\u00a0<\/p>\n
\n
\u00a0<\/p>\n
Durant les \u00faltimes quatre d\u00e8cades va augmentar en un 1.761 per cent el nombre de ejidatarias<\/em> a M\u00e8xic. De 1970 a 2014 sumen poc m\u00e9s de mig mili\u00f3 de dones com a titulars de la terra, aix\u00f2 les ha involucrat tamb\u00e9 de manera natural en els c\u00e0rrecs de comisariades ejidales<\/em> en una major proporci\u00f3.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n D’acord amb el Registre Agrari Nacional, el 1970 existien 31.459 ejidatarias<\/em>,\u00a0 que havien de justificar tenir fam\u00edlia a c\u00e0rrec per tenir dret a ser propiet\u00e0ria de la terra.<\/span><\/p>\n Amb la reforma de l’article 27 constitucional, el 1992, es va incrementar la participaci\u00f3 de les dones, el 1998 el nombre d’ ejidatarias<\/em> va pujar a 213.375, segons consta en el registre del Programa de Certificaci\u00f3 de Drets Ejidales<\/em>.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Durant aquest any (1998), el Proced<\/em>e va identificar que al pa\u00eds hi havia 16.000 nuclis agraris, amb aquesta quantitat d’ ejidatarias<\/em>, m\u00e9s 38.856 posesionarias<\/em> i 148.771 avecindadas<\/em>.<\/span><\/p>\n Setze anys despr\u00e9s, el 2014, el total de dones amb drets agraris al pa\u00eds ascendeix a 1.306.951, que representa el 26.36 per cent respecte al total de subjectes agraris, que en total \u00e9s de\u00a0 4.958.319<\/span><\/p>\n En els 30.242 nuclis agraris registrats fins al 31 de desembre de 2014, la pres\u00e8ncia de les dones \u00e9s evident: 554.215 s\u00f3n ejidatarias<\/em>, 160.615, comuneras<\/em>; 555.665, posesionarias<\/em>, i 36.456 s\u00f3n avecindadas<\/em>.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Augmenta la participaci\u00f3<\/span><\/strong><\/p>\n L’increment de les dones com a propiet\u00e0ries de la terra, els va permetre participar en els \u00f2rgans de representaci\u00f3 i de vigil\u00e0ncia.<\/span><\/p>\n Un diagn\u00f2stic de la Procuradoria Agr\u00e0ria assenyala que el 1998 al voltant de 8.000 dones ocupaven un c\u00e0rrec en els comissariats comunals; 285 com presidentes, 1.958 tresoreres, 1.186 secret\u00e0ries.<\/span><\/p>\n A finals de 2014, la representaci\u00f3 es va incrementar en un 599 per cent, amb un total de 47.951 c\u00e0rrecs, en els quals 21.292 casos s\u00f3n presidentes, secret\u00e0ries o tresoreres.<\/span><\/p>\n El 44.4 per cent de les dones s\u00f3n integrants d’un comissariat ejidal<\/em>, 10.413, i el 55.6 per cent ho fan dins dels consells de vigil\u00e0ncia, 10.879.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, nom\u00e9s el 3.85 per cent de les dones s\u00f3n presidentes dels Comissariats Ejidales, 1.233 dones, dels m\u00e9s de 30.000 nuclis agraris.<\/span><\/p>\n Si b\u00e9 l’acc\u00e9s de les dones a la propietat de la terra, aix\u00ed com a c\u00e0rrecs de decisi\u00f3 en les\u00a0 ejidas<\/em> i comunitats s’ha incrementat, la Mem\u00f2ria de la Trobada Nacional de Dones Rurals, Ind\u00edgenes i Camperoles, celebrada l’octubre de 2015 a la Ciutat de M\u00e8xic revela que no per aix\u00f2 s’ha millorat la seva qualitat de vida.<\/span><\/p>\n Testimonis de les comissariades comunals, aixecats per la Procuradoria Agr\u00e0ria, accedeixen a la terra i a c\u00e0rrecs de representaci\u00f3, els ha generat situacions de viol\u00e8ncia en molts dels casos davant la resist\u00e8ncia que “una dona” sigui l’autoritat ejida<\/em>l, aix\u00f2 conjuminat a la falta de suport de les autoritats.<\/span><\/p>\n M\u00e9s de 50 dones de diversos ejidos<\/em> van revelar que elles ocupen c\u00e0rrecs en els comissariats per posar remei a situacions de corrupci\u00f3 i mals usos dels recursos econ\u00f2mics i patrimonials.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 s\u00f3n propostes a ocupar el c\u00e0rrec perqu\u00e8 l’anterior president, considerava que podria manipular i controlar la presa de decisions.<\/span><\/p>\n Indiquen que el comissariat sortint s’autonombra “assessor” i el primer acord \u00e9s que\u00a0la dona<\/span> no realitzar\u00e0 res que no estigui acordat pr\u00e8viament.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed mateix, les dones tenen poca o nul\u00b7la experi\u00e8ncia pol\u00edtica, fet que les caure en\u00a0 “paranys” administratius en l’execuci\u00f3 i supervisi\u00f3 de projectes socials i productius, per part dels seus contrincants dins i fora de l’ejido<\/em>.<\/span><\/p>\n Els i les testimonis revelen que moltes vegades les dones s\u00f3n objecte d’agressions i acusacions legals, davant la pres\u00e8ncia de cacics regionals, i no poden tenir acc\u00e9s a les autoritats per resoldre les problem\u00e0tiques.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, elles s\u00f3n les que lideren una gran part de les gestions per al desenvolupament dels seus ejidos<\/em> o comunitats per a programes de suport operatiu a la producci\u00f3, per a la realitzaci\u00f3 d’obra p\u00fablica, i per a la regularitzaci\u00f3 i expedici\u00f3 de certificats parcel\u00b7laris.<\/span><\/p>\n Les dades mostren que les dones tenen acc\u00e9s a la tinen\u00e7a de la terra a trav\u00e9s de la cessi\u00f3 de drets agraris, la successi\u00f3 o her\u00e8ncia i l’alienaci\u00f3, i realitzen activitats agr\u00edcoles, ramaderes i forestals principalment.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n I segueixen en la pobresa<\/span><\/strong><\/p>\n D’altra banda, si b\u00e9 va augmentar el nombre de dones que posseeix terres, la realitat tamb\u00e9 \u00e9s que la majoria viu en la pobresa.<\/span><\/p>\n El Diagn\u00f2stic per al disseny de pol\u00edtiques p\u00fabliques que fomentin l’autonomia econ\u00f2mica de les dones rurals i ind\u00edgenes, de Inmujeres, el 2013, assenyala que 16.7 milions d’habitants de zones rurals estan en situaci\u00f3 de pobresa i 5.8 milions de pobresa extrema.<\/span><\/p>\n A les \u00e0rees rurals, la taxa de participaci\u00f3 econ\u00f2mica dels homes \u00e9s de 81.2 per cent i de les dones \u00e9s de 31.4 per cent, en qu\u00e8 les dones propiet\u00e0ries del 15.7 per de les unitats de producci\u00f3 agr\u00edcola privades.<\/span><\/p>\n Entre la poblaci\u00f3 ind\u00edgena, la taxa de participaci\u00f3 econ\u00f2mica dels homes \u00e9s de 77.3 per cent i de les dones \u00e9s de 21.4 per cent.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les unitats agr\u00edcoles<\/span><\/strong><\/p>\n Cal recordar que l’acc\u00e9s de les dones a la terra tamb\u00e9 \u00e9s resultat de la modificaci\u00f3 a la Llei Federal de Reforma Agr\u00e0ria de 1971 que va crear la Unitat Agr\u00edcola Industrial de la Dona (UAIM), un programa permanent dirigit cap a les dones rurals per assignar-les-hi la terra.<\/span><\/p>\n Fins i tot la Llei Agr\u00e0ria de 1992 en l’article 71 va establir la possibilitat que l’Assemblea ejidal<\/em> reservi una superf\u00edcie en l’extensi\u00f3 que determini, localitzada de prefer\u00e8ncia en les millors terres confrontants amb la zona d’urbanitzaci\u00f3, per establir granges agropecu\u00e0ries o ind\u00fastries rurals aprofitades per les dones majors de setze anys.<\/span><\/p>\n D’acord amb informaci\u00f3 de la Procuradoria Agr\u00e0ria, en l’An\u00e0lisi de la Situaci\u00f3 Quantitativa de les Parcel\u00b7les de la Dona a nivell Nacional, realitzat al desembre de 2014, la Unitat Agr\u00edcola Industrial de la Dona, ocupa el 0.070 per cent de la superf\u00edcie social del camp mexic\u00e0.<\/span><\/p>\n En 1.216 municipis del pa\u00eds es localitzen parcel\u00b7les de les dones, \u00e9s a dir en un 49.6 per cent del total de municipis.<\/span><\/p>\n A l’estat de Tamaulipas es troba el major nombre de nuclis amb Unitat Agr\u00edcola Industrial de la Dona, amb 945, el que representa un 11.12 per cent del total; el segueixen els estats de Veracruz, amb 695; Coahuila, amb 656; Hidalgo, amb 593, i San Luis Potos\u00ed, amb 383.<\/span><\/p>\n Segons dades del Registre Agrari Nacional, de 1992 a 2013 es van expedir 8.500 certificats parcel\u00b7laris per a les UAIM, que representa el 26 per cent respecte a l’univers de nuclis agraris.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les recomanacions<\/span><\/strong><\/p>\n ONUMujeres afirma que les dones rurals s\u00f3n responsables de m\u00e9s de la meitat de la producci\u00f3 d’aliments a nivell mundial i tenen un paper important en la preservaci\u00f3 de la biodiversitat a trav\u00e9s de la conservaci\u00f3 de les llavors, en la recuperaci\u00f3 de pr\u00e0ctiques agroecol\u00f2giques i tenen un important aportaci\u00f3 a la sobirania i seguretat aliment\u00e0ria a trav\u00e9s de la producci\u00f3 d’aliments saludables i la participaci\u00f3 en mercats locals.<\/span><\/p>\n Assenyala que per promoure canvis que es tradueixin en increments a la producci\u00f3 i el benestar de la poblaci\u00f3 \u00e9s necessari reorientar amb enfocament de g\u00e8nere les pol\u00edtiques p\u00fabliques dirigides a impulsar el desenvolupament rural.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed mateix, recomana que els programes de subsidis incorporin la perspectiva de g\u00e8nere com un dels seus trets distintius, per afavorir condicions d’equitat entre homes i dones en relaci\u00f3 a l’acc\u00e9s als recursos p\u00fablics i en la presa de decisions, per generar processos de desenvolupament.<\/span><\/p>\n Per ONUMujeres incrementar l’acc\u00e9s de les dones a la terra amb suports per a la producci\u00f3 \u00e9s fonamental per eradicar la fam.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 Durant les \u00faltimes quatre d\u00e8cades va augmentar en un 1.761 per cent el nombre de ejidatarias a M\u00e8xic. De 1970 a 2014 sumen poc m\u00e9s de mig mili\u00f3 de dones com a titulars de la terra, aix\u00f2 les […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":32603,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[],"class_list":["post-63875","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n