\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Quins s\u00f3n els obstacles i atzucacs amb els quals topen les dones quan volen arribar al cim de les seves carreres professionals i, per tant, volen trencar el sostre de vidre? <\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Amb quines situacions han de lidiar moltes dones quan han arribat a la suite executiva, sobretot en les organitzacions tradicionalment masculines? La met\u00e0fora del sostre de vidre ha estat d’una utilitat extraordin\u00e0ria per entendre quins s\u00f3n aquests obstacles tot i que avui dia preferim parlar del laberint que han de rec\u00f3rrer les f\u00e8minesdes de la seva infantesa fins arribar en aquest sostre invisible que encara que no es veu \u00e9s real com la mateixa vida. Aquests impediments es van sumant al llarg dels periples vitals de les dones i les situen en posicions de flagrant desavantatge respecte el g\u00e8nere mascul\u00ed.<\/span><\/p>\n Vagi per endavant que res m\u00e9s lluny de la meva intenci\u00f3 que qualificar les dones com a pobres indefenses i els homes com a perversos agressors. Per\u00f2 s\u00ed queles relacions de g\u00e8nere han de ser enteses en el context d’una cultura hist\u00f2rica caracteritzada per relacions asim\u00e8triques i jerarquies de poder. No per aix\u00f2 hem de demonitzar el sexe mascul\u00ed i culpabilitzar-lo de les desigualtats que encara avui dia persisteixen. Entendre conjuntament amb ells els motius de les desigualtats i bretxes de tota mena i conv\u00e8ncer-los que se sumin en el proc\u00e9s per eliminar les situacions que discriminen les dones em sembla un dels camins plausibles. Les discriminacions sobre el g\u00e8nere femen\u00ed tamb\u00e9 en ells els perjudiquen; la seva identitat tan lligada a la feina d’una manera tan monotem\u00e0tica els impedeix tenir experi\u00e8ncies a la vida enormement enriquidores.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 parteixo del ben ent\u00e8s que la pres\u00e8ncia de dones en la ci\u00e8ncia o en els llocs d’alta direcci\u00f3 no \u00e9s una condici\u00f3 suficient per a fer una millor ci\u00e8ncia o per dirigir amb m\u00e9s efic\u00e0cia per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s del tot necess\u00e0ria. Per qu\u00e8? Doncs perqu\u00e8 quan en les decisions que es prenen en les esferes del poder de les organitzacions, i penso tamb\u00e9 en les esferes cient\u00edfiques, s’hi afegeix el g\u00e8nere femen\u00ed es fan visibles i s’impulsen altres prioritats, s’identifiquen nous camps d’ignor\u00e0ncia, es tenen en compte tots els resultats de les investigacions, es formulen noves preguntes i es critiquen els valors hegem\u00f2nics.<\/span><\/p>\n Hi ha multiplicitat d’investigacions sobre el g\u00e8nere realitzades en els \u00e0mbits de la psicologia social i la comunicaci\u00f3 intergrupal. Per\u00f2 en algunes mat\u00e8ries, com per exemple quan he volgut estudiar les interaccions intergen\u00e8riques en les organitzacions tradicionalment masculines, a dures penes hi he trobat cap investigaci\u00f3 relacionada amb el g\u00e8nere. Com es comuniquen o qu\u00e8 passa quan una minoria num\u00e8rica de dones entren en contacte amb la tradicional majoria num\u00e8rica d’homes en determinats \u00e0mbits laborals? M\u00e9s en concret, qu\u00e8 s’esdev\u00e9 en la salaexecutiva tradicionalment masculina quan unes poques dones entren a formar-hi part? Quines s\u00f3n les estrat\u00e8gies que autom\u00e0ticament es posen en funcionament per a preservar l’autoestima grupal masculina? I les estrat\u00e8gies femenines? Com juguen i es comuniquen les identitats dels homes i les de les dones? Perqu\u00e8 tantes dones s’autodiscriminen i acaben abandonant? Qu\u00e8 podem fer davant d’aix\u00f2?<\/span><\/p>\n S\u00f3c del parer que el fet que en molts \u00e0mbits d’estudi encara no s’hagi tingut en compte la variable g\u00e8nere \u00e9s una mostra m\u00e9s del desinter\u00e8s sobre les dones. En el camp acad\u00e8mic la preocupaci\u00f3 sobre el g\u00e8nere comen\u00e7a cap a la d\u00e8cada dels anys 70 del segle passat gr\u00e0cies a grups de pressi\u00f3 feministes. Per\u00f2 encara costa molt que en les inst\u00e0ncies m\u00e9s altes de la investigaci\u00f3 es consideri que tenir-lo en compte (el g\u00e8nere) \u00e9s transcendent no nom\u00e9s per a les dones com a grup sin\u00f3 per al conjunt de la societat; semblaria com si el que es pret\u00e9n \u00e9s que quan menys sapiguem sobre la nostra idiosincr\u00e0sia molt millor. De manera que podem dir sense fissures que gran part de la ci\u00e8ncia l’han feta els homes i molt poc les dones i aix\u00f2 representa un biaix molt negatiu en el coneixement que es va construint. La discriminaci\u00f3 que el grup femen\u00ed hapatit i pateix a l’hora d’accedir en els treballs cient\u00edfics \u00e9s un fet hist\u00f2ric i innegable.I per aix\u00f2 tamb\u00e9 hi ha hagut i encara hi ha un biaix clar\u00edssim en relaci\u00f3 amb les q\u00fcestions que s’estudien, amb com s’interpreten els resultats, amb quines mostres s’utilitzen, etc. ect.<\/span><\/p>\n Quant ala interpretaci\u00f3 dels resultats(un apartat obligat de tota tasca investigadora) hi ha investigadors que obvien els resultats que no encaixen amb la seva ideologia de g\u00e8nere. Tot i aix\u00f2, podem dir sense ambig\u00fcitats que des dels anomenats estudis de g\u00e8nere d’aquells primerencs anys 60 i 70 del segle XX hem adquirit un munt de coneixement molt important. Per exemple, des de les investigacions en neuropsicologia que es realitzavenfa uns 20 o 30 anys i que voliendemostrar que els cervells masculins i femenins s\u00f3n oposats i complementaris, ha plogut molt\u00edssim. Avui se sap que aix\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed que les difer\u00e8ncies observades entre els g\u00e8neres en capacitats cognitives s\u00f3n petites i que les difer\u00e8ncies dins d’un mateix g\u00e8nere s\u00f3n molt grans. Una aportaci\u00f3 de la neuropsicologia de les m\u00e9s interessants \u00e9s el descobriment de la gran plasticitat que t\u00e9 el cervell, de tal manera que l’aprenentatge pot arribar a modificar els circuits cerebrals. Vull dir que les experi\u00e8ncies i l’aprenentatge tenen una influ\u00e8ncia en les aptituds cognitives de partida. I aix\u00f2 \u00e9s v\u00e0lid tant per als nois com per a les noies. Tots els nadons s\u00f3n socials des del moment de n\u00e9ixer, i si no disposen d’una s\u00e8rie d’interaccions crucials amb un cuidador \u00edntim creixeran amb una gran discapacitat. En el moment de n\u00e9ixer, les parts del cervell que controlen les funcions aut\u00f2nomes estan for\u00e7a madures, per\u00f2 les respostes emocionals, el llenguatge, la cognici\u00f3 es desenvolupen a trav\u00e9s de l’experi\u00e8ncia amb els altres, i aquestes experi\u00e8ncies es codifiquen fisiol\u00f2gicament al cervell i al cos. El fet sociocultural no \u00e9s una categoria m\u00e9s enll\u00e0 de la realitat f\u00edsica, sin\u00f3 que es converteix literalment en el cos f\u00edsic. Imagineu-vos doncs com \u00e9s d’important l’aprenentatge. No menystinguem la biologia per\u00f2 tinguem en compte la gran import\u00e0ncia del fet sociocultural.<\/span><\/p>\n Perqu\u00e8 explico tot aix\u00f2? Qu\u00e8 t\u00e9 a veure amb les coses que ens preocupen com la manca de coresponsabilitat domestica? Amb els problemes en els \u00e0mbits labores amb els que es troben les mares de criatures petites? Amb la bretxa salarial? Amb la pol\u00e8mica de les difer\u00e8ncies innatesno demostrades en les aptituds per les matem\u00e0tiques de nois i noies? Qu\u00e8 t\u00e9 a veure amb la manca de lideratge femen\u00ed en les esferes de decisi\u00f3? Amb el sostre de vidre?\u00bfUna dona no pot estar en llocs de comandament perqu\u00e8 t\u00e9 un cos diferent, menstrua i pot tenir nens? No pot fer ci\u00e8ncies f\u00edsiques ni exactes, no pot ser enginyera per aquests motius? Estem condemnades a la mediocritat per q\u00fcestions evolutives? El fet que les dones fins no fa massa, fins i tot les que pertanyien a les classes privilegiades, estiguessin gaireb\u00e9 en tots els casos excloses de l’educaci\u00f3 que s\u00ed que rebien els homes no hi t\u00e9 cap relaci\u00f3? No vull dir que les consideracions evolutives no tinguin import\u00e0ncia per entendre els \u00e9ssers humans per\u00f2 crec que s’utilitzen per explicar i justificar que les coses entre homes i dones siguin com s\u00f3n.<\/span><\/p>\n Destaco tres q\u00fcestions que em semblen crucials.<\/span><\/p>\n Una primera q\u00fcesti\u00f3 s\u00f3n els estereotips impl\u00edcits, inconscients o automatitzats i quin paper tenen les connotacions de valor i els rols de g\u00e8nere prescrits per a cada sexe.<\/span><\/p>\n Una segona q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s el concepte de la meritocr\u00e0cia i com juga en contra de les dones que aspiren leg\u00edtimament a tenir acc\u00e9s en els \u00e0mbits on es prenen les decisions. Ras i curt, per tenir acc\u00e9s al poder.<\/span> Una tercera q\u00fcesti\u00f3 s’identifica en la import\u00e0ncia d’impulsar el concepte de la diversitat com un valor social imprescindible per aconseguir que les dones siguin acceptades amb tots els ets i uts en les esferes on es prenen les decisions que afecten el rumb de les organitzacions i els pa\u00efsos.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Primera q\u00fcesti\u00f3: els estereotips automatitzats i les connotacions de valor<\/strong> Imagineu-vos que agrupem les persones per les seves caracter\u00edstiques de personalitat i les seves aptituds. Imagineu-vos que agrupem a les persones ambicioses i les posem en una caixa, posem en una altra caixa el grup de les persones competitives i m\u00e9s agressives, en una altra el grup de les persones actives i competents, fem el grup de les persones m\u00e9s passives, el grup de les persones m\u00e9s comunals, el de les persones amb dots de lideratge…el grup de les persones amb capacitats espacials, el grup de les persones amb capacitats verbals, etc. etc. Una vegada hem fet aquests grups i els hem posat en caixes ens adonem que en cadascuna d’aquestes caixes hi ha homes i dones barrejats. Qu\u00e8 \u00e9s el que fem socialment? Diem, ah, no, aix\u00f2 no pot ser: vost\u00e8 com que \u00e9s una dona no pot estar en la caixa de les persones m\u00e9s competents i en\u00e8rgiques, se n’ha d’anar a la caixa de les persones maternals. I vost\u00e8, qu\u00e8 hi fa aqu\u00ed, en aquest grup, si \u00e9s un home? Vost\u00e8 ha d’anar a la caixa de les persones competitives i amb dots de lideratge….etc. etc. I aix\u00f2 \u00e9s sense dubte el que fem: posem les persones en dues categories, la categoria dels homes i la categoria de les dones, segons prescripcions pr\u00e8vies de com han de ser i comportar-se pel fet de ser del sexe mascul\u00ed o femen\u00ed. I si aquestes, vull dir les persones, no acompleixen amb el prescrit socialment les castiguem: l’ostracisme, la degradaci\u00f3 sistem\u00e0tica, la desconfian\u00e7a…tot s\u00f3n formes de c\u00e0stig. I, \u00e9s clar, finalment les persones acaben comportant-se a partir del que els \u00e9s prescrit per al seu g\u00e8nere i aix\u00ed naturalitzem el g\u00e8nere femen\u00ed i el g\u00e8nere mascul\u00ed. Per\u00f2 de ben segur que en la caixa del g\u00e8nere femen\u00ed hi ha personalitats que barregen qualitats cl\u00e0ssicament considerades femenines amb d’altres de masculines. I el mateix amb la caixa del g\u00e8nere mascul\u00ed.<\/span><\/p>\n Petit, tou, feble, blanesa, sensible, dom\u00e8stic, passiu s’oposen a les qualitats que adjudiquem al sexe mascul\u00ed: gran, dur, fort, cerebral, resistent, arriscat, p\u00fablic, agressiu…per\u00f2 haur\u00edem de fixar-nos que molts homes tenen les qualitats de la primera enumeraci\u00f3 i moltes dones les de la segona i la majoria de persones som la barreja d’elements de totes dues. El que vull dir amb tot aix\u00f2 \u00e9s que els atributs que s’associen a cada sexe estan culturalment determinats, i actuen sobre nosaltres d’una manera subliminar m\u00e9s que no pas conscient i constrenyen i denigren les dones en molta m\u00e9s mesura que els homes. Les dones estem ficades en caixes on costa molt i molt enfilar-se i sortir. Si no hi haguessin connotacions de valor negatives i d’inferioritat per a les qualitats que els adjudiquem, les feministes no tindr\u00edem ra\u00f3 de ser. F\u00f3ra meravell\u00f3s. S\u00f3n aquestes qualitats valorades negativament les que frenen a tants homes entrar en el m\u00f3n de la crian\u00e7a, de la cura… s\u00f3n les responsables de queles empreses acceptin de mala gana que els homes agafin permisos de paternitat. Si interioritzem el sexisme, i tots i totes ho fem, no s\u00e9 com ens en podrem escapar.<\/span><\/p>\n L’agressivitat en les nenes es vista amb horror. Encara avui s’espera que siguin m\u00e9s simp\u00e0tiques i es portin millor que els nois, que ocultin els seus instints agressius, una cosa gens f\u00e0cil de fer. Les noies molt rarament es permeten una baralla a cops de puny o una batussa. Per\u00f2 si ho fan ho veiem molt pitjor que si ho fan els nois. S\u00f3n comportaments que alteren els comportaments prescrits per a elles.<\/span><\/p>\n Encara que moltes i molts de nosaltres sabem que homes i dones no som per naturalesa oposats i complementarisactuem guiats per l’automatisme dels estereotips per ra\u00f3 de g\u00e8nere. \u00c9s a dir, fem exactament igual com els innatistes que defensen el determinisme biol\u00f2gic: percebem els g\u00e8neres com subst\u00e0ncies fixes i est\u00e0tiques. En conclusi\u00f3: si els mons mascul\u00ed i femen\u00ed els interpretem com a mons oposats o complementaris (com si fossin sim\u00e8trics) vol dir que no estem tenim en compte:<\/span><\/p>\n 1) La gran variabilitat demostrada que hi ha dins d’un mateix g\u00e8nere en aptituds i habilitats cognitives.<\/span><\/p>\n 2) Que les difer\u00e8ncies entre els g\u00e8neres s\u00f3n m\u00e9s petites que les que s’observen dins d’una mateix g\u00e8nere. \u00c9s a dir que homes i dones som molt m\u00e9s semblants que no pas diferents.<\/span><\/p>\n 3) La gran influ\u00e8ncia que tenen els contextos socials, la socialitzaci\u00f3, els aprenentatges i les relacions de poder hegem\u00f2niques.<\/span><\/p>\n De manera que un primer pas \u00e9s contrarestar els estereotips de g\u00e8nere que tenim automatitzats ja que aquests limiten les dones i impedeixen que moltes no puguin ser el millor en una activitat. Per exemple, si les nenes pensen que les matem\u00e0tiques i la f\u00edsica \u00e9s cosa de nois i que elles mai no seran tan bones com els nois escolliran les \u00e0rees d’estudi i treball que socialment els hi s\u00f3n adjudicades. Aquesta tria no t\u00e9 res a veure amb capacitats diferencials sin\u00f3 amb l’arbitrarietat fruit dels prejudicis. Els prejudicis sobre les persones, sobre les nenes i les noies, ataquen l’autoestima i generen inseguretat. Tant \u00e9s aix\u00ed que ocasionen que, per exemple, en els ex\u00e0mens PISAaquestes donin resultats inferiors en matem\u00e0tiques quan s\u00f3n capaces de donar resultats excel\u2022lents. L’emoci\u00f3 negativa que els produeix sentir que el recel plana sobre els seus caps redueix les probabilitats d’ una bona execuci\u00f3. Aix\u00f2 ha estat repetidament demostrat encara que tamb\u00e9 s’ha provat que els prejudicis contra les dones amb nivells educatius elevats o en esferes de comandament les impulsa a superar-se i demostrar la seva v\u00e0lua.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 una de les raons de la minsa proporci\u00f3 de dones en certs \u00e0mbits acad\u00e8mics i laborals \u00e9s que els estereotips, actituds i comportaments masculins que hi s\u00f3n associats s\u00f3n poc atractius per a les dones. Les dones perceben que aquests espais d’homes no s\u00f3n per elles; no s’hi senten pertanyents. I \u00e9s que aquests dominis que s\u00f3n “cosa d’homes” estan modelats i fets a la mida d’aquests. Com a mostra, l’esgarrif\u00f3s buit de dones en les carreres d’inform\u00e0tica.<\/span><\/p>\n Els homes s\u00f3n la norma, la regla, s\u00f3n universals. La caixa de l’home blanc \u00e9s el m\u00f3n sencer. L’androcentrisme ling\u00fc\u00edstic amb l’\u00fas del gen\u00e8ric mascul\u00ed \u00e9s un bon exemple: parlar d’home per a referir-se al g\u00e8nere mascul\u00ed i a tota l’esp\u00e8cie humana; exposar sempre en primer lloc les dades referents als homes, prenent-los com a primer sexe i norma; assumir per defecte el gen\u00e8ric mascul\u00ed; tamb\u00e9 quan anomenem als cient\u00edfics o persones en les esferes del poder pels seus cognoms els pressuposem autoria masculina o lideratge mascul\u00ed, etc. etc.Tot aix\u00f2 s\u00f3n realitats que il\u2022lustren que els homes s\u00f3n el tel\u00f3 de fons inamovible amb el qual ens comparem.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Segona q\u00fcesti\u00f3: la meritocr\u00e0cia<\/span><\/strong><\/p>\n Qu\u00e8 podem dir de la meritocr\u00e0cia, la segona q\u00fcesti\u00f3 que he identificat? Avui dia hi ha moltes dones joves que pensen que la discriminaci\u00f3 no existeix i que si actuen seguint els principis de la meritocr\u00e0cia arribaran on vulguin. Aquest pensament democr\u00e0tic tan lloable est\u00e0 dissortadament molt lluny del que s’esdev\u00e9 en la realitat. La meritocr\u00e0cia va en detriment de les dones perqu\u00e8 no reconeix les discriminacions sistem\u00e0tiquesque aquestes viuen en els \u00e0mbits laborals. Pensem sin\u00f3 en els biaixos en la selecci\u00f3 de candidats i candidates per assolir una feina, en les injust\u00edcies en la promoci\u00f3 laboral, en les dificultats per trobar mentores, en l’exclusi\u00f3 de les dones de les xarxes informals de relaci\u00f3 laboral que estableixen els homes, xarxes de relaci\u00f3 que s\u00f3n molt importants per pujar o mantenir-se en les esferes de decisi\u00f3; pensem tamb\u00e9 en els tractes a vegades vexatoris i d’assetjament sexual que aplica el grup macul\u00ed… .<\/span><\/p>\n Els detractors de les accions afirmatives (la discriminaci\u00f3 positiva) postulen que aquestes accions s\u00f3n discriminacions cap el grupdels homes (el grup privilegiat!); defensen que si algunes dones han arribat al pic m\u00e9s alt de l’organitzaci\u00f3 (l’excepci\u00f3 que confirma la regla) tamb\u00e9 hi pot arribar la resta. I aquesta farsa els permet dir que si les seves contraparts femenines no arriben a les esferes del poder o en posicions elevades \u00e9s per culpa de defici\u00e8ncies personals o incapacitats. I aix\u00ed el grup mascul\u00ed es queda tan ample i sense una engruna de culpabilitat. La meritocr\u00e0cia \u00e9s un mite perqu\u00e8 quan les dones volen trencar el sostre de vidre serveix de ben poca cosa, encara que moltes dones joves no s’adonin. S’usa per a justificar descaradament l’estatus quo. La ideologia de la meritocr\u00e0cia implica obviar expectatives socials, significats, atribucions, reconeixements i conseq\u00fc\u00e8ncies diferencials que tenen les conductes d’homes i dones en contextos particulars ( un exemple clar \u00e9s la diferent atribuci\u00f3 i interpretaci\u00f3 que es fa quan homes i dones demostren ambici\u00f3: s’espera i es valora positivament que els homes siguin ambiciosos per\u00f2 si les dones es mostren com a tal se les q\u00fcestiona i s\u00f3n vistes negativament).<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Tercera q\u00fcesti\u00f3: el valor de la diversitat<\/span><\/strong><\/p>\n Qu\u00e8 podem fer davant de totes aquestes q\u00fcestions? Doncs apostar per una concepci\u00f3 social que reconegui la diversitat i la variabilitat humanes com un valor enormement transcendent. Insistir en la riquesa que aporten les diferents identitats de g\u00e8nere, ra\u00e7a, color i \u00e8tnia quan treballen juntes.<\/span><\/p>\n El reconeixement tant per part dels homes com per part de les dones sobre la diversitat i la variabilitat humana faria que les dones no siguin l’alteritat que ha de lluitar contra aquest tel\u00f3 de fons impassible (em refereixo als homes com a grup universal amb el qual ens comparem i prenem com a guia per construir la nostra pr\u00f2pia identitat). La diversitat \u00e9s al meu entendre un valor important\u00edssim per tal que moltes m\u00e9s dones puguin assolir llocs d’alta responsabilitat. Cal per\u00f2 treballar a fons per foragitar els estereotips autom\u00e0tics i sobretot les valoracions negatives queens desacrediten com a grup; significaria l’eliminaci\u00f3 de la bretxa salarial, no haver de confrontar i lluitar per la conciliaci\u00f3, no tenir sentiments de culpabilitat en la creen\u00e7a que desatenemles criatures … Significaria la igualtat en la diferenciaci\u00f3 de cadasc\u00fa. Avui per avui moltes dones saben els que els espera i renuncien i, d’altres abandonen les seves carreres i construeixen les seves pr\u00f2pies empreses i feines.<\/span><\/p>\n Les lleis s\u00f3n necess\u00e0ries, \u00f2bviament, per\u00f2 a vegades creen el miratge de que ja hi ha alg\u00fa que s’ocupa de la desigualtat i la discriminaci\u00f3 i que, per tant, no cal que ens preocupem. Personalment crec que s’hauria de treballar molt\u00edssim m\u00e9s en la l\u00ednia del convenciment. Per exemple, en pocs anys s’ha aconseguit una consci\u00e8ncia, uns valors de preservaci\u00f3 del planeta Terra. Doncs el mateix: treballar per conv\u00e8ncer que nom\u00e9s a partir dels valors de la igualtat en la diversitat humanapodrem construir organitzacions m\u00e9s humanes, m\u00e9s riques i enriquidores i molt m\u00e9s competitives.<\/span><\/p>\n Des del punt de vista purament econ\u00f2mic \u00e9s una malversaci\u00f3 no aprofitar les potencialitats del 50% de la poblaci\u00f3 que es veu empleada per sota de les seves capacitats per una discriminaci\u00f3 basada en prejudicis i estereotips. \u00c9s m\u00e9s, \u00e9s una irresponsabilitat prescindir dels nous punts de vista, de les noves maneres d’enfocament dels problemes i de les decisions que poden aportar les dones en el poder.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 des del punt de vista econ\u00f2mic crec que la societat ha de posar en valor la procreaci\u00f3 com quelcom ineludible a mig i llarg termini. L’organitzaci\u00f3 econ\u00f2mica i social descarrega tota la responsabilitat de la procreaci\u00f3, la cura i l’atenci\u00f3 de les persones m\u00e9s grans sobre l’esquena de les dones. I ho fa aplicant els estereotips i distribuci\u00f3 de rols per ra\u00f3 de g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n Tot aix\u00f2 situa a les dones en desavantatge en el desenvolupament de les seves carreres professionals i les conseq\u00fc\u00e8ncies perverses per al conjunt de la societat no s’han fet esperar; per comen\u00e7ar s’ha redu\u00eft el nombre de fills\/filles de tal manera que, a casa nostra, la mitjana de fills\/filles per dona ens hauria d’alarmar d’all\u00f2 m\u00e9s. Si no s’hi posa remei, en pocs anys la pir\u00e0mide d’edat s’haur\u00e0 invertit. I aquest nombre tan baix de criatures t\u00e9 greus repercussions en el mercat de treball: significa poca entrada de joves en el m\u00f3n laboral, significa un envelliment de les plantilles, al mateix temps que creixen les dificultats per al manteniment de les pensions.<\/span><\/p>\n Per tant, la procreaci\u00f3 hauria d’\u00e9sser una responsabilitat priorit\u00e0ria de tota la societat. No \u00e9s ara el moment de detallar-ho per\u00f2 Isl\u00e0ndia podria ser un model a tenir en compte; un model valu\u00f3s per a nosaltres.<\/span><\/p>\n Crec que molts homes s’afegirien en aquesta manera de veure les coses i \u00e9s en aquesta l\u00ednia que s’haurien de dirigir les passes: construir el valor de la diversitat i perseverar amb accions de convenciment que acompanyin les lleis i reglamentacions absolutament necess\u00e0ries.<\/span><\/p>\n He elaborat aquest article a partir de la presentaci\u00f3 del meu llibre “G\u00e9nero y poder en las organizaciones” (9 de maig d’enguany a la Casa del Llibre de la Rambla de Catalunya, Barcelona). Els meus llibres sobre psicologia social i comunicaci\u00f3 intergrupal per ra\u00f3 de g\u00e8nere, i el que acabo de presentar no n’\u00e9s una excepci\u00f3, s\u00f3n deutors i volen recon\u00e8ixer a tantes dones que des de la societat civil, des dels c\u00e0rrecs de responsabilitat en la pol\u00edtica i en les organitzacions, des dels departaments universitaris de ci\u00e8ncies socials, d’econ\u00f2miques, empresarials, ci\u00e8ncies biol\u00f2giques i m\u00e8diques han dedicat tota o part de la seva tasca al servei de la lluita per a la igualtat real d’oportunitats entre els g\u00e8neres i fer un m\u00f3n m\u00e9s just i equitatiu<\/span>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" OPINI\u00d3 Quins s\u00f3n els obstacles i atzucacs amb els quals topen les dones quan volen arribar al cim de les seves carreres professionals i, per tant, volen trencar el sostre de vidre?<\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":33560,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26652],"tags":[],"class_list":["post-65058","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-igualtat"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
<\/span>
Exposo una situaci\u00f3 fict\u00edcia sobre els estereotips autom\u00e0tics.<\/span><\/p>\n