\u00a0 <\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/strong><\/p>\n Alg\u00fa es podria preguntar perqu\u00e8 hi ha tant inter\u00e8s en justificar un suposat rebuig als musulmans que, amb una pres\u00e8ncia cada vegada m\u00e9s creixent en mig del nostre m\u00f3n occidental, sembla hagin de ser els culpables de tots els nostres mals.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n En aquest sentit ens podem preguntar tamb\u00e9 perqu\u00e8 els t\u00f2pics i rumors sobre els musulmans, i posant com a excusa el seu Islam, ens porten a concloure que tracten i degraden la situaci\u00f3 de les seves dones, i aix\u00f2 ha justificat m\u00e9s d’una guerra (la invasi\u00f3 de l’Afganistan dels talibans, per exemple). No ser\u00e9 jo qui analitzi aquest text sagrat i ho comprovi, per aix\u00f2 ja tenim algunes veus autoritzades com ara la nostre il\u00b7lustre Dolors Bramon<\/strong>, que ens ho explica de forma reiterada en nombroses publicacions. El que s\u00ed s\u00e9 \u00e9s que una cosa \u00e9s la espiritualitat intr\u00ednseca en tot \u00e9sser hum\u00e0, l’altre s\u00f3n les diverses religions que practiquen les diferents comunitats o formes d’organitzaci\u00f3 social, i l’altre \u2013 encara- s\u00f3n els efectes d’una estructura patriarcal que, de forma transversal, es reprodueix a gaireb\u00e9 totes les societats, sigui quina sigui la seva cultura o professi\u00f3 religiosa, majorit\u00e0ria o no, que degrada la dona a un ser dependent, per no dir que \u2013fins i tot- li neguen el propi \u00e9sser.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n Els feminismes religiosos no s\u00f3n feminismes<\/span><\/strong><\/p>\n Aquests dies he llegit un interessant article de la gran escriptora i amiga Nazanin Amirian<\/strong> on es palesa que els feminismes religiosos no s\u00f3n feminismes: “Tot i les seves pretensions aglutinadores i universalistes, les religions s\u00f3n \u2013juntament amb els mercats- els dos principals enemics dels drets de la dona al m\u00f3n”, diu. “No fa gaire que les propostes generals d’un feminisme sense adjectius, adaptades a la situaci\u00f3 concreta de cada pa\u00eds, mostraven la seva capacitat per reclutar milions de dones i alguns homes desitjosos de progr\u00e9s, per posar fi a l’escandalosa discriminaci\u00f3 que pateix la meitat de la humanitat per raons de sexe. L’assalt del neoliberalisme als sous i als serveis socials ha estat com un regal per a les institucions religioses que veuen com milions de treballadores tornen a ser esclaves del senyor, de la llar i del cel i, desesperades, recuperen els amics invisibles de temps enrere. No obstant, a finals de la d\u00e8cada de 1970, les seves fr\u00e0gils fites assolides varen ser envestides per la santa alian\u00e7a entre el capitalisme exacerbat i el fonamentalisme jueu, cristi\u00e0 i isl\u00e0mic”.<\/span> <\/span><\/p>\n El fonamentalisme a la una<\/span><\/strong><\/p>\n Nazanin continua analitzant: el 1978, mentre el polon\u00e8s Karol J\u00f3zef Wojtyla<\/strong> es convertia en Joan Pau II<\/strong>, a d’altres fronteres de la URSS, les dretes sunnita i xi\u00efta irrompien a l’Afganistan i a l’Iraq. \u00c9s en aquest marc on apareixen els feminismes religiosos, c\u00f2mplices de les teocr\u00e0cies opressores que han vestit amb disfresses modernes els vells conceptes superats, amb la finalitat de justificar l’ estatus inferior de la dona “pel seu dest\u00ed biol\u00f2gic” i la seva ra\u00f3 de ser. En aquest sentit, afirma Nazanin, cap interpretaci\u00f3 ben\u00e8vola dels textos sagrats proposa un canvi en l’estructura de poder en benefici d’un m\u00f3n m\u00e9s just per la dona treballadora.<\/span> <\/span><\/p>\n Feminisme a les religions<\/span><\/strong><\/p>\n Si b\u00e9 van ser les promotores del moviment secular universal pels drets de totes les dones, les religioses feministes que lluiten per establir estats teocr\u00e0tics, reclamen un tracte igualitari per a elles i poder ocupar llocs de poder en la instituci\u00f3, com si el fet de tenir una pastora convert\u00eds el ramat (una massa sense voluntat pr\u00f2pia) ciutadanes defensores\u00a0dels drets humans. Per altra banda, les feministes religioses jueves, en lloc de lluitar per un estat laic, demanen als rabins poder resar lliurement al Mur de les Lamentacions, acabar amb espais segregats per sexe i amb el registre de fills nascuts fora el matrimoni en la llista de nens bastards.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n Antecedents de dones al govern en pa\u00efsos “isl\u00e0mics”<\/span><\/strong> Per <\/span>la seva banda, el feminisme isl\u00e0mic neix a l’Iran a principis del 1990 despr\u00e9s de la il\u2022legalitzaci\u00f3 de les organitzacions feministes laiques. Van pensar que eliminant les veus que parlaven d’un greu problema social, el problema desapareixeria per art de m\u00e0gia. Va ser aix\u00ed com les mateixes dones islamistes vinculades als homes del poder, i afectades per la restauraci\u00f3 de les lleis medievals que assignaven l’estatus de subg\u00e8nere a les iranianes (que el 1964 tenien una ministra al govern i un ministeri de la Dona el 1974), van decidir oferir la seva versi\u00f3 alternativa de l’Alcor\u00e0 suavitzant l’apartheid de g\u00e8nere imposat per aquella teocr\u00e0cia. Mentre que els fonamentalistes apostaven pel “Casa’t i sigues sumisa” i acusaven les feministes de ser agents de la corrupci\u00f3 moral, les moderades exigien que el mocador substitu\u00eds el hijab i que, en la aplicaci\u00f3 de les lleis b\u00e0rbares de lapidaci\u00f3 o del tali\u00f3, la vida de la dona valgu\u00e9s el mateix que la d’un home, i no la meitat. Amb tot, per\u00f2, les seves propostes van ser desestimades pels islam\u00f2legs, i aques<\/span>ta postura va emp\u00e8nyer \u2013per exemple- la Premi Nobel de la pau Shirin Ebadi a passar al tercer grup, les radicals, que reclamen una clara separaci\u00f3 entre la religi\u00f3 i el poder.<\/span><\/span><\/p>\n <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n Quan hi ha injust\u00edcies socials la religi\u00f3 avan\u00e7a<\/span><\/strong><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n Si, \u00e9s cert, la religi\u00f3 prospera on hi ha greus injust\u00edcies socials \u2013i per aix\u00f2 la seva pres\u00e8ncia a l’Europa del benestar ha estat menor-. El secularisme \u00e9s la condici\u00f3 pr\u00e8via per l’alliberament de la dona: les primeres musulmanes que van poder votar ho van fer el 1919 a les rep\u00fabliques socialistes de la URSS. A l’Ar\u00e0bia Saudita encara no poden. Els textos sagrats, diu Nazanin, s’oposen a quasi totes les reivindicacions feministes com ara acabar amb la feminitzaci\u00f3 de la pobresa i amb la viol\u00e8ncia contra la dona, o denunciar que entre 193 pa\u00efsos nom\u00e9s hi ha dones cap d’estat o de govern en 19, o que la dona pugui ser qui decideix sobre el seu propi cos com \u00e9s en el cas de l’home.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n N’hi ha prou en feminitzar els diversos col\u00b7lectius<\/span><\/strong><\/p>\n En definitiva, no es tracta pas que les diferents religions es facin feministes ni tampoc es tracta de ponderar quina doctrina concreta de les religions existents, teocr\u00e0tiques o no, poden ser qualificades de feministes. N’hi hauria prou que es feminitzessin els col\u00b7lectius de les seves diferents organitzacions per tal de que les dones que hi pertanyen puguin ser acceptades i escoltades amb igualtat.<\/span> <\/span><\/p>\n Fer front a les desigualtats per s\u00ed mateixes<\/span><\/strong><\/p>\n Del que s\u00ed es tracta \u00e9s de que totes les persones \u2013tamb\u00e9 les dones- tinguin les creences que sigui, professin o no alguna religi\u00f3 i\/o en siguin m\u00e9s o menys practicants, ning\u00fa ha de substituir el propi dret que tenen totes les dones \u2013qualsevulla que sigui la seva condici\u00f3 social, cultura o religi\u00f3- per tal que puguin fer front \u2013per elles mateixes- a les desigualtats que pateixen en el seu dia a dia a la societat on viuen. I poden fer-ho \u2013com no- conjuntament amb d’altres dones del seu entorn, sigui quina sigui la cultura d’origen o la religi\u00f3 que hagin adoptat.<\/span><\/p>\n Per fortuna hi ha feministes a totes les cultures i tradicions, i la lluita feminista no ent\u00e9n, o no ha d’entendre, de difer\u00e8ncies. Massa que les hem patit i patim encara.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Alg\u00fa es podria preguntar perqu\u00e8 hi ha tant inter\u00e8s en justificar un suposat rebuig als musulmans que, amb una pres\u00e8ncia cada vegada m\u00e9s creixent en mig del nostre m\u00f3n occidental, sembla hagin de ser els culpables de […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":59065,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26644],"tags":[],"class_list":["post-64386","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-drets-humans-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n