<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Per\u00f2 aquesta regressi\u00f3 l\u2019han confirmat a Barcelona dues dones turques: l’escriptora Elif Shafak i la periodista Zeynep Oral; tamb\u00e9 ho corrobora el Global Gender Gap<\/em> de 2016: el pa\u00eds ha retrocedit 25 llocs en 11 anys.<\/span>\u00a0<\/p>\n L’erosi\u00f3 de les llibertats i les lluites de les dones<\/span><\/em> era el t\u00edtol de la confer\u00e8ncia de l\u2019escriptora Elif Shafak<\/strong> i Autoritarisme i censura<\/em> el de la periodista Zeynep Oral<\/strong>. Les dues xerrades formaven part del cicle ‘Turquia, Els marges d’Europa’<\/em> organitzat pel Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona (CCCB). La periodista i investigadora associada del CIDOB, Carme Colomina<\/strong> va moderar les dues taules.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0 Elif Shafak_foto promoci\u00f3 CCCB<\/span><\/em><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n P\u00e8rdua de la cultura de la coexist\u00e8ncia<\/span><\/strong><\/p>\n Jo s\u00f3c \u2018una exiliada autoimposada\u2019<\/em>, deia l’escriptora Elif Shafak<\/strong>. Encara que nascuda a Estrasburg \u201cla meva educaci\u00f3 va ser a Turquia\u201d perqu\u00e8 la seva mare, \u201cque va deixar la Universitat pensant que amb l’amor en tenia prou\u201d, en separar-se va tornar i, a m\u00e9s, va tornar a estudiar. Aix\u00ed que \u201ca mi em va criar l\u2019 \u00e0via materna\u201d explicava Shafak com si fos un conte: \u201cera com una germana gran, m\u00e0gica, genial i supersticiosa, que em cuidava, enmig de les explosions pol\u00edtiques i les bronques del carrer dels anys 80\u201d . L\u2019 \u00e0via paterna era ben diferent, comentava, \u201csempre em deia D\u00e9u t\u2019est\u00e0 mirant\u201d.<\/span><\/p>\n La seva fam\u00edlia \u00e9s l\u2019exemple que va posar com a diversitat del seu pa\u00eds que, ara, \u201cest\u00e0 polaritzat i dividit en ghettos pol\u00edtics i ideol\u00f2gics\u201d i es fa molt dur viure, deia. \u201cHem perdut la cultura de la coexist\u00e8ncia\u201d lamentava, que s’ha substitu\u00eft per la de \u201cla sospita i l’enuig. Avui les dones musulmanes s\u00f3n monol\u00edtiques i en realitat no \u00e9s aix\u00ed\u201d, continuava, perqu\u00e8 tenen moltes facetes i hist\u00f2ries; \u00e9s com el contrast entre les meves dues \u00e0vies\u201d va subratllar. \u201cJo vaig descobrir el significat de tenir una identitat quan estudiava a Madrid\u201d: era l’\u00fanica estrangera i, a m\u00e9s, \u201cvaig entendre el que eren els estereotips culturals\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Agressivitat i divisi\u00f3 de l’espai pol\u00edtic<\/span><\/strong><\/p>\n \u201cEls carrers s\u00f3n dels homes, per\u00f2 les dones s\u00f3n a tot arreu i, sobretot, en els secrets de la ciutat i en la mem\u00f2ria, ja que s\u00f3n elles les que la transmeten, malgrat que la cultura la controlen els homes\u201d, seguia relatant, sense cap tipus de gui\u00f3. \u201cA les novel\u00b7listes primer ens miren com a dones, no com escriptores\u201d perqu\u00e8 \u201cla societat \u00e9s patriarcal, sexista i homof\u00f2bica i la dona no \u00e9s respectada fins que \u00e9s vella\u201d, encara que \u201ca la casa hi ha el matriarcat\u201d a Turquia, va afirmar.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 ara tamb\u00e9 \u201cels espais p\u00fablics els estan prenent les dones: les kurdes, les arm\u00e8nies, les jueves … Cal construir moviments de dones diverses i solid\u00e0ries en sororitat, (Sisterhood<\/em>) i amb diferents arrels culturals\u201d va clamar, perqu\u00e8 desaparegui \u201cl’agressivitat i la divisi\u00f3 de l’espai pol\u00edtic, en el qual hi ha poques dones\u201d. S\u00f3n els pol\u00edtics els que dissenyen \u201ccom hem de viure: que tinguem 3 fills i filles, millor cinq; que l’avortament \u00e9s un assassinat, perqu\u00e8 \u00e9s la just\u00edcia de l\u2019Islam\u201d; en definitiva, \u201ca la dona li assignen el paper en la societat i la fam\u00edlia\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0 Shafak i Carme Colomina<\/span><\/em><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Decideixen sobre les nostres vides i cossos<\/span><\/strong><\/p>\n \u201cEl patriarcat \u00e9s universal\u201d, va continuar Elif Shafak, \u201cper\u00f2 a Turquia est\u00e0 concentrat, \u00e9s mes religi\u00f3s i abasta moltes q\u00fcestions, des del cos i la vida de les dones, fins al concepte de l\u2019honor, fins i tot, lleis com la de no castigar els violadors de les joves\u201d. I \u201cel meu cor es rebel\u00b7la\u201d, subratllava, perqu\u00e8 (ells) \u201cno poden decidir sobre les nostres vides i cossos\u201d. I tot i que \u201cles dones hem reaccionat r\u00e0pid i han retirat la Llei, cal crear aquest moviment de solidaritat i sororitat que encara no existeix\u201d. Perqu\u00e8 \u201cl\u2019Estat no \u00e9s secular, ens hem tornat m\u00e9s religiosos, m\u00e9s nacionalistes i m\u00e9s autoritaris\u201d, va lamentar.<\/span><\/p>\n L’escriptora pret\u00e9n \u201ccanviar-ho amb els meus textos\u201d, explicava, \u201ccultivant l\u2019 empatia i rehumanitzant l\u2019altre\u201d perqu\u00e8 \u201cles hist\u00f2ries obren la ment. Jo tinc lectors homof\u00f2bics, els m\u00e9s intolerants en l\u2019espai p\u00fablic, per\u00f2 quan llegeixen el llibre sols, en el seu espai individual i interior, tenen la ment oberta\u201d afirmava; \u201c\u00c9s la multitud el que d\u00f3na energia com a humanitat\u201d, per\u00f2 \u201cels secrets i tab\u00fas estan en l’espai intern i el silenci\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Geografia dif\u00edcil i regi\u00f3 turbulenta<\/span><\/strong><\/p>\n Elif Shafak, que tamb\u00e9 \u00e9s especialista en relacions entre l\u2019Islam i els rols de g\u00e8nere, destaca per les seves narracions sobre la hist\u00f2ria de l\u2019Imperi Otom\u00e0 on fa visible i d\u00f3na veu a les minories sexuals -dones i col\u00b7lectiu LGTBI- i culturals -armenies, kurdes i persones migrants. I en la seva intervenci\u00f3, va fer un rep\u00e0s pol\u00edtic a la geografia: \u201cmirant el mapa, veuran que primer \u00e9rem un imperi gran, despr\u00e9s un pa\u00eds m\u00e9s petit i envoltat de 3 mars (Egeu, Negre i Mediterrani) i 4 pa\u00efsos\u201d. Ara, va ressaltar, \u201cha tornat aquesta \u2018idea no saludable\u2019<\/em> que estem envoltats per enemics\u201d i s\u2019est\u00e0 recuperant el passat imperial, igual que ho fa R\u00fassia.<\/span><\/p>\n La realitat, deia, \u00e9s que hi ha \u201cuna dif\u00edcil geografia de ve\u00efnatge (Iran, S\u00edria, R\u00fassia) i una turbulenta regi\u00f3 i aix\u00f2 influeix en el pa\u00eds\u201d. Per\u00f2 \u201cno ens hem assegut a analitzar els problemes i anem massa r\u00e0pid\u201d va expressar; \u201cNo hi ha inter\u00e8s per la hist\u00f2ria, ens falta maduresa i sentit de la continu\u00eftat\u201d.<\/span><\/p>\n En quest sentit, va recordar que va estar al Juny a Istanbul i el dia despr\u00e9s atacaven l\u2019aeroport. \u201cEl van tornar a obrir de seguida\u201d, va deplorar, \u201cno van analitzar res, no van recordar a les v\u00edctimes, tot va ser massa r\u00e0pid; com tamb\u00e9 va tornar a passar despr\u00e9s amb l\u2019intent de cop del Juliol\u201d, va afirmar. \u201cS\u00f3c molt cr\u00edtica amb el cop, per\u00f2 tamb\u00e9 amb les excessives detencions i llistes negres: hi ha massa persones a la pres\u00f3\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0 Elif Shafak en la seva intervenci\u00f3 inicial al CCCB<\/span><\/em><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Europa: del ‘moment d’or’ a la p\u00e8rdua de mem\u00f2ria<\/span><\/strong><\/p>\n L’escriptora va explicar que \u201cs’ha esfumat \u2018el moment d\u2019or\u2019 en qu\u00e8 un 80% de la poblaci\u00f3 estava d’acord en entrar a la Uni\u00f3 Europea: la UE dels valors, dels drets de les dones de la llibertat d’expressi\u00f3 i no la de les finances i l’economia\u201d. Llavors, va recordar \u201c\u00e9rem diferents dels pa\u00efsos del Pr\u00f2xim Orient\u201d per\u00f2 \u201caix\u00f2 ha col\u00b7lapsat per culpa de pol\u00edtics populistes de Fran\u00e7a, que volien m\u00e9s vots per a ells\u201d. I Turquia ja \u201cha desconnectat, \u00e9s m\u00e9s autorit\u00e0ria\u201d, lamentava i \u201cara els amics s\u00f3n Ar\u00e0bia Saudita, Xina, Pakistan i R\u00fassia\u201d.<\/span><\/p>\n Shafak, que ha viscut temporades a Amman (Jord\u00e0nia) i Boston (Estats Units), resideix ara a Londres. Va recordar alguns esl\u00f2gans de la campanya de Brexit<\/em> que deien \u201cestan venint els 80 milions de turcs; es vol crear por i aix\u00f2 \u00e9s el que abans va fer Fran\u00e7a\u201d va criticar; \u201cNo hem apr\u00e8s res de la societat: Europa est\u00e0 perdent la mem\u00f2ria i els pol\u00edtics estan utilitzant la por amb paraules ret\u00f2riques i emocions\u201d.<\/span><\/p>\n La joventut, va continuar, \u201cnom\u00e9s escolta que Europa no ens vol perqu\u00e8 som musulmans, per\u00f2 l\u2019 islam no \u00e9s l’\u00fanica veritat a Turquia; jo no s\u00f3c ni religiosa, ni creient: s\u00f3c agn\u00f2stica\u201d. En aquests moments \u201ctenim moltes escoles religioses i d’imams. A Londres, en canvi, a les escoles s’aprenen totes les religions. Turquia ha perdut el cosmopolitisme\u201d, va deplorar.<\/span><\/p>\n I pel que fa a la Uni\u00f3 Europea va expressar que \u201chem de mantenir aquest somni i encesa la flama de l’adhesi\u00f3\u201d perqu\u00e8 \u201cno tenim una democr\u00e0cia aut\u00e8ntica\u201d. Les eleccions creu \u201cs\u00f3n un primer pas de la democr\u00e0cia, per\u00f2 \u201cuna democr\u00e0cia madura protegeix l\u2019 individu de l’Estat i ara \u00e9s a l\u2019 inrev\u00e9s a Turquia: primer \u00e9s l’Estat i no pot fluir l\u2019 individualisme; tampoc hi ha divisi\u00f3 de poders, ni llibertat d’expressi\u00f3, ni mitjans de comunicaci\u00f3 lliures, ni drets per a les dones\u201d… Ara \u00a0\u201c\u00e9s dif\u00edcil ser individual perqu\u00e8 o ets d’ells o hi vas en contra; ser artista, va lamentar, \u00e9s mantenir una posici\u00f3 dif\u00edcil, per l\u2019 islam, l\u2019 autoritarisme, el nacionalisme i la misog\u00ednia\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n 14 anys de AKP i 25 llocs enrere \u00a0en g\u00e8nere<\/span><\/strong><\/p>\n Recep Tayyip Erdo?an<\/span><\/strong> \u00e9s president de Turquia des d\u2019 agost de 2014, per\u00f2 des de principis del 2003 ha estat el seu primer ministre al capdavant del Partit de la Just\u00edcia i el Desenvolupament (AKP). Un total de 14 anys. Vol canviar la Constituci\u00f3, perqu\u00e8 el c\u00e0rrec nom\u00e9s \u00e9s renovable una vegada i vol continuar en el poder. El 2006, tres anys despr\u00e9s de la presa del poder de l\u2019 AKP, Turquia estava en la posici\u00f3 105 del Global Gender Gap<\/em>. Aquest 2016 i despr\u00e9s de les pol\u00edtiques d\u2019 Erdogan ha retrocedit 25 llocs i s\u2019 ha situat en la posici\u00f3 130 dels 144 pa\u00efsos analitzats aquest any.<\/span><\/p>\n Ara, nom\u00e9s t\u00e9 per darrere 11 pa\u00efsos del Pr\u00f2xim i Mitj\u00e0 Orient on els drets de les dones s\u00f3n inexistents o ignorats (Ar\u00e0bia Saudita, Bahrain, Egipte, Oman, Jord\u00e0nia, L\u00edban, Marroc, Iran, S\u00edria, Pakistan i Iemen) i 3 de l\u2019 \u00c0frica subsahariana (Costa d’Ivori, Mali i el Txad) en guerra, o afectats per les crisis dels seus pa\u00efsos ve\u00efns.<\/span><\/p>\n Cal recordar aqu\u00ed que les dones turques van poder votar el 1930, de les primeres del continent i fins i tot, van tenir una de les primeres ministres (de 1993 a 1996) en s\u00f2l europeu: Tansu \u00c7iller<\/strong>, una economista de la Universitat turca de Bogazici, amb estudis postdoctorals a Connecticut i Yale als Estats Units. Tot era possible gr\u00e0cies a la creaci\u00f3 de l’Estat modern turc i laic per Mustaf\u00e0 Kemal Atat\u00fcrk<\/strong> despr\u00e9s de la desaparici\u00f3 de l\u2019 Imperi Otom\u00e0 el 1923.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0 Zeynep Oral_foto promoci\u00f3 CCCB<\/span><\/em><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n ‘Si alg\u00fa est\u00e0 a la pres\u00f3, ning\u00fa \u00e9s lliure’<\/span><\/strong><\/p>\n Amb les paraules \u201csi alg\u00fa est\u00e0 en pres\u00f3, ning\u00fa \u00e9s lliure\u201d comen\u00e7ava la seva intervenci\u00f3 la periodista Zeynep Oral<\/strong> que, des de 2001, treballa per al diari \u201cindependent i progressista\u201d ‘Cumhuriyet<\/em><\/strong>‘ (La Rep\u00fablica). Oral acaba de rebre el VII Premi Internacional Veu Lliure<\/em> que el PEN catal\u00e0 atorga cada any a les persones que han patit o pateixen persecuci\u00f3 al seu pa\u00eds, precisament per les seves paraules o escrits.<\/span><\/p>\n El diari ‘Cumhuriyet’,<\/em><\/strong> explicava al CCCB, \u201csempre ha protegit la igualtat de g\u00e8nere i la llibertat d’expressi\u00f3 i pensament\u201d. Per aix\u00f2, t\u00e9 empresonades a diverses persones de la seva redacci\u00f3, entre elles l’editor cap, Murat Sabuncu<\/strong>, el columnista Guray Oz<\/strong> i tamb\u00e9 altres 12 editors i escriptors: uns en cust\u00f2dia i altres a la pres\u00f3, explicava Oral; fins i tot una persona que els ajudava, sense ser periodista, tamb\u00e9 est\u00e0 detinguda. Per aix\u00f2, Su\u00e8cia els ha atorgat enguany el \u2018Premi Nobel de la Pau Alternatiu\u2019<\/em>. \u201cCrec que han actuat correctament perqu\u00e8 Occident representa la llibertat, la igualtat i la solidaritat\u201d, va dir.<\/span><\/p>\n En total s\u00f3n 144 els escriptors i periodistes que estan entre reixes a Turquia, per suposats delictes de \u2018terrorisme\u2019 i altres 700 sense carnet de premsa. Han estat tancats 170 \u00f2rgans de comunicaci\u00f3, 18 televisions i 30 publicacions. Va afegir que \u201cdespr\u00e9s del cop de Juliol, vivim en estat d’emerg\u00e8ncia, sense drets i tenim suspeses les llibertats democr\u00e0tiques i la Convenci\u00f3 Europea dels Drets Humans\u201d. Encara que, en realitat, va destacar \u201cels cops d\u2019estat a Turquia s\u2019 han efectuat sempre contra l’esquerra; abans per la situaci\u00f3 geoestrat\u00e8gica del pa\u00eds (per l’antiga URSS)\u201d. I ara Internet tamb\u00e9 \u201cs’usa per a la repressi\u00f3\u201d. I tot ens afecta econ\u00f2micament, perqu\u00e8 \u201cno ens posen anuncis\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0 Zeynep Oral, llegint les dades de la repressi\u00f3 a Turquia. A la dreta Colomina<\/em><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n La religi\u00f3, l’agenda amagada d’Erdogan<\/span><\/strong><\/p>\n Els que critiquen al govern des dels mitjans s\u00f3n els que \u201cpateixen les m\u00e9s altes taxes d’intimidaci\u00f3, expulsi\u00f3 i arrestos\u201d segons Zeynep Oral. \u201cAra la poblaci\u00f3 est\u00e0 dividida entre \u2018el parad\u00eds\u2019<\/em> dels progovernamentals i \u2018l\u2019 infern\u2019<\/em> de les persones contr\u00e0ries\u201d explicava. \u201cLa religi\u00f3 era l\u2019 agenda amagada d\u2019 Erdogan, \u00e9s all\u00f2 d\u2019estar amb mi o contra mi\u201d va afirmar i a \u201ctots els nivells s\u2019 han perdut o estan amena\u00e7ats els drets de la dona\u201d. Si et denuncien, explicava, pots anar a la pres\u00f3 i \u201cles dones dels periodistes s\u00f3n tamb\u00e9 ostatges perqu\u00e8 a elles els treuen el passaport\u201d.<\/span><\/p>\n Sembla com si \u201cun gran n\u00favol de por estigui cobrint Turquia\u201d. Perqu\u00e8 continuava \u201cfins i tot, els diputats elegits s\u00f3n a la pres\u00f3; no nom\u00e9s els kurds\u201d (del ‘PKK_Partit dels Treballadors del Kurdistan) sin\u00f3 els que representen d\u2019 altres persones de l\u2019 esquerra i les feministes, com el HDP (Partit Democr\u00e0tic dels Pobles).<\/span><\/p>\n \u00a0\u201cTinc 7 n\u00e9ts i tots em pregunten cada dia si he tancat b\u00e9 la porta; el meu marit em recorda que he de deixar d’escriure, per\u00f2 no ho far\u00e9, no vull deixar d’escriure, ni tinc por d’escriure\u201d va declarar. \u201cEstar o no estar preocupada\u201d manifestava, parafrasejant el \u2018ser o no ser\u2019 de William Shakespeare<\/strong>. El que s\u00ed que estic, va dir \u201c\u00e9s molt enfadada, furiosa i trista\u201d. Per\u00f2 \u201cguanyarem\u201d, ha afirmar triomfant, encara que tot el temps haguem de lluitar\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Purgues en tots els estaments socials<\/span><\/strong><\/p>\n No nom\u00e9s \u00e9s el sector de la premsa l\u2019 afectat per les purgues del govern Erdogan. Segons dades facilitades per Zeynep Oral hi ha 150.000 persones de l\u2019 administraci\u00f3 p\u00fablica (militar, policial, just\u00edcia) comiadades o suspeses, 60.000 del professorat i funcionariat de l\u2019 ensenyament, en detenci\u00f3 o suspensi\u00f3, com tamb\u00e9 s\u2019 han tancat 15 universitats, 19 Sindicats i 104 fundacions i associacions.<\/span><\/p>\n![\"ElifShafak](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/ElifShafak_Ask_EbruBilun_Wiki_cropped.jpg\")
<\/p>\n![\"ElifShafak](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/ElifShafak_2_LidiaVilalta.jpg\")
<\/p>\n![\"ElifShafak](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/ElifShafak_3_LidiaVilalta.jpg\")
<\/p>\n![\"Zeynep-Oral\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/Zeynep-Oral.png\")
<\/p>\n![\"ZeynepOral](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/ZeynepOral_2_LidiaVilalta.jpg\")
<\/p>\n