9s la misog\u00ednia reprimint les dones durant segles\u201d.<\/span><\/p>\n I va recordar que va ser \u201cla dona blanca la que va votar per Donald Trump<\/strong>; no les negres ni les llatines \u201cperqu\u00e8 s\u00f3n blancs els que tenen privilegis i les que no ho entenen \u00e9s per la clase. No cal construir un feminisme negre separat del blanc; no ens hem de deixar reduir perqu\u00e8 les coses s\u00f3n diferents\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Americanah en versi\u00f3 original\u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Racisme amb estereotips negatius als EUA<\/span><\/strong><\/p>\n Chimamanda Ngozi Adichie va explicar que Americanah<\/em> \u201c\u00e9s bastant important per a m\u00ed. \u00c9s la hist\u00f2ria de la meva fam\u00edlia, del meu pa\u00eds i em va tocar molt emocionalment; no \u00e9s una novel\u00b7la, \u00e9s una historia\u201d, va assenyalar. \u201cVaig gaudir molt; em vaig sentir lliure; no la vaig vendre massa; pel que sembla el llenguatge era molt complex per als Estats Units: no ho van comprendre i ho van odiar. Per\u00f2 jo vaig tenir \u2018moments m\u00e0gics\u2019 amb Americanah<\/em> amb el significat de la vida i els personatges\u201d perqu\u00e8 \u201cescriure contes o hist\u00f2ries \u00e9s el meu primer amor; aquesta capacitat d\u2019explicar hist\u00f2ries \u00e9s un do que m\u2019han regalat els meus ancestres\u201d. I encara que ara \u201cestic encantada de ser aqu\u00ed deia, prefereixo estar en pijama i poder escriure… i no els avan\u00e7ar\u00e9 sobre el que estic escrivint: \u00e9s una superstici\u00f3 de les dones igbo\u201d.<\/span><\/p>\n Quan se la va interpel\u00b7lar sobre el racisme va revelar que ja \u201chavia llegit sobre l\u2019apartheid<\/em> i Martin Luther King<\/strong> quan va arribar als Estats Units, per\u00f2 \u201cno vaig pensar que all\u00e0 era negra i aix\u00f2 t\u00e9 molta negativitat\u201d, va afirmar: \u201c\u00e9s el treball, les habilitats, tens menys possibilitats d\u2019estar empleat\u201d i va mantenir que \u201cno \u00e9s un problema de negritud, si no com ells ens veuen\u201d. A Brooklyn explicava \u201cvaig sentir aquest rebuig de ser negra pel racisme i pels \u2018estereotips negatius\u2019: criminals per ser negres, indignitat; hi ha difer\u00e8ncia entre blancs i negres criminals\u201d, deia. Per\u00f2, \u201cno pots escollir: ets negra i per a mi \u00e9s una identitat pol\u00edtica\u201d. I de broma va afegir que \u201cel problema no \u00e9s la pell, perqu\u00e8 \u00e9s perfectament meravellosa, (potser l’edat o els ossos, deia) per\u00f2 all\u00e0 \u201cno desapareixer\u00e0 perqu\u00e8 \u201cel racisme \u00e9s el nacionalisme, el seu\u00a0<\/span>\u00e9s el llenguatge de l\u2019American Foundation.<\/em>\u00a0I ara hi ha \u201cconfusi\u00f3 i desil\u00b7lusi\u00f3 sobre el racisme malgrat o despr\u00e9s d\u2019Obama\u201d va concloure.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Angela Davis<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n No s\u00f3c feminista, s\u00f3c revolucion\u00e0ria negra<\/span><\/strong><\/p>\n Angela Davis<\/a>,<\/span><\/strong> la hist\u00f2rica lluitadora pels drets humans en la seva confer\u00e8ncia: La revoluci\u00f3 avui<\/em>,\u00a0a part del tema de la seva confer\u00e8ncia, va recordar que en el moviment \u201cBlack Panther<\/em><\/strong> la majoria \u00e9rem dones, per\u00f2 el grup estava molt masculinitzat. Les activistes radicals negres hav\u00edem de donar suport al moviment LGTBI i al matrimoni gai, per\u00f2 nosaltres \u00e9rem cr\u00edtiques amb les estructures capitalistes\u201d. I \u201ctot i que sabem que s\u00f3n drets, consider\u00e0vem que era un pas cap a la inserci\u00f3 en la institucionalitzaci\u00f3\u201d social i les estructures del sistema, afirmava.<\/span><\/p>\n \u201cNo s\u00f3c feminista, s\u00f3c negra revolucion\u00e0ria\u201d va dir amb rotunditat, \u201cles feministes burgeses han categoritzat a les dones i, en certa manera, les racialitzen; per exemple \u2018el sostre de vidre\u2019 de qu\u00e8 parla Hillary Clinton<\/strong> est\u00e0 format per jerarquitzacions per a les blanques\u201d i segons Davis, nom\u00e9s \u201cpotencia els privilegis per a les dones de la seva clase\u201d.<\/span><\/p>\n \u201cJo dono suport a la \u2018Interseccionalitat\u2019 de totes les lluites (racisme, misog\u00ednia…) a trav\u00e9s de les lleis socials\u201d, va manifestar. \u201cLa desigualtat racial s\u2019ha de posar en relaci\u00f3 amb la de g\u00e8nere i la de classe. \u00c9s l\u2019era de les dones, va afirmar, des de baix i amb totes, transg\u00e8nere, queer, les afectades per la violencia\u201d… totes volem cr\u00e9ixer manten\u00eda i ara \u201cla inclusivitat i la diversitat no \u00e9s suficient. No volem ser assimilables a societats \u2018patri\u00f2tiques\u2019 que valoren m\u00e9s els beneficis que a les persones\u201d explicava.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les dones joves estan liderant<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n Erika Totten<\/span><\/strong><\/a> en una taula de debat amb Angela Davis i diversos activistes del Black Lives Mater<\/em><\/strong> el 2015, defineix la \u2018interseccionalitat\u2019 com \u201csentir la veu de les persones m\u00e9s marginalitzades de la comunitat i donar-les-hi suport: les dones del moviment negre, les transsexuals, les queer i LGTBI i donar-les-hi espais; per\u00f2 tamb\u00e9 significa impulsar pol\u00edtiques que frenin la misog\u00ednia, l\u2019homof\u00f2bia i l\u2019antagonisme trans\u201d.<\/span><\/p>\n I \u201cper a aquesta tasca, subratllava Totten, no volem el llenguatge dels homes\u201d. <\/span>En canvi “s\u00ed comptem amb el suport i les connexions de les nostres ‘meravelloses adultes\u201d en les qu\u00e8 Angela Davis s\u2019hi compta. <\/span>\u00c9s el que, a Barcelona, <\/span><\/span>proposava ella: \u201cfer-li front al repte del \u2018lideratge mascul\u00ed-individualista-carism\u00e0tic\u2019 (o del ‘black male l\u00edder<\/em>)\u201d.<\/span><\/p>\n Davis tamb\u00e9 va fer \u00e8mfasi en \u201cles joves, amb les que estic connectada\u201d, va afirmar al CCCB, perqu\u00e8 elles \u201cestan agafant el lideratge i han d’aprofitar tot el que ja hem preparat i posar-ho en pr\u00e0ctica\u201d. Perqu\u00e8 \u201cla llibertat \u00e9s una llarga lluita i un constant aprenentatge; precisament aquest \u00e9s el t\u00edtol del seu \u00faltim llibre (La Libertad \u00e9s una batalla constant<\/em>). Per aix\u00f2 hem de tenir \u201cautocura per\u00f2 tamb\u00e9 exercir una cura col\u00b7lectiva\u201d. Sempre \u201chem d\u2019imaginar quelcom millor, va concloure, perqu\u00e8 les i els que descendim de l’esclavitud sempre imaginem un futur millor\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Natza Farr\u00e9 amb Arundhati Roy<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Ser dona a l’\u00cdndia \u00e9s molt complicat<\/span><\/strong><\/p>\n Arundhati Roy<\/span><\/strong><\/a> a la xerrada <\/a>Idees, paraula i acci\u00f3<\/a><\/em>, compartida amb la periodista Natza Farr\u00e9<\/strong>, explicava pel que fa a les q\u00fcestions del feminisme que \u201cser dona a la \u00cdndia \u00e9s molt complicat\u201d. Va recordar que \u201chi ha infanticidis de nenes; les mares treuen el menjar a les nenes per donar-la als nens\u201d per\u00f2, d\u2019altra banda \u201chi ha dones guerrilleres, tamb\u00e9 n\u2019hi ha en el moviment contra les preses i embassaments i dones pol\u00edtiques com Indira Gandhi<\/strong>\u201d.<\/span><\/p>\n L\u2019escriptora \u00edndia, que presentava a l\u2019acte la seva segona novel\u00b7la en 20 anys (El ministeri de la felicitat suprema<\/em>), deia que \u201cent\u00e9n la societat en la qu\u00e8 viu i no se sent sola\u201d en les seves lluites, per\u00f2 creu que \u201cels moviments feministes s\u2019han ‘onegeitzat<\/em>‘ \u00e9s a dir que parlen nom\u00e9s en termes de sexe, g\u00e8nere o malnutrici\u00f3\u201d i, d’altra banda, la cr\u00edtica pol\u00edtica no \u00e9s feminista\u201d.<\/span><\/p>\n \u201cLes dones ind\u00edgenes -de les m\u00faltiples \u00e8tnies d\u2019aquell pa\u00eds amb una poblaci\u00f3 de 1.200 milions de persones, que encara mant\u00e9 castes, privilegis i p\u00e0ries (dalits<\/em> o intocables: 200 milions de persones)- lluiten contra les empreses mineres i per la terra i tamb\u00e9 contra els embassaments\u201d afirmava Roy, per\u00f2 \u201cno es consideren feministes i no entren a discutir sobre els drets civils o l\u2019anti apartheid<\/em>\u201d de la societat en qu\u00e8 viuen. I en aquest sentit, va recordar que \u201cen els anys 70 moltes revolucions eren per demanar Drets i avui, en canvi, no es lluita per la Just\u00edcia\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 Barcelona ha celebrat aquest mes d\u2019octubre tres debats de luxe amb 3 poderoses dones. Una conversa amb la novel\u00b7lista nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie; la presentaci\u00f3 sobre La revoluci\u00f3 avui per la fil\u00f2sofa, professora i activista pels drets humans, […]<\/p>\n","protected":false},"author":70,"featured_media":33849,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26629],"tags":[],"class_list":["post-65416","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-p-moviments-socials"],"yoast_head":"\n![\"Chimamanda](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/Chimamanda_LidiaVilalta1.jpg\")
<\/span><\/em><\/p>\n![\"Americanah1\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/Americanah1.jpg\")
<\/span><\/em><\/p>\n![\"AngelaDavis](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/AngelaDavis_LidiaVilalta1.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"AngelaDavis](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/AngelaDavis_LidiaVilalta2.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"ArundhatiRoy](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/ArundhatiRoy_LidiaVilalta1.jpg\")
<\/span><\/em><\/p>\n