“No hi som totes, ens falten les refugiades”, deia el Manifest que UCFR-Anoia va fer p\u00fablic per la Festa Major.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Afirmava que una de les cites de vacances m\u00e9s generalitzada \u00e9s la trobada amb el mar, un mar que en els darrers temps ha tenyit el seu blau mediterrani de dol, doncs a les seves aig\u00fces darrerament hi ha perdut la vida m\u00e9s de 4.400 persones que tan sols buscaven una oportunitat a l’altra cant\u00f3 de la riba, l’esperan\u00e7a europea, altrament baluard dels drets humans, d’asil i de solidaritat.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Prioritzen el negoci de la guerra<\/span><\/strong><\/p>\n Per\u00f2 avui, aquesta Uni\u00f3 Europea governada pel poder financer nom\u00e9s ent\u00e9n de beneficis i exclusi\u00f3 i els gira l’esquena. Reafirmen hip\u00f2critament la seva solidaritat per\u00f2 excusen l’acolliment a la poblaci\u00f3 v\u00edctima d’una guerra que occident ha contribu\u00eft a que es gener\u00e9s, i ens vol fer c\u00f2mplices de les pol\u00edtiques del negoci de la guerra prioritzant pol\u00edtiques i mesures de seguretat dels estats a costa dels drets socials i humans que havien caracteritzat la vella Europa.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n “Dret a viure, refugiats sense refugi”<\/span><\/strong> Els dies de Festa Major es va prorrogar l’exposici\u00f3 fotogr\u00e0fica “Dret a viure, refugiats sense refugi” que Isabel Casas va fer a la sala de l’Agrupaci\u00f3 Fotogr\u00e0fica d’Igualada. Un recull fotogr\u00e0fic de la seva estada \u2013el passat mes de febrer- als camps de persones refugiades de Lesbos, al Magatzem d’Atika i el port de Mitilene. L’ impacte de les 28 fotos exposades anava acompanyat d’un peu de text escrit per diferents amigues i amics.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Peus de foto amb frases colpidores<\/span><\/strong> El que expressaven aquestes frases era tan o m\u00e9s colpidor que les mateixes imatges, doncs respiraven un altre aire que el del llenguatge imperant oficialment. Frases com ara: “peus que fugen: peus que enfilen camins i vinclen cossos i terres sense estendards. Peus tena\u00e7os, ebris d’angoixes i lleials al somni de llibertat”, de Concepci\u00f3 Rami\u00f3 i Diumenge<\/strong>“; o “Un cam\u00ed ple de pedres em separa dels meus germans. El gos el travessa. El podr\u00e9 travessar jo?”, de Teresa Forcades<\/strong>, prenien una significaci\u00f3 especial; o b\u00e9 “Abatut pel cansament, la crueltat del desamor, la injust\u00edcia, el tancament, la indifer\u00e8ncia… fins quan…? fins quan?!! El son conspira un nou principi”, Maria del Mar Albajar i Vi\u00f1as<\/strong>, abadessa del Monestir de Sant Benet de Montserrat; “Registra’m. No tinc res. Nom\u00e9s tinc por. Em dic F\u00e0dia<\/strong>. S\u00f3c d’Alep. Llicenciada en filosof\u00eda. ‘La llibertat \u00e9s l’opci\u00f3 d’escollir de qui vols ser esclau’ ho va dir Hannah Arendt<\/strong>? Ja no ho recordo…”. Margarida<\/strong> Castells i Criball\u00e9s<\/strong>. “Tres titanes armades amb graneres, rasclets, poals i pals de fregar es dirigeixen, rabentes, vers el camp de batalla. On s\u00f3n els titans?”, Encarna Sant-Celoni i Verger.<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Foto:Isabel Casas \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Peu de foto: Portadores de vida.\u00a0<\/span>Els seus records queden enrere sota la feixuga llosa de sa dissort<\/span>, i es carreguen el futur a l’esquena amb un somriure als llavis, mirant endavant, amb el cap cot.<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n M\u00e9s frases<\/span><\/strong> Tamb\u00e9 “Una humanitat \u2013sense p\u00e0tria- abandonada a la sort d’un fals asil; i que, amb el caliu d’uns bidons, veu com els seus somnis esdevenen brases d’una dram\u00e0tica situaci\u00f3!”, de Carmel\u00b7la Planell i Llu\u00eds<\/strong>; “Deixa-ho tot, abracem el neguit mentre d’altres continuem. Nosaltres agafem el cam\u00ed. Verb a bord: fugir, ofegar, resistir, tremolar… Hem surat hores indignes sense aigua ni excusar. Condicions incondicionals: si arrib\u00e9ssim… Destinaci\u00f3 promesa: potser podr\u00edem viure en pau i amb dignitat”, de Mireia Rubio Mol\u00edn.<\/strong> “Anem a la recerca de la fraternitat i la sororitat per poder reconstruir de manera urgent l’esperan\u00e7a i els drets all\u00e0 on “resistir \u00e9s existir” i la vida sembla perduda”, d’ Ana Uroz<\/strong>. “Res no hi ha m\u00e9s perill\u00f3s que un somni, res m\u00e9s poder\u00f3s que una esperan\u00e7a. L’expressi\u00f3 ‘tanques impermeables’ mai no descriur\u00e0 el que s\u00f3n les tanques, sin\u00f3 els riscos cada vegada m\u00e9s grans que hauran d’assumir els somniadors per a assolir all\u00f2 que somniem’. (Santiago Agrelo<\/strong>, Arquebisbe de T\u00e0nger)”, per Montserrat Roca i Tort<\/strong>.<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les de les tres dones que hi varen anar<\/span><\/strong> “Tan a prop i tan lluny. Les persones d’aquesta banda nom\u00e9s demanen un boc\u00ed del que tenen les de l’altra banda. No \u00e9s l’aigua de la barrera. \u00c9s l’egoisme de la nostra societat. Entre tots la podem canviar”, Teresa Graells i Farrera<\/strong>, companya de viatge d’Isabel.<\/strong> “Un aforisme universal pels voluntaris: ‘fes tot el b\u00e9 que puguis, per tots els mitjans que puguis, de totes les maneres que puguis, a tot arreu on puguis, sempre que puguis, a tanta gent com puguis, mentre puguis’ (John Wesley<\/strong>)”, per M\u00f2nica Margets i Soler,<\/strong> l’altra companya de viatge. I la foto d’Isabel deia: “Rastres de desesperaci\u00f3. Fugen de l’horror de la guerra o de la mis\u00e8ria. Han d’anar depressa, estan conven\u00e7uts que Europa els espera per acollir-los i podran refer les seves vides. Cada vegada m\u00e9s paranys, m\u00e9s fronteres tancades. Quina vergonya!!!”, Isabel Casas Penas<\/strong>.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 aquesta exposici\u00f3 no constava al programa d’actes de la Festa Major Refugiats: una realitat que no fa vacances<\/span> \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 \u00a0OPINI\u00d3 “No hi som totes, ens falten les refugiades”, deia el Manifest que UCFR-Anoia va fer p\u00fablic per la Festa Major.<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":59065,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26658],"tags":[],"class_list":["post-63669","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-migracions"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"Maribel](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/Maribel_2_2.jpg\")
![\"Maribel](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/Maribel_2_1.jpg\")
<\/span><\/strong><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n