Si a mig aire de l’estiu i els nadals conserveu les ganes de viatjar intactes i no us ho podeu permetre sempre hi ha la possibilitat d’abeurar-se en un llibre.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Per exemple, en un volum de viatges fastu\u00f3s que ressegueix, en ordre cronol\u00f2gic, alguns dels viaranys que per terra i per mar va resseguir la gran Edith Wharton<\/strong> (Nova York, 1862-Saint-Brice-sous-For\u00eat, 1937).<\/span><\/p>\n Es tracta Del viaje como arte<\/em>. Traves\u00edas por Espa\u00f1a, Italia, Francia y el Mediterr\u00e1neo, seleccionades i introdu\u00efdes per Teresa G\u00f3mez Reus<\/strong>. Wharton, hi inventaria bell\u00edssims paisatges i topants, estils i obres d’art. El llibre es divideix en cinc apartats.<\/span><\/p>\n El primer, recrea un creuer pel Mediterrani. Com que anava justa de diners, el 1888 va noliejar a tot drap el Vanadis, un vaixell de vapor de m\u00e9s de cinquanta-cinc metres d’eslora per vorejar el nord d’\u00c0frica, algunes illes de l’Egeu, Malta i Sic\u00edlia (curiosament la selecci\u00f3 no recull res d’alguns dels llocs que consten a l’\u00edndex). Li venia de fam\u00edlia, quan tenia quatre anys, la seva mare i el seu pare van decidir viure un temps a Europa justament per estalviar. Wharton s’adelita tant amb el que descriu des del vaixell com amb els llocs que visita un cop atracat. I no tan sols: en aig\u00fces de la Calc\u00eddica, agosarada i encuriosida, va fer avarar la llanxa per veure alguns monestirs del mont Athos de ben a prop (dona, al cap i a la fi, no hi tenia acc\u00e9s; avui tampoc no n’hi tindria). Horroritzats, els monjos corren muntanya avall bramulant per evitar la profanaci\u00f3 d’un possible desembarcament. Aquest viatge primerenc certifica un tremp ja d’escriptora, el gust per la bellesa i la descripci\u00f3 no tan sols de paisatges sin\u00f3 de la seva \u00e0nima.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0 (Captura de pantalla de Youtube)<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n El segon apartat recull diverses estampes d’It\u00e0lia escrites entre 1887 i 1903. Quatre aut\u00e8ntiques joies que enamoren. Per exemple, la deliciosa obertura, quan decideix abandonar el cimal dels Grisons on era per anar a abra\u00e7ar It\u00e0lia; pura literatura, tant quan descriu el poble dels Grisons, com quan fa sociologia o s’endinsa en la psicologia de la viatgera. O per exemple, quan explica els camins que la tenacitat li fa rec\u00f3rrer per mostrar –amb ull cl\u00ednic, saviesa d’erudita, tra\u00e7a i bon gust– l’aut\u00e8ntic valor i dataci\u00f3 d’una terracota ignota que estotja una humil esglesiola perduda entre valls i cims de somni.<\/span><\/p>\n La satisfacci\u00f3 no fa que s’oblidi d’homenatjar l’autoritat d’una mestra com l’escriptora Vernon Lee<\/strong> (1856-1935) -Wharton el 1904 li va dedicar Italian Villas and their Gardens-; o d’emmirallar-se en alguna descripci\u00f3 d’una gran predecessora, la viatgera lady Mary Montagu<\/strong> (1689-1762), genial autora de Cartas desde Estambul<\/em>, de qui elogia tamb\u00e9, amb no menys eleg\u00e0ncia, el do per a l’escriptura. La n\u00f2mina de magn\u00edfiques professionals no acaba pas aqu\u00ed.<\/span><\/p>\n El tercer, el conformen algunes incursions per Fran\u00e7a de 1906 i 1907. Si Wharton s’estima It\u00e0lia amb tot el cor, en l’amor per Fran\u00e7a frega la idolatria. Aquesta dol\u00e7a Fran\u00e7a -que encara ara es pot assaborir quan hi transites per carreteres secund\u00e0ries- vista des del seu cotxe, un Panhard a qui deien \u00abGeorge\u00bb en honor de Sand, \u00e9s clar, que li restitueix l’encant de viatjar perqu\u00e8 l’allibera “de las servidumbres y los engorros del ferrocarril, […] de la obligaci\u00f3n de acercarse a cada ciudad por esas zonas de fealdad y desolaci\u00f3n que el propio tren crea”<\/em>. Les p\u00e0gines dedicades a George Sand<\/strong> (1804-1876), autora, entorn i context -f\u00edsic, literari, social- poden il\u00b7lustrar aquest bell apartat. Confirma la passi\u00f3 per Fran\u00e7a la immensa tasca humanit\u00e0ria que hi va dur a terme durant la Primera Guerra Mundial i que va fer que fos la primera estrangera que guany\u00e9s la Legi\u00f3 d’Honor Francesa, o que sigu\u00e9s una de les primeres reporteres d’aquesta mateixa guerra, m\u00e8rits que sempre queden en tercer pla davant proeses com ser la primera doctora honoris causa per la Universitat de Yale o la primera escriptora guardonada (el 1921 per L’edat de la innoc\u00e8ncia) amb el Premi Pulitzer.<\/span><\/p>\n Perqu\u00e8 Wharton sempre mant\u00e9 intacta la fam de viatge, alimentada pel plaer del que ja ha viscut i la il.lusi\u00f3 pel que encara no ha vist.<\/span><\/p>\n El quart, s\u00f3n retalls d’un viatge al Marroc del 1917. M\u00e9s que recomanable tot i que queda una mica fora de lloc sobretot perqu\u00e8 els dos fragmentets que el componen formen part d’un bonic llibre unitari tradu\u00eft ja al castell\u00e0: En Marruecos<\/em> (2008). De tota manera, el que hi descriu \u00e9s interessant\u00edssim, m\u00e9s que pels indrets i edificis, que tamb\u00e9, pels comentaris sobre “rendez-vous<\/em>” o sobre l’opressi\u00f3 i l’embrutiment de les dones en els harems, “sepulcros blanqueados<\/em>“, on es propugna una “vida sexual y dom\u00e9stica que se basa en el esclavismo<\/em>“.<\/span><\/p>\n El cinqu\u00e8 i \u00faltim apartat, m\u00e9s breu, es dedica a alguns viatges per Espanya (1925-1930), potser perqu\u00e8 la seleccionadora vol acabar el llibre amb viatges per la “seva” geografia (qu\u00e8 no donaria jo per poder llegir el que va apuntar de Barcelona o sobre les esgl\u00e9sies rom\u00e0niques i g\u00f2tiques de Catalunya explorades intr\u00e8pidament amb el seu \u00abGeorge\u00bb?).<\/span><\/p>\n Tanca el cercle: si quan tenia quatre anys va fer el primer viatge amb dilig\u00e8ncia, els \u00faltims sojorns tenen tota l’alegria i la proximitat del cotxe. Planejat com a \u00faltim llibre de viatges, no el va arribar a escriure mai. Aix\u00f2 fa que, perqu\u00e8 la secci\u00f3 tingui un cert gruix, s’allargassi amb un breu embri\u00f3 d’un diari a penes embastat. Per a mi, per\u00f2, aquest dietari amb prou feines esbossat no t\u00e9 preu: \u00e9s on comen\u00e7a tot. \u00c9s com veure el naixement d’un riu: un bassalet, un fil d’aigua, un lleu borbolleig -aventura i joia de tantes excursions- que, terres enll\u00e0, acabar\u00e0 convertint-se en un impetu\u00f3s i ric cabdal. L’abc de la creaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Tan essencial com els fets que hi consigna perqu\u00e8 un viatge sigui: “21 de Septiembre. Madrid. Descansamos y nos lavamos<\/em>“. Sovint comen\u00e7a amb expressions com “D\u00eda perfecto<\/em>“, “Ma\u00f1ana perfecta<\/em>“, p\u00f2rtic de moments feli\u00e7os que en altres papers trobem ja concretats: “Seguimos hasta La Seo [d’Urgell], la iglesia rom\u00e1nica mejor conservada y m\u00e1s bonita que he visto nunca”. I l’honor de ser el lloc m\u00e9s form\u00f3s \u00e9s concedit un i altre cop a cada viatge, i \u00e9s sempre veritat (com cada amor, que mentre dura, \u00e9s etern).<\/span><\/p>\n Perqu\u00e8 Wharton sempre mant\u00e9 intacta la fam de viatge, alimentada pel plaer del que ja ha viscut i la il.lusi\u00f3 pel que encara no ha vist. Exquisida, es decanta per contemplar i valorar l’art tamb\u00e9 amb el sentiment, el record i l’emoci\u00f3:<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n “<\/span><\/strong>\u00bf<\/span>Cu\u00e1ntas veces, por ejemplo, nos hemos sentido atra\u00eddos de manera irremediable, no por la Transfiguraci\u00f3n o por la Venus de Milo, sino por obras menores que tal vez contemplamos por primera vez en un momento feliz, o que mantienen un poder especial de sugesti\u00f3n del que carecen, por su perfecto equilibrio, las grandes obras maestras?<\/em><\/span>“<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n El gust per les obres menors traspua tant en les notes presses a corre-cuita com en la prosa acabada, aix\u00ed com la fidelitat a allunyar-se amb totes les seves forces (ja sigui amb carruatge, tren o cotxe) de les rutes de les postals per acostar-se a les obres dels marges:<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n “\u00bfQui\u00e9n al viajar no se ha sentido tentado por la visi\u00f3n de lugares semejantes, sin nombre, imposibles de encontrar luego incluso con los m\u00e1s detallados mapas y gu\u00edas de viajes<\/em>?<\/span>“, que li fa prometre, perempt\u00f2ria i tossuda -geni i figura-, “cuando por fin perdimos de vista sus torres, que al a\u00f1o siguiente volver\u00eda y le obligar\u00eda a confesar su nombre<\/span>.”<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n En perfecta conson\u00e0ncia, fuig amb horror de les restauracions. En aquest fragment s’ajunta tot:<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n “Podr\u00eda parecer que un vistazo al Baedecker […] deber\u00eda haber subsanado esta omisi\u00f3n, pero me refiero, claro est\u00e1, no a los puntos que perviven como los m\u00e1s importantes de la peregrinaci\u00f3n, sino a aquellos que casi han desaparecido del mapa -y entre ellos est\u00e1n los m\u00e1s encantadores-, o a aquellos cuyas descoloridas glorias han sufrido menos con la restauraci\u00f3n, y nos proporcionan una idea m\u00e1s v\u00edvida de su apariencia original.<\/em>“<\/span><\/p>\n Si el 1925 va trobar que, tant per dins com per fora, Fr\u00f3mista estava massa restaurada, qu\u00e8 en diria ara?<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Si a mig aire de l’estiu i els nadals conserveu les ganes de viatjar intactes i no us ho podeu permetre sempre hi ha la possibilitat d’abeurar-se en un llibre.<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":63704,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26640],"tags":[],"class_list":["post-63975","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-cultura"],"yoast_head":"\n![\"Eulalia](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/Eulalia_lkledo.jpg\")
<\/p>\n