El laberint legal era una de les taules de les Jornades Internacionals sobre mitjans i viol\u00e8ncies masclistes organitzades per Origen. <\/p>\n Les defici\u00e8ncies i les males praxis en el sistema legal, com tamb\u00e9 la falta de mesures de protecci\u00f3 i acompanyament de les dones i tamb\u00e9 en alguns protocols policials, van quedar de manifest en aquest debat.<\/span>\u00a0<\/p>\n Rub\u00e9n S\u00e1nchez<\/span><\/strong>, psic\u00f2leg i formador que at\u00e9n a l’Oficina d’atenci\u00f3 a la v\u00edctima en delictes de Viol\u00e8ncia a la ciutat de la Just\u00edcia de Barcelona, <\/span><\/span>es va mostrar en la seva intervenci\u00f3, partidari d’utilitzar el terme feminicidi<\/em> per a les dones assassinades i no emprar el de v\u00edctimes de viol\u00e8ncia intrafamiliar o conjugal; va denunciar la \u201cvulneraci\u00f3 de drets a diari\u201d cap a les dones en les praxis dels Jutjats \u2013 \u201cdiguin-me si no ho \u00e9s, que les dones declarin a 1,5 metres d’altres persones i sense intimitat en les compareixences\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n S\u00edndrome del burn-out o cremar-se pel treball<\/span><\/strong>\u00a0<\/p>\n S\u00e1nchez va revelar tamb\u00e9 que les i els professionals judicials pateixen la s\u00edndrome del burn-out <\/em>(malaltia que afecta el personal sanitari que viu situacions dif\u00edcils i morts ass\u00eddues i literalment ‘es crema’) per\u00f2 que, segons sembla, tamb\u00e9 pateixen en l’\u00e0mbit judicial les persones que atenen situacions de viol\u00e8ncia, com les que ell explicava.<\/span><\/p>\n D’una banda, ho pateixen per l’exc\u00e9s de treball, obligat per les retallades econ\u00f2miques: \u201cAcabo de venir de gu\u00e0rdia -afirmava aquest psic\u00f2leg- i he estat amb una jutgessa que ha hagut d’atendre declaracions de 7 dones, m\u00e9s les dels 7 agressors homes , \u00e9s a dir, 14 compareixences; humanament, no s\u00e9 com ella ho ha pogut fer\u201d, va afirmar Rub\u00e9n S\u00e1nchez.<\/span><\/p>\n D’altra banda, va assenyalar que \u201cacabes absorbint aquestes viol\u00e8ncies i prejudicis i aix\u00f2 repercuteix en el clima i l’entorn laboral\u201d i en definitiva, en la pr\u00f2pia salut i per aix\u00f2 es ‘cremen\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Desvetllar les sent\u00e8ncies per acabar amb la impunitat<\/span><\/strong><\/p>\n Dirigint-se a les i els periodistes assistents, Rub\u00e9n S\u00e1nchez va afirmar que, primer, \u201cs\u2019assegurin b\u00e9 del que \u00e9s la realitat i no el que afirmen els tr\u00edptics o les mem\u00f2ries\u201d perqu\u00e8 \u201cquan hi ha una roda de premsa munten l’escenari\u201d i fins i tot hi \u201cposen cadires i flors\u201d que, en general, no existeixen.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s, va animar que \u201cs\u2019acabi amb el blindatge de les decisions judicials\u201d perqu\u00e8 \u201cha de ser not\u00edcia la sent\u00e8ncia judicial doncs sembla que hi ha molta impunitat\u201d, ja que la premsa s’oblida de les resolucions despr\u00e9s de l’assassinat de les dones i no se segueix el desenvolupament dels esdeveniments posteriors: les penes als victimaris i com es fa la rehabilitaci\u00f3.<\/span><\/p>\n I finalment, Rub\u00e9n S\u00e1nchez va exhortar que la premsa posi fi als prejudicis i a la visi\u00f3 estereotipada, que encara no s’ha eliminat en els entorns policials i judicials. Per a aix\u00f2, va aconsellar que s\u2019elabor\u00e9s una \u2018borsa de contactes\u2019 d\u2019 expertes i dones supervivents per facilitar correctes i reals informacions, t\u00e8cniques i personals, per al que ell es va brindar a possibilitar.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Viol\u00e8ncia institucional i males pr\u00e0ctiques<\/span><\/strong><\/p>\n El m\u00e9s terrible, de totes maneres, va ser con\u00e8ixer per boca d’aquest t\u00e8cnic, que no es prenen les adequades mesures de protecci\u00f3 cap a les dones que pateixen viol\u00e8ncia (<\/em>Catalunya \u00e9s la que menys n\u2019at\u00e9n l’Estat espanyol); <\/em>que no hi ha una Unitat<\/em> de Valoraci\u00f3 Integral,<\/em> i, sobretot que, malgrat les formacions en g\u00e8nere, hi ha encara professionals que treballen en l\u2019\u00e0mbit de la Just\u00edcia que no canvien la seva actitud masclista.<\/span><\/p>\n S\u00e1nchez, va concloure que cal fer tremolar els fonaments de la Just\u00edcia perqu\u00e8, segons la seva opini\u00f3, hi ha viol\u00e8ncia institucional, a m\u00e9s de males pr\u00e0ctiques i hi ha inter\u00e8s en qu\u00e8 tot segueixi igual; perqu\u00e8 \u201cel poder judicial vol mantenir l’ordre establert i no canviar-lo\u201d.<\/span><\/p>\n L’advocada Laia Serra<\/strong>, coneguda medi\u00e0ticament per ser la defensora d\u2019 Ester Quintana<\/strong>, va ser molt cr\u00edtica, precisament amb els mitjans de comunicaci\u00f3, perqu\u00e8 transmeten idees estereotipades i \u201cmai debaten les din\u00e0miques o les causes de la violencia\u201d. En la seva opini\u00f3 el \u2019cicle de la viol\u00e8ncia\u2019<\/em> contra les dones \u00e9s un \u2018fenomen complex\u2019 que t\u00e9 resultats terribles (agressions o mort) per\u00f2 que encara s’explica amb mites i enfocaments estereotipats. Falta el \u201cdebat sobre la responsabilitat\u201d tant social, -que \u201caccepta amb resignaci\u00f3 aquesta violencia\u201d – com institucional.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Un moment del debat d’aquesta Taula<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Mites i estereotips en el sector Judicial<\/span><\/strong><\/p>\n Segons aquesta jurista per\u00f2, tamb\u00e9 hi ha estereotips en el sector judicial. Per exemple, la dona \u00e9s gaireb\u00e9 impresentable com a persona: a) se la considera dolenta, fosca, manipuladora (sempre vol aconseguir alguna cosa); b) \u00e9s tamb\u00e9 infantil, es deixa portar, no sap decidir; c) \u00e9s una v\u00edctima, per tant vulnerable…<\/span><\/p>\n Per\u00f2, en canvi, si alguna dona \u00e9s forta, ja es pensa que \u201cno est\u00e0 tan malament\u201d, per tant, \u201ctindr\u00e0 dificultats\u201d per confirmar que pateix viol\u00e8ncia davant les institucions.<\/span><\/p>\n A m\u00e8s, en opini\u00f3 de Laia Serra, hi ha el \u2018mite del maltractador\u2019<\/em> o els escenaris que suposadament elles propicien: a) la violaci\u00f3 en un carrer\u00f3 fosc, l’ assaltant \u00e9s un migrant, i en realitat, \u00e9s una viol\u00e8ncia en l’\u00e0mbit dom\u00e8stic i perpetrat per persones properes; o b) els missatges nefastos: ella el provoca… alguna cosa haur\u00e0 fet …<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Societat irresponsable i resignada<\/span><\/strong><\/p>\n Serra va denunciar que \u201ca la dona sempre se la responsabilitza de tot el que li passa; encara que sigui subliminal; hi ha en el llenguatge comunicatiu\u201d i, d’aquesta manera, es legitima la viol\u00e8ncia masclista. D’altra banda, segons aquesta jurista, \u201csi el maltractador maltracta \u00e9s perqu\u00e8 l’entorn social ho permet, a m\u00e9s dels policies i els jutges\u201d.<\/span><\/p>\n Segons la seva experi\u00e8ncia legal, \u201cla viol\u00e8ncia s’accepta amb resignaci\u00f3 perqu\u00e8 afecta a tota la societat i no s’acoten les responsabilitats\u201d. Serra tamb\u00e9 va valorar els ‘input<\/em>s’ dels mitjans de comunicaci\u00f3 i la \u201cretroalimentaci\u00f3\u201d que, per a ella, senten els agressors en veure les not\u00edcies en els mitjans. Aix\u00f2 va ser discutit \u00e0mpliament en el debat posterior.<\/span><\/p>\n La bona not\u00edcia que va comunicar l’advocada Serra va ser que m\u00e9s de 25 col\u00b7lectius de diferents associacions de dones profesionals i activistes feministes van presentar al Departament d\u2019Interior de la Generalitat ,el 25 de novembre de 2015, un plec de queixes, que va ser acceptat, per ampliar les mesures d\u2019atenci\u00f3 judicial, de seguretat i d’ordres de protecci\u00f3, l’anomenat protocol de \u2018Valoraci\u00f3 de risc\u2019<\/em> on es van incloure totes les normatives internacionals i les demandes professionals.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Reconeixement del criteri subjectiu de la dona<\/span><\/strong><\/p>\n Entre les noves conceptualitzacions tamb\u00e9 es va visibilitzar jur\u00eddicament la \u2018viol\u00e8ncia estructural\u2019 i el \u2018criteri subjectiu de la dona\u2019 o la seva percepci\u00f3 personal, inexistent fins aleshores, a m\u00e9s del deure de incloure la cronicitat dels fets violents i la seva reavaluaci\u00f3 peri\u00f2dica per al seguiment de la viol\u00e8ncia contra les dones.<\/span><\/p>\n La periodista Rebeca Carranco<\/strong> que, per a la discussi\u00f3, va presentar alguns dels seus articles sobre viol\u00e8ncia masclista en l’\u00e0mbit de la prostituci\u00f3, va generar una discussi\u00f3 molt interessant pel que fa a la importancia de contextualitzar una not\u00edcia d\u2019assassinat – que no mort- d\u2019una dona a mans d\u2019un home i com s\u00f3n ateses per les institucions.<\/span><\/p>\n Aquestes son algunes de les reflexions del debat: No s\u2019investiguen els casos d’assetjament ni amenaces; el 10% de les assassinades havien denunciat; l’\u00faltima v\u00edctima a Andalusia ho havia fet 4 hores abans; quan es peguen tots dos \u00e9s com un \u2018divorci penal\u2019; cal trencar amb l\u2019opacitat penal; el Poder Judicial \u00e9s el bra\u00e7 armat i executor del patriarcat.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Denunciar als jutges que no atenen les demandes<\/span><\/strong><\/p>\n Cal denunciar que les ordres d\u2019allunyament no es controlen correctament: els homes entren per la finestra quan no hi ha gu\u00e0rdies, violen espais privats sense control… i despr\u00e9s de les noves den\u00fancies de les dones, nom\u00e9s augmenten de 500 a 2.000 metres l\u2019espai d\u2019allunyament; per tant, cal denunciar als jutges que no atenen les demandes de les v\u00edctimes perqu\u00e8 elles segueixen insegures.<\/span><\/p>\n No s’acaba la viol\u00e8ncia quan ells marxen de casa.\u00a0<\/span>Per\u00f2 el fet que elles tinguin projectes alternatius i pensin en seguir endavant di\u00e0riament, quan s’aixequen, ja \u00e9s una vict\u00f2ria. No obstant aix\u00f2, les dones han de buscar suport del seu entorn familiar i d’amistats; \u00e9s resist\u00e8ncia amb resili\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La responsabilitat de informar<\/span><\/strong><\/p>\n Pel que fa a la responsabilitat d’informar, per al col\u00b7lectiu de periodistes, va quedar pal\u00e8s que les not\u00edcies sempre han d\u2019aportar debat (ag\u00e8ncia, mes agenda pr\u00f2pia), tant si \u00e9s informaci\u00f3 positiva<\/em> (reflexions d\u2019alguna dona supervivent de la viol\u00e8ncia) com informaci\u00f3 negativa<\/em> (dades d\u2019organitzacions que indiquin les mancances que troben les v\u00edctimes en el proc\u00e8s i en la seva sortida personal).<\/span><\/p>\n I la prensa sempre ha d\u2019assenyalar i recordar les obligacions institucionals pel que fa a les lleis locals i tamb\u00e8 els convenis internacionals, que obliguen a l\u2019Estat a prevenir, eradicar o sancionar la viol\u00e8ncia, com ho \u00e9s la CEDAW (Convenci\u00f3 sobre l\u2019Eliminaci\u00f3 de tota forma de Discriminaci\u00f3 contra la Dona).<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0\u00a0 Serra, S\u00e0nchez i Carranco\u00a0 El laberint legal era una de les taules de les Jornades Internacionals sobre mitjans i viol\u00e8ncies masclistes organitzades per Origen.<\/p>\n","protected":false},"author":70,"featured_media":32302,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26529],"tags":[],"class_list":["post-63569","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mitjans-de-comunicacio-tics"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/strong><\/p>\n![\"2016](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/2016_ORIGEN-2fotoLidiaVilalta.jpg\")
<\/span><\/strong><\/p>\n