\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Com que tots els camins duen a Roma, per qu\u00e8 no encaminar-s’hi i anar a veure la magn\u00edfica i antol\u00f2gica exposici\u00f3 d’Artemisia Gentileschi (Roma, 1593 – N\u00e0pols, 1652\/53) que hi haur\u00e0 al palau Brachi fins al 5 de maig?<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Un cop a l’exposici\u00f3, adelitada penso que no hi entenc gens per\u00f2 que no cal entendre-hi gaire per veure l’enorme dignitat i solidesa de les dones dels seus quadres, siguin autoretrats, siguin autoretrats al\u00b7leg\u00f2rics, siguin escenes b\u00edbliques, siguin el que siguin. Com que al llarg de l’exposici\u00f3 han posat a dialogar els quadres de Gentileschi<\/strong> amb obres de contemporanis seus, la comparaci\u00f3 no pot ser m\u00e9s expressiva i rellevant.<\/span><\/p>\n Res de somriures, res de boques mig obertes i incitadores, res d’ulls t\u00edmids i esquius. Res de lasciu ni d’insinuant, ni carn blana i morbosa, ni un bri de complaen\u00e7a davant l’agressi\u00f3, sin\u00f3 molta veritat en les seves violentades per\u00f2 decidides i clares Susannes. La primera Susanna i els vells, la de Pommersfelden<\/strong> de 1610, es una obra trasbalsadora, sense cap vestigi de vegetaci\u00f3 que la suavitzi, va pintar-la quan tenia nom\u00e9s disset anys.<\/span><\/p>\n Res que l’acosti a la pornografia de l’\u00e8poca. Res de res. No hi ha protagonistes m\u00e9s rotundes i poc ambig\u00fces que les de Gentileschi. No els tremola mai el pols \u2014ni a ella tampoc\u2014 facin el que facin.<\/span><\/p>\n No hi entenc gens per\u00f2 no cal entendre-hi gaire per veure la genialitat i el saber fer art\u00edstic de la pintora. Es veu en cada il\u00b7luminaci\u00f3, en cada enquadrament, en cada composici\u00f3, en cada groc, en el borrissol de fin\u00edssim roig-rosat de cada galta. Nom\u00e9s cal veure la filigrana d’or vell de la greca del molt subtil teixit del vestit blau de l’Autoretrat com a lla\u00fctista(1615-1617); mirada severa i franca a part, mans plenes de per\u00edcia i t\u00e8cnica a part, boca ferma a part, cos voluptu\u00f3s i ben posat a part. La revelaci\u00f3 per a mi per\u00f2 va ser \u2014potser perqu\u00e8 no hi entenc ni un borrall (per\u00f2 em sembla que no cal entendre-hi gaire)\u2014, veure com sistem\u00e0ticament les ben plantades protagonistes de Gentileschi ocupen el quadre, omplen i es fan mestresses de l’espai, de tot l’espai, de dalt abaix, i a l’ample.<\/span><\/p>\n \u00c9s evident en un quadre que, per cert, no \u00e9s a l’exposici\u00f3, com l’Autoretrat com Al\u00b7legoria de la Pintura (1638-1639), que tamb\u00e9 es podria titular \u00abla pintura s\u00f3c jo\u00bb; tan carregat d’afirmacions i s\u00edmbols, tan ple de significats i vindicacions; l’arrog\u00e0ncia, en el sentit que postula l’antrop\u00f2loga Gerda<\/strong> (Kronstein) Lerner<\/strong> (1920-2013), es reflecteix en la manera amb qu\u00e8 es defineix i mostra com a g\u00e8nia. Nom\u00e9s cal veure’n un detall (paga la pena, per\u00f2, mirar-lo amb tot detall), per exemple, els meravellosos tornassolats verd-mar, verd-blaus, verd-coures, de la folgada m\u00e0niga del bra\u00e7 esquerre, el que sost\u00e9 la paleta. Passejant pel palau Brachi em vaig adonar que era una constant en les dones, en les figures, en les protagonistes de Gentileschi, i no tan sols en les Judits que decapiten Holofernes, en les Minerves o en les Cleopatres.<\/span><\/p>\n Reconforta veure-ho en un m\u00f3n on les dones solem estar tan encongides, on maldem per no ocupar gaire espai, per no molestar, fins i tot a casa, en el privat. En tenim unes proves ben banals i quotidianes en els seients del metro i dels autobusos; en les aules i patis dels instituts; en la postura corporal de tertulianes i tertulians, en la manera que ocupen o no l’espai propi i ali\u00e8, en la forma de gesticular i de moure els bra\u00e7os, en l’entortolligament de les cames (es pot dir res amb sentit i autoritat si abans no s’han plantat fermament els peus a terra?).<\/span><\/p>\n Que dif\u00edcil veure una tertuliana, una artista, una empres\u00e0ria, una pol\u00edtica, una locutora…, no ja eixarrancada o escarxofada, sin\u00f3 simplement c\u00f2moda: al seu aire i a gust. Euforitzant Gentileschi.<\/span><\/p>\n Com que Roma b\u00e9 val una missa (o dues), si despr\u00e9s de l’exposici\u00f3 us sobra una estona, el que s’escau \u00e9s anar \u2014si pot ser en estat d’arrapament\u2014 a admirar una altra dona portentosa, l’\u00c8xtasi de Santa Teresa<\/strong>, el fam\u00f3s rapte, obra mestra de Bernini, a l’esgl\u00e9sia de Santa Maria della Vittoria, front per front de la Fontana del l’Acqua Felice, presidida per un herculi Mois\u00e8s<\/strong> de prominents i recargolades banyetes. Una miqueta m\u00e9s amunt hi ha el ministeri d’Agricultura; a la p\u00e8tria fa\u00e7ana diu: Ministero del l’Agricoltura e delle Foreste; po\u00e8tic nom, italianesca pompa.<\/span><\/p>\n Si de cam\u00ed, passeu per la cru\u00eflla de la via delle Quattro Fontane amb i la del Quirinale que t\u00e9 una preciosa i clara font a cadascun dels quatre cantons, millor que millor. Com m\u00e9s sucre m\u00e9s dol\u00e7, que diuen a Val\u00e8ncia, terra de la nissaga Borja<\/strong>. L’autora ocupa l’obra no tan sols amb el seu robust, potent i determinat cos, amb el gest, sin\u00f3 amb uns bra\u00e7os que abasten i abracen tota la tela, que es mengen el m\u00f3n.<\/span> \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Com que tots els camins duen a Roma, per qu\u00e8 no encaminar-s’hi i anar a veure la magn\u00edfica i antol\u00f2gica exposici\u00f3 d’Artemisia Gentileschi (Roma, 1593 – N\u00e0pols, 1652\/53) que hi haur\u00e0 al palau Brachi fins al 5 […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":33207,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26640],"tags":[],"class_list":["post-64662","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-cultura"],"yoast_head":"\n
Roma Caput Mundi.<\/span><\/p>\n