Aquests dies, en el conjunt d’activitats emmarcades en l’Octubre Solidari, l’Espai C\u00edvic Centre d’Igualada ofereix l’exposici\u00f3 “Rostres de la mediterr\u00e0nia”, 60 il\u00b7lustracions d’artistes de 15 pa\u00efsos diferents que posen rostre a la situaci\u00f3 del mar Mediterrani amb l’arribada de les persones refugiade<\/span>s.<\/span><\/strong><\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Rostres de desesperaci\u00f3 i d’esperan\u00e7a<\/span><\/strong> \u00a0<\/p>\n A trav\u00e9s d’aquestes il\u00b7lustracions se’ns convida a reflexionar a partir d’aquests rostres de desesperaci\u00f3 i d’esperan\u00e7a, rostres de viatgers, d’immigrants, cares del passat i del present, persones que per la fortalesa europea nom\u00e9s s\u00f3n n\u00fameros en estad\u00edstiques plenes de desapareguts, ofegats i morts sense rostre… Persones que, per voler trobar una vida millor, per compartir un desig tan antic com la mateixa humanitat, han de malviure estigmatitzades com a clandestins”, “il\u00b7legals” o “sense papers”.<\/span> \u00a0<\/p>\n Un acte de la UCFR – Anoia<\/span><\/strong> \u00a0<\/p>\n La presentaci\u00f3 d’aquesta exposici\u00f3 de STOP MARE MORTUM va anar a c\u00e0rrec de Farah Benserhrir <\/strong>i Laia Mart\u00ed<\/strong>, de UCFR \u2013 Anoia, i va comptar amb el testimoni de diferents persones que \u2013des del voluntariat- havien anat als camps de refugiats compartint amb els presents les seves impressions des de la indignaci\u00f3 i la impot\u00e8ncia, interpel\u00b7lant les nostres consci\u00e8ncies, per\u00f2 sobretot als governs responsables d’haver provocat aquesta situaci\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span>\u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Sortir del foc per anar a les brases<\/span><\/strong><\/p>\n \u00a0Isabel\u00a0<\/span>Casas<\/span><\/strong>, que amb M\u00f2nica Margets<\/strong> i Teresa Graells<\/strong> va anar-hi el passat mes de febrer, explicava \u2013astorada- que no entenien res, que el qu\u00e8 havien vist no era dolor als seus rostres com esperaven trobar, sin\u00f3 que palesaven una sensaci\u00f3 com d’alleugeriment pel fet d’haver pogut salvar l’obstacle del mar que els separava d’Europa, fugint aix\u00ed de l’infern de la guerra i els seus efectes devastadors. En aquest sentit recordava el testimoni del jove que recull el documental ASTRAL: “Jo s\u00e9 que quan arribi a Alemanya tindr\u00e9 feina i podr\u00e9 formar la meva pr\u00f2pia fam\u00edlia”. La Isabel, conscient de la situaci\u00f3 que es viu en aquesta Europa fortalesa, tenien la sensaci\u00f3 que estaven ajudant una gent que sortia del foc per anar a les brases. Fugen de la mis\u00e8ria i els porten a una nova mis\u00e8ria lluny de la seva gent, de la seva terra, de la seva cultura, la seva llengua… El problema d<\/span>‘<\/span>\u00a0hauria d’afrontar des de l’arrel: ning\u00fa vol marxar per causa de la guerra, de la mis\u00e8ria… La causa n’\u00e9s la guerra, el poder destructor de les armes i el repugnant negoci de la ind\u00fastria armament\u00edstica.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Un crit a fer prevaler la mateixa humanitat<\/span><\/strong> \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0OPINI\u00d3 Aquests dies, en el conjunt d’activitats emmarcades en l’Octubre Solidari, l’Espai C\u00edvic Centre d’Igualada ofereix l’exposici\u00f3 “Rostres de la mediterr\u00e0nia”, 60 il\u00b7lustracions d’artistes de 15 pa\u00efsos diferents que posen rostre a la situaci\u00f3 del mar Mediterrani amb l’arribada […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":59065,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26644],"tags":[],"class_list":["post-63911","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-drets-humans-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n![\"maribel](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/maribel_3.jpg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"maribel](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/maribel_1.jpg\")
<\/p>\n![\"maribel](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/maribel_2.jpg\")
<\/p>\n
Morir de fred<\/span><\/strong>
Tamb\u00e9 va manifestar estar molt enfadada perqu\u00e8 comen\u00e7a el fred i la gent est\u00e0 als camps en unes condicions deplorables. Al L\u00edban, on va anar aquest estiu, on el campament est\u00e0 prop de les muntanyes, li deien que cada dia hi ha gent que es mor de fred. Mentrestant, d’aqu\u00ed a uns dies, i aprofitant l’arribada del fred, comen\u00e7ar\u00e0 la campanya de Nadal dels grans magatzems tot convidant-nos al consum perseguint \u00fanicament el guany econ\u00f2mic com a finalitat. S\u00ed, \u00e9s cert, segurament aprofitaran la sensibilitat m\u00e9s propensa en aquestes dades per passar algun reportatge per la televisi\u00f3, que certament ser\u00e0 colpidor, i que ens far\u00e0 saltar la llagrimeta… Per\u00f2 la realitat continuar\u00e0 all\u00e0, i n’hi ha que s’han espavilat i -fins i tot- en treuen profit. La BBC ha denunciat que refugiats siris, alguns menors d’edat, treballen a Turquia per a f\u00e0briques prove\u00efdores de marca de roba com ara\u00a0<\/span>Marks<\/span>\u00a0&\u00a0<\/span>Spencer<\/span>\u00a0i Aso, i que d’altres \u2013 majors d’edat per\u00f2 sense papers- treballen en tallers subcontractats per marques espanyoles com ara Zara o Mango.<\/span><\/span>
Una societat deshumanitzada a la deriva<\/span><\/strong>
Tamb\u00e9 va donar el seu testimoni la Marga Gibert<\/strong> que va anar-hi aquest estiu amb dues amigues m\u00e9s. S’admiraven de com, malgrat la peremptorietat de tenir un sostre o la necessitat d’alimentar-se, tenien tamb\u00e9 aquella capacitat de contenir l’innegable estr\u00e8s emocional viscut per aquest drama de l’\u00e8xode, tenir altres horitzons a la vida, dignificar la mateixa situaci\u00f3 de pas que viuen, a partir de la humanitat que traspuen i que ens retornen a la mateixa ess\u00e8ncia de l’\u00e9sser hum\u00e0, uns valors que a Europa han estat fagocitats pel domini d’all\u00f2 m\u00e9s material. La Marga reflexionava sobre la desolaci\u00f3 de veure una societat a la deriva, entre perversa i paranoica… i com Europa s’havia tornat tan crua i incapa\u00e7 d’oferir una mirada, donar una m\u00e0, escoltar-se… Aquesta societat deshumanitzada \u00e9s una cat\u00e0strofe per a tothom, va concloure.<\/span><\/p>\n
Comprom\u00eds tamb\u00e9 i sobretot aqu\u00ed<\/span><\/strong>
En Carles Duran<\/strong> ens va parlar del fet que no sols podem anar all\u00e0 a ajudar, sin\u00f3 que podem i hem de treballar sobretot des d’aqu\u00ed, des del comprom\u00eds d’exigir responsabilitats als governs que s\u00f3n responsables d’aquesta situaci\u00f3, de les guerres i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/span>
Exigir obligacions a una ciutadania maltractada<\/span><\/strong>
La Judit Corral<\/strong> ens va convidar a la reflexi\u00f3 a partir de la situaci\u00f3 dels infants i joves, i va citar un grup de 15 adolescents que viuen sols en una Pla\u00e7a, a Sil\u00edcia, i en unes p\u00e8ssimes condicions, que els hem buidat d’\u00e8tica i moral: “m’imagino els governs europeus exigint que siguin bons ciutadans, que tinguin uns valors, que respectin les normes de conviv\u00e8ncia, que siguin justos, que ajudin a qui ho necessita; i em pre<\/span>gunto amb quin dret els europeus podrem exigir a persones tractades miserablement que facin l’exercici de pensar de l’altre, que tinguin uns valors \u00e8tics i morals de respecte a l’altre i de cooperar amb l’altre”. La S\u00edlvia Rodr\u00edguez, per la seva banda, va compartir la seva experi\u00e8ncia en un camp on la gent vivia en una antiga granja de pollastres que s’havia habilitat prec\u00e0riament i com s’organitzaven pel tema del menjar, per exemple.<\/span><\/span><\/p>\n
I despr\u00e9s de les paraules del regidor de Cooperaci\u00f3 Ferm\u00ed Capdevil<\/strong>a, que va dir unes paraules per\u00a0<\/span>valorar<\/span>\u00a0els testimonis que havien precedit i la tasca de totes les entitats que formen Igualada Solid\u00e0ria, es va donar la paraula al p\u00fablic on la F\u00e0tima va palesar la indignaci\u00f3 per la situaci\u00f3 que pateixen els refugiats, en particular els infants, fent una crida a fer prevaler els valors humans per la superviv\u00e8ncia de la mateixa humanitat.<\/span><\/span><\/p>\n
Uns altres rostres<\/span><\/strong>
Amb aquesta exposici\u00f3 se’ns convida a pintar uns altres rostres de la Mediterr\u00e0nia, aquella mediterr\u00e0nia que volem, la que ens agermana, la que ens fa lliures, respectuosos\u00a0<\/span>per<\/span>\u00a0tal d’omplir-la de sensacions i emocions. Pintem-la com la voldr\u00edem veure, com la voldr\u00edem viure, com la imagine<\/span><\/span><\/p>\n