\u00a0\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/strong><\/p>\n Des de 2010, 44 dones entre defensores, activistes i periodistes han estat assassinades a M\u00e8xic, el cas m\u00e9s recent va ser el de Miriam Rodr\u00edguez, que va ser tirotejada al seu domicili a l’estat de Tamaulipas el passat 10 de maig.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Aquesta situaci\u00f3 ha generat diverses reaccions per part de la societat civil i inst\u00e0ncies internacionals davant la situaci\u00f3 d’inseguretat i impunitat que es viu a M\u00e8xic, davant la inefici\u00e8ncia de l’Estat per garantir la seguretat dels que protesten per la violaci\u00f3 dels drets humans, que es tracta principalment de dones, familiars o activistes, i algunes periodistes.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span><\/p>\n \u00a0Des d’ octubre de 2016 hi ha 29.903 persones desaparegudes<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Per\u00f2 a m\u00e9s, elles, les mares, esposes, filles, amigues que cerquen just\u00edcia per llurs familiars desapareguts o assassinats tenen por de c\u00f3rrer la mateixa sort de Miriam i <\/strong>de Marisela, entre tantes altres.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Assassinat de dones defensores i periodistes en augme<\/span>nt<\/span><\/strong><\/p>\n Almenys 44 dones defensores de drets humans i periodistes han estat assassinades des de 2010 segons el monitoratge de la Xarxa Nacional de Defensores de Drets Humans a M\u00e8xic.<\/span><\/p>\n Aquesta organitzaci\u00f3 assenyala que Chihuahua \u00e9s l’estat amb major nombre d’agressions registrades en contra de les dones defensores i periodistes, ja que nom\u00e9s el 2010 van assassinar a Josefina Reyes<\/strong>, Marisela Escobedo<\/strong>, Maria Isabel Cordero Mart\u00ednez<\/strong>, Maria Magdalena Reis<\/strong> i Luisa Ornelas<\/strong>. El 2011 va ser assassinada Susana Ch\u00e1vez<\/strong>, que va participar del moviment per l’aparici\u00f3 amb vida de les dones desaparegudes a Ciudad Ju\u00e1rez i en contra del feminicidi que assota encara la frontera. Al mar\u00e7 de 2017, va ser assassinada en aquest mateix estat, la periodista Miroslava Breach,<\/strong> i Patricia Mayorga<\/strong> va haver d’asilarse als Estats Units.<\/span><\/p>\n L’estat de Guerrero \u00e9s un altre en el qual les activistes, periodistes i comunicadores s\u00f3n assassinades de manera sistem\u00e0tica, assenyala l’informe. Hi van ser assassinades: Maria Elvira Hern\u00e1ndez<\/strong> Galeana<\/strong>, el 2010;\u00a0 Isabel Ayala Nava <\/strong>i Reyna Ayala Nava<\/strong> el 2011;\u00a0 Juventina Vila Mojica<\/strong> i Fabiola Osorio<\/strong> Bern\u00e1ldez<\/strong> el 2012;\u00a0 Roc\u00edo Mesino <\/strong>i Ana Lilia Gatica<\/strong> el 2013; i Norma Ang\u00e9lica Bruno Rom\u00e1n<\/strong> el 2015.<\/span><\/p>\n “Els altres estats on les xifres d’assassinades s\u00f3n altes i s’incrementen s\u00f3n: Oaxaca, Sinaloa, Michoac\u00e1n, Pobla, Veracruz, Hidalgo,Nuevo Le\u00f3n, Tamaulipas, l’estat de M\u00e8xic i la Ciutat de M\u00e8xic”, assenyala l’informe.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les mares assassinades<\/span><\/strong><\/p>\n Marisela Escobedo<\/strong> va ser assassinada a la ciutat de Chihuahua el 16 de desembre de 2010 a les portes del Palacio de Gobierno, despr\u00e9s de fer una plantada per exigir just\u00edcia per el feminicidi de la seva filla Rub\u00ed, ocorregut el 2008. Un home intent\u00e0 disparar-li, Marisela va c\u00f3rrer cap al Palacio de Gobierno per\u00f2 els gu\u00e0rdies no li van obrir la porta i va ser assassinada. Marisela va buscar just\u00edcia per a la seva filla Rub\u00ed que va ser assassinada per la seva parella Sergio Rafael Barraza Bocanegra<\/strong>. Al principi l’agressor va ser absolt per\u00f2 despr\u00e9s es va revocar aquesta sent\u00e8ncia absolut\u00f2ria i Barraza va ser condemnat a 50 anys de pres\u00f3. No obstant aix\u00f2 ell segueix en llibertat. Abans de l’assassinat de Marisela i derivat d’una s\u00e8rie d’amenaces en contra seva i de l’opacitat en la investigaci\u00f3 de l’assassinat de la seva filla, la CNDH va emetre la recomanaci\u00f3 44\/2013 contra el governador de Chihuahua, C\u00e9sar Duarte<\/strong>.<\/span><\/p>\n Sandra Luz Hern\u00e1ndez<\/strong> va ser assassinada a Sinaloa el 12 de maig de 2014. Un home, Jes\u00fas Fernando<\/strong> Valenzuela Rodr\u00edguez<\/strong> li va disparar 15 vegades i un any m\u00e9s tard va ser absolt pel Poder Judicial de l’Estat. Ella va buscar durant dos anys al seu fill, Edgar Garc\u00eda<\/strong>, que va ser raptat i desaparegut per una c\u00e8l\u00b7lula del C\u00e0rtel de Sinaloa. Ell treballava a la Procuradoria General de Just\u00edcia de Sinaloa com office boy<\/em> del procurador Marco Antonio Higura G\u00f3mez<\/strong>. Ni en el cas de la seva mort ni en el de la desaparici\u00f3 d’Edgar s’ha fet just\u00edcia.<\/span><\/p>\n Cornelia San Juan Guevara Guerrero<\/strong>, va ser assassinada a l’Estat de M\u00e8xic el 15 de gener de 2016. Buscava al seu fill Oswaldo Espejel Guevara<\/strong> des del 2012, quan va ser segrestat del seu domicili a Santa Maria Ajoloapan, Estat de M\u00e8xic. Les autoritats van aconseguir capturar l’assass\u00ed de Cornelia, del seu fill Oswaldo no se’n va saber res.<\/span><\/p>\n Emma Gabriela Molina Canto<\/strong> va ser assassinada el 27 de mar\u00e7 de 2017. Ella va lluitar per recuperar als seus tres fills, que el 2012 van ser segrestats pel seu pare, un priista acusat de corrupci\u00f3 a Tabasco, de nom Alberto Medina Sonda<\/strong>. Dos homes la van abordar a la porta de casa seva i la van degollar. Ara la seva mare, l’\u00e0via Ligia Canto Lugo<\/strong>, ha comen\u00e7at un llarg cam\u00ed per exigir just\u00edcia.<\/span><\/p>\n Miriam Rodr\u00edguez Mart\u00ednez<\/strong> va ser assassinada a trets a casa seva el passat 10 de maig. Miriam va lluitar per trobar la seva filla Karen Alejandra<\/strong>, desapareguda el 2012 i va aconseguir trobar les restes de la seva filla en una fossa comuna i que empresonessin als seus assassins. Va ser fundadora del Col\u00b7lectiu Desaparegudes de Tamaulipas.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les mares continuen buscant malgrat la por<\/span><\/strong><\/p>\n La CNDH va reportar en l’informe especial de Persones desaparegudes i fosses clandestines a M\u00e8xic que des d’octubre de 2016 hi ha 29.903 persones desaparegudes. En aquest mateix per\u00edode s’han localitzat oficialment a M\u00e8xic 855 fosses clandestines. D’aquestes s’han inhumat 1.548 cad\u00e0vers. El 82 per cent dels casos de desaparicions es concentren en 11 estats, dels quals destaquen: Tamaulipas com l’estat amb major nombre amb 5.563 casos, el segueixen l’Estat de M\u00e8xic amb 2.984 casos.<\/span><\/p>\n Recentment el New York Times va publicar una entrevista amb integrants del Colectivo Solecito, un grup de dones que han trobat i ajudat a exhumar 263 cossos en una fossa situada a Veracruz, que asseguren -que cada nit abans de dormir- en un grup de WhatsApp escriuen el nom de cadascun dels seus familiars desapareguts i al final “ell\/ella viu i tots \/totes viuen”. Elles seguiran endavant fins trobar-los.<\/span><\/p>\n El m\u00f3n al\u00e7a la veu despr\u00e9s del recent assassinat de Mirian Rodr\u00edguez, la Uni\u00f3 Europea (UE) va condemnar l’assassinat<\/span> al m\u00e9s alt nivell. En un pronunciament, la portaveu de l’Alta Representant de la Uni\u00f3 Europea per a Afers Exteriors i Pol\u00edtica de Seguretat, Federica Mogherini<\/strong>, va declarar que aquest fet se suma a una preocupant tend\u00e8ncia d’assassinats recents i ha dit que “cal garantir investigacions expedites, exhaustives i independents sobre aquests homicidis per portar els autors davant la just\u00edcia.<\/span><\/p>\n Les autoritats tamb\u00e9 han de garantir que s’hagin adoptat totes les mesures preventives necess\u00e0ries per assegurar una protecci\u00f3 efica\u00e7 per als defensors dels drets humans i els periodistes”. Amnistia Internacional (AI) i l’Oficina a M\u00e8xic de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides (ONU -DH) tamb\u00e9 es van pronunciar i ambdues organitzacions van exigir es seu aclariment urgent<\/span>ment. ONU-DH va recordar al govern mexic\u00e0 que t\u00e9 la responsabilitat de garantir que “totes les v\u00edctimes i les seves fam\u00edlies siguin efica\u00e7ment protegides contra qualsevol acte d’agressi\u00f3, i m\u00e9s per als que han sol\u00b7licitat a l’Estat el compliment d’aquest deure”, i ha assenyalat que Tamaulipas \u00e9s l’estat amb major nombre de persones desaparegudes al pa\u00eds. <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0\u00a0 Des de 2010, 44 dones entre defensores, activistes i periodistes han estat assassinades a M\u00e8xic, el cas m\u00e9s recent va ser el de Miriam Rodr\u00edguez, que va ser tirotejada al seu domicili a l’estat de Tamaulipas el passat 10 […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":33533,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26479],"tags":[52849,49285],"class_list":["post-65026","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-feminicidi","tag-gabriela-ramirez-2","tag-semmexico-3"],"yoast_head":"\n