\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/strong><\/p>\n Foto:ucl<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n Juliet Mitchell \u00e9s psicoanalista i feminista, dos fronts que no acaben d’amistan\u00e7ar-se\u00a0 per\u00f2 la relaci\u00f3 \u00e9s inevitable per comprendre la situaci\u00f3 de les dones en la cultura.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Fundadora del Centre d’Estudis de G\u00e8nere de la Universitat de Cambridge, fa ja cinquanta anys va escriure l’article que la va situar entre les veus protagonistes de la segona onada feminista: “Dones, la revoluci\u00f3 m\u00e9s llarga”. I el temps li va donar la ra\u00f3, ja que la igualtat de g\u00e8nere continua sent una tasca pendent que fa passes endavant i cap enrere. Juliet<\/strong> va visitar el pa\u00eds convidada pel Doctorat en Psicologia i l’Institut d’Humanitats de la UDP -amb el patrocini de Fondecyt- i vam conversar amb ella sobre els encerts i errors d’un feminisme que, segons creu, necessita passar a una nova fase.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Si Fossis vella i lletja, series Feminista?<\/span><\/strong><\/p>\n El feminisme ha rebutjat\u00a0 el psicoan\u00e0lisi causa de conceptes com l’enveja al penis, la supremacia f\u00e0l\u00b7lica, l’anatomia com a destinaci\u00f3 predeterminat. Quina validesa tindrien avui aquests conceptes?<\/span><\/strong> <\/p>\n S\u00f3n Conceptes que cal mirar de manera cr\u00edtica, no com fa quaranta anys. Per exemple, l’enveja al penis no \u00e9s al penis, sin\u00f3 una representaci\u00f3 de l’enveja al poder. I encara que es tracti d’una representaci\u00f3, des del feminisme no s’usa molt. Aqu\u00ed es fa servir aquesta expressi\u00f3?<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Com a ofensa s’usa molt per acusar que una dona est\u00e0 fent alguna cosa motivada per l’amargor o l’enveja.<\/span><\/strong><\/p>\n En aquest cas es tracta de dones fent el que els plau. El que passa \u00e9s que quan una dona fa coses que la igualen als homes, s\u00f3n ells els que hi veuen enveja.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n I de quina manera creus que el saber del psicoan\u00e0lisi sobre el desig inconscient podria aportar al feminisme?<\/span><\/strong><\/p>\n Ajuda a comprendre la repetici\u00f3 compulsiva per la qual, sigui el que sigui que les dones vam guanyar, tornem sempre a la posici\u00f3 de segon sexe. Els \u00e9ssers humans tenim, al costat de la tend\u00e8ncia de moure’ns cap endavant, una tend\u00e8ncia regressiva representada per la pulsi\u00f3 de mort, aquesta pulsi\u00f3 conservadora d’anar cap enrere. I la psicoan\u00e0lisi serveix per comprendre aquest impuls que ens porta a mantenir l’statu quo i fa que canviar sigui una cosa tan dif\u00edcil.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La idea que el psiquisme femen\u00ed s’orienta cap a la passivitat \u00e9s una forma d’empenta cap enrere? O hi hauria plaer en la submissi\u00f3?<\/span><\/strong> <\/p>\n Aquesta Posici\u00f3 femenina \u00e9s una cosa disponible per a tots dos g\u00e8neres, per\u00f2 el problema \u00e9s que sempre ha estat devaluada, denigrada. La segona onada feminista apuntava que els homes tamb\u00e9 poguessin disposar del seu costat passiu. La passivitat t\u00e9 un paper positiu en les relacions, per a poder comprendre l’altre. Per exemple, com comprendre el plor d’un nad\u00f3 si no \u00e9s a trav\u00e9s de la passivitat enfront d’aquesta acci\u00f3?<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Per\u00f2 a les dones ens costa seguir veient la passivitat com una cosa\u00a0 positiva. Es pot aspirar a un amor sense passivitat?<\/span><\/strong> <\/p>\n Volem ser subjectes i no objectes, \u00e9s leg\u00edtim que les dones vulguem estar del costat de l’activitat i no de l’objecte passiu. Ara, si cap dels g\u00e8neres t\u00e9 obertura a posar-se de l’altre costat, es perden la possibilitat i els beneficis d’entendre l’altre, i es cau en mirar-se nom\u00e9s a un mateix. Necessito passivitat per entendre com et sents, \u00e9s important per a l’amor. Per\u00f2 ha estat devaluat per associar-se a un grup social oprimit, les dones.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Creus, per exemple, que les dones per accedir al poder necessitem masculinizarnos?<\/span><\/strong> <\/p>\n Seria molt interessant que ning\u00fa hagu\u00e9s de tenir poder. Perqu\u00e8 el poder sempre s’exerceix sobre un altre, mai \u00e9s una cosa neutral. Per aix\u00f2 \u00e9s que mai vam aconseguir estar massa feli\u00e7os. \u00c9s una ll\u00e0stima que tots busquem poder.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Sobre dones amb poder es diuen coses com que Dilma \u00e9s una inepta, Cristina K. una hist\u00e8rica, Bachelet alg\u00fa que es mou per intu\u00efcions.<\/span><\/strong><\/p>\n S\u00f3n t\u00edpiques denigracions sexistes, que no tenen res a veure amb elles com mandat\u00e0ries. \u00c9s a dir, les tres poden cometre faltes com qualsevol, per\u00f2 aquest tipus de cr\u00edtiques s\u00f3n de g\u00e8nere. Per la resta, fer servir la intu\u00efci\u00f3 no \u00e9s una cosa negativa. La intu\u00efci\u00f3 no \u00e9s una cosa que caigui del cel, ve de l’experi\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n No seran v\u00edctimes d’explotar justament aquestes habilitats toves, proximitat, empatia?<\/span><\/strong> <\/p>\n I Per qu\u00e8 no? Quin \u00e9s el problema amb aix\u00f2? Si aquestes habilitats permeten entendre certes situacions, est\u00e0 b\u00e9. Per\u00f2\u00a0se’ls atribueix com a faltes<\/span><\/span> pel fet de ser dones. Has vist el nou gabinet del Brasil? Format nom\u00e9s d’homes, com el de Corea del Nord!<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Alhora, es posen de moda les noves primeres dames, com la Sra. Macri, la dona de T\u00e9mer al Brasil o l’esposa de Trump. Totes dones belles i joves que es mostren subordinades als desitjos masculins.<\/span> \u00c9s Trist i \u00e9s de certa forma una tra\u00efci\u00f3 al g\u00e8nere. Perqu\u00e8 elles permeten ser usades, objetivizadas, per posar-se en contra d’altres dones. \u00c9s com un esclau usat per atacar a altres esclaus.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Creus que el desig de jugar a ser objecte de desig, per exemple en la seducci\u00f3, seria una cosa criticable?<\/span><\/strong> <\/p>\n Fa Molts anys vaig tenir una intensa discussi\u00f3 sobre aix\u00f2. El punt \u00e9s com ser ir\u00f2nica com ser ir\u00f2nica i usar-ho<\/span><\/span>. Si necessites canviar la roda del cotxe, hi ha qui fa servir el seu encant si \u00e9s una noia bella. Per\u00f2 si ets una dona sense encant, qu\u00e8 utilitzaras? \u00c9s a dir, nom\u00e9s un petit grup de dones pot fer servir aix\u00f2. No dic que sigui una cosa malvada, per\u00f2 de totes maneres \u00e9s una forma de jugar en contra d’altres dones.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Algunes dones diuen que tenen por\u00a0 a les feministes, se senten criticades si juguen a sexys o es depilen, perqu\u00e8 les acusen de “regalonas del patriarcat”.<\/span><\/strong><\/p>\n Aix\u00f2 \u00c9s profundament antifeminista. El feminisme implica no estar en contra d’altres dones. Definir com ha de ser una dona tanca el futur. I en aquesta revoluci\u00f3 no sabem qu\u00e8 va a ser un home i una dona, \u00e9s un futur obert. No podem definir una posici\u00f3 ideal.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n De fet, als transg\u00e8nere se’ls permet jugar m\u00e9s amb l’imaginari femen\u00ed. Per\u00f2 el rebuig a les dones sembla venir tant d’homes com de nosaltres mateixes.<\/span><\/strong><\/p>\n Aquest \u00e9s el meu punt principal, i per aix\u00f2 la revoluci\u00f3 de les dones \u00e9s la m\u00e9s llarga: la definici\u00f3 de ser una dona, socialment, \u00e9s una definici\u00f3 oprimida en si, \u00e9s una definici\u00f3 negativa amb relaci\u00f3 a l’home. Se la defineix com a objecte, per tant no pot ser subjecte de la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria. Com el cas de la dona agredida a la qual li treuen els ulls: aqu\u00ed es tracta que el seu cos li pertany a l’home. Aquest \u00e9s el cor de la misog\u00ednia i que el que s’ent\u00e9n com a “difer\u00e8ncia entre els sexes”: l’objectivaci\u00f3 de les dones entre els l\u00edmits d’una definici\u00f3. Hi hauria igualtat si tots i totes pogu\u00e9ssim ser subjectes actius i passius depenent del context, per\u00f2 el punt \u00e9s que per a les dones sembla una mica definicional. Per aix\u00f2 les dones tamb\u00e9 denigrem a altres dones.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Com s’ent\u00e9n que algunes dones rebutgin un moviment a favor d’elles?<\/span><\/strong> Vaig estar parlant amb una dona amb una vida reeixida, jove, atractiva, que deia no ser feminista. Per\u00f2 al preguntar-li qu\u00e8 faria en determinades situacions que no eren les seves, reconeixia que llavors ho seria. Ella no necessitava ser feminista perqu\u00e8 per a ella l’alliberament ja estava donat. Per\u00f2 estava en una posici\u00f3 temporal que poques dones poden tenir, i si fos vella i lletja, segurament pensaria diferent. Llavors l’important \u00e9s que, si vols formar part d’una elit per nom\u00e9s cinc minuts, millor no facis servir la teva posici\u00f3 en contra d’altres dones.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n De Tornada a la Casa<\/span><\/strong><\/p>\n Es parla d’una tend\u00e8ncia a la hipermaternidad. Una que porta a l’extrem la “teoria de la inclinaci\u00f3” del psicoanalista John Bowlby, promovent la lact\u00e0ncia estesa i el co-llit. Podria ser una nova trampa o \u00e9s una apropiaci\u00f3 de la maternitat?<\/span><\/strong><\/p>\n Es un parany total! Pobre d’aquesta mare i d’aquest fill. Probablement mai Bowlby<\/strong> va estar tant de temps amb els fills. \u00c9s idealitzar una maternitat embogidora, ning\u00fa pot desitjar estar amb un fill les 24 hores, el nad\u00f3 plora, no deixa dormir. Aix\u00f2 empeny a negar el que una dona realment pot sentir en la maternitat. Es tracta de nou de la dona com a objecte, en aquest cas a trav\u00e9s d’aquesta maternitat idealitzada. Naturalitzar la maternitat \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 ideol\u00f2gica. \u00c9s interessant, perqu\u00e8 aix\u00f2 va i ve. En els temps del Flower Power va apar\u00e8ixer aix\u00f2 mateix, fins i tot en una part progressista del moviment.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Per\u00f2, almenys aqu\u00ed, sembla pol\u00edticament incorrecte criticar unes mares que defensen aquest ideal amb f\u00faria. Per qu\u00e8 aquesta tend\u00e8ncia retorna?<\/span><\/strong><\/p>\n Pot estar relacionat amb l’economia. La hist\u00f2ria mostra que es promou que les dones surtin al carrer a treballar en temps de recessi\u00f3 o de transici\u00f3 econ\u00f2mica, perqu\u00e8 s\u00f3n m\u00e0 d’obra barata. Despr\u00e9s passen a ser reserva treballadora i se les retorna a la llar. Bowlby va plantejar les seves idees en la postguerra, en temps on les dones van tornar a casa. Cal mirar sempre a l’economia per veure qu\u00e8 est\u00e0 passant amb les dones.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n I per qu\u00e8 ho acceptem, fins i tot gratament?<\/span><\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 per a la majoria l’experi\u00e8ncia laboral no \u00e9s massa grata: mals sous, mals treballs. No hi ha igualtat en el tracte, ni en els honoraris, ni a la feina. La llar resulta un lloc m\u00e9s idealitzat. Per\u00f2 tota idealitzaci\u00f3 t\u00e9 la seva contrapart, la denigraci\u00f3. Segurament aquestes mares ideals de la inclinaci\u00f3 s\u00f3n la imatge d’una elit, en canvi a la dona pobra se li diria que surti a treballar ja que mentre alleta un, t\u00e9 a altres fills morint de fam. \u00c9s una posici\u00f3 perillosa, d’un grup redu\u00eft que \u00e9s usat en contra d’altres dones. \u00c9s la mateixa l\u00f2gica que descriv\u00edem a prop\u00f2sit de les noves primeres dames.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Tenim un gran problema si les dones actuem en contra de nosaltres mateixes.<\/span><\/strong> \u00a0Si El feminisme es tracta d’alguna cosa, \u00e9s el dir a les dones, que no permetin ser usades en contra d’altres. I aix\u00f2 passa cada vegada que les dones fan servir la seva posici\u00f3 de privilegi, oblidant que la majoria no s\u00f3n aix\u00f2. Mira al metro quantes\u00a0quantes s’assemblen<\/span> a<\/span><\/span> la mare de Bowlby o amb el tipus d’amant de Trump<\/strong>. El patriarcat opera no nom\u00e9s amb l’oposici\u00f3 d’homes contra les dones, sin\u00f3 tamb\u00e9, de manera crucial, posant a dones contra dones. Tal oposici\u00f3 soscava qualsevol possibilitat de protesta de les dones contra la seva posici\u00f3. El feminisme ha d’anar en aquesta via: fins i tot les que no ho necessiten, les dones encara belles i joves, han de donar suport a les oprimides. \u00c9s a dir, el feminisme es tracta fonamentalment de promoure la solidaritat entre dones. No es tracta de voler a totes les dones, sin\u00f3 de solidaritzar. No atacar, per\u00f2 s\u00ed mostrar quan una dona permet ser usada pel patriarcat en contra d’altres. Allende<\/strong> en el seu \u00faltim discurs agraeix en primer lloc a les dones, com a grup oprimit que d\u00f3na suport a altres grups, aquesta \u00e9s un senyal molt potent. Penso que es requereix d’un nou moviment.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Un altre moviment?<\/span><\/strong> <\/p>\n Falta Teoritzar les posicions d’homes i dones en aquesta nova fase, en la qual s’ha incrementat la igualtat i aix\u00f2 sembla ser una amena\u00e7a. I la situaci\u00f3 estructural de la dona com a objecte resisteix. Necessitem entendre les repeticions que vivim. Per exemple, entendre per qu\u00e8 els femicidis. Aquest punt \u00e9s molt important, i sempre augmenta quan hi ha una situaci\u00f3 econ\u00f2mica complicada. Engels<\/strong> ja cap a aquesta observaci\u00f3 per aqu\u00ed per 1840: quan la classe dominant, en aquest cas els homes, perd el seu estatus, ataca les dones, ja que suposen que aquestes no poden estar en una millor posici\u00f3 que ells.<\/span><\/p>\n Homes humiliats, sense feina, bolquen la seva viol\u00e8ncia cap a les dones. \u00c9s molt important que hi hagi una legislaci\u00f3 forta en aquestes mat\u00e8ries, ja que a major crisi, m\u00e9s viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. Haur\u00edem d’estar molt atents a aix\u00f2, perqu\u00e8 est\u00e0 empitjorant. En aquest moment ens trobem en una posici\u00f3 molt dolenta per a les dones, i potser per aix\u00f2 ve aquesta compensaci\u00f3 de les mares de Bowlby: tornar a casa com a senyal de la precauci\u00f3 que hem de tenir davant l’augment de la viol\u00e8ncia. La idealitzaci\u00f3 de la llar \u00e9s nom\u00e9s la distracci\u00f3. En la hist\u00f2ria aix\u00f2 passa una i altra vegada. Hi era present en els anys 50 i 60 i ara est\u00e0 tornant.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n *Publicado a The Clinic<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Foto:ucl Juliet Mitchell \u00e9s psicoanalista i feminista, dos fronts que no acaben d’amistan\u00e7ar-se\u00a0 per\u00f2 la relaci\u00f3 \u00e9s inevitable per comprendre la situaci\u00f3 de les dones en la cultura.<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":32637,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26726],"tags":[],"class_list":["post-63915","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dones-del-mon"],"yoast_head":"\n
<\/strong><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n