<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n Minani Korotirida va trobar una segona llar al campament per a persones refugiades de Nduta despr\u00e9s d’escapar de la seva ciutat natal a Burundi a finals de 2015. Foto: ONU Dones \/ Deepika Nath. \u00a0<\/p>\n Una de les dones africanes que ha compartit i s’ha beneficiat d’aquest projecte amb altres dones, \u00e9s <\/span>Minani<\/strong> <\/span>Korotirida<\/strong>, ja que segons ella va trobar una segona llar al campament per a persones refugiades de Nduta, despr\u00e9s d’escapar de la seva ciutat natal a Burundi a finals de 2015 .<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 una altra dona a tenir en compte \u00e9s Seraphine Mpawenayo<\/strong>, de 38 anys. Serafhine el setembre de 2015, va caminar m\u00e9s de 60 quil\u00f2metres amb el seu marit i els seus sis filles i fills per arribar a la frontera de Tanz\u00e0nia des Rutana, (Burundi). La fam\u00edlia, fujia de la creixent viol\u00e8ncia en el seu llogaret natal, instal\u00b7lant-se al campament per a persones refugiades de Mtendeli.<\/em><\/span><\/p>\n Des 2016, Onu Dones est\u00e0 donant suport a l’<\/span>International Rescue Committee (IRC),<\/em> que est\u00e0 realitzant capacitaci\u00f3 i serveis a trav\u00e9s dels centres de dones de<\/span> Nyarugusu, Nduta i Mtendeli.<\/em> En aquests tres centres, es troben albergades m\u00e9s de 500.000 persones refugiades, fugides dels pa\u00efsos ve\u00efns: Burundi i la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo. Compta amb Finan\u00e7ament del Fons Central per a l’Acci\u00f3 en casos d’Emerg\u00e8ncia (CERF) de Nacions Unides, tamb\u00e9 compta amb el suport del Govern Noruec.<\/span><\/p>\n Segons Hodan Addou<\/strong>, representant d’ONU Dones a Tanz\u00e0nia. “Els centres de dones ofereixen un entorn segur i propici per crear xarxes de contactes y suport. Tamb\u00e9 sost\u00e9 que “Les dones i les nenes refugiades tenen un paper essencial en la reconstrucci\u00f3 post conflicte i en el restabliment del teixit social de les seves comunitats”, “Els centres de dones ofereixen un entorn segur i propici per crear xarxes de contactes i ajuda m\u00fatua “en aquest centre, Seraphine ha pogut desenvolupar el seu esperit emprenedor, va posar en pr\u00e0ctica els seus coneixements sobre la gesti\u00f3 de petits negocis, aplicant-ho en un dels centres recolzats per Dones ONU. En molt poc temps va assolir grans habilitats per a confeccionar roba posant en pr\u00e0ctica els seus coneixements de noves t\u00e8cniques, “Em fa molt feli\u00e7 veure que la gent faci servir la roba que jo he confeccionat”, comenta Seraphine. Un dels seus somnis, \u00e9s poder obrir una botiga de moda fora del campament.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Una dona teixeix un cistell al campament per a persones refugiades de Nduta. Fotografia: ONU Dones \/ Deepika Nath \u00a0<\/p>\n Al costat de Seraphine, s’han consolidat un grup de moment de deu dones refugiades, es reuneixen peri\u00f2dicament, totes formen part d’aquest projecte de confecci\u00f3 de roba. Han aconseguit sentir-empoderades, sempre ajudant-se unes a altres per aconseguir-ho, es transmeten els sabers, i es donen suport i ajuda. <\/span>Amb el que obtenen per la seva feina, completen el necessari per a l’alimentaci\u00f3 del dia a dia de les seves fam\u00edlies en els campaments. En el cas de Seraphine, el seu objectiu \u00e9s “arribar a ser una dissenyadora famosa”.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 Beatrice Emanuel<\/strong>, Supervisora d’Apoderament<\/span> de la Dona de l’International Rescue Committee (IRC), associat a la implementaci\u00f3 d’ONU Dones al Centre de Dones de Mtendeli, opina: “S’observa un canvi palpable en l’actitud i la seguretat amb qu\u00e8 es mouen les dones despr\u00e9s d’haver passat un temps al centre. No \u00e9s nom\u00e9s un espai perqu\u00e8 les dones aprenguin noves habilitats que els permetin guanyar-se la vida, tamb\u00e9 les alleuja de les seves tasques dom\u00e8stiques di\u00e0ries “.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Beatrice Emanuel actua com Supervisora d’Apoderament de la Dona de l’International Rescue Committee (IRC), entitat associada a la implementaci\u00f3 d’ONU Dones al Centre de Dones de Mtendeli. Foto: ONU Dones \/ Deepika Nath<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Aquests tres centres, que van ser acabats de construir a finals de 2016, disposen de grans espais, patis, galeries, i ofereixen un espai suficient per a les classes de confecci\u00f3 de roba, cistelleria, lectura i escriptura per a adults, i cer\u00e0mica. <\/span>Tamb\u00e9 s’ha aconseguit, que, en cada un dels centres s’hagin constru\u00efts, consultoris, on les dones refugiades, poden assistir privadament, a la recerca d’orientaci\u00f3, sobre q\u00fcestions de planificaci\u00f3 familiar o viol\u00e8ncia de g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n En aquests campaments, hi ha dones refugiades que realitzen treballs pr\u00e0cticament artesans. A uns 167 quil\u00f2metres de Mtendeli,<\/em> al campament per a persones refugiades de Nduta<\/em>, Minani Korotirida<\/strong>, de 57 anys, teixeix un cistell al costat d’un grup de dones, Minani trena dissenys complexos amb feixos d’herba seca i tires de pl\u00e0stic.\u00a0<\/span>El temps de realitzaci\u00f3 d’un cistell gran \u00e9s d’una setmana, i el seu preu \u00e9s de 8 d\u00f2lars.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0Minani Korotirida i altres refugiades confeccionen roba al campament per a persones refugiades de Nduta. <\/span><\/p>\n Fotografia: ONU Dones \/ Deepika<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Minani va fugir del seu poble natal de Ruyigi, a Burundi, a finals de 2015, amb les seves tres filles i fills i un n\u00e9t, els rebels van robar la seva terra amena\u00e7ant-la amb viol\u00e8ncia, si no se n’anava. Estava sola amb tota la seva fam\u00edlia, ja que havia perdut al seu marit durant el conflicte \u00e8tnic de 1993, i no va tenir m\u00e9s remei que anar-se’n. Minani Korotirida<\/strong> assenyala “Tant de bo pogu\u00e9ssim vendre els nostres productes a clientela de fora dels campaments “, i afirma: “Guanyar\u00edem gaireb\u00e9 el doble que ara”. Per a moltes dones que viuen als campaments, aquests centres, han representat l’inici d’una nova vida, una vida amb dignitat. “Malgrat que les dificultats s\u00f3n moltes, no hi ha motius per tornar a Burundim” sost\u00e9 Minani Korotirida. “He conegut a moltes dones que han patit com jo..Aqu\u00ed moltes, hem trobat una nova forma de vida. Ara aquesta \u00e9s la nostra fam\u00edlia. Les desigualtats de g\u00e8nere s’accentuen en aquests temps de crisi .. Aquests centres de dones realitzen un programa de 16 setmanes de durada, en el qual es treballa conjuntament amb els homes residents, per eradicar els estereotips de g\u00e8nere i fer prevenci\u00f3.<\/span><\/p>\n Un home, Mtokambali Mzalendo<\/strong>, de 36 anys, \u00e9s un dels facilitadors principals del programa de 16 setmanes en el campament de Nyarugusu<\/em>. Mtokambali, va fugir de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo el 1999, i viu en aquest campament des de fa 18 anys, i treballa amb els homes residents intentant eradicar les males pr\u00e0ctiques en aquest campament. Al comen\u00e7ament del programa, els homes es mostraven reticents a modificar els seus h\u00e0bits, “\u00c9s molt dif\u00edcil conv\u00e8ncer els homes que ajudin a les seves dones, mares i germanes en les tasques de la llar”, assegura. “Diuen que \u00e9s feina de dones i que els homes no necessiten col\u00b7laborar perqu\u00e8 s\u00f3n el sosteniment econ\u00f2mic de la fam\u00edlia. Jo intento conv\u00e8ncer-los que les dones tamb\u00e9 necessiten ajuda amb la crian\u00e7a de les nenes i els nens, i que elles a m\u00e9s poden sortir i guanyar-se la vida “. “La meva dona \u00e9s empres\u00e0ria i treballa en el mercat tot el dia”, explica Mtokambali. “Jo m’encarrego de la casa i de la canalla quan ella no hi \u00e9s, i tamb\u00e9 tenim un calendari fix de tasques dom\u00e8stiques.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Mtokambali Mzalendo \u00e9s un dels facilitadors principals del programa de 16 setmanes de durada que treballa amb els homes residents en els campaments per eradicar els estereotips de g\u00e8nere i prevenir les pr\u00e0ctiques culturals nocives al campament de Nyarugusu. Foto: ONU Dones \/ Deepika Nath<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Font: ONU Dones<\/span> \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 El 20 de juny s’ha celebrat a nivell internacional el dia de les persones refugiades. A ONU Dones han volgut ressaltar en aquesta commemoraci\u00f3, els \u00e8xits aconseguits en diferents pa\u00efsos d’\u00c0frica. Un d’ells ha estat Tanz\u00e0nia.<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":33687,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26567],"tags":[],"class_list":["post-65182","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-pau-i-resolucio-de-conflictes"],"yoast_head":"\n![\"Tanzania](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/Tanzania_Refugees_KorotiridaMinani_June2017_IMG_8833_1_675x450.jpg\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"Tanzania](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/Tanzania_Refugees_June2017_IMG_8754_1_675x450.png\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"Tanzania](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/Tanzania_Refugees_BeatriceEmanuel_June2017_IMG_8740_1_450x675.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"cosiendo\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/cosiendo.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Tanzania](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/Tanzania_Refugees_MzalendoMtokambali_June2017_IMG_8865_1_675x450.jpg\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n