\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/strong><\/p>\n \u00a0OPINI\u00d3<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Fa alguns anys escrivia que m’era impossible pensar en una persona estimada desapareguda. S\u00ed entenc la mort. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa definitiva. Ni parlar-ne. Per\u00f2 la desaparici\u00f3 \u00e9s com una forma de tortura.<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n A M\u00e8xic les dones busquen a les seves filles, als seus fills, als seus marits, a companys i companyes de treball i s\u00f3n les dones les que caminen esgarrapant les serres i muntanyes, descobrint enterraments clandestins. En aquestes milers i milers de fosses que vam comen\u00e7ar a considerar com una cosa natural en el paisatge.<\/span><\/p>\n La Comisi\u00f3n Independente de Derechos Humanos de Morelos (CIDHM), llan\u00e7ar\u00e0 aquesta setmana una campanya per fer visibles a aquestes dones i a altres, les que fan nom\u00e9s el seu treball informatiu, que s\u00f3n periodistes que se les ha conf\u00f3s amb defensores, elles nom\u00e9s expliquen el que passa, o igual que Ant\u00edgona<\/strong>, els donen veu i segueixen els seus casos.<\/span><\/p>\n Aquesta comissi\u00f3 denomina la campanya com Defensoras somos Todas<\/em>. Va fer una an\u00e0lisi, com moltes altres organitzacions, dels comptes dels fets reportats p\u00fablicament. Per\u00f2 tamb\u00e9 va entrevistar a 28 dones que han decidit treballar en la defensa dels drets humans violats. Aquestes que s\u00ed que han adquirit com a ofici, esbrinar, fer expedients, treballar per l’aparici\u00f3 dels i les desaparegudes; trobar cossos i donar seguiment a casos.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 les mares, si llegim el que diu Diana Iris Garc\u00eda<\/strong>, confirma clarament perqu\u00e8 s’ha desencadenat un mecanisme per atemorir-, per perseguir-les, per ofendre. Les dones que fan aquesta tasca, una prolongaci\u00f3 de la seva condici\u00f3 de dona, no tenen por, s’enfronten i inverteixen tot el seu esfor\u00e7, el seu sentiment, de vegades la seva vida, per salvar altres i altres. D’aix\u00f2 es val l’Estat.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed ho diu clarament Diana Iris Garc\u00eda<\/strong>: “L’impacte de la desaparici\u00f3 \u00e9s molt fort perqu\u00e8 no saps entendre-la, simplement, \u00e9s dif\u00edcil v\u00e8ncer la por que de vegades t’envaeix i no quedar-te immobilitzada, \u00e9s fort v\u00e8ncer els sentiments de culpa que t’assalten; tamb\u00e9 l’Estat s’encarrega de fer-te responsable de la desaparici\u00f3 del teu fill, dir-te que no el vas educar b\u00e9, s\u00f3n paraules que et calen i t’arribes a sentir culpable, fins que analitzes i veus que realment el culpable \u00e9s l’Estat, perqu\u00e8 \u00e9s la seva obligaci\u00f3, donar dret al lliure tr\u00e0nsit”.<\/span><\/p>\n Aix\u00f2 em recorda a donya Rosario Ibarra<\/strong>, a les dones de Pla\u00e7a de Maig a les que van protagonitzar l’horror del feixisme i van ser assassinades als camps de concentraci\u00f3. Em recorda a les dones que van treure dels seus joiers, l’or per als independentistes de 1810, em recorda a Margarida Maza Parada<\/strong> viatjant amb els seus 12 fills i filles. S\u00f3n aquella mena de dones que treuen la for\u00e7a del seu cor.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 no nom\u00e9s. El document que aviat estar\u00e0 en circulaci\u00f3 assenyala que en l’Informe Defender los Derechos Humanos a M\u00e8xic, de la Comissi\u00f3 Interamericana de Drets Humans, s’afirma que a M\u00e8xic si que hi ha repressi\u00f3 sistem\u00e0tica; aquesta, diu aquest informe, \u00e9s una pr\u00e0ctica generalitzada. De l’1 de juny de 2014 al 31 de maig de 2015 es van registrar: “330 casos que constitueixen 488 esdeveniments violatoris dels drets humans (agressions, atacs) que van afectar a 248 persones, 47 organitzacions i 35 comunitats”. Aquesta xifra resulta alarmant, si considerem que representa un augment del 161.7 per cent en comparaci\u00f3 amb els 204 actes violatorios registrats de juny de 2013 a maig de 2014.<\/span><\/p>\n En la presentaci\u00f3 del quadernet que es distribuir\u00e0 a tot el pa\u00eds, la periodista Rosa Rojas<\/strong> diu: “hi ha una campanya a nivell nacional per desacreditar i criminalitzar la tasca que realitzen dia a dia les defensores i Defensors dels Drets Humans (DDHs) i periodistes … aix\u00f2 es constata amb nom\u00e9s escoltar i llegir les declaracions de funcionaris federals, estatals i municipals, per\u00f2 tamb\u00e9 d’organitzacions socials proclius als governs, criticant o criminalitzant als que denuncien els atropellaments, abusos, atrocitats fins i tot, que cometen tant les autoritats com a grups criminals dels que, malauradament, abunden a M\u00e8xic. Aquesta situaci\u00f3 ens obliga, tant a periodistes com a les i els defensores DHs, a denunciar aquesta campanya que serveix el mateix per justificar la creixent viol\u00e8ncia que s’exerceix en contra com per justificar als qui la cometen … “.<\/span><\/p>\n Afegeix que aquesta campanya de desprestigi tamb\u00e9 busca “legitimar la repressi\u00f3 a moviments socials que defensen, per exemple, els drets dels pobles -ind\u00edgenes i mestissos- a la seva terra, a un medi ambient net, a la salut, a la just\u00edcia, a la consulta, a la llibertat d’expressi\u00f3, contra la tortura, els tractes cruels, inhumans i degradants …<\/span> Al mar\u00e7 de 2013, la Red Nacional de Defensores de Derechos Humanos a M\u00e8xic va registrar 109 agressions a dones defensores de drets humans durant 2012, i 26 assassinats de defensores en el per\u00edode 2009-2012, m\u00e9s els acumulats. El missatge de la CIDHM \u00e9s clar: sembla urgent difondre, com diu Rosa Rojas, en forma massiva aquesta informaci\u00f3 entre la poblaci\u00f3 per anar creant consci\u00e8ncia de la urg\u00e8ncia de defensar les DDHs tant com a les seves pr\u00f2pies vides i drets, incorporant a les accions de les organitzacions, l’exig\u00e8ncia de respectar a les DDHs, c\u00e0stig i fi a la impunitat dels que, a l’atacar-les, busquen debilitar els moviments socials que assessoren i donen suport a aquestes DDHs i les causes que defensen.<\/span><\/p>\n Sens dubte la viol\u00e8ncia contra les defensores t\u00e9 el seu origen i fonament en un sistema de dominaci\u00f3 jer\u00e0rquic patriarcal i misogin, un sistema que justifica igualment la dominaci\u00f3 de totes i tots; un sistema que s’ha de modificar estructuralment. <\/span><\/p>\n Les dones som la meitat afectada per aquesta situaci\u00f3. La viol\u00e8ncia sexual, el feminicidi, els atacs i la fustigaci\u00f3 sexual formen part d’aquesta viol\u00e8ncia estructural on el poder \u00e9s dels homes. Els que estan en majoria com a directius, supervisors, integrants del crim organitzat, la corrupci\u00f3 i la col\u00b7lusi\u00f3 de les autoritats, considerats per aquesta investigaci\u00f3, s\u00f3n alguns dels m\u00faltiples factors que obstaculitzen la tasca de les organitzacions de la societat civil i de les persones defensores de drets humans. Aquesta setmana caldr\u00e0 donar seguiment a aquesta gran i transcendent acci\u00f3. Perqu\u00e8 la gent ho s\u00e0piga, com \u00e9s el seu dret a informar-se clara, \u00e0mplia, plural i professionalment.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0OPINI\u00d3 \u00a0 Fa alguns anys escrivia que m’era impossible pensar en una persona estimada desapareguda. S\u00ed entenc la mort. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa definitiva. Ni parlar-ne. Per\u00f2 la desaparici\u00f3 \u00e9s com una forma de tortura.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":64971,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26644],"tags":[48574,49285],"class_list":["post-65140","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-drets-humans-drets-de-les-dones","tag-sara-lovera-3","tag-semmexico-3"],"yoast_head":"\n
Rosa Rojas, la millor periodista d’aquest pa\u00eds en temps de la guerra a Chiapas, analitza el resultat de la investigaci\u00f3 i assenyala: Les dades, les hist\u00f2ries de vida, les enquestes contingudes en aquest llibre editat per la Comissi\u00f3 Independent de Defensa dels drets Humans de Morelos, posen l’atenci\u00f3 en el creixent nombre d’agressions que pateixen les dones defensores DHs i periodistes cr\u00edtiques en el desenvolupament de les seves tasques de defensa i de den\u00fancia, fet que al seu torn reflecteix la nostra cada vegada m\u00e9s activa -i moltes vegades invisibilizada- participaci\u00f3 en les organitzacions socials i en la difusi\u00f3 de les seves activitats. El llibre posa a taula les dades nues.<\/span><\/p>\n