El 14 de febrer \u00e9s la data assenyalada per “celebrar l’amor”. No obstant aix\u00f2, en nom d’aquest amor s’assassina, es viola, es controla, es t\u00e9 gelosia, es prohibeix.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Per aix\u00f2, assumir d’una altra manera la nostra emoci\u00f3 amorosa \u00e9s encara un desafiament pendent, perqu\u00e8 el enamorament entrecreua sentiments, sensacions, anhels, somnis i esperances socialment apreses, perillosament, vinculades a situacions d’opressi\u00f3 i viol\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n Marcela Lagarde<\/strong> sost\u00e9 que \u201cel subjecte simb\u00f2lic de l’amor en diverses cultures i \u00e8poques ha estat l’home. La dona \u00e9s la captiva de l’amor\u201d. \u00c9s a dir, les dones hem resultat les sotmeses i captivades per l’amor patriarcal, aquell que exerceix domini, que genera desigualtat, depend\u00e8ncia extrema, control i possessi\u00f3, aix\u00ed com privilegis per als homes i iniquitats per a les dones, amb situacions de desassossec, por, angoixa i dany.\u00a0<\/span><\/p>\n \u00c9s aix\u00ed com s’ha constru\u00eft l’amor rom\u00e0ntic, des de la captivitat de les dones, que han vist controlades la seva sexualitat er\u00f2tica i procreadora. A les dones se’ns ha socialitzat i naturalitzat la maternitat, l’amor filial i conjugal com a inherents a la nostra ess\u00e8ncia humana. No \u00e9s d’estranyar que quan es pensa en sexe, sexualitat i amor immediatament som associades a aquesta tr\u00edada les dones, perqu\u00e8 la societat patriarcal ens les ha assignat com a part de la naturalesa femenina.<\/span><\/p>\n Des de la ci\u00e8ncia se sost\u00e9 que l’amor \u00e9s involuntari com la set. \u00c9s un desig que ens fa “perdre el control” quan ens enamorem, perqu\u00e8 \u00e9s com una addicci\u00f3. En la Gr\u00e8cia antiga deien que l’amor era “la bogeria dels d\u00e9us”. Arist\u00f2til<\/strong> va expressar que “l’amor est\u00e0 compost d’una sola \u00e0nima que habita en dos cossos”. Shakespeare<\/strong> va dir que “l’amor \u00e9s cec” i la psicologia moderna afirma que “\u00e9s l’anhel gaireb\u00e9 obsessiu d’uni\u00f3 emocional amb una altra persona”.<\/span><\/p>\n L’antrop\u00f2loga evolutiva Helen Fisher<\/strong> explica que l’amor i el roman\u00e7 es componen de tres sistemes cerebrals que van evolucionar per permetre l’aparellament i la reproducci\u00f3 de l’esp\u00e8cie humana. El primer, \u00e9s el desig sexual o desig de gratificaci\u00f3 sexual. Quan busquem a potencials parelles per mantenir relacions sexuals sense que sentim amor per aquestes persones. El segon, \u00e9s l’amor rom\u00e0ntic, o l’atracci\u00f3 obsessiva per una determinada persona. Quan enfoquem la nostra energia en una persona alhora. La pensem, la desitgem, l’anhelem i volem estar nom\u00e9s amb ella; i tercer, la sensaci\u00f3 de profunda uni\u00f3 amb una parella a llarg termini. \u00c9s a dir, l’anhel de romandre amb una parella el temps suficient com per tenir fam\u00edlia i gaudir dels beneficis de la vida en parella, fins i tot quan la meta de tenir fam\u00edlia no est\u00e0 present. Es diu que aquests tres sistemes cerebrals interactuen de moltes formes i creen m\u00faltiples formes d’estimar.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, poc s’evidencia la condicionant m\u00e9s significativa: la construcci\u00f3 social, aquella que t\u00e9 permeabilitat, des de la nostra pr\u00f2pia infantesa, els fonaments del cervell amb una propaganda cont\u00ednua sobre l’amor rom\u00e0ntic com “l’ideal \u00faltim de la realitzaci\u00f3 emocional”. En totes les \u00e8poques de la hist\u00f2ria s’ha ficat en el nostre subconscient a trav\u00e9s de diverses pr\u00e0ctiques i missatges. En l’actualitat ho fa a trav\u00e9s de les pel\u00b7l\u00edcules de Hollywood, els dibuixos animats de Disney, les novel\u00b7les televisives i la ficci\u00f3 liter\u00e0ria sobre pr\u00ednceps, princeses, belles i b\u00e8sties, les quals han plasmat l’amor rom\u00e0ntic com una necessitat exclusiva d’uni\u00f3 entre dues persones.<\/span><\/p>\n Mai hem q\u00fcestionat si aquesta \u00e9s la veritat absoluta i si aquesta cerca ansiosa de l’amor rom\u00e0ntic impedeix\u00a0 realitzar-nos com a \u00e9ssers emocionalment intel\u00b7ligents, o com diria Galeano<\/strong> “\u00e9ssers sentipensantes”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n L’arrel emocional de l’amor rom\u00e0ntic brolla d’una construcci\u00f3 cultural. Cada etapa hist\u00f2rica de la humanitat ha desenvolupat una concepci\u00f3 diferent de l’amor i dels lla\u00e7os que han d’existir o no entre la parella, la passi\u00f3 i el sexe. L’amor s’ha interpretat com la manifestaci\u00f3 d’atracci\u00f3 f\u00edsica i emocional entre dues persones, com la correspond\u00e8ncia compartida en exclusivitat per dos \u00e9ssers i tamb\u00e9 com un sentiment compartit entre elles que, per raons inexplicables, no poden evitar atreure’s entre si. I l’esdevenir d’aquesta construcci\u00f3 social ha acabat per configurar un “ideal de parella perfecta”. A la parella femenina la cataloga com a atractiva, afectuosa, fidel, passional, fogosa, de la seva casa, lliurada i submissa. I a la parella masculina com a forta, varonil, protectora, impetuosa, passional i controladora. Aquest ideal de parella perfecta tamb\u00e9 s’ha condicionat des del color de la pell dels cossos (els cossos blancs i blanquejats s\u00f3n perfectes), des de la viol\u00e8ncia est\u00e8tica (cossos amb corbes, ben dotats i fibrosos) i la condici\u00f3 de classe (la parella masculina ha d’assegurar-te estabilitat i benestar econ\u00f2mic).<\/span><\/p>\n Aquesta construcci\u00f3 social s’ha vist refor\u00e7ada per idees que s’han anat fent h\u00e0bits gaireb\u00e9 perennes de l’amor rom\u00e0ntic i han condicionat la nostra manera d’estimar i de relacionar-nos amb les nostres pr\u00f2pies emocions i de les altres persones:<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n “Tu ets la meva mitjana taronja”<\/span><\/strong><\/p>\n Aquesta idea de la mitjana taronja fa creure que la nostra parella \u00e9s l’extensi\u00f3 del nostre propi cos, sense la qual no podem funcionar perqu\u00e8 estem incompletes com a persones. Posa en dubte nostre propi autonomia i capacitat de decidir i fa concebre a la parella com una persona capa\u00e7 de llegir-nos la ment i satisfer tots els nostres desitjos.<\/span><\/p>\n Aquest mite de la mitja taronja, de l’amor que est\u00e0 predestinat i de la passi\u00f3 eterna, \u00e9s una manera enganyosa d’omplir un buit. \u00c9s gaireb\u00e9 segur que, en considerar a la parella com el nostre complement, acabem per exercir una forta pressi\u00f3 perqu\u00e8 atengui totes les nostres necessitats i que pensi i actu\u00ef com considerem que ha de ser. Aix\u00ed, idealitzem a la parella col\u00b7locant massa expectatives en ella. I quan arriba la rutina ens queda nom\u00e9s el sentiment de p\u00e8rdua, tristesa i decepci\u00f3, perqu\u00e8 veiem que no ens fa sentir felices i plenes d’amor, \u00e9s a dir, no ens ha omplert.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n “Si \u00e9s gel\u00f3s \u00e9s perqu\u00e8 li interesses”<\/span><\/strong><\/p>\n Sovint, veiem com les generacions m\u00e9s joves veuen amb normalitat que la seva parella sigui gelosa i possessiva, perqu\u00e8 interpreten que \u00e9s un signe d’emocions profundes, d’un enorme desig de passar el major temps possible amb la parella. Al contrari, “si no \u00e9s gel\u00f3s \u00e9s perqu\u00e8 no et vol prou”. <\/span><\/p>\n Llavors, deixem a la parella que controli nostres trucades de tel\u00e8fon, que revisi els missatges que enviem a les xarxes socials, fins i tot que marqui el ritme amb el qual hem de freq\u00fcentar les nostres amistats, fins i tot a la fam\u00edlia. D’aquesta manera, es refor\u00e7a el mite sexista de la fidelitat i de l’exclusivitat: “gens amb ning\u00fa, nom\u00e9s amb mi”.<\/span><\/p>\n L’amor rom\u00e0ntic s’ha encarregat de connotar la gelosia de manera positiva i evita que vegem quan nociu pot arribar a ser. Poden convertir una relaci\u00f3 harm\u00f2nica en abusiva, perqu\u00e8 interpreta que la parella \u00e9s de la seva propietat, que ning\u00fa m\u00e9s que un mateix pot decidir sobre ella i molt menys compartir-la. Aix\u00ed acaben per a\u00efllar-nos de les amistats i la fam\u00edlia i fa que la\u00a0 vida giri entorn de la parella.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n “Si estimes a la teva parella no li posis l\u00edmits en la intimitat”<\/span><\/strong><\/p>\n Tra\u00e7ar l\u00edmits entre les parelles \u00e9s escoltar, comprendre i respectar el que l’altra persona et diu quan hi ha alguna cosa que li causa incomoditat o que no desitja fer. Hi ha els qui pensen, des de l’amor rom\u00e0ntic, que “si no pots compartir qualsevol cosa amb la teva parella llavors no la mestresses” i trenquen aquesta l\u00ednia entre el que es desitja i el que no, o el que es conscient amb autonomia o no. Quan es passen els l\u00edmits es viola la nostra intimitat i autonomia. Per exemple, quan toquen les nostres coses sense el nostre consentiment, quan ens imposen tenir relacions sense protecci\u00f3, quan ens enfadem i volem anar-nos i ens segueixen insistentment, evitant que ens anem.<\/span><\/p>\n Moltes persones consideren que respectar els l\u00edmits no \u00e9s important quan est\u00e0s prop d’alg\u00fa i li estimes, perqu\u00e8 “en la intimitat no importa el que feixos”, perqu\u00e8 “l’important \u00e9s que ho fas amb aquesta persona”. Aix\u00ed, s’enforteix l’actitud de control i domini d’una persona sobre l’altra, es perd autonomia i l’autoestima baixa pels s\u00f2ls.\u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n “Els pols oposats s’atreuen”<\/span><\/strong><\/p>\n Segons l’amor rom\u00e0ntic, el fet que una parella discuteixi molt o tingui permanents discrep\u00e0ncies \u00e9s un signe que existeix una forta qu\u00edmica. Es pensa que una relaci\u00f3 seria avorrida si no exist\u00eds algun tipus de conflicte. Amb freq\u00fc\u00e8ncia es comparen amb les parelles que semblen “cursis” perqu\u00e8 gaireb\u00e9 mai tenen conflictes i, per aix\u00f2, les titllen de “avorrides i toves”.<\/span><\/p>\n \u00c9s impossible negar que una parella no tindr\u00e0 algun tipus de discrep\u00e0ncia. No obstant aix\u00f2, mantenir un conflicte constant no \u00e9s saludable emocionalment. Si la parella est\u00e0 discutint permanentment fins al punt d’arribar a les ll\u00e0grimes o a punt de trencar amb la relaci\u00f3, llavors no \u00e9s saludable. Si t’aixeca la veu, et diu paraules feridores o et crida davant de les amistats o al carrer, \u00e9s un signe de perill perqu\u00e8 es pot tornar en una relaci\u00f3 m\u00e9s violenta encara. Aquesta situaci\u00f3 no es resolt amb una reconciliaci\u00f3 i un pet\u00f3 apassionat perqu\u00e8 \u00e9s com retirar les escombraries i posar-les sota la catifa, estar\u00e0 all\u00ed fins que torni a aflorar i es perdi la calma.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n “L’amor ho pot tot “<\/span><\/strong><\/p>\n De vegades, pensem que podem canviar a l’altra persona amb el nostre amor, que gr\u00e0cies a la omnipot\u00e8ncia de l’amor es pot superar tot. Amb freq\u00fc\u00e8ncia, quan ens enamorem observem que hi ha coses que no ens agrada de l’altra persona i tendim a pensar “ja el far\u00e9 canviar”, “amb mi es tornar\u00e0 menys violent”, “jo el comprendr\u00e9 i li perdonar\u00e9 tot perqu\u00e8 l’estimo”, etc. No obstant aix\u00f2, aquesta creen\u00e7a de la for\u00e7a de l’amor \u00e9s enganyosa perqu\u00e8 ens posa en estat passiu enfront de possibles situacions t\u00f2xiques i violentes.<\/span><\/p>\n Ens fa normalitzar situacions de conflicte, refor\u00e7ar la idea que els pols oposats s’entenen millor, que amb el temps les coses canviaran i la compatibilitat de l’amor perdurar\u00e0 tota la vida fent forta a la parella per aguantar i perdonar-ho tot. En realitat \u00e9s un parany, perqu\u00e8 ens deixa amb una relaci\u00f3 t\u00f2xica que pot minar el nostre equilibri emocional i arrossegar-nos a situacions d’angoixa, por i inseguretat.<\/span><\/p>\n \u00c9s f\u00e0cil q\u00fcestionar-se aquests mites? \u00c9s f\u00e0cil desaprendre aquesta manera de sentir i viure l’amor? Sens dubte, \u00e9s una tasca pendent que hem d’assumir amb l’anhel de cuidar-nos a nosaltres mateixes, de ser les constructores de la nostra pr\u00f2pia felicitat, d’enfortir la nostra autonomia i autoestima i d’aprendre a estimar en llibertat. Hem de q\u00fcestionar-nos quin tipus de relacions i estils amorosos s\u00f3n els que estem posant en pr\u00e0ctica en les nostres vides. I si aquesta idea de l’amor rom\u00e0ntic, aquella que ens fa exposar el cor davant “la fletxa de Sant Valent\u00edn”, \u00e9s la realment saludable i potenciadora de la nostra llibertat o en realitat ens lliura a un “Sant Violent\u00edn” tramp\u00f3s, que ens deixa sense possibilitat d’escapat\u00f2ria, introduint-nos a una habitaci\u00f3 de pors, inseguretats, afliccions i viol\u00e8ncies.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Amors impossibles?<\/span><\/strong><\/p>\n En ser una construcci\u00f3 cultural, pot canviar la concepci\u00f3 i la pr\u00e0ctica que tenim de l’amor. Aquesta possibilitat de canvi \u00e9s transformadora si realment desitgem superar les relacions que han estat nocives i dissenyades des de l’amor rom\u00e0ntic; aquelles que s’han basat en la idea de “la mitjana taronja”, de la “atracci\u00f3 dels pols oposats”, del “\u00e9s gelos perqu\u00e8 t’estima”, del “evita posar-li l\u00edmits en la intimitat” o “l’amor ho pot tot”.<\/span><\/p>\n Els amors que es relacionen en llibertat, des del di\u00e0leg, la confian\u00e7a, la coresponsabilitat, amb respecte, sense gelosia, sense controlar els nostres temps i prioritats, entenent que som la suma de dos enters i no de dues meitats, s\u00f3n possibles. S\u00f3n realitzables en la mesura que observem amb sinceritat la nostra pr\u00e0ctica amorosa i siguem capaces de canviar. S\u00f3n amors possibles en la mesura que fem de l’amor el millor instrument de transformaci\u00f3 social per a les nostres vides, que generi plenitud, gaudi, equilibri, complaen\u00e7a, autonomia, independ\u00e8ncia, llibertat i dignitat.\u00a0<\/span><\/p>\n Un amor sense manipulacions, -que no es deixi definir pel poder hegem\u00f2nic patriarcal que vol dominar, oprimir, prohibir, controlar i ser gelos-, evita basar-se en mites i idees preconcebudes de l’ideal de parella perfecta, rebutja les normes amoroses, morals i sexuals que tenen com a finalitat controlar els nostres desitjos, els nostres cossos, emocions i anhels llibertaris. Hem de ser protagonistes de la nostra pr\u00f2pia concepci\u00f3 de l’amor, per construir sentiments que afavoreixin el nostre benestar emocional en tots els nivells de la nostra exist\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n No en va, Alexandra Kollontai<\/strong>, te\u00f2rica russa (1920), va assenyalar que l’amor \u00e9s una poderosa for\u00e7a psicosocial. “L’amor es pot presentar sota la forma de passi\u00f3, d’amistat, de tendresa maternal, d’inclinaci\u00f3 amorosa, de comunitat d’idees, de pietat, d’admiraci\u00f3, de costum i quantes maneres imaginem. \u00c9s a dir, la Humanitat, en la seva constant evoluci\u00f3, ha anat enriquint i diversificant els sentiments amorosos fins al punt que no sembla f\u00e0cil que una sola persona pugui satisfer la rica i multiforme capacitat d’estimar que batega en cada \u00e9sser hum\u00e0\u201d.<\/span><\/p>\n I Simone de Beauvoir<\/strong>, autora de refer\u00e8ncia, va expressar en la seva obra “El Segon Sexe”: “l’amor aut\u00e8ntic hauria de basar-se en el reconeixement rec\u00edproc de dues llibertats, cadascun dels amants es viuria com s\u00ed mateix i com un altre; cap renunciaria a la seva transcend\u00e8ncia, cap es mutilaria, tots dos desvetllarien junts uns valors i unes finalitats\u201d. Sens dubte, hi ha altres amors possibles.<\/span><\/p>\n \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 El 14 de febrer \u00e9s la data assenyalada per “celebrar l’amor”. No obstant aix\u00f2, en nom d’aquest amor s’assassina, es viola, es controla, es t\u00e9 gelosia, es prohibeix.<\/p>\n","protected":false},"author":97,"featured_media":33144,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26664],"tags":[],"class_list":["post-64520","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-vida-queotidiana"],"yoast_head":"\n![\"Galeano\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/Galeano.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Simone\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/Simone.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"