OPINI\u00d3<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n Lectures po\u00e8tiques, recitals en biblioteques, can\u00e7ons i manifestacions de cultura popular s’organitzen de forma espont\u00e0nia a tot Catalunya.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Ja fa dies que Catalunya viu una situaci\u00f3 excepcional. L’anhel de canviar i de transformar el marc pol\u00edtic de relaci\u00f3 amb Espanya, emp\u00e8s des d’una base social que gira al voltant dels 2 milions de persones, d’un pa\u00eds de 7,5 d’habitants, va cristal\u00b7litzar en una majoria independentista al Parlament de Catalunya, com \u00e9s sabut, que va convocar un refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3 el passat 1 d’octubre (1-O), r\u00e0pidament il\u00b7legalitzat pel Tribunal Constitucional.<\/span> Una majoria de catalans i catalanes amb ganes de votar el nostre futur ens vam enfrontar, immediatament, a l’acusaci\u00f3 de rebel\u00b7lia, sedici\u00f3, deslleialtat, tra\u00efci\u00f3 i, fins i tot, colpisme. Simplement pel desig de preguntar-nos pel nostre futur com a poble. Nom\u00e9s per la gosadia, per la fermesa, per l’atreviment democr\u00e0tic de voler preguntar-nos cap a on hem d’anar. En aquest punt seguim. I aleshores, en aquesta situaci\u00f3 d’emoci\u00f3, de tensi\u00f3, de por i d’esperan\u00e7a, quina ha estat la reacci\u00f3 de la gent? Qu\u00e8 hem fet les dones i els homes de la cultura catalana?<\/span> Cal dir que la resposta ha estat excepcional. D’una manera espont\u00e0nia, arreu han sorgit rapsodes, manifestos, recitals po\u00e8tics i can\u00e7ons que ens han ajudat a passar les lentes hores d’espera i de tensi\u00f3 a qu\u00e8 ens obliga la repressi\u00f3 organitzada per l’Estat espanyol. Aix\u00ed, per exemple, a Vilanova i la Geltr\u00fa, el vespre de la vig\u00edlia de l’1-0 es va organitzar una sessi\u00f3 liter\u00e0ria a la Biblioteca Joan Oliva, col\u00b7legi electoral amena\u00e7at de tancament.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Biblioteca Joan Oliva, a la pla\u00e7a de la Vila de Vilanova i la Geltr\u00fa.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Interior de la Biblioteca Joan Oliva.<\/span> \u00a0<\/p>\n Autores i autors vilanovins, com Xavier Vernetta<\/strong>, Antoni Munn\u00e9-Jord\u00e0<\/strong>, Francesc Pascual<\/strong>, Isabel Lasso<\/strong>, Joan Ill<\/strong> i jo mateixa, ens vam reunir a l’hora de tancament de la biblioteca, davant d’un grup nodrit de p\u00fablic familiar, per explicar contes als nens i nenes i per recitar poemes que portaven un al\u00e8 de lirisme i de transcend\u00e8ncia en la incertesa de la nit “il\u00b7legalitzada”. Vam explicar-los El petit pr\u00edncep d’Antoine de Saint-Ex\u00fapery<\/strong>, i la seva trobada amb la Rosa; vam llegir poemes de Pere T\u00e0pies<\/strong>, sonets de Shakespeare, textos de Montserrat Roig<\/strong> i poesies de Miquel Mart\u00ed i Pol<\/strong>, que va ser el rei de la nit: una poesia clara, sublim en la seva senzillesa, d’un p\u00f2sit exquisit que li permet resistir el pas dels anys. Les bibliotec\u00e0ries van organitzar un refrigeri que ens va permetre oblidar el pas de les hores i, abans de tancar la instal\u00b7laci\u00f3, cap a la 1 de la matinada, van organitzar una Pluja de lletres per la llibertat des de la terrassa de l’edifici. La S\u00f2nia, una educadora social, va contribuir de forma espont\u00e0nia al nostre recital, improvisant una performance que acompanyava cadascuna de les nostres lectures.<\/span> La m\u00e0gia de la paraula ens va ajudar a oblidar la por de la repressi\u00f3 policial que, malauradament, va acabar caient l’endem\u00e0 per tot Catalunya. I Llu\u00eds Llach<\/strong> va haver de tornar a cantar L’estaca, amb tots nosaltres, emocionat, com en una estampa d’altres \u00e8poques…Dies despr\u00e9s, el pa\u00eds es tancava en una Aturada de Pa\u00eds per intentar entendre qu\u00e8 havia passat, com i per qu\u00e8. Encara hi seguim. L’evoluci\u00f3 de les not\u00edcies \u00e9s vertiginosa: de vegades tenim la sensaci\u00f3 que els fets ens passen al davant, de vegades tenim la sensaci\u00f3 que som nosaltres qui encap\u00e7alem la cursa. Per\u00f2, sigui com sigui, passi el que passi, tenim la sensaci\u00f3 que la literatura i la m\u00fasica ens agermanen i ens acompanyen.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 Lectures po\u00e8tiques, recitals en biblioteques, can\u00e7ons i manifestacions de cultura popular s’organitzen de forma espont\u00e0nia a tot Catalunya.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":65300,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26640],"tags":[49294],"class_list":["post-65397","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-cultura","tag-maria-rosa-nogue-3"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"MRosa](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/MRosa_Nogue-biblioteca.JPG\")
<\/span><\/p>\n![\"MRosa](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/MRosa_Nogue-biblioteca_1.JPG\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"MRosa](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/MRosa_Nogue-biblioteca_2.JPG\")
<\/span><\/p>\n