\n
\u00a0<\/p>\n
Dos castells medievals dominen el paisatge de Montecchio, un petit centre del Veneto no lluny de la bella ciutat de Verona. Un \u00e9s de “Giulieta”, l’altre de “Romeo”, dos joves pertanyents a fam\u00edlies enemigues, els Capuleti i els Montecchi.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Van inspirar la hist\u00f2ria d’un amor contrastat acabat en trag\u00e8dia, i explicada per molts escriptors, fins a arribar a Shakespeare, a la fi del 1500, que la va transformar en una obra liter\u00e0ria immortal, ambientada en Verona.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n Els segles han passat, i poc abans de la Segona Guerra Mundial en aquesta zona de camps i pujols un empresari, Pietro Ceccato, va obrir una gran f\u00e0brica mec\u00e0nica i als seus voltants es va anar construint un barri obrer, on van anar arribant treballadors del sud d’It\u00e0lia. Actualment la poblaci\u00f3 ha canviat, en nom\u00e9s dos quil\u00f2metres quadrats i al voltant de l’esgl\u00e9sia hi viuen un miler d’immigrants del Bangladesh. Existeix un parc amb l’\u00e0lies “Burka park”, per la pres\u00e8ncia de dones amb vel que passen esquives.<\/span><\/p>\n A l’escola prim\u00e0ria “Giacomo Zanella” de Montecchio els infants Bangla constitueixen la majoria, per\u00f2 tamb\u00e9 n’hi ha altres proced\u00e8ncies com Xina, \u00cdndia, G\u00e0mbia, S\u00e8rbia, Alb\u00e0nia i Romania. Fam\u00edlies italianes han transferit els seus fills a altres escoles pel temor que en aquesta Babel ling\u00fc\u00edstica no sigui possible aconseguir un nivell did\u00e0ctic acceptable. Desconfian\u00e7a, prejudicis, difer\u00e8ncies ling\u00fc\u00edstiques, dificulten la conviv\u00e8ncia entre les Julietes i Romeus del segle XXI.<\/span><\/p>\n Han succe\u00eft diversos moments de tensi\u00f3, fa uns anys els pares de diversos infants Bangla no van poder pagar el menjador escolar, i van ser abandonats per la Municipalitat. La Municipalitat en aquells moments estava dirigida per un partit xen\u00f2fob que tamb\u00e9 va decretar que als apartaments comprats pels Bangla no hi podien viure m\u00e9s que un cert nombre de persones, i aix\u00f2 va obligar a repatriar diversos infants i trencar fam\u00edlies, la qual cosa ha aguditzat la desconfian\u00e7a de la comunitat Bangla. Finalment, un empresari que va sufragar les despeses del menjador escolar.<\/span><\/p>\n La comunitat de Bangladesh compta amb 3 mesquites, algunes de les quals despr\u00e9s dels atemptats de Par\u00eds i de Londres i de les manifestacions contra el fonamentalisme isl\u00e0mic, es troben m\u00e9s a\u00efllades respecte al context cat\u00f2lic. La comunitat Bangla s’est\u00e0 tancant, les dones deixen d’usar la roba occidental i les nenes a primerenca edat usen vel.<\/span><\/p>\n Les mestres han tractat de conversar amb els imams per\u00f2 aquests canvien peri\u00f2dicament per la qual cosa el professorat ha entaulat un contacte m\u00e9s constant amb la c\u00f2nsol Bangla a Mil\u00e0. La situaci\u00f3 \u00e9s complexa, no es pot negar, i existeixen altres centres escolars amb situacions molt semblants.<\/span><\/p>\n Habitualment el professorat \u00e9s monoling\u00fce enfrontant-se al desafiament de classes on una part important de l’alumnat no compren el que s’ensenya. L’escola en qu\u00e8 havien crescut els i les docents era totalment diferent, i molts es troben poc capacitats davant dels nous reptes.<\/span> A It\u00e0lia, els alumnes estrangers, la meitat s\u00f3n nascuts al pa\u00eds, 800.000 l’any 2013-2014, representen el 9% de la poblaci\u00f3 escolar. “Tenim el m\u00f3n dins de les classes”, reconeixen les mestres de l’escola “Giacomo Zanella”. En aquesta situaci\u00f3 com donar a nens i nenes una educaci\u00f3 global?, amb quins valors?,” es pregunten.<\/span><\/p>\n La idea de fons \u00e9s que l’alumnat estranger no ha de ser simplement integrats i tornar-se “italians”, sin\u00f3 que les classes multiculturals s\u00f3n un context preci\u00f3s per acostumar a tots a recon\u00e8ixer-se i apreciar-se com a iguals i diversos. Les classes “a colors” s\u00f3n laboratoris de conviv\u00e8ncia, mirall de com ser\u00e0 el pa\u00eds i Europa dem\u00e0. Mentrestant, es necessita creativitat, comprom\u00eds, tenacitat al topall.<\/span><\/p>\n En la prim\u00e0ria “Zanella”, un d’aquests laboratoris on s’inventa el futur, despr\u00e9s d’alguns anys d’intents i noves iniciatives han donat bons resultats i que estan a la vista: fa pocs anys l’alumnat itali\u00e0 fugia, ara l’escola \u00e9s anomenada com “escola internacional”, perqu\u00e8 s’ensenya primerencament en angl\u00e8s, les mestres han demostrat aconseguir superar molts prejudicis i obstacles, les festes s\u00f3n un \u00e8xit, la municipalitat inicialment hostil s’ha tornat m\u00e9s col\u00b7laborativa. Com ho han aconseguit?<\/span><\/p>\n Primer de tot, calia trobar fons per a les activitats addicionals que una escola netament multicultural necessita, expliquen unes mestres (que no donen els seus noms doncs no volen personalismes). Els han sol\u00b7licitat entre bancs, empreses, particulars, per ajuntar recursos p\u00fablics i privats, en un per\u00edode en qu\u00e8 l’estat est\u00e0 reduint la seva aportaci\u00f3, i augmenta la pobresa en la poblaci\u00f3 italiana.<\/span><\/p>\n Les mestres han hagut, de tornar-se expertes en patrocini. Quins s\u00f3n les activitats priorit\u00e0ries en una escola d’aquest tipus?<\/span><\/p>\n Per a nens i nenes cal dissenyar un proc\u00e9s personalitzat d’alfabetitzaci\u00f3 en itali\u00e0 com a segona llengua, a m\u00e9s que donar cursos de facilitaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica per a les mares estrangeres, responen, i tamb\u00e9 organitzar “setmanes interculturals” i l’ensenyament de la llengua anglesa. A l’aula es practica el m\u00e8tode “cooperative learning”, que promou la interacci\u00f3 en grups d’alumnes cap a objectius comuns d’aprenentatge, combinant el treball individual, rebre i donar suport a un altre company o companya, en un context de sinergia i mutu est\u00edmul, i que a vegades \u00e9s de rivalitat i individualisme.<\/span><\/p>\n Quines altres activitats dins i fora de l’escola podrien facilitar un sentit de comunitat entre les fam\u00edlies? Primer van arribar les festes gastron\u00f2miques, la preparaci\u00f3 i degustaci\u00f3 de plats t\u00edpics, acompanyats per bona m\u00fasica, cants i danses. Despr\u00e9s han vingut els contes en diversos idiomes que les mares han estat convidades a explicar a nens i nens a l’escola. Despr\u00e9s hi ha hagut els laboratoris teatrals basats en la creaci\u00f3 de rondalles “multiculturals”, descobrint i utilitzant els punts en com\u00fa entre les diverses tradicions nacionals, per exemple creant contes com el que una Mam\u00e0 Gallina pon un ou al Marroc, un altre a Xina, un altre en Bangla Desh, donant lloc a una s\u00e8rie d’aventures.<\/span><\/p>\n Una iniciativa que s’ha anat consolidant al llarg dels anys \u00e9s la “Festa de les Lleng\u00fces Mares”, un festival de danses, poesia, cants, etc. escollits i presentats per grups de nens, nenes i joves en els seus propis idiomes, explicant el seu significat al p\u00fablic. Gens casual \u00e9s l’elecci\u00f3 de l’ambient en qu\u00e8 es desenvolupa l’esdeveniment: una vila del segle XVIII, la “Cordellina”, on hi ha frescos de Juan Batista Tiepolo, en solemnes salons que ara veuen c\u00f3rrer la “nova ciutadania” italiana, nens i nenes, que l’organitzaci\u00f3 de l’esdeveniment vol se sentin a la seva casa, ja no com a ciutadans de segona classe.<\/span><\/p>\n Una altra activitat que aconsegueix involucrar la poblaci\u00f3 local amb molt entusiasme \u00e9s l’anual “Ca\u00e7a al tresor Multicultural”, on els avisos sobre els llocs o objectes a buscar s\u00f3n en idiomes diversos, com \u00e0rab, espanyol, Bangla o angl\u00e8s, i per tant qui participa est\u00e0 obligat a col\u00b7laborar amb uns altres.<\/span><\/p>\n Un actor molt important d’aquest proc\u00e9s ha estat la col\u00b7laboraci\u00f3 d’associacions esportives de la zona, que han creat equips de futbol de nens i nenes que juguen junts des dels 7 als 12 anys. Aix\u00f2 no obstant, res \u00e9s r\u00e0pid, i les nenes musulmanes no tenen el perm\u00eds dels seus pares per participar en aquests equips, ni tampoc les dones Bangla poden participar en un cor. Els canvis de costums no es donen per decret, com b\u00e9 saben les mestres.<\/span><\/p>\n El proc\u00e9s de creaci\u00f3 d’una conciutadania no \u00e9s lineal, avan\u00e7a i retrocedeix. Per\u00f2 algunes pr\u00e0ctiques ja han estat generadores de canvi i d’intercanvi, com els plans d’aprenentatge personalitzats, els laboratoris ling\u00fc\u00edstics permanents que permeten apreciar la varietat de codis ling\u00fc\u00edstics i obrir finestres mentals, o la participaci\u00f3 de les fam\u00edlies i de les associacions del territori en les activitats escolars.<\/span><\/p>\n El futur d’una Europa que accepta ser acolorida i viva s’est\u00e0 modelant, en micro experi\u00e8ncies com aquesta, on els petits (Romeu) i les petites (Julieta) d’ulls blaus o de pell fosca es donen la m\u00e0 amb espontane\u00eftat i juguen junts. Toca als adults aprendre a baixar, pel b\u00e9 de tots i totes, els murs de la desconfian\u00e7a, i de les construccions culturals que poden portar a noves trag\u00e8dies.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Dos castells medievals dominen el paisatge de Montecchio, un petit centre del Veneto no lluny de la bella ciutat de Verona. Un \u00e9s de “Giulieta”, l’altre de “Romeo”, dos joves pertanyents a fam\u00edlies enemigues, els Capuleti i els Montecchi.<\/p>\n","protected":false},"author":91,"featured_media":63879,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26654],"tags":[],"class_list":["post-64766","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-infancia-i-adolescencia"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n