\u00a0 <\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Es mant\u00e9 la invisibilitzaci\u00f3 i desvaloritzaci\u00f3 del treball no remunerat. Des de 2002, la pobresa per ingressos va caure del 40 al 29 per cent de la poblaci\u00f3 a Am\u00e8rica Llatina i el Carib, per\u00f2 les dones pobres superen els homes amb la mateixa caracter\u00edstica a la regi\u00f3.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Estudis recents i especialistes insisteixen que no podr\u00e0 eradicar-se la pobresa si no es tanquen les bretxes de g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n “No es pot reduir la desigualtat de classe sense incorporar al debat la desigualtat de g\u00e8nere, aquest hauria de ser un aprenentatge per als governs d’esquerra”, va dir a l’Havana Juliana Mart\u00ednez Franzoni<\/strong>, investigadora de la Universitat de Costa Rica.<\/span><\/p>\n Mart\u00ednez Franzoni va participar a la secci\u00f3 “Els reptes de les pol\u00edtiques p\u00fabliques per afrontar la pobresa i la desigualtat”, efectuat el passat 9 d’octubre com a part del Seminari internacional El futur de la pol\u00edtica social a Am\u00e8rica Llatina.<\/span><\/p>\n Especialistes de la regi\u00f3 van integrar les an\u00e0lisis de g\u00e8nere en el Seminari que va organitzar el Consejo Latinoameric\u00e1no de Ci\u00e9ncias Sociales (CLACSO), la Facultad Latinoamericana de Ci\u00e9ncias Sociales (FLACSO) Cuba i el Centro de Estudios Martianos, celebrat del 9 a l’11 d’octubre a la capital del pa\u00eds.<\/span><\/p>\n Segons dades recents, les llatinoamericanes i caribenyes segueixen sent el col\u00b7lectiu m\u00e9s excl\u00f2s a la regi\u00f3, malgrat els aven\u00e7os aconseguits en l’\u00faltima d\u00e8cada de governs progressistes.<\/span><\/p>\n L’informe “Privilegis que neguen drets. Desigualtat extrema i segrest de la democr\u00e0cia a Am\u00e9rica Latina y el Caribe”, realitzat per l’organitzaci\u00f3 no governamental Oxfam Latinoam\u00e8rica, exposa el complex escenari de la desigualtat en la regi\u00f3 i la particular situaci\u00f3 de les dones.<\/span><\/p>\n Problem\u00e0tiques com l’acc\u00e9s a l’educaci\u00f3, a l’ocupaci\u00f3, a la seguretat social, la tinen\u00e7a de la terra i el temps dedicat al treball no remunerat incideixen directament en la pobresa econ\u00f2mica i l’exclusi\u00f3 dels col\u00b7lectius femenins.<\/span><\/p>\n Accedir a l’ocupaci\u00f3, formal i informal, \u00e9s un repte. Si b\u00e9 el percentatge de llatinoamericanes i caribenyes sense ingressos propis va baixar del 42 per cent el 2002 al 32 per cent el 2011, les bretxes salarials es mantenen.<\/span><\/p>\n “Avui, tot i que estem m\u00e9s formades i capacitades, s’estima que cobrem 22 per cent menys de l’ingr\u00e9s salarial que perceben els homes”, va exposar en el panell Rosa Ca\u00f1ete Alonso<\/em>, economista i coordinadora de la Campanya IGUALES a Am\u00e8rica Llatina i el Carib d’Oxfam.<\/span><\/p>\n Per igual treball, les dones reben menys salaris, per\u00f2 tamb\u00e9 influeixen les branques de l’economia en qu\u00e8 usualment troben feina. D’acord amb la Comisi\u00f3n Econ\u00f3mica para Am\u00e9rica Latina y el Caribe (Cepal), el 2013 gaireb\u00e9 el 77 per cent de la poblaci\u00f3 ocupada femenina es trobava en branques que, majorit\u00e0riament, s\u00f3n informals, de baixa productivitat o relacionades amb el servei dom\u00e8stic.<\/span><\/p>\n El treball remunerat resulta un pas fonamental per escur\u00e7ar les bretxes de g\u00e8nere i la pobresa. Els estudis tamb\u00e9 apunten que es mant\u00e9 la invisibilitzaci\u00f3 i desvaloritzaci\u00f3 del treball no remunerat.<\/span><\/p>\n Mart\u00ednez Franzoni afirma que el temps dedicat a la cura per part de les dones \u00e9s el m\u00e9s el\u00e0stic a la regi\u00f3, mentre que el dels homes \u00e9s el m\u00e9s inamovible.<\/span><\/p>\n Dades d’enquestes nacionals de 2007 realitzades a M\u00e8xic, Costa Rica, Uruguai i l’Equador informen que una dona dedica de mitjana set hores i mitja al treball no remunerat, mentre que un home nom\u00e9s inverteix menys de dues hores.<\/span><\/p>\n “La impossibilitat d’incorporar-a l’ocupaci\u00f3 t\u00e9 un impacte terrible en les nostres vides. Limita els nostres ingressos mitjans, la possibilitat de tenir una pensi\u00f3 en el futur, la cobertura sanit\u00e0ria dependr\u00e0 que la nostra parella en tingui o no, en processos de viol\u00e8ncia dom\u00e8stica \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil trencar amb el cicle de la viol\u00e8ncia, etc.”, va dir Ca\u00f1ete Alonso a SEMLac.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Cuba, experi\u00e8ncies i aprenentatges creuats<\/span><\/strong><\/p>\n Per diferents motius, parlar de desigualtat i pobresa a Cuba \u00e9s un repte. Les pol\u00edtiques del govern socialista per eliminar la pobresa des de principis de la passada d\u00e8cada del seixanta van tenir resultats i aix\u00f2 va influir en la invisibilitzaci\u00f3 i negaci\u00f3 de la problem\u00e0tica temps despr\u00e9s.<\/span><\/p>\n Aquesta illa del Carib \u00e9s encara reconeguda com un dels pa\u00efsos m\u00e9s igualitaris a la regi\u00f3. Per\u00f2, des de la profunda crisi econ\u00f2mica i social dels passats anys noranta, estudis socials evidencien la reemerg\u00e8ncia de la desigualtat i la pobresa.<\/span><\/p>\n “A Cuba podem parlar d’un fenomen de pobresa que t\u00e9 caracter\u00edstiques molt particulars perqu\u00e8 comparteix determinats criteris com les limitacions dels ingressos i la precarietat en l’habitatge i l’h\u00e0bitat. Per\u00f2 al mateix temps, hi ha elements de protecci\u00f3 social i garanties”, reflexiona la investigadora cubana Maria de<\/strong>l Carmen Zabala Arg\u00fcelles<\/strong>.<\/span><\/p>\n L’abs\u00e8ncia de dades i investigacions actuals dificulta recon\u00e8ixer la problem\u00e0tica en la societat cubana i les caracter\u00edstiques de les poblacions en situaci\u00f3 de pobresa.<\/span><\/p>\n L’\u00faltima dada disponible data de 2004, en un estudi publicat per l’Instituto Nacional d’Investigaciones Econ\u00f3micas (INIE), que va presentar un coeficient de desigualtat (coeficient de Gini) de 0,38 i un \u00edndex de pobresa urbana de 20 per cent en la capital del pa\u00eds.<\/span><\/p>\n En mat\u00e8ria d’igualtat de g\u00e8nere, les pol\u00edtiques d’acc\u00e9s universal i gratu\u00eft a l’educaci\u00f3 i la salut han afavorit l’\u00e0mplia participaci\u00f3 de les cubanes en la vida econ\u00f2mica, social i pol\u00edtica del pa\u00eds.<\/span><\/p>\n Elles representen un 48 per cent del total de les persones ocupades en el sector estatal civil i un 46 per cent dels c\u00e0rrecs de direcci\u00f3. S\u00f3n a m\u00e9s el 66,8 per cent de la for\u00e7a de major qualificaci\u00f3 t\u00e8cnica i professional, d’acord amb l’Anuario Estad\u00edstico de la Oficina Nacional d’Estad\u00edsticas e Informaci\u00f3n (Onei) publicat el 2016.<\/span><\/p>\n La igualtat salarial \u00e9s un fet al pa\u00eds. No obstant aix\u00f2, les dades oficials mostren que elles segueixen m\u00e9s representades en esferes de l’economia amb menys remuneraci\u00f3 com ho s\u00f3n el sector p\u00fablic, comer\u00e7 i educaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Activistes i expertes denuncien que la sobrec\u00e0rrega dom\u00e8stica i el temps dedicat al treball no remunerat reflecteixen la perviv\u00e8ncia d’una cultura patriarcal que responsabilitza les dones amb les tasques a la llar, la cura d’infants, persones grans i dependents.<\/span><\/p>\n Segons participants en l’esdeveniment acad\u00e8mic realitzat a l’illa, creuar l’experi\u00e8ncia cubana amb els aprenentatges i realitats de Am\u00e8rica Llatina i el Carib no \u00e9s oci\u00f3s.<\/span><\/p>\n Els resultats que ostenta el pa\u00eds en mat\u00e8ria de pol\u00edtica social i el proc\u00e9s de canvis que viu l’economia cubana van ser tem\u00e0tiques abordades en la trobada.<\/span><\/p>\n “Crec que hi ha molt a aprendre dels errors i aprenentatges de la regi\u00f3. Per exemple, en el cas de la pol\u00edtica tribut\u00e0ria que s’est\u00e0 construint a Cuba, \u00e9s molt important que es tingui en compte que a Am\u00e8rica Llatina les zones lliures de tributaci\u00f3 per empreses han demostrat no ser efectives, com tampoc ho ha estat sostenir la tributaci\u00f3 en el consum per la via preus, ja que es castiga fortament a la poblaci\u00f3 i en especial a les persones amb menys ingressos”, opina l’oficial d’Oxfam.<\/span><\/p>\n Per a la investigadora cubana Mar\u00eda del Carmen Zabala, els reptes en mat\u00e8ria de pol\u00edtica econ\u00f2mica i social s\u00f3n complexos.<\/span><\/p>\n “Hi ha un repte grand\u00edssim que t\u00e9 a veure amb el reconeixement d’aquest fenomen i la seva desnaturalitzaci\u00f3, per no acostumar-nos a la pobresa i la desigualtat a Cuba. Hem de recon\u00e8ixer-ho i visibilitzar per identificar els factors i processos que incideixen en aquest fenomen”, alerta l’acad\u00e8mica.<\/span><\/p>\n Altres dels reptes exposats per Zabala Arg\u00fcelles<\/strong> s\u00f3n: aconseguir l’efici\u00e8ncia econ\u00f2mica sense que afecti l’equitat; assumir un enfocament multidimensional de la pobresa i la desigualtat; sostenir la cobertura de serveis amb qualitat atenent de manera particular a grups en desavantatge i propiciar la participaci\u00f3 ciutadana en el disseny i control de les pol\u00edtiques.<\/span><\/p>\n “Una pol\u00edtica social efectiva \u00e9s aquella que garanteix una universalitat de qualitat i \u00e9s capa\u00e7 de desenvolupar programes per a grups que tenen condicions particulars, com les mares solteres, dones amb c\u00e0rregas\u00a0de treball i cura, que viuen amb alguna discapacitat, dones negres i rurals. Pol\u00edtiques que anivellin el pis de les desigualtats”, conclou Ca\u00f1ete Alonso.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 Es mant\u00e9 la invisibilitzaci\u00f3 i desvaloritzaci\u00f3 del treball no remunerat. Des de 2002, la pobresa per ingressos va caure del 40 al 29 per cent de la poblaci\u00f3 a Am\u00e8rica Llatina i el Carib, per\u00f2 les dones pobres […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":33833,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[47752,47753],"class_list":["post-65388","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones","tag-lirians-gordillo-pina-2","tag-semlac-2"],"yoast_head":"\n