<\/p>\n
Perspectiva que, s’ha incorporat en tots els punts de l’agenda i amb mesures especifiques, per primera vegada en unes negociacions de Pau.<\/span>\u00a0<\/p>\n Adriana Benjumea R\u00faa<\/span><\/strong>, advocada feminista, experta en Dret Internacional Humanitari i Drets de les Dones, \u00e9s la directora de la Corporaci\u00f3n Humanas Colombia<\/em><\/a> i Linda Cabrera Cifuentes<\/strong>, tamb\u00e9 advocada feminista, investigadora i litigant en casos de viol\u00e8ncia contra les dones, \u00e9s sotsdirectora de Corporaci\u00f3n Sisma Mujer<\/em><\/a>. Totes dues van participar en les negociacions de l’Havana com a representants de la Plataforma Cinco Claves<\/em><\/strong> i han estat a Barcelona aquests dies explicant l\u2019alarma que ha despertat entre les organitzacions de dones i les feministes el NO en el plebiscit, per l’animadversi\u00f3 de les forces conservadores a all\u00f2 que denominen \u2018la ideologia de g\u00e8nere\u2019.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Adriana Benjumea i Linda Cabrera a la FEDE. L.V.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Humanas <\/span><\/em>i Sisma<\/em>, al costat de la Red Nacional de Mujeres<\/em>, van formar la Plataforma \u201cCinco Claves<\/em><\/strong> per a un tractament diferencial de la viol\u00e8ncia sexual en els acords sobre la Just\u00edcia Transicional al Proc\u00e9s de Pau<\/em>\u201d que va proposar les directrius b\u00e0siques per aconseguir una pau sostenible mitjan\u00e7ant la implementaci\u00f3 de pol\u00edtiques i mesures justes i diferenciades per a les dones i les nenes, v\u00edctimes de viol\u00e8ncia sexual dins del conflicte armat. I van elaborar una animaci\u00f3 explicativa, la cartilla de la Plataforma de les Cinco Claves<\/em><\/strong><\/a> perqu\u00e8 les dones tinguin les suficients eines, puguin ser les pr\u00f2pies verificadores i fer un seguiment i monitoratge de la implementaci\u00f3 dels drets de les dones en el l’Acord Final.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Dues manifestants a Barcelona diumenge 9 d’octubre, com les nenes de dalt. Fotos Cristina Tino<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span>Vuit eixos tem\u00e0tics de l’enfocament de g\u00e8nere<\/span><\/strong><\/p>\n Els 8 eixos tem\u00e0tics de l’enfocament de g\u00e8nere de l’acord obliguen a: 1) Acc\u00e9s i formalitzaci\u00f3 de la propietat rural en igualtat de condicions amb els homes; 2) Garantia dels drets econ\u00f2mics, socials i culturals de les dones i persones amb orientaci\u00f3 sexual i identitat de g\u00e8nere diversa del sector rural; 3) Promoci\u00f3 de la participaci\u00f3 de les dones en espais de representaci\u00f3 i presa de decisions en la resoluci\u00f3 de conflictes i participaci\u00f3 equilibrada de les dones en les inst\u00e0ncies de decisi\u00f3 creades en els acords; 4) Mesures de prevenci\u00f3 i protecci\u00f3 que atenguin els riscos espec\u00edfics de les dones; 5) Acc\u00e9s a la veritat, a la just\u00edcia, a la reparaci\u00f3 i a les garanties de no repetici\u00f3, evidenciant les formes diferencials en qu\u00e8 el conflicte va afectar a les dones; 6) Reconeixement p\u00fablic, no estigmatitzaci\u00f3 i difusi\u00f3 de la tasca realitzada per dones com subjectes pol\u00edtiques; 7) Gesti\u00f3 institucional per a l’enfortiment de les organitzacions de dones per a la seva participaci\u00f3 pol\u00edtica i social i 8) Sistemes d\u2019informaci\u00f3 desagregats.<\/span><\/p>\n A la seu de la Federaci\u00f3 Catalana d’ONG ambdues advocades van analitzar els reptes i les perspectives que es plantegen despr\u00e9s que guany\u00e9s el NO al plebiscit dels Acords de Pau a Col\u00f2mbia, malgrat que \u201cde 10 persones, 7 no van anar a votar\u201d. Linda Cabrera<\/strong>, va mantenir \u201cque hi ha en risc la perspectiva de g\u00e8nere i la seva transversalitat en els Acords\u201d perqu\u00e8 les organitzacions de dones \u201ccreiem que no serem re-convocades\u201d; \u00e9s un tema \u201cno volgut i impopular\u201d que, a m\u00e9s, \u201cva ser manipulat pels de la campanya del NO\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Propaganda de la campanya del NO i contra politiques de g\u00e8nere. Facebook Soy colombiano<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Conservadors contra gais i lesbianes<\/span><\/strong><\/p>\n El sector conservador, que inclou a les elits, les esgl\u00e9sies i els militars, segons aquesta advocada,\u201dva atacar a la ministra d’Educaci\u00f3 -que acaba de renunciar, va anunciar- pels textos sobre Salut Sexual i Reproductiva que s\u2019utilitzen a les escoles\u201d. Malgrat que s\u00f3n un mandat de la Cort Constitucional colombiana, ells els consideren \u201ccastro-chavistes i feministes\u201d i mantenen que \u201ccorrompen\u201d als seus fills. Afirmen a m\u00e9s, va assenyalar Cabrera Cifuentes, que \u201c\u00e9s negatiu que hi hagi gais i lesbianes en la societat\u201d. I \u201ca aix\u00f2 li van sumar els Acords de Pau\u201d on es reconeixen a les persones LGTBI i all\u00e0 es qualifica com \u201ccrim greu la viol\u00e8ncia sexual\u201d de tots els contendents en la guerra, que \u201cno ser\u00e0 indultat, ni amnistiat\u201d, va subratllar.<\/span><\/p>\n Els sectors tradicionalistes advoquen per \u201ccuidar millor a la fam\u00edlia i solucionar internament i de manera consensuada\u201d els problemes de viol\u00e8ncia masclista intrafamiliar, posant “fins i tot en dubte la ja aprovada Llei sobre la Viol\u00e8ncia contra les Dones\u201d. Amb tot aix\u00f2, va continuar aquesta advocada, ja han catapultat com \u201cidea fixa i dolenta\u201d el que defineixen com \u2018ideologia de g\u00e8nere\u2019 que, en els Acords, permet escriure la veritat del conflicte amb equitat de g\u00e8nere i planteja que nom\u00e9s la inviolabilitat del cos de les dones fa la pau sostenible.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n El proc\u00e9s de pau ja \u00e9s de la societat civil<\/span><\/strong><\/p>\n L’advocada Adriana Benjumea<\/strong> va assenyalar que \u201cavui respirem millor amb el Nobel de la Pau concedit al president Juan Manuel Santos<\/strong> perqu\u00e8 \u00e9s el suport pol\u00edtic\u201d que se suma al jur\u00eddic de l\u2019Acord aconseguit a l\u2019Havana. Tamb\u00e9 va subratllar que \u201cel proc\u00e9s ja \u00e9s de la societat civil i no nom\u00e9s del president\u201d. Coincideix amb l’advocada Cabrera que probablement \u201cno es podr\u00e0 renegociar sobre la dona i la poblaci\u00f3 LGTBI\u201d, perqu\u00e8 ser\u00e0 una \u201crenegociaci\u00f3 a la baixa\u201d, per tant, s\u2019hauran de \u201cprotegir\u201d aquests Acords en tots els fronts, interns i externs.<\/span><\/p>\n Benjumea Rua <\/span><\/strong>va recordar que \u201cl’exig\u00e8ncia d\u2019incloure els delictes de viol\u00e8ncia sexual va ser com una bomba al proc\u00e9s de pau\u201d ja que totes les parts ho plantejaven com un tema a resoldre per despr\u00e9s de la pau. Per\u00f2 les organitzacions de dones vam insistir que \u201cno podia ser un intercanvi d’impunitats entre guerrilla, Ex\u00e8rcit i Forces P\u00fabliques\u201d i des de 2015 van insistir en incloure-ho en els Acords perqu\u00e8 \u201cno es torni a repetir a la societat\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Doris Ardila al debat del CIDOB. Foto Cristina Tino<\/span><\/span><\/em><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Un altre dels debats es va dur a terme a la Fundaci\u00f3 CIDOB (<\/span>Barcelona Centre for International Affairs<\/em>). All\u00e0 l\u2019advocada i representant del Consell Nacional de Pau,\u00a0<\/span>Doris Ardila, va ressaltar tamb\u00e9 la pol\u00e8mica sobre l\u2019obligaci\u00f3 de complir amb les perspectiva de g\u00e8nere en Educaci\u00f3 i usar els Manuals de Conviv\u00e8ncia i de Salut Sexual i Reproductiva del ministeri, en franca oposici\u00f3 amb les fam\u00edlies tradicionals que denunciaven que \u201censenyaran als nostres fills a ser maricons\u201d. Ardila va explicar que aquests sectors de la societat diuen \u2018<\/span>matoneos gais\u2019<\/em>\u00a0als su\u00efcidis, per\u00f2 al mateix temps va destacar \u201cel valor que va tenir el president Santos en situar com a ministres a una parella de dones en Educaci\u00f3 i en Comer\u00e7\u201d, ja que \u201cles hi va recon\u00e8ixer les seves capacitats professionals\u201d i no la seva identitat sexual.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Polaritzaci\u00f3 entre la ciutadania<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n Ardila <\/span><\/strong>va fer una crida a l\u2019autocr\u00edtica i a la reflexi\u00f3 i va convidar a \u201cmirar els mapes de les votacions per observar la polaritzaci\u00f3 entre la ciutadania. La Col\u00f2mbia urbana li va donar l\u2019esquena a la rural\u201d. Va recordar que va haver-hi \u201cun 62,3% d\u2019abstenci\u00f3; un 37% s\u00ed vam anar a votar i hi va haver 50.000 vots de diferencia\u201d. A la banda del NO -que va guanyar nom\u00e9s per poc m\u00e9s del 18% dels vots- \u201cno tots eren uribistes i recalcitrants\u201d va indicar i va ressaltar que sempre hi ha \u201cun alt percentatge de no participaci\u00f3 a Col\u00f2mbia\u201d pel que va apel\u00b7lar a \u201cdeixar de viure els 100 anys de solitud\u201d.<\/span><\/p>\n Per a aquesta advocada, experta en Just\u00edcia Transicional<\/em><\/a>, caldr\u00e0 <\/span>arribar a un \u2018Pacte Nacional\u2019 per fer viable l\u2019Acord de Pau; intueix que \u201cser\u00e0 dif\u00edcil, ja que a Col\u00f2mbia no tenim el gen del consens\u201d i va assenyalar que \u201cning\u00fa tenia un pla B, tampoc els d\u2019Uribe\u201d. Ho va corroborar, en paraules de <\/span>Juan Carlos V\u00e9lez<\/span><\/strong>, gerent de la campanya del NO qui va declarar<\/a>, entre altres explicacions sobre \u2018la seva estrat\u00e8gia de la indignaci\u00f3\u2019: \u201cno ens imaginavem que guanyar\u00edem\u201d <\/span>. <\/span><\/span><\/p>\n Doris Ardila va mantenir, per\u00f2, que \u201cning\u00fa ha dit no a la pau, sin\u00f3 que volen introduir els seus temes\u201d que, segons ella, seran \u201cla terra, la seguretat jur\u00eddica, l’amnistia i indults i la participaci\u00f3 pol\u00edtica\u201d de la guerrilla.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n D’ esquerra a dreta Ardila, Castro, Antequera i Arteta. Foto Cristina Tino<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Yezid Arteta<\/span><\/strong>, advocat i soci\u00f2leg i un altre dels ponents del CIDOB, va corroborar que es \u201cva votar per odi i per una muni\u00f3 de mentides\u201d i fins i tot va coincidir en que \u201c\u00c1lvaro Uribe no s\u2019esperava el triomf; \u00c9ll vol reconeixement; no renegociar, sin\u00f3 maquillar i despr\u00e9s fer-se una selfy\u201d va subratllar. Arteta va afirmar que \u201cels Estats Units ja s’han comprom\u00e8s amb 600 milions de d\u00f2lars per implementar els Acords i per a Noruega, que ja va ser tamb\u00e9 garant de la pau a Guatemala, \u00e9s la gran aposta de la seva diplomacia\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Treure la Viol\u00e8ncia de la pol\u00edtica<\/span><\/strong><\/p>\n “Entre tots volem treure la Viol\u00e8ncia de l\u2019activitat pol\u00edtica de Col\u00f2mbia\u201d va expressar aquest ex membre de les FARC, despr\u00e9s de recordar que, fa anys i per escaparse’n quan era a la Universitat Lliure, ell va decidir anar a la muntanya, mentre que Pepe Antequera<\/strong> va decidir quedar-se a la Universitat de l’Atl\u00e0ntic i el van assassinar.<\/span><\/p>\n La seva filla, la periodista Erika Antequera<\/strong>\u00a0<\/a><\/span> <\/span>que viu a Madrid des de fa 15 anys, va llegir un text molt emocional i amb la mirada posada en les v\u00edctimes. \u201cBusco humanitat\u201d, va expressar i en la seva lectura va anar retratant amb exemples a la societat colombiana que, segons ella, \u00e9s molt contradict\u00f2ria, racista, classista i tamb\u00e9 carregada d\u2019odi (assassinats, segrestos, exilis). \u201cLes v\u00edctimes hem posat a l’Havana la visi\u00f3 de les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquests anys de guerra\u201d, va afirmar. Per aix\u00f2 \u201cvolem evitar la barbarie\u201d i exigim \u201cla veritat com a principi\u201d, va acabar.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Erika Antequera durant la seva intervenci\u00f3. Foto Cristina Tino<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les organitzacions de dones colombianes no van aconseguir fins a 2014, en la meitat del proc\u00e9s, que la taula de negociaci\u00f3 de l\u2019Havana conform\u00e9s una Subcomissi\u00f3 de G\u00e8nere per incorporar transversalment la perspectiva i els drets de les dones en tots els punts de l’agenda i assegurar-se els espais de participaci\u00f3 en el post-acord<\/a> <\/span>. <\/span>El 60% de les v\u00edctimes que van visitar l\u2019Havana eren dones, que constitueixen el 51% (24.403.726 milions) de la poblaci\u00f3 colombiana, segons estimacions de 2015 del Departament Administratiu Nacional d’Estad\u00edstica (DANE).<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Estrangeres i expertes locals en la Subcomissi\u00f3<\/span><\/strong><\/p>\n En l\u2019elaboraci\u00f3 dels treballs d\u2019aquesta Subcomissi\u00f3 de G\u00e8nere, inclosos els acords, van participar-hi 10 colombianes: 5 integrants de la Delegaci\u00f3 governamental que liderava Maria Paulina Riveros<\/strong> i al capdavant de les 5 de les FARC hi hagu\u00e9 ‘Vict\u00f2ria Sandino Palmera’<\/strong>. Hi van haver tamb\u00e9 10 ex guerrilleres internacionals (Sud-\u00e0frica, Irlanda del Nord, Guatemala, El Salvador, Indon\u00e8sia, Uruguai i Col\u00f2mbia). I hi van contribuir 10 colombianes expertes en viol\u00e8ncia sexual i 18 organitzacions de dones i LGTBI.<\/span><\/p>\n L\u2019acord final posa en pr\u00e0ctica la Resoluci\u00f3 1325 de l\u2019ONU en recon\u00e8ixer el paper que tenen les dones en la prevenci\u00f3 i soluci\u00f3 dels conflictes i en la consolidaci\u00f3 d\u2019una pau estable i duradora i que s\u00f3n necessaris i essencials el seu lideratge i participaci\u00f3 en peu d’igualtat; per\u00f2 tamb\u00e9 admet que la guerra colpeja a les dones de manera diferenciada i que, per tant, es requereixen mesures concretes que atenguin aquests riscos.<\/span><\/p>\n La mateixa directora d\u2019ONU Dones, Phumzile Mlambo-Ngcuka<\/strong>, va afirmar que els Acords de Pau de Col\u00f2mbia s\u00f3n el millor exemple d\u2019una participaci\u00f3 \u201csignificativa i consistent\u201d de les dones en el proc\u00e9s de pau. Despr\u00e9s de l’anunci del Nobel de la Pau al president Santos, la tamb\u00e9 guardonada Rigoberta Mench\u00fa,<\/strong> de Guatemala, va considerar que \u201caquest \u00e9s un reconeixement internacional per destravar el proc\u00e9s\u201d. Per la seva banda, la presidenta de Xile, Michelle Bachelet<\/strong>, va felicitar a Santos i va desitjar que el premi \u201csigui l’impuls final per\u00a0 el retrobament de Col\u00f2mbia\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Mes informaci\u00f3:<\/span><\/p>\n <\/span>Cinco Claves<\/a> Adriana Benjumea<\/strong> <\/span><\/span><\/span><\/p>\n![\"0](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/0_AdrianaBenjumeayLindaCabrera_L.V.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Colmbia](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/Colmbia_EnfoqueGenero_cristinatino.jpg\")
<\/p>\n![\"0](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/0_Colombia_CristinaTino_00.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"0](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/0_Colombia_CristinaTino_02.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"0](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/0_Colombia_CristinaTino_05.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"0](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/0_Colombia_CristinaTino_04.jpg\")
<\/span><\/p>\n