\n
\u00a0<\/span><\/span><\/strong><\/span>Joaquina Dorado Pita. foto Mar\u00eda PB.<\/span><\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n Per<\/span><\/span><\/span> Montse Fern\u00e1ndez Garrido*<\/span><\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n El 14 de mar\u00e7 passat va morir Joaquina Dorado Pita, tres mesos abans de complir els 100 anys. El dia 17 va tenir lloc el seu comiat, en una cerim\u00f2nia civil a la qual vam assistir un gran nombre de persones, tots militants d’esquerres i algunes feministes.<\/span><\/span><\/span> <\/p>\n Es va relatar la seva hist\u00f2ria, es van passar fotos de la seva vida, es va posar la seva m\u00fasica favorita, es van dir belles paraules de reconeixement per la seva lluita: la d’una hero\u00efna an\u00f2nima. I finalment, una soprano va cantar “El cant dels ocells”.<\/span><\/span><\/p>\n Bells rams de flors la van acompanyar. Sobre el seu f\u00e8retre, la bandera anarquista i dues roses vermelles. I en el seu recordatori, un poema del seu poeta preferit, Federico Garc\u00eda Lorca, que diu aix\u00ed:<\/span><\/p>\n \n Si muero,<\/span> El ni\u00f1o come naranjas.<\/span> El segador siega el trigo.<\/span> \u00a1Si muero,<\/span> \n Posteriorment va ser incinerada.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/span><\/p>\n La hist\u00f2ria de Joaquina Dorado Pita<\/span><\/strong><\/p>\n Va n\u00e9ixer en una fam\u00edlia molt humil, a un barri de pescadors de La Corunya. Al 1934 la fam\u00edlia es va instal\u2022lar a Barcelona. Aquell mateix any ella es va afiliar a la CNT, on va comen\u00e7ar a militar el 19 de juliol de 1936. Va ingressar llavors a les Joventuts Llibert\u00e0ries i va treballar al Consell Econ\u00f2mic de la Ind\u00fastria de la Fusta socialitzada, on va ser primer secret\u00e0ria i despr\u00e9s presidenta. A Barcelona va con\u00e8ixer qui seriael seu company per a tota la vida,LibertoSarrau (1929-2001).<\/span><\/p>\n Exiliada al 1939, va passar per tres camps de concentraci\u00f3, un d’ells reservat per a presoners alemanys. Es va escapolir de dos dels camps. Al 1946 va tornar a Espanya, ambLibertoi altres companys, per lluitar en la clandestinitat contra la dictadura. Va ser detinguda el 1948, passant divuit dies als calabossos de la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana, on va ser salvatgement torturada. Al mar\u00e7 entrava a la pres\u00f3 de Les Corts.<\/span><\/p>\n Va ser jutjada i condemnada a 15 anys de pres\u00f3 per “auxili a la rebel\u2022li\u00f3”, sortint en llibertat condicional el 1949 per invalidaci\u00f3 del consell de guerra que la va condemnar. Va ser novament detinguda a Ripoll, quan pretenia passar la frontera i abandonar el pa\u00eds en companyia de Liberto.<\/span><\/p>\n Va ser condemnada a 12 anys de pres\u00f3 pel mateix motiu “auxilia la rebel\u2022li\u00f3”.Greument malalta, va ser traslladada a l’Hospital Cl\u00ednic, on li van extirpar el rony\u00f3 que havia quedat inutilitzat a causa de les tortures. All\u00ed va romandre tres mesos i va sortir-ne per “morir a casa seva”, desnonada. Va salvar la vida gr\u00e0cies al metgenaturista Dr. Ferr\u00e1ndiz i al tractament de penicil\u2022lina finan\u00e7at pel sindicat de la CNT.<\/span><\/p>\n Un cop recuperada, at\u00e8s que li faltaven per complir tres mesos de pres\u00f3, va decidir ingressar-hi volunt\u00e0riament per complir-los i aix\u00ed poder mantenir els seus pares, ja grans, i aLiberto, que es trobava tamb\u00e9 empresonat. A la pres\u00f3, Joaquina treballava de costurera i guanyava alguns diners. Va sortir en llibertat al cap de gaireb\u00e9 tres anys, el 13 de febrer de 1953.<\/span><\/p>\n El 1956 va aconseguir passar a Fran\u00e7a, creuant a peu els Pirineus amb l’ajuda del guerriller Quico Sabat\u00e9, amb el qual va quedar-se un temps a les muntanyes passant altres exiliats. El 30 de juny li va ser concedit per segona vegada l’estatut d’asilada. Es va establir a Tolosa de Llenguadoc, treballant de costurera. Al 1958Libertotamb\u00e9 es va escapar d’Espanya, despr\u00e9s de passar a la pres\u00f3 deu dels vint anys i un dia als quals havia estat condemnat en el mateix consell de guerra que Joaquina. Aleshores, tots dos es van establir a Par\u00eds.<\/span><\/p>\n Liberto va morir al 2001 i, l’any 2006, Joaquina va tornar a Barcelona per quedar-s’hi definitivament. L’1 de mar\u00e7 de 2007, al costat d’altres 30 dones gallegues (Mulleres daMemoria), va rebre un Homenatge de la Xunta de Gal\u00edcia, a Santiago de Compostel\u2022la.<\/span><\/p>\n Al 2007, en complir 90 anys, un grup de dones feministes i altres llibert\u00e0ries li vam organitzar una festa homenatge. La Joaquina, bella, de f\u00edsic diminut, per\u00f2 de voluntat f\u00e8rria i d’ideologia, valors i valentia gegants, sempre amb el somriure als llavis, amb una aparent fragilitat f\u00edsica que amagava la seva enorme fortalesa i el coratge que li donaven les seves conviccions, de lluita per la utopia d’un m\u00f3n m\u00e9s just per a tots, homes i dones, i respectu\u00f3s amb la natura.<\/span><\/p>\n Des de fa anys, cada 20 de novembre Joaquina organitzava \u2013al costat d’Antonina Rodrigo, Conxa P\u00e9rez i Llum Ventura\u2013 l’homenatge a Durruti, Ascaso i Ferrer Gu\u00e0rdia al cementiri de Montju\u00efc, en nom de Dones Llibert\u00e0ries.<\/span><\/p>\n Els \u00faltims anys de na Joaquina:<\/span> Des de 2006 vivia sola al seu pis del barri de Sant Mart\u00ed, col\u00b7laborant en moltes activitats anarquistesi de Dones Lliures, de feministes. La seva casa era com una ambaixada. All\u00ed hi rebia desenes de militants, d’historiadors\/ores, etc. i els oferia la seva visi\u00f3 del m\u00f3n, la seva experi\u00e8ncia, la seva energia i els materials que poguessin ajudar-los a posar negre sobre blanc la veritable hist\u00f2ria del pa\u00eds, tan allunyada de la que va imposar el franquisme i se segueix estudiant encara en no poques escoles; i que continuen mostrant llibres o mitjans de comunicaci\u00f3, faltant a la veritat.<\/span><\/p>\n Fa uns mesos la van trobar desmaiada al terra, despr\u00e9s que els bombers rebentessin la seva porta, alertats per les ve\u00efnes. Va ser ingressada a l’Hospital del Mar i, un cop donada d’alta, la van portar a una resid\u00e8ncia sense el seu benepl\u00e0cit. Ella se’n va escapar i va tornar a casa seva, a viure sola. I deia, sorneguera: “No van poder amb mi els nazis, anaven a poder aquests! Em vaig escapar llavors de camps de concentraci\u00f3 i m’escapo ara, per viure lliure”…<\/span><\/p>\n Vas fer cam\u00ed,Joaquina. Seguim…<\/span><\/p>\n *Montse Fern\u00e1ndez Garrido<\/strong> \u00a0Joaquina Dorado Pita. foto Mar\u00eda PB. Per Montse Fern\u00e1ndez Garrido* El 14 de mar\u00e7 passat va morir Joaquina Dorado Pita, tres mesos abans de complir els 100 anys. El dia 17 va tenir lloc el seu comiat, en una cerim\u00f2nia […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":33345,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26521],"tags":[50374,49475],"class_list":["post-64768","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-personatges","tag-joaquina-dorado-pita-2","tag-montse-fernandez-garrido-6"],"yoast_head":"\n
\n<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n
\ndejad el balc\u00f3n abierto.<\/span><\/p>\n
\n(Desde mi balc\u00f3n lo veo).<\/span><\/p>\n
\n(Desde mi balc\u00f3n lo siento).<\/span><\/p>\n
\ndejad el balc\u00f3n abierto!<\/span><\/p>\n
\n<\/span><\/p>\n
\n<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n
\nAdvocada i Mediadora per a la dona i la Fam\u00edlia
\nMilitant Feminista des d’1.978
\nFilla i n\u00e9ta de represaliats pel franquisme<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"