\u00a0<\/p>\n
Marta Macia Quesada, ha estat directora general de Cooperaci\u00f3 al Desenvolupament, nomenada per la Generalitat. Una de les missions que va tenir a l’accedir al c\u00e0rrec va ser\u00a0<\/span>recompondre les tenses relacions que cooperaci\u00f3 i desenvolupament mantenia\u00a0<\/span>amb les ONG.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Tamb\u00e9 va haver de batallar per augmentar uns pressupostos per a cooperaci\u00f3 internacional que la Generalitat havia retallat dr\u00e0sticament durant els \u00faltims anys.<\/span><\/span><\/p>\n Segons les seves paraules un dels seus objectius principals va ser, “Tenim un ‘Enfocament Estrat\u00e8gic que d\u00f3na cobertura a tot el’ Pla Director ‘i per tant totes els actuacions estan subjectes a un enfocament basat en el dels Drets Humans i la igualtat de g\u00e8nere. Per sota de este enfocament hi ha a els dos \u00a0objectius estrat\u00e8gics: els drets humans de les dones i els drets col\u00b7lectius dels pobles “i Treballant els drets Espec\u00edfics de les dones podem treballar els drets humans col\u00b7lectius de dones i homes, i els drets col\u00b7lectius dels pobles que requereixen ser defensats i impulsats tant com \u00a0el paper que fa a la participaci\u00f3 pol\u00edtica i democr\u00e0tica amb l’autogovern dels pobles, com \u00a0el que fa a la defensa dels drets ling\u00fc\u00edstics i culturals “<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00c9s una de les dones pioneres en c\u00e0rrecs pol\u00edtics, al \u00a0igual que Marta Selva, durant el seu c\u00e0rrec en la Presid\u00e8ncia de l’Institut Catala de les Donas, ICD, d’introduir el dircurs i la pr\u00e0ctica feminista a la Pol\u00edtica. Aix\u00f2 de vegades a les dones, els passa factura.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n Marta Macias Quesada:\u00a0Activista a favor dels Drets Humans de les Dones.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n S\u00f2cia fundadora de l’empresa coop4equality consulting.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s la Cedaw? S’estan duen a <\/span>terme <\/span>les recomanacions dels pa\u00efsos signants a la Convecci\u00f3 Cedaw? Que representa?<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n Nacions Unides estableix tres instruments per la protecci\u00f3 i garantia dels drets humans de la dones, i que cal diferenciar. <\/span><\/p>\n En primer lloc, <\/span>la Convenci\u00f3 per a l\u2019Eliminaci\u00f3 de Totes les Formes de Discriminaci\u00f3 Envers les Dones<\/span> (CEDAW<\/span><\/strong>) \u00e9s un tractat internacional de drets humans, i per tant s\u00f3n universals, inalienables, interdependent i indivisibles, \u00a0i els Estats parts han de respectar, garantir i protegir. La Cedaw aborda espec\u00edficament la discriminaci\u00f3 de les dones, i \u00e9s part del Sistema Universal de Drets Humans (Nacions Unides). Adoptada en 1979, en vigor des de 1981. L\u2019Estat Espanyol la ratifica en el 1984. La CEDAW \u00e9s la principal declaraci\u00f3 en defensa dels drets de les dones, complementa la declaraci\u00f3 universal de drets humans que fou insuficient i endoc\u00e8ntrica.<\/span><\/span><\/p>\n Un segon instruments \u00e9s <\/span>el <\/span>Programa d’acci\u00f3<\/span><\/strong> per posar fi a la discriminaci\u00f3 per ra\u00f3 de sexe: els Estats que ratifiquen el Conveni tenen l’obligaci\u00f3 de consagrar la igualtat de g\u00e8nere en la seva legislaci\u00f3 nacional, derogar totes les disposicions discriminat\u00f2ries en les seves lleis, i promulgar noves disposicions per protegir contra la discriminaci\u00f3 contra la dona. Tamb\u00e9 han d’establir tribunals i les institucions p\u00fabliques per garantir a les dones una protecci\u00f3 efica\u00e7 contra la discriminaci\u00f3, i adoptar mesures per eliminar totes les formes de discriminaci\u00f3 contra la dona practicada per persones, organitzacions i empreses.<\/span><\/span><\/p>\n I el tercer instruments \u00e9s el <\/span>Protocol Facultatiu de la Convenci\u00f3 sobre l’eliminaci\u00f3 de totes les formes de discriminaci\u00f3 contra la dona. <\/span><\/span><\/p>\n El Protocol Facultatiu \u00e9s un instrument complementari de la Convenci\u00f3, que permet a les parts a recon\u00e8ixer la compet\u00e8ncia del Comit\u00e8 per a l’Eliminaci\u00f3 de la Discriminaci\u00f3 contra la Dona per examinar les den\u00fancies de particulars. El Protocol Facultatiu va ser aprovat per l’Assemblea General de Nacions Unides el 10 de desembre de 1999 i va entrar en vig\u00e8ncia el 22 de desembre de 2000, despr\u00e9s de rebre’s la desena ratificaci\u00f3. <\/span><\/p>\n \u00a0\u00a0<\/p>\n S\u00f3n diferents els aven\u00e7os en cada pa\u00eds?<\/span><\/strong><\/p>\n La Convenci\u00f3 sobre l’eliminaci\u00f3 de totes les formes de discriminaci\u00f3 contra la dona va declarar il\u00b7legal la discriminaci\u00f3 de g\u00e8nere, obligant als Estats part a derogar lleis discriminat\u00f2ries i a garantir la igualtat en els camps de la salut p\u00fablica, l’ocupaci\u00f3 i l’educaci\u00f3. El Protocol Facultatiu \u00e9s un text complementari a la Convenci\u00f3. No estableix cap nou dret, sin\u00f3 que m\u00e9s aviat permet que els drets reconeguts en la Convenci\u00f3 siguin respectats. <\/span><\/p>\n El Protocol Facultatiu de la Convenci\u00f3 \u00e9s un protocol que estableix els mecanismes de den\u00fancia i recerca de la Convenci\u00f3. Els Estats part del Protocol atorguen compet\u00e8ncia al <\/span>Comit\u00e8<\/span> per a l’eliminaci\u00f3 de la discriminaci\u00f3 contra la dona per con\u00e8ixer den\u00fancies d’individus o investigar \u00abviolacions greus o sistem\u00e0tiques\u00bb de la Convenci\u00f3, la qual cosa ha donat lloc a una s\u00e8rie de decisions en contra dels Estats membres, en q\u00fcestions tals com la viol\u00e8ncia masclista, el perm\u00eds parental i l’esterilitzaci\u00f3 for\u00e7osa, aix\u00ed com una recerca sobre l’assassinat sistem\u00e0tic de dones en la localitat mexicana de Ciutat Ju\u00e1rez, Chihuahua<\/span><\/span><\/p>\n Malgrat <\/span>el Programa d\u2019acci\u00f3<\/span> i <\/span>Protocol Facultatiu de la Convenci\u00f3<\/span> sigui un mandat i una obligaci\u00f3 de Nacions Unides, la voluntat pol\u00edtica de cada estat i per tant s\u2019avan\u00e7a de manera gradual i diferent segons el Pa\u00eds. <\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n I l’aplicaci\u00f3 pels diferents pa\u00efsos?<\/span><\/strong><\/p>\n Dep\u00e8n del pa\u00eds, dels recursos i de les voluntats pol\u00edtiques. L’impacte d’un tractat internacional pot ser mesurat de dues maneres: per la seva acceptaci\u00f3 o per la seva implementaci\u00f3. Respecte de la primera forma, el Protocol Facultatiu ha obtingut una \u00e0mplia acceptaci\u00f3 internacional, doncs la majoria dels Estats m\u00e9s importants ho han signat, sent el Protocol el segon mecanisme impositiu m\u00e9s acceptat despr\u00e9s del Primer Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Pol\u00edtics.<\/span><\/p>\n En canvi, respecte a la seva implementaci\u00f3, el nombre de queixes ateses pel Comit\u00e8 ha estat limitat. Existeixen avaluacions on s\u2019observa que el raonament del Comit\u00e8 era imprevisible; que no havia tingut impacte en la formulaci\u00f3 de pol\u00edtiques; i que, malgrat les previsions, l’\u00fas del Protocol per part d’organitzacions no governamentals havia estat m\u00e9s limitat del que al principi s’hagu\u00e9s esperat i solament rarament s’havia usat el dret de den\u00fancia. Aix\u00ed mateix, s\u2019ha observat que l\u2019\u00e8xit \u00e9s limitat, destacant la import\u00e0ncia de les pol\u00edtiques efectives per protegir a les dones de la viol\u00e8ncia masclista \u00a0i de l’esterilitzaci\u00f3 for\u00e7osa; per\u00f2 que, fora d’aquestes \u00e0rees, el Protocol no havia portat a un avan\u00e7 en la promoci\u00f3 dels drets de la dona. \u00a0Finalment, es constata que, tret que s’emprenguessin majors esfor\u00e7os per a una presa de consci\u00e8ncia sobre el Protocol Facultatiu i que s’enfort\u00eds la confian\u00e7a en les decisions del Comit\u00e8, el mecanisme de den\u00fancies seguiria sent infrautilitzat. \u00a0<\/span><\/p>\n El Protocol Facultatiu ha estat criticat per juristes i per feministes que qualifiquen el mecanisme de den\u00fancies com molt complex, llarg i fretur\u00f3s de transpar\u00e8ncia. El car\u00e0cter voluntari del Protocol i la naturalesa no vinculant de les seves \u00abrecomanacions\u00bb s\u00f3n vistes com a l\u00edmits claus per a la seva efectivitat. Malgrat aix\u00f2, aquestes cr\u00edtiques tendeixen a apreciar el Protocol com un instrument valu\u00f3s, encara que imperfecte, per a la realitzaci\u00f3 dels drets de la dona.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Hi ha difer\u00e8ncia en el compliment de les recomanacions de la Cedaw, entre pa\u00efsos m\u00e9s o menys desenvolupats<\/span>?<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n L\u2019adequaci\u00f3 del marc normatiu de cada un dels pa\u00efsos signats a la CEDAW avan\u00e7a, dins de la Uni\u00f3 Europea no trobarem normativa discriminat\u00f2ria contra les dones, per\u00f2 que no equival a dir que s\u00f3n lleis que ajudin a la igualtat i tinguin mesures d\u2019equitat. Per tant \u00e9s la voluntat pol\u00edtica la que determina si existeixen lleis que busquin la plena igualtat entre homes i dones. No obstant, el veritable repte \u00e9s la implementaci\u00f3 de la lleis, sota el marc internacional de la Cedaw, del Pograma d\u2019acci\u00f3 i del Protocol facultatiu.<\/strong><\/span><\/p>\n Al voltant de 185 pa\u00efsos han signat la Cedaw, per\u00f2 l\u2019adhesi\u00f3 al protocol facultatiu no \u00e9s la mateixa, per tant existeix un desajust entre pa\u00efsos que atorguen el m\u00e0xim poder al Comit\u00e8 i els que \u00a0ho limiten dins del seu sistema judicial. Recordem que la Cedaw t\u00e9 el seu propi programa d\u2019acci\u00f3, on s\u2019obliga als estats ha modificar i adequar la legislaci\u00f3 interna al mandat de la Cedaw i a establir els tribunals necessaris per tal de fer complir les lleis. No obstant, si els pa\u00eds no ha signat el protocol, no ha delegat el control al Comit\u00e8, que \u00e9s el m\u00e0xim \u00f2rgan internacional que ha de vetllar per la no discriminaci\u00f3. <\/span><\/p>\n Sabem de les incapacitats dels estats en democratitzar les institucions i els poders, per\u00f2 tamb\u00e9 les dones pateixen majors discriminacions quan ens referim a estats no democr\u00e0tics o estats conduits per fortes conviccions religioses. La religi\u00f3 i el conservadorisme sempre tenen associat la discriminaci\u00f3 de la dona, per tant que sobre aquests pa\u00efsos no existeixi un control internacional sobre la implementaci\u00f3 de la CEDAW \u00e9s molt preocupant, perqu\u00e8 de sobres sabem que les dones en aquests pa\u00efsos veuen freq\u00fcentment els seus drets vulnerats. <\/span><\/p>\n En societats m\u00e9s obertes i dem\u00f2crates tamb\u00e9 \u00e9s dif\u00edcil aconseguir la independ\u00e8ncia entre \u00a0els \u00a0diferents poders: executiu, legislatiu i judicial. I alhora que els tres poders es vegin obligats a complir amb el mandat de la CEDAW i el seu protocol. Tots tres poders han de vetllar pel compliment de les normes que garanteixen la igualtat entre homes i dones. Per tant ens podem trobar amb un poder legislatiu que ha adequat les lleis per\u00f2 on el poder judicial que no accepta ni contempla la igualtat de g\u00e8nere. <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Si el dret sexual i reproductiu, est\u00e0 considerat, dret hum\u00e0 de la dona, perqu\u00e8 la dona no t\u00e9 dret a avortar lliurement despr\u00e9s de m\u00e9s de quaranta anys exigint?<\/span><\/strong><\/p>\n L\u2019article 16 de la Cedaw tracta sobre l\u2019eliminaci\u00f3 de la discriminaci\u00f3 en relaci\u00f3 al matrimoni i les relacions familiars, establint que les dones tenen els mateixos drets a decidir lliure i responsablement el nombre dels seus fills i l’interval entre els naixements i a tenir acc\u00e9s la informaci\u00f3, l’educaci\u00f3 i els mitjans que els permetin exercir aquests drets. <\/span><\/p>\n Les interpretacions a l\u2019articulat s\u00f3n nombroses i sempre dep\u00e8n de la voluntat pol\u00edtica, cal recordar \u00a0la celebraci\u00f3 de la 57a sessi\u00f3 del Comit\u00e8 de l’ONU sobre l’Eliminaci\u00f3 de la Discriminaci\u00f3 contra la Dona<\/strong> del 10 al 28 de febrer; amb la publicaci\u00f3 de l’informe de l’UNFPA sobre el compliment del dret a la salut sexual i reproductiva que van realitzat diferents experts i organismes de l’ONU sobre aquest tema.<\/span><\/p>\n A la Confer\u00e8ncia Internacional sobre Poblaci\u00f3 i Desenvolupament (CIPD) de 1994, 179 pa\u00efsos van adoptar el Programa d’Acci\u00f3 del Caire, per promoure el dret a la salut de les dones i, especialment, assegurar el seu acc\u00e9s universal a la salut sexual i reproductiva.<\/span><\/p>\n El programa estableix que \u201ctotes les parelles i totes les persones tenen el dret fonamental de decidir lliure i responsablement el nombre i l’espaiament dels seus fills i de disposar de la informaci\u00f3, l’educaci\u00f3 i els mitjans necessaris per poder fer-ho\u201d. Per aix\u00f2, l’Estat ha de proporcionar “els m\u00e9s amplis serveis possibles de planificaci\u00f3 familiar, maternitat segura, maneig de les complicacions de l’avortament -entre altres-, sense cap tipus de coacci\u00f3”.<\/span><\/p>\n Si b\u00e9 tamb\u00e9 assenyala que els governs han de \u201cprendre les mesures oportunes per ajudar a les dones a evitar l’avortament\u201d, i que aquest \u201cen cap cas ha de promoure’s com a m\u00e8tode de planificaci\u00f3 familiar\u201d, tamb\u00e9 estipula que s\u00ed han de \u201cproporcionar en tots els casos un tracte humanitari i orientaci\u00f3 a les dones que han recorregut a l’avortament\u201d i, tamb\u00e9 \u201cen tots els casos, les dones han de tenir acc\u00e9s a serveis de qualitat per tractar les complicacions derivades d’avortaments\u201d.<\/span><\/p>\n Anand Grover<\/strong>, relator especial de NU obre el dret a la salut, va analitzar les restriccions als drets de salut sexual i reproductiva. En ell afirma que \u201cles lleis que penalitzen o restringeixen l\u2019avortament indu\u00eft s\u00f3n l’exemple paradigm\u00e0tic de les impermissibles barreres al dret a la salut de les dones, i han de ser eliminades. Aquestes lleis infringeixen la dignitat i autonomia de la dona, restringint severament la seva presa de decisions respecte a la seva salut sexual i reproductiva\u201d.<\/span><\/p>\n Grover recordava que la prohibici\u00f3 penal de l’avortament \u201c\u00e9s una molt clara interfer\u00e8ncia de l’Estat en la salut sexual i reproductiva de la dona perqu\u00e8 restringeix el control de la dona sobre el seu cos, i exposant-la a riscos innecessaris\u201d. Tamb\u00e9 que \u201cels Estats estan obligats a assegurar que no es negui a les dones l’atenci\u00f3 m\u00e8dica post-avortament necess\u00e0ria, independentment de la legalitat de l’avortament practicat”. A m\u00e9s, \u201cla Llei no pot obligar al personal sanitari a denunciar les dones a les autoritats per serveis d’avortament\u201d i, per altra banda, si \u201cha de protegir als qui practiquen avortaments de l’assetjament i viol\u00e8ncia perpetrada ja sigui per motivacions religioses o altres\u201d.<\/span><\/p>\n El relator tamb\u00e9 remarca que les lleis restrictives sobre avortament generen mals resultats tant en la salut tant f\u00edsica com mental, i morts que podrien ser previngudes. El percentatge d’avortaments insegurs sobre els segurs s\u00f3n directament proporcionals al grau de restricci\u00f3 de les lleis sobre l’avortament. En aquest sentit, Grover cita al Comit\u00e8 per a l’Eliminaci\u00f3 de la Discriminaci\u00f3 contra la Donar (CEDAW), que tamb\u00e9 ha desaprovat en\u00e8rgicament les lleis restrictives sobre avortament, confirmant que aquestes lleis no prevenen les dones d\u2019avortaments insegurs, i fins i tot assenyalant que aquest tipus de legislacions com a \u201cuna violaci\u00f3 del dret a la vida, a la salut i a la informaci\u00f3\u201d.<\/span><\/p>\n El relator tamb\u00e9 cita el Comit\u00e8 dels Drets de l’Infant \u2013el qual ha alertat sobre l’impacte d’aquest tipus de lleis sobre el dret a la salut de les adolescents- i el Comit\u00e8 contra la Tortura, el qual ha instat a replantejar aquestes lleis perqu\u00e8 \u201ccondueixen a la violaci\u00f3 del dret de les dones a no patir tractes inhumans i cruels\u201d. Grover tamb\u00e9 alerta de la marginalitzaci\u00f3 i vulnerabilitat de les dones com a resultat de l’estigma i discriminaci\u00f3 lligats a l’avortament que, juntament amb la seva penalitzaci\u00f3, perpetuen i intensifiquen la violaci\u00f3 del dret a la salut de les dones, amb un sever impacte en la seva salut mental i emocional.<\/span><\/p>\n Per \u00faltim, el relator defensa la planificaci\u00f3 familiar per reduir el nombre d’embarassos no desitjats i avortaments. Segons l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, els obstacles identificats per satisfer la necessitat de planificaci\u00f3 familiar a nivell global s\u00f3n la falta d’un millor acc\u00e9s a la informaci\u00f3 i a anticonceptius; l’oposici\u00f3 cultural o religiosa; la baixa qualitat dels serveis disponibles; i la discriminaci\u00f3 per ra\u00f3 de g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Les dones estan prou informades que \u00e9s la Cedaw, que significa i que drets que inclou?<\/span><\/strong><\/p>\n La Cedaw i el seu protocol s\u00f3n poc coneguts pel conjunt de la societat, sempre es tendeix a defensar i exigir els DDHH per\u00f2 es marginen els drets que han estat recoguts per la Cedaw en defensa dels drets de les dones. Cal recordar que la Convenci\u00f3 per a l\u2019Eliminaci\u00f3 de la Discriminaci\u00f3 contra les Dones (CEDAW), i que forma part del Sistema Universal de Drets Humans \u00e9s d\u2019obligat compliment per tractar-se d\u2019una una Convenci\u00f3 i no d\u2019una declaraci\u00f3. <\/span><\/p>\n La Cedaw no es coneguda en general, ni majorit\u00e0riament per les dones ni pels poders p\u00fablics. El marc dels drets humans queda quasi sempre ocupat per la declaraci\u00f3 universal dels drets humans, i que cal recordar que \u00e9s una declaraci\u00f3 i que per tant no \u00e9s vinculant. La Cedaw \u00e9s la principal eina de les dones per aconseguir un vida justa i equiparable amb drets als homes, \u00e9s una eina que empeny cap a la igualtat d’homes i dones. Malauradament la Cedaw es desconeguda per molts estaments pol\u00edtics, i tampoc els mitjans de comunicaci\u00f3 en fan ress\u00f2, \u00e9s complicat i dif\u00edcil trobar pol\u00edtics que es declaren feministes, i per tant la CEDAW queda sempre marginada davant d’altres tractats internacionals. Habitualment es confon la mitat de la humanitat en un col\u00b7lectiu, hi ha molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer, per\u00f2 tenim l\u2019eina que treballar i reivindicar. <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n S’haurien de crear protocols m\u00e9s seriosos i amb mes obligaci\u00f3 de compliment?<\/span><\/strong><\/p>\n Els protocols i les opcions de defensa s\u00f3n prou importants perqu\u00e8 per un costat es disposa de la acc\u00e9s a la just\u00edcia interna de cada pa\u00eds i si aquesta, segons la denunciant, es continua vulnerat el seu dret, pot accedir a la just\u00edcia internacional mitjan\u00e7ant el Comit\u00e8 de la CEDAW. Per tant, els procediments existeixen, el que s\u2019ha de vetllar \u00e9s per la informaci\u00f3 i la accessibilitat de la ciutadana. <\/span><\/p>\n L\u2019Estat Espanyol t\u00e9 l’obligaci\u00f3 de complir els acords de la <\/span>Cedaw<\/span>, i tamb\u00e9 \u00e9s Estat part del <\/span>Protocol Facultatiu<\/span> \u00a0que \u00e9s un instrument complementari de la Convenci\u00f3, que permet a les parts a recon\u00e8ixer la compet\u00e8ncia del <\/span>Comit\u00e8 per a l’Eliminaci\u00f3 de la Discriminaci\u00f3 contra la Dona<\/span> per examinar les den\u00fancies de particulars. <\/span><\/span><\/p>\n Recordem que l\u2019Estat Espanyol al formar part de la CEDAW ho \u00e9s tamb\u00e9 del <\/span>Programa d\u2019acci\u00f3<\/span>, \u00e9s a dir t\u00e9 l’obligaci\u00f3 de consagrar la igualtat de g\u00e8nere en la seva legislaci\u00f3 nacional, derogar totes les disposicions discriminat\u00f2ries en les seves lleis, i promulgar noves disposicions per protegir contra la discriminaci\u00f3 contra la dona. Tamb\u00e9 han d’establir tribunals i les institucions p\u00fabliques per garantir a les dones una protecci\u00f3 efica\u00e7 contra la discriminaci\u00f3, i adoptar mesures per eliminar totes les formes de discriminaci\u00f3 contra la dona practicada per persones, organitzacions i empreses<\/span><\/span><\/p>\n La for\u00e7a internacional de la CEDAW \u00e9s mitjan\u00e7ant El Protocol Facultatiu, obert a la ratificaci\u00f3 dels Estats que ja s\u00f3n part de la CEDAW. L\u2019estat espanyol el va signar en l\u2019any 1999 i en vigor des de 2000. <\/span><\/p>\n Els Estats parts del OP-CEDAW donen compet\u00e8ncia al Comit\u00e8 CEDAW per a con\u00e8ixer denuncies de persones individuals o per investigar \u201cviolacions greus i sistem\u00e0tiques\u201d de la Convenci\u00f3. <\/span><\/p>\n Els criteris d\u2019admissibilitat davant del <\/span>Comit\u00e8 per a l’Eliminaci\u00f3 de la Discriminaci\u00f3 contra la Dona<\/span> son: – La comunicaci\u00f3 s\u2019ha de presentar per escrit i no pot ser an\u00f2nima, en nom d\u2019una o m\u00e9s persones, L\u2019Estat involucrat ha de ser part del OP-CEDAW, Els fets no s\u2019han d\u2019haver produ\u00eft abans de l\u2019entrada en vigor del OP-CEDAW per a l\u2019Estat involucrat, el cas no s\u2019ha de haver presentat abans al mateix Comit\u00e8 o un altre organisme internacional (Ex. Tribunal Europeu de Drets Humans) i que s\u2019hagin esgotat els recursos interns (apel\u00b7lacions i recursos judicials utilitzats per posar fi o remeiar la situaci\u00f3 de discriminaci\u00f3)<\/span><\/span><\/p>\n La CEDAW \u00e9s un instrument fonamental per al reconeixement dels drets de les dones i \u00e9s l\u2019eina b\u00e0sica que s\u2019ha d\u2019utilitzar per les den\u00fancies individuals, \u00e9s especialment important en casos que es consideren emblem\u00e0tics o representatius d\u2019una problem\u00e0tica general.<\/span><\/p>\n \u00c9s necessari ampliar el coneixement de la CEDAW i els mecanismes existents per fer-la servir davant de casos de discriminaci\u00f3 en que no es troben respostes adequades a nivell estatal. A nivell internacional, sovint \u00e9s la via m\u00e9s adequada davant de violacions de drets de les dones, en comparaci\u00f3 amb altres vies com el Tribunal Europeu de Drets Humans<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Que \u00e9s la Cedaw Ombra ?, quines s\u00f3n les seves funcions? \u00c9s reconeguda i vinculant amb la Convenci\u00f3 Cedaw?<\/span><\/strong><\/p>\n Existeixen Plataformes socials interpel\u00b7lades tamb\u00e9 pel Comit\u00e8 de la Cedaw \u00a0que tenen com objectiu controlar l\u2019acci\u00f3 del govern envers al Complement de la Cedaw, Els informes Ombra neixen de la necessitat de contrarestar els informes que els estats parts han de presentar davant de NU. Hi ha un informe ombra per cada pa\u00eds. A trav\u00e9s de la societat civil, i les plataformes de dones feministes, es crea la vigil\u00e0ncia i el control que realment el pa\u00eds estigui complint amb el mandat de la Cedaw, hi ha els informes oficials, i existeixen els informes ombra. Els informes ombra, s\u00f3n menys permissius a l’hora de valorar si el govern aquesta acatant els acords. Cada pa\u00eds t\u00e9 el seu propi informe Cedaw, per tant podr\u00edem llegir l’informe del Brasil o el d’Espanya, i podr\u00edem veure els resultats del treball d’aquests governs en la consecuci\u00f3 de la igualtat entre homes i dones. A Espanya l’\u00faltim informe demostra que el govern ha fet molt poca feina, i li queda un llarg cam\u00ed per rec\u00f3rrer. La dada de la viol\u00e8ncia masclista i els feminicidis a Espanya, \u00e9s una prova.<\/span><\/p>\n En el cas de l\u2019Estat espanyol, Plataforma CEDAW Ombra Espanya, que esta \u00a0composta per 50 organitzacions de dones, de cooperaci\u00f3 internacional i de drets humans de tot l’Estat, presenta anualment els seu informe Ombra. Els informes responen al proc\u00e9s de seguiment i avaluaci\u00f3 de l’aplicaci\u00f3 de la Convenci\u00f3 per a l’Eliminaci\u00f3 de tota forma de Discriminaci\u00f3 contra la Dona (CEDAW). La ratificaci\u00f3 d’aquesta convenci\u00f3 compromet al nostre pa\u00eds a crear i desenvolupar pol\u00edtiques encaminades a eliminar qualsevol tipus de discriminaci\u00f3 contra les dones prenent les mesures necess\u00e0ries a tots els nivells de l’Estat. Aix\u00ed mateix, entre les obligacions de l’Estat figuren la d’informar sobre l’aplicaci\u00f3 dels articles de la Convenci\u00f3 mitjan\u00e7ant un informe quadriennal que \u00e9s presentat davant el Comit\u00e8 de la CEDAW. El govern espanyol va presentar l’informe governamental (2008-2013) davant l’ONU al setembre de 2013. Al seu torn, el Comit\u00e8 de la CEDAW interpel\u00b7la a la societat civil dels Estats perqu\u00e8 elabori els seus propis informes (coneguts com Informi Ombra) amb la finalitat de millorar el coneixement i comprensi\u00f3 de la realitat en mat\u00e8ria d’igualtat m\u00e9s enll\u00e0 de la visi\u00f3 governamental.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s de mesos de treball, m\u00e9s de 260 organitzacions aporten la seva avaluaci\u00f3. L’INFORME OMBRA de la Plataforma CEDAW Ombra Espanya evidencia que, lluny de complir amb la Convenci\u00f3, l’Estat espanyol est\u00e0 duent a terme un progressiu desmantellament de les pol\u00edtiques d’igualtat. <\/span><\/p>\n En termes de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere i tracta, l’informe denuncia la persist\u00e8ncia de discriminaci\u00f3 i manca de mitjans en la lluita contra tota classe de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. L’Estat espanyol \u00fanicament considera viol\u00e8ncia de g\u00e8nere a la qual s’exerceix en l’\u00e0mbit de la parella o exparella, ignorant altres tipus de viol\u00e8ncia com la viol\u00e8ncia sexual, els assassinats contra dones fora de l’\u00e0mbit de la parella o pr\u00e0ctiques perjudicials com la mutilaci\u00f3 genital femenina o el matrimoni for\u00e7\u00f3s.<\/span><\/p>\n Igualment l’informe assenyala que no existeix un acord pol\u00edtic que garanteixi realment un est\u00e0ndard m\u00ednim de disponibilitat, accessibilitat i qualitat de l’atenci\u00f3 a les v\u00edctimes de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, la qual cosa s’ha tradu\u00eft en una disminuci\u00f3 de la qualitat i els serveis.<\/span><\/p>\n En \u00e0mbits tradicionalment masculins com el judicial i el policial persisteixen els estereotips de g\u00e8nere associats a viol\u00e8ncia contra les dones o nenes; fins al punt que si les v\u00edctimes no s\u00f3n capaces d’aportar les proves necess\u00e0ries els casos s\u00f3n sobreseguts sense recerca d’ofici.<\/span><\/p>\n \u2013 En 2012 la inversi\u00f3 en campanyes de reclutament de l’ex\u00e8rcit va duplicar a la dedicada en campanyes de prevenci\u00f3 de Viol\u00e8ncia de G\u00e8nere. Des de 2005 fins a 2012 els sobrese\u00efments provisionals en casos de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere han crescut un 158%. \u00a0De 2009 a 2014 s’ha redu\u00eft un 23% el pressupost destinat a la lluita contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. Fins al moment NO s’ha aprovat cap llei integral contra la tracta de dones, ni s’ha traslladat completament la Directiva Europea relativa a la prevenci\u00f3 i lluita contra la tracta d’\u00e9ssers humans i la protecci\u00f3 de les v\u00edctimes. Al contrari, l’abordatge de les q\u00fcestions de tracta es fa des d’una visi\u00f3 de pol\u00edtica migrat\u00f2ria i de seguretat de l’estat. No hi ha un reconeixement espec\u00edfic de l’estatut formal de v\u00edctima de tracta, ni s’aplica el principi internacional de no devoluci\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Educaci\u00f3, discriminaci\u00f3 des de l’escola<\/span><\/p>\n Segons l’Informe Ombra de la Plataforma, en la nova llei d’educaci\u00f3 (LOMCE) no es fa cap esment al foment de la igualtat entre dones i homes i incompleix diverses de les recomanacions que ja li va fer el Comit\u00e8 de la CEDAW a Espanya en la seva avaluaci\u00f3 anterior: no s’est\u00e0 complint la recomanaci\u00f3 18 de l’informe del Comit\u00e8 d’implantar programes espec\u00edfics sobre igualtat de g\u00e8nere en el sistema educatiu, aix\u00ed com la capacitaci\u00f3 del professorat en aquesta mat\u00e8ria. Encara m\u00e9s, la LOMCE justifica que no \u00e9s discriminatori segregar per sexes, i es constata que aquest tipus de centres reben finan\u00e7ament p\u00fablic.<\/span><\/p>\n La reducci\u00f3 d’ajudes, de beques escolars i de menjador redunda en m\u00e9s c\u00e0rrega de treball per a les dones, alguna cosa que s’incrementa amb l’eliminaci\u00f3 del Pla Educa 3 d’educaci\u00f3 entre 0-3 anys. \u00a0En 2012 nom\u00e9s existien places p\u00fabliques o privades per cobrir a 3 de cada 10 nens\/as menors de 3 anys. Les dones cient\u00edfiques, creadores o protagonistes de la hist\u00f2ria amb prou feines apareixen esmentades en un 7,5% en la totalitat de les assignatures del curriculum oficial. La bretxa va en augment: discriminaci\u00f3 en l’ocupaci\u00f3 i en els drets econ\u00f2mics<\/span><\/p>\n L’Informe Ombra va denunciar que la deterioraci\u00f3 del mercat de treball ha incidit molt m\u00e9s en les dones: tenen major participaci\u00f3 en l’economia informal, salaris m\u00e9s baixos i majors llacunes al llarg de la seva vida laboral. \u00c9s m\u00e9s, les mesures per fomentar l’ocupaci\u00f3 en plena crisi econ\u00f2mica han estat dirigides principalment a sectors masculinitzats \u00a0com la construcci\u00f3, a pesar que el percentatge de desocupaci\u00f3 femenina \u00e9s major.<\/span><\/p>\n \u2013 La taxa d’ocupaci\u00f3 femenina en 2012 no va arribar al 39%, 10 punts per sota de la masculina. Entre 2008 i 2013 la desocupaci\u00f3 femenina es va duplicar passant del 13 al 27%. El 72,5% de la persones amb contracte a temps parcial s\u00f3n dones.<\/span><\/p>\n \u2013 En 2010 \u00e9rem el 4\u00ba pa\u00eds europeu amb major proporci\u00f3 de dones fora del mercat laboral (despr\u00e9s de Luxemburg, Malta i Xipre) i dediquem a la llar unes 4,29 hores di\u00e0ries per les 2,32 hores que li dediquen els homes.<\/span><\/p>\n El text denuncia que les pol\u00edtiques i els organismes encarregats de vetllar per la igualtat s’han retallat a la meitat en aquests \u00faltims quatre anys. L’organisme estatal per a la igualtat ha baixat 3 rangs: de ministeri a direcci\u00f3 general i ha estat gaireb\u00e9 dos anys sense un Pla estrat\u00e8gic per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes.<\/span><\/p>\n El pressupost de l’Estat per a igualtat ha estat retallat en un 49% i el de les Comunitats Aut\u00f2nomes un 32% de mitjana. La nova llei de bases de r\u00e8gim local ha eliminat les compet\u00e8ncies d’igualtat en aquest \u00e0mbit territorial, la qual cosa contrav\u00e9 l’article 9.2 de la Constituci\u00f3, la Carta Europea d’Igualtat de Dones i Homes i les recomanacions del Comit\u00e8 de la CEDAW.<\/span><\/p>\n Falta de comprom\u00eds amb els drets sexuals i reproductius i vulneracions del dret a la salut. Les \u00faltimes reformes del sistema sanitari augmenten la iniquitat en l’acc\u00e9s al dret a la salut per a les dones. Aix\u00ed mateix, grups m\u00e9s vulnerables com les dones immigrants i les v\u00edctimes de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere veuen augmentada la seva vulnerabilitat. Amb la reducci\u00f3 de l’assist\u00e8ncia, es limita de manera notable per a les dones espanyoles, i s’elimina per a les dones immigrants, el principal punt de detecci\u00f3 de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, que \u00e9s l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria.<\/span><\/p>\n La retirada del finan\u00e7ament de 8 anticonceptius d’\u00faltima generaci\u00f3 afecta 1 mili\u00f3 de dones. 6 CCAA no financen la p\u00edndola postcoital.<\/span><\/p>\n Drets humans i cooperaci\u00f3 internacional, la igualtat com a ret\u00f2rica. Els drets humans de les dones, especialment en el cas dels grups especialment vulnerables, no s’estan complint al nostre pa\u00eds segons informa el text. No s’han establert mesures especials per evitar la discriminaci\u00f3 de dones amb discapacitat, d’\u00e8tnia gitana o immigrants, malgrat que en l’\u00faltim informe de Comit\u00e8 de la CEDAW per a Espanya recomanava el desenvolupament de recerques sobre les seves necessitats espec\u00edfiques.<\/span><\/p>\n Fora de les nostres fronteres tamb\u00e9 s’evidencia la reculada i incompliment dels compromisos de cooperaci\u00f3 al desenvolupament i g\u00e8nere. En l’\u00faltim any l’esfor\u00e7 pressupostari i en recursos abans dedicats a la cooperaci\u00f3 internacional s’ha posat a fomentar la internacionalitzaci\u00f3 de l’empresa espanyola a trav\u00e9s de la marca Espanya, sense tenir en compte que aquesta promou un enfocament utilitarista de les dones. Elles han de contribuir al desenvolupament econ\u00f2mic, per\u00f2 no obstant aix\u00f2 no s’esmenta gens sobre el respecte als seus drets.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Quan va estar a l’Ag\u00e8ncia Catalana de Cooperaci\u00f3, ha estat pionera, introduint la perspectiva de g\u00e8nere en els projectes de Cooperaci\u00f3. En les pol\u00edtiques p\u00fabliques, s’est\u00e0 introduint la perspectiva de g\u00e8nere?<\/span><\/p>\n Quan parlem de la igualtat de g\u00e8nere, estem parlant que les societats siguin m\u00e9s justes, m\u00e9s democr\u00e0tiques i m\u00e9s plurals. Treballar a favor de la igualtat de g\u00e8nere no \u00e9s nom\u00e9s elaborar i aprovar lleis favorables a favor de les dones, cal tamb\u00e9 que totes les lleis i pol\u00edtiques p\u00fabliques tingui la perspectiva de g\u00e8nere incorporada. Tenim una llei d’igualtat aprovada a hores d’ara pel parlament de Catalunya, \u00e9s una llei avan\u00e7ada i que agrada a les plataformes de dones i col\u00b7lectius feministes. Segurament es podria haver avan\u00e7at m\u00e9s en algun aspecte, per\u00f2 en general \u00e9s una llei que conven\u00e7. Per\u00f2 el que vam intentar des de la Dg de cooperaci\u00f3 es que la pol\u00edtica publica de cooperaci\u00f3 tingues incorporada la perspectiva de g\u00e8nere. \u00a0I ho vam dur a terme a trav\u00e9s del Pla Director, en el Pla de Cooperaci\u00f3 2015 2018. Cr\u00e8iem que era necessari que la perspectiva de g\u00e8nere estigu\u00e9s inclosa en qualsevol projecte de cooperaci\u00f3, fos o no de dones, perqu\u00e8 la perspectiva de g\u00e8nere ha d\u2019estar inclosa en qualsevol projecte de cooperaci\u00f3, \u00a0ja sigui defensant el dret a la salut, de l\u2019educaci\u00f3, de pau, d\u2019alimentaci\u00f3, d\u2019aigua, etc. La perspectiva de g\u00e8nere, hauria d’existir d’una manera ferma i constant.<\/span><\/p>\n En tots les lleis hauria d’existir la perspectiva de g\u00e8nere i d’una manera \u00e0mplia. El legislador ha de con\u00e8ixer i ser expert de les dificultats de les dones pel seu desenvolupament i elaborar les lleis d\u2019acords amb les vulnerabilitats que pateixen les dones en cada cas, introduint les interseccionalitats del g\u00e8nere per exemple, i introduint mesures d\u2019equitat. <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n En Cooperaci\u00f3 es va fer un gran esfor\u00e7 per incorporar la perspectiva de G\u00e8nere?<\/span><\/p>\n En la pol\u00edtica p\u00fablica catalana de cooperaci\u00f3 es va fer un gran esfor\u00e7 per introduir l’enfocament basat en drets humans amb perspectiva de g\u00e8nere. Fa aproximadament deu anys Nacions Unides elabor\u00e0 la doctrina de l’enfocament basat en drets humans en el desenvolupament hum\u00e0. Vam incorporar aquest enfocament per\u00f2 sumant \u00a0l\u2019enfocament de g\u00e8nere, perqu\u00e8 entenia que la CEDAW no podia quedar al marge del desenvolupament. En tot el proc\u00e9s d\u2019elaboraci\u00f3 del pla Director vam conv\u00e8ncer de la necessitat d\u2019incorporar els dos enfocaments que ja es complementaven f\u00e0cilment, la construcci\u00f3 del nou enfocament no va ser immediatament ent\u00e9n per totes els actors per\u00f2 no va ser dif\u00edcil arribar a una entesa ja que deixar de banda els drets de les dones no era possible si el que vol\u00edem era la construcci\u00f3 de societats justes i igualit\u00e0ries. <\/span><\/p>\n El Pla Director de cooperaci\u00f3 es va convertir en la primera pol\u00edtica publica catalana feminista, \u00a0perqu\u00e8 introdu\u00efa dos trets diferents basics, per un costat el nou enfocament de g\u00e8nere i basat en drets humans, i perqu\u00e8 un dels dos seus objectius estrat\u00e8gics era la defensa, protecci\u00f3 i garantia dels drets humans de les dones, tenint la Cedaw com a marc normatiu basic. <\/span><\/p>\n Va ser un gran pas, enorme, de construcci\u00f3 i transformaci\u00f3 de la cooperaci\u00f3. Vam enfocar la cooperaci\u00f3 des de la igualtat i no discriminaci\u00f3, on les dones passaven a ser conductores dels seus propis projectes i no sotmeses a les discriminacions socials, culturals i econ\u00f2miques. On tamb\u00e9 eren les protagonistes dels processos de pau, i protagonistes de les seves pr\u00f2pies vides. \u00a0No existeix desenvolupament hum\u00e0 sense les dones, i entenen les dones com a subjectes de ple dret no com transmissores o simplement beneficiaries, elles tamb\u00e9 s\u00f3n titulars de drets. <\/span><\/p>\n Malauradament, la cooperaci\u00f3 tamb\u00e9 ha estat cega al g\u00e8nere, invisibilitat moltes situacions discriminatoris contra les dones. No vol\u00edem seguir construir societats on les dones pateixen viol\u00e8ncia, manca d\u2019acc\u00e9s a l\u2019educaci\u00f3, practiques nocives com avortaments selectius, mutilacions genitals o matrimonis for\u00e7ats. La cooperaci\u00f3 no pot ignorar les practiques androc\u00e8ntriques que vulneren les drets les dones. El pal director es va proposar recolzar projectes que tinguessin incorporada la respectiva de g\u00e8nere i que defensessin els drets de la convenci\u00f3 de la CEDAW. <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n En necess\u00e0ria la pres\u00e8ncia de la Cedaw en la Cooperaci\u00f3?<\/span><\/p>\n Quan vaig arribar a l\u2019ACCD no existia el treball en defensa dels drets de les dones, la CEDAW no estava incorporada en cap pla de treball. S\u2019havia avan\u00e7at en la perspectiva de g\u00e8nere per\u00f2 de manar\u00e9 sectorial, no de manera transversal en tots els projectes. <\/span><\/p>\n La Cedaw es una convenci\u00f3, per tant vinculant a tots els nivell, i \u00e9s un magn\u00edfic instrument per treballar a favor dels drets humans de les dones. Estic orgullosa d\u2019haver introdu\u00eft la Cedaw en la pol\u00edtica p\u00fablica de Cooperaci\u00f3 de Catalunya, ara caldr\u00e0 esperar si qui liderar actualment i en els propers anys la cooperaci\u00f3 catalana mant\u00e9 la mateixa pol\u00edtica o si torna a les etapes m\u00e9s androc\u00e8ntriques i assistencialistes de la cooperaci\u00f3. \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les dones en la Cooperaci\u00f3, s\u00f3n conscients dels drets que cont\u00e9 la Cedaw ?, s’apropien i s’empoderen amb ells les dones?<\/span><\/p>\n Dones empoderades existeixen en tots els pa\u00efsos del m\u00f3n. Possible ment trobar\u00edem pa\u00efsos en qu\u00e8 la situaci\u00f3 de pobresa \u00e9s alarmant, en canvi, trobem col\u00b7lectius de dones, en aquests pa\u00efsos, que tenen molt clar quins s\u00f3n els seus drets, lluiten per ells i els defensen. Una altra cosa \u00e9s la dificultat que tenen aquestes dones per aconseguir-los. \u00a0De tota manera, la cultura, la religi\u00f3, el poder patriarcal \u00e9s tan gran, que \u00e9s molt dif\u00edcil trobar pa\u00efsos o espais, on no hi hagi el masclisme i la desigualtat assentat.<\/span><\/p>\n La desigualtat hi \u00e9s arreu, tamb\u00e9 en els nostres caps. Moltes dones pateixen el poder patriarcal, elles mateixes s\u00f3n complaents amb la desigualtat. Tamb\u00e9 la cultura patriarcal es dominant juntament amb la pressi\u00f3 dels poder pol\u00edtics i econ\u00f2mics. Estem submergides en un m\u00f3n desigual i injust, i \u00e9s dif\u00edcil despertar. I quan despertem i defensem veiem tot el que ens queda per fer que \u00e9s molt, i observem com destruir \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil que construir. <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Creu que la seva sortida de l’Ag\u00e8ncia Catalana de Cooperaci\u00f3, va tenir a veure amb el seu posicionament feminista?<\/span><\/p>\n S\u00ed, clar. Van ser diversos factors, per\u00f2 el principal va ser el meu feminisme i el antifeminisme del Conseller. Clarament, el meu perfil feminista molestava al Conseller, i el nou director General desconeixia tot el que envolta els moviment feminista i renovador. <\/span><\/p>\n La nova conselleria, liderada b\u00e0sicament per homes, no va entendre que el Pla director va ser consensuat, tot un any de treball, aprovat pel Consell de Cooperaci\u00f3 de forma favorable un\u00e0nime i aprovat pel parlament de Catalunya. El fet d\u2019haver aconseguit que la Cooperaci\u00f3 P\u00fablica Catalana estigu\u00e9s especialitzada en els drets humans de les Dones, amb l’enfocament de g\u00e8nere i basat en drets humans era radicalment innovar i transformador, una pol\u00edtica \u00a0avan\u00e7ada que ens hauria situat capdavanters al m\u00f3n en la pol\u00edtica de cooperaci\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Quan en pol\u00edtica et posiciones com a feminista, s’ent\u00e9n?<\/span><\/p>\n Ni la dreta ni l’esquerra estan preparades per al feminisme. Des de la meva posici\u00f3 apartidista i havent de gestionar la cooperaci\u00f3 amb diferents forces pol\u00edtiques, puc dir que el pla director m\u00e9s innovador que mai hem tingut va ser defensar per un partir conservador, i que amb l\u2019arribada de l\u2019esquerra a la Conselleria aquest mateix pla va tenir els dies comptats. El Pla anual 2016 malmet el pla Director, presentat fa pocs mesos al parlament i on ni la Cup el va defensar. Podr\u00edem dir, que l\u2019\u00fanica pol\u00edtica feminista que havien creat s\u2019est\u00e0 morint…<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n![\"Marta](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/Marta_Macias.jpg\")
<\/p>\n![\"Marta](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/Marta_Macias_2.jpg\")
<\/span><\/p>\n