Que el periodisme viu -com la societat en general- una \u00e8poca turbulenta no crec que sigui\u00a0cap novetat. <\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span><\/p>\n Preguntes com qu\u00e8 \u00e9s informaci\u00f3 i qu\u00e8 no? Sobreviuran els diaris de paper? Com es guanyaran la vida les persones que es dediquen al periodisme? Com fer rendibles els diaris digitals? Caldr\u00e0 estudiar i qu\u00e8 per ser periodista? Com ser\u00e0 el nou model de negoci dels mitjans de comunicaci\u00f3?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n <\/span><\/span><\/p>\n <\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n En fi, tot un reguitzell de preguntes, totes elles molt pertinents i complexes que haguessin requerit una mica m\u00e9s de temps i deteniment. Precisament el que no hi ha hagut en aquest VI Congr\u00e9s de Periodistes de Catalunya que s’ha celebrat en una \u00fanica jornada i on s’han succe\u00eft diverses taules rodones, di\u00e0legs i entrevistes amb molt poc marge per a la discussi\u00f3 profunda i el debat reposat entre el p\u00fablic assistent.<\/span> Personalment he trobat a faltar dues coses, a part de la rapidesa i fugacitat amb qu\u00e8 s’ha desenvolupat el congr\u00e8s: una \u00e9s alguna mena de pon\u00e8ncia escrita que hagu\u00e9s aportat una mena “d’estat de la professi\u00f3”. Totes les taules rodones s’han basat en les opinions m\u00e9s o menys fonamentades de persones amb experi\u00e8ncia en la professi\u00f3, per\u00f2 al cap i a la fi opinions personals, encara que totes molt respectables.<\/span> Un text escrit que aport\u00e9s una mena de “radiografia de la professi\u00f3”, amb algunes dades m\u00ednimes sobre el tema hauria donat una solidesa sobre la qual sedimentar totes les opinions vessades. No calia que fos un “llibre blanc”, per\u00f2 s\u00ed alguna mena de document que s’hauria pogut demanar a alguna persona experta que permet\u00e9s copsar l’estat de la q\u00fcesti\u00f3. Ja que una entitat banc\u00e0ria ha patrocinat l’event podria haver finan\u00e7at una pon\u00e8ncia marc que hagu\u00e9s servit per centrar les discussions sobre dades m\u00e9s que no pas sobre opinions.<\/span> L’altra cosa que he trobat a faltar \u00e9s l’abordatge espec\u00edfic de les q\u00fcestions de g\u00e8nere, que tot i sortir en alguna de les taules rodones de manera tangencial, no ha rebut l’atenci\u00f3 que es mereix. Perqu\u00e8 el tema de la igualtat de g\u00e8nere no \u00e9s nom\u00e9s que hi hagi dones (en aquest sentit dels 39 participants en les diferents taules rodones, 18 eren homes i 21 dones, la qual cosa converteix en paritari el congr\u00e9s). Per\u00f2 no \u00e9s nom\u00e9s que hi hagi paritat ente els homes i les dones que han participat en els debats (cosa que est\u00e0 molt b\u00e9), sin\u00f3 que no s’han abordat temes que afecten de manera diferent als homes i les dones, com la precarietat laboral, que afecta m\u00e9s a les dones periodistes que als homes o la pres\u00e8ncia en c\u00e0rrecs directius.<\/span> Per\u00f2 m\u00e9s important encara \u00e9s la manca de reflexi\u00f3 i debat sobre la representaci\u00f3 assim\u00e8trica dels g\u00e8neres que encara s’obseva en els discursos informatius (i en la comunicaci\u00f3 en general), situaci\u00f3 que ha empitjorat amb l’aparici\u00f3 de la clictocr\u00e0cia (o dictadura del clic, no penseu malament).<\/span>
<\/strong><\/span><\/p>\n![\"juanagallengo2016\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/juanagallengo2016.jpg\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n