\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n L\u2019altre mat\u00ed, estava fent aquagym (com sempre, pocs homes situats a un cant\u00f3 de la piscina, voltats per moltes dones). La monitora ens feia fer un gir de malucs. Sento al meu costat una exclamaci\u00f3 \u201cMariconades!!\u201d. <\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n En aquell moment em van venir al cap molts pensaments: veia al nostre \u201csupermascle\u201d Putin prohibint que els nedadors russos practiquin l\u2019estil papallona, per considerar-lo \u201cpoc viril\u201d. Veia els riures burletes que durant molt de temps acompanyaren els corredors de marxa atl\u00e8tica, obligats a fer aquests mateixos moviments de cintura que al meu company de piscina li semblaven propis de \u201cmaricons\u201d. Un amic meu, nascut amb peus plans i afectat d\u2019escoliosi (una cama m\u00e9s llarga que l\u2019altra), que camina sempre bellugant-se com una serp, ha hagut de suportar sovint els xiuxiuejos dels seus col\u00b7legues per \u201cefeminat\u201d.<\/span><\/p>\n Entenc que de petits ens feien jugar amb \u201cmadelmans\u201d, de moviments r\u00edgids. Ens han ensenyat durant la nostra vida escolar, en la classe d’\u201cEducaci\u00f3 f\u00edsica\u201d, a a ballar, a dansar, a expressar-nos amb el cos? Ben poc, potser gens. Per qu\u00e8 als Jocs Ol\u00edmpics les disciplines de dansa i harmonia (o la nataci\u00f3 sincronitzada, sense anar m\u00e9s lluny) s\u00f3n acaparades per dones? Els esports masculins \u2013recordem-ho- sorgiren com a preparaci\u00f3 premilitar i, per tant, els moviments que demanen s\u00f3n generalment agressius. El resultat \u00e9s com si els homes estigu\u00e9ssim obligats a caminar com si sempre port\u00e9ssim una armadura o una cotilla que limita els nostres moviments. Com si els homes port\u00e9ssim sempre un \u201cpolicia de g\u00e8nere\u201d al costat, que ens estigu\u00e9s dient quins moviments podem fer i quins no.<\/span><\/p>\n Ara cada cop \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent saludar-se entre homes amb un pet\u00f3, per\u00f2 encara hi ha vigents unes normes molt estrictes pel que fa al contacte corporal entre homes. Estr\u00e8nyer-se la m\u00e0 (senyal que hom no va armat) o, com a m\u00e0xim, fer-se unes abra\u00e7ades que semblen m\u00e9s aviat voler enfonsar l\u2019esquena de l\u2019altre. El futbol, la gran escola dels codis masculins, ja ens ho ensenya: els contactes entre cossos d\u2019homes nom\u00e9s poden ser xocant. Tan sols \u00e9s perm\u00e8s el cos a cos afectu\u00f3s de forma ritualitzada (i molt breu) en la celebraci\u00f3 d\u2019un gol. Hi ha qui aprofita llavors per tocar el cul al company! Ai, el cul, la zona prohibida i negada dels nostres cossos!<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La por a l’homosexualitat<\/strong><\/span><\/p>\n Si hi ha aquest codi corporal tan estricte \u00e9s perqu\u00e8 la masculinitat, el viure com a homes i ser tractat en tant que tal a la nostra societat es defineix en negatiu: ser home \u00e9s no ser dona i no ser homosexual. Els insults que posen en q\u00fcesti\u00f3 la virilitat ens ho diuen: \u201cnena\u201d i \u201cmarica\/maric\u00f3\u201d. I no ser ni una cosa ni l\u2019altra \u00e9s quelcom que hom ha de demostrar cont\u00ednuament: en la pr\u00f2pia conducta, en els propis moviments \u201cno fos cas que els altres pensessin que…\u201d. Aquest fantasma el tenim sempre al davant. I esdev\u00e9 una por tan interioritzada que de vegades ni la reconeixem, tot i que ens penetra per dins i ens obliga a moure\u2019ns com a \u201cmadelmans\u201d.<\/span><\/p>\n Les homof\u00f2bies s\u00f3n, doncs, manifestacions de la por i fins i tot a l\u2019odi a l’home lliure que tenim dintre nostre. A l\u2019home que es pot permetre fantasiejar o practicar emocions i expressions sexuals o afectives m\u00e9s enll\u00e0 de la norma heterosexual. A l\u2019home que potser t\u00e9 ganes d\u2019acaronar un altre cos d\u2019home (sense que necess\u00e0riament aix\u00f2 tingui un rerefons sexual).<\/span><\/p>\n L\u2019homof\u00f2bia t\u00e9 manifestacions molt m\u00e9s salvatges, \u00e9s clar. Hi ha pa\u00efsos on la m\u00e9s m\u00ednima manifestaci\u00f3 \u201chomo\u201d \u00e9s penalitzada amb la pena de mort o, si m\u00e9s no, de pres\u00f3. A d\u2019altres (com a la R\u00fassia de Putin) l\u2019homof\u00f2bia \u00e9s institucionalitzada i considerada pol\u00edtica d\u2019Estat. I a d\u2019altres les manifestacions gais s\u00f3n menystingudes o ridiculitzades. Sense anar m\u00e9s lluny, al nostre pa\u00eds, que es presenta com a capdavanter en la superaci\u00f3 de l\u2019homof\u00f2bia, que fou dels primers en legalitzar el matrimoni de persones del mateix sexe, el Diccionari de la Reial Acad\u00e8mia defineix \u201cmariconada\u201d com a \u201c2. Mala pasada, acci\u00f3n malintencionada o indigna contra alguien\u201d. I hem vist darrerament bandes de br\u00e8tols que es dediquen a \u201cca\u00e7ar maricons\u201d pels carrers de les nostres ciutats, com a ritus de suposada afirmaci\u00f3 viril.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Canviar les relacions entre els homes<\/strong><\/span><\/p>\n Tenim un sistema social i de relacions basat en la desconfian\u00e7a de l\u2019altre. Un individualisme que Hobbes ja fa segles definia amb la m\u00e0xima: \u201cl\u2019home \u00e9s un llop per a l\u2019home\u201d. Els homes que governen el m\u00f3n (i algunes dones que s\u2019hi ha apuntat i copien aquest model de relacions corregit i augmentat) practiquen aquest egocentrisme moral que no t\u00e9 en compte per res l\u2019altre\/l\u2019altra. L\u2019homof\u00f2bia \u00e9s una manifestaci\u00f3 tamb\u00e9 d\u2019aquest individualisme ferotge que pret\u00e9n anular la difer\u00e8ncia i, per tant, la diversitat. Aquesta homof\u00f2bia apresa ens penetra per dins (ja ho coment\u00e0vem abans) fins al moll dels nostres ossos. Alliberar-nos com a homes d\u2019aquest encotillament, acostar-nos als altres, permetre\u2019ns tocar, tenir cura d\u2019altres cossos, d\u2019altres subjectivitats \u00e9s entrar en un sistema nou de relacions, radicalment diferent del que tenim actualment.<\/span><\/p>\n Per tot aix\u00f2, crec que la superaci\u00f3 de l\u2019homof\u00f2bia (entesa no nom\u00e9s com a la discriminaci\u00f3 dels homosexuals sin\u00f3 tamb\u00e9 com la por a la homosexualitat que abans esment\u00e0vem) no \u00e9s nom\u00e9s una fita de les persones lesbianes, gais, transsexuals o bisexuals (LGTB), tot i que en s\u00f2n els principals perjudicats. \u00c9s un objectiu de tots els homes, independentment de la seva orientaci\u00f3 sexual i de tota la Humanitat. Perqu\u00e8 necessitem canviar les relacions, perqu\u00e8 necessitem urgentment un nou ordre social, un nou ordre de relacions (recuperant en aquest sentit sabers que moltes dones han desenvolupat al llarg de segles). I els homes tamb\u00e9 necessitem descobrir que els nostres cossos poden ser nutricis, cuidadors, amorosos, ferms i vulnerables alhora. En resum, humans. Per aix\u00f2 el moviment d’homes per la igualtat ens hem sumat al dia mundial contra la LGTBf\u00f2bia i el fem nostre: perqu\u00e8 canviar les relacions entre els homes \u00e9s revolucionari.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 L\u2019altre mat\u00ed, estava fent aquagym (com sempre, pocs homes situats a un cant\u00f3 de la piscina, voltats per moltes dones). La monitora ens feia fer un gir de malucs. Sento al meu costat una exclamaci\u00f3 \u201cMariconades!!\u201d.<\/p>\n","protected":false},"author":99,"featured_media":61112,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26756],"tags":[],"class_list":["post-63353","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noves-masculinitats-catopinio"],"yoast_head":"\n