\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/strong><\/p>\n \u00a0<\/p>\n OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Era a casa d’una amiga a C\u00f2rdova quan, de sobte, el vaig albirar a la tauleta baixa de la sala d’estar. Les mans \u00e0vidament se me n’hi en van anar.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Devia fer uns ulls tan i tan cobdiciosos (i no descarto que pertorbats i en certa manera perillosos) que la meva amiga es va afanyar a dir-me que me l’endugu\u00e9s, que me’l deixava, que ja li tornaria quan l’hagu\u00e9s llegit i m’an\u00e9s b\u00e9.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s vaig saber que ella encara no l’havia llegit. Suposo que es va estimar m\u00e9s deixar-me’l que no que li rob\u00e9s.<\/span><\/p>\n Anys i panys que la volia llegir i per fi tenia a les mans la m\u00edtica novel.la Lengua materna de la no menys m\u00edtica Suzette Haden Elgin<\/strong> (1936-2015), ling\u00fcista, feminista i escriptora (en gaireb\u00e9 tots els g\u00e8neres).<\/span><\/p>\n El 1984 i amb Lengua materna, Elgin va encetar una trilogia de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 (batejada amb el nom d’aquest primer llibre) que narra un futur dist\u00f2pic, de malson, en qu\u00e8 les dones no tenen cap dret. La mateixa idea \u00e9s a la base d’El cuento de la criada d’una altra gran de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, de la canadenca Margaret Atwood<\/strong> (1939), publicat nom\u00e9s un any despr\u00e9s.<\/span><\/p>\n Com a pas previ i necessari el 1982 –dos anys abans d’escriure la s\u00e8rie, doncs–, Elgin havia creat el l\u00e0adan (gram\u00e0tica, diccionari i casset de pr\u00e0ctiques inclosos), una llengua pensada per expressar les percepcions i sentiments de les dones en la qual va vessar part del seu saber ling\u00fc\u00edstic. Partia de la base que les lleng\u00fces humanes existents eren inadequades per masculines i que el l\u00e0adan podria, per tant, contribuir a forjar un nou tipus de cultura.<\/span> Excepte la potent saga de les ling\u00fcistes, professionals que, malgrat estar sota la f\u00e8rula dels homes, coneixen infinitats de lleng\u00fces, tant humanes, com humanoides i alien\u00edgenes, at\u00e8s que la dinastia s’encarrega dels contactes amb les diferents estrelles i \u00e9s imprescindible en l’ineludible comer\u00e7 interplanetari amb els altres mons, cosa que fa que el coneixement de llenguatges sigui un b\u00e9 preci\u00f3s. Aquesta habilitat els confereix un enorme poder i, per tant, estan perfectament capacitades per crear el somni d’una llengua pr\u00f2pia. I s\u00ed, ho aconsegueixen.<\/span><\/p>\n Justament Lengua materna acaba en aquest punt per\u00f2 explica molt m\u00e9s. Els pre\u00e0mbuls a cada cap\u00edtol parlen habitualment de ling\u00fc\u00edstica, de com funcionen les lleng\u00fces, dels trets caracter\u00edstics, i sempre s\u00f3n lli\u00e7ons per sucar-hi pa (perqu\u00e8 sapiguem amb qui ens juguem els quartos fins i tot esmenta el basc) i t\u00e9 un ap\u00e8ndix de dues p\u00e0gines i mitja perqu\u00e8 ens enllaminim amb un tast de l\u00e0adan. Malgrat ser un llibre de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, t\u00e9 trets d’assaig i de vegades vira cap a la novel.la negra, sense deixar de petja mai una trama que s’aguanta com una xarxa ben travada i tensa, perfectament versemblant, i uns personatges de carn i ossos amb entitat pr\u00f2pia, ben rodons.<\/span><\/p>\n L’autora t\u00e9 una clarivid\u00e8ncia i una finor excepcional, en primer lloc, per copsar les relacions entre dones i homes, i, en segon, per descriure-les i exemplificar-les; i perqu\u00e8 puguem transformar an\u00e8cdotes i detalls en categories d’an\u00e0lisi.<\/span><\/p>\n \u00abPobrecita, no tienes ning\u00fan sentido del humor, \u00bfverdad?\u00bb. Era un verdadero alivio ir a trabajar y escapar de \u00e9l. Siempre.<\/span><\/p>\n Las otras mujeres se re\u00edan de sus chistes igual que los hombres, y Nazareth<\/strong> sab\u00eda por qu\u00e9. Si no lo hac\u00edan, pod\u00edan pasarles dos cosas: Primero, Aaron<\/strong> las incluir\u00eda en su guerra de ridiculizaci\u00f3n. Segundo, sus maridos las acusar\u00edan de ser hoscas y unas aguafiestas demasiado est\u00fapidas para comprender siquiera el chiste m\u00e1s simple.<\/span><\/p>\n El fet que la subordinaci\u00f3 que les dones pateixen en la novel.la sigui una descripci\u00f3 acurada de la situaci\u00f3 real, de les dones reals, mentre Elgin escrivia el llibre (i fins i tot a hores d’ara), no fa m\u00e9s que enfortir una narraci\u00f3 plena de tremp i de gr\u00e0cia. Com que ho presenta com un retroc\u00e9s intolerable, q\u00fcestiona la relativa, condicional i provisional llibertat de les dones al m\u00f3n, les diferents viol\u00e8ncies que sofreixen; ens fa adonar d’aquest endarreriment absurd.<\/span><\/p>\n (Tres detalls ara i en aquest m\u00f3n nostre: el potiner parlament rus ha despenalitzat la viol\u00e8ncia masclista perpetrada en el si de la fam\u00edlia per 380 vots a favor i 3 en contra; en un camp de futbol de Li\u00f3 homes despleguen pancartes per expulsar les dones de les grades i enviar-les a la cuina; Donald Trump<\/strong> exigeix a les empleades de la Casa Blanca \u00abque vesteixin com a dones\u00bb…).<\/span><\/p>\n Que en aix\u00f2 consisteix en realitat la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3: descriure i criticar el present m\u00e9s que no pas imaginar i il.lustrar (tot i que tamb\u00e9) el futur. A m\u00e9s d’Elgin i d’Atwood<\/strong>, mestres il.lustres ens ho mostren amb la seva, en tots sentits, grandiosa obra: Ursula Kroeber<\/strong> Le Guin<\/strong> (1929) amb La m\u00e0 esquerra de la foscor del cicle Ekumen, escrita originalment el 1969, per nom\u00e9s citar-n’hi una; o Joanna Russ<\/strong> (1937-2011) amb L’home femella, escrita el 1975, per tamb\u00e9 nom\u00e9s esmentar-n’hi una. Llibres que s\u00f3n l’\u00d3ssa Major i la Menor, gal\u00e0xies infinites i immarcescibles, eternament fresques com roses.<\/span><\/p>\n La trilogia Llengua materna inclou La Rosa de Judas<\/strong><\/em> (1990), publicada originalment el 1987 i la intradu\u00efda Earthsong<\/em> (1993).<\/span><\/p>\n S\u00f3c a punt d’encetar el banquet de La Rosa de Juda<\/em>s i, s\u00ed, no cal que patiu m\u00e9s, de tornar Lengua materna a la seva mestressa.<\/span> \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Era a casa d’una amiga a C\u00f2rdova quan, de sobte, el vaig albirar a la tauleta baixa de la sala d’estar. Les mans \u00e0vidament se me n’hi en van anar.<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":33207,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26640],"tags":[],"class_list":["post-64630","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-cultura"],"yoast_head":"\n
Lengua materna arrenca l’any 2205 en un m\u00f3n interestel.lar per\u00f2 de seguida recula fins al 2179 per avan\u00e7ar linealment fins al 2212. L’abrupte inici enmig d’una espessa i abstrusa reuni\u00f3 de ling\u00fcistes homes pot fer afeixugar en un primer moment l’entrada al llibre per\u00f2 val la pena immergir-s’hi. La novel.la explica un m\u00f3n en qu\u00e8 la supremacia dels homes \u00e9s absoluta, els feminismes han estat anorreats i les dones, per tant, no tenen poder de cap mena. Excepte…<\/span><\/p>\n
<\/span>
<\/span><\/p>\n