Rachel Moreno \u00e9s una psic\u00f2loga feminista, especialitzada en temes socials, mediambientals i sexualitat. Va presidir l’Associaci\u00f3 brasilera d’Investigadors del Mercat, Opini\u00f3 i Mitjans, i l’ONG ‘Tver’. Ha participat en els treballs de la Sisena Trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visi\u00f3 de G\u00e8nere que s’ha celebrat a Barcelona els dies 15, 16 i 17 d’abril.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Quina \u00e9s la situaci\u00f3 de la dona brasilera, avui?<\/span><\/strong><\/p>\n La dona al Brasil est\u00e0 molt preocupada per diversos motius. En la gesti\u00f3 de Lula <\/strong>i Dilma<\/strong> ens vam adonar que els projectes socials -com ‘Borsa Fam\u00edlia’, ‘La meva casa, la meva vida’ o, ‘ProUni’, que permet l’acc\u00e9s a la Universitat- van beneficiar, sobretot, les dones i els negres. S\u00f3n els m\u00e9s pobres entre els pobres.<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n I en relaci\u00f3 a les dones periodistes?<\/span><\/strong><\/p>\n La situaci\u00f3 dels periodistes al Brasil \u00e9s molt trista i limitada. Els que treballen en els grans mitjans han d’obeir als seus caps. Sin\u00f3, els acomiaden. Hi ha molts free-lance que han de produir molt i en funci\u00f3 d’all\u00f2 que els demanen. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha periodistes lliures, joves, que creen mitjans socials, diferents. Els lectors d’aquests mitjans paguen per mantenir aquests periodistes.<\/span> \u00a0<\/p>\n Hi ha molta viol\u00e8ncia de g\u00e8nere?<\/span><\/strong><\/p>\n S\u00ed. Es discuteix si l’\u00edndex de notificacions ha augmentat perqu\u00e8 s’ha facilitat la seva divulgaci\u00f3 o perqu\u00e8 ha augmentat la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere ja que en estar m\u00e9s present la dona a la societat i al m\u00f3n laboral alguns homes se senten incomodats i recorren m\u00e9s a la viol\u00e8ncia.<\/span> \u00a0<\/p>\n En el llibre ‘La imatge de la dona en els mitjans’ compara la q\u00fcesti\u00f3 de g\u00e8nere a 12 pa\u00efsos. Assenyala que el millor model \u00e9s Canad\u00e0, l’Argentina o la Uni\u00f3 Europea, per\u00f2 el Brasil t\u00e9 una presidenta…<\/span><\/strong> Lula, en el seu segon mandat va convocar una Confer\u00e8ncia de Comunicaci\u00f3. Van participar els empresaris, la societat civil i el govern. Per ser aprovades les demandes havien d’obtenir el 60% dels vots. Es va elaborar un cos consistent de demandes i propostes, per\u00f2 despr\u00e9s van ser oblidades. Dilma esperava una reacci\u00f3 m\u00e9s favorable dels mitjans. Per\u00f2 els amos dels grans mitjans de comunicaci\u00f3 van sortir de la Confer\u00e8ncia dient que vol\u00edem el control social de la informaci\u00f3 i que atempt\u00e0vem contra la llibertat d’expressi\u00f3. Es van presentar com els defensors de la llibertat d’expressi\u00f3 per\u00f2 all\u00f2 que defensen \u00e9s la llibertat d’expressi\u00f3 exclusivament comercial per\u00f2 no la de tots. Tots tenim dret a la comunicaci\u00f3.<\/span> \u00a0<\/p>\n Aix\u00f2 perjudica la dona?<\/span><\/strong> \u00c9s clar. Perqu\u00e8 en aquests mitjans no hi ha diversitat, no hi ha pluralitat, no donen veu a la dona. B\u00e0sicament es preocupen en crear consumidors per als seus anunciants.<\/span><\/p>\n Les dones som el 52% de la poblaci\u00f3. Als espais considerats seriosos, els informatius, apareixem nom\u00e9s en un 18%. Apareixem com a testimonis o com a v\u00edctimes. Perqu\u00e8 no com especialistes tamb\u00e9? Som ciutadanes de segona classe que servim per consumir i per vendre, b\u00e0sicament.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Si Dilma se’n va, si el Partit del Treball se’n va del govern, la situaci\u00f3 de la dona empitjorar\u00e0?<\/span><\/strong> Qu\u00e8 pot ser pitjor? En aquest moment, els grans mitjans de comunicaci\u00f3 estan d’acord amb la situaci\u00f3 actual. La llei estableix que el govern ha de donar recursos en forma de publicitat als mitjans proporcionalment a l’audi\u00e8ncia. Aix\u00f2 vol dir que TV Globo, que va contra el Govern i que t\u00e9 la major audi\u00e8ncia, \u00e9s qui rep m\u00e9s recursos. I concentra aquests recursos entre Sao Paulo i Rio de Janeiro, on estan la major part dels grans mitjans. La resta del pa\u00eds no rep res, perqu\u00e8 t\u00e9 molta menys audi\u00e8ncia.<\/span> \u00a0<\/p>\n Com \u00e9s la legislaci\u00f3 brasilera pel que fa a l’avortament?<\/span><\/strong> Avancem poc, molt lentament. Dilma va recordar que l’avortament \u00e9s la quarta causa de mort femenina i que el Govern hauria d’oferir serveis adequats per fer front a aquesta demanda i que cadasc\u00fa es posicion\u00e9s en funci\u00f3 de les seves creences i forma de veure el m\u00f3n. Immediatament, l’Esgl\u00e9sia va reaccionar acusant-la de ser una assassina de nens. Dilma va fer marxa enrere i no hem avan\u00e7at gens.<\/span><\/p>\n Ara tenim el Zika i la microencef\u00e0lia. La que anomenem bancada B, de la B\u00edblia, ha presentat i aprovat projectes de llei que contrarien tots els aven\u00e7os que hav\u00edem fet. Per exemple, volem discutir q\u00fcestions de g\u00e8nere a l’escola. \u00c9s important que els nens s\u00e0piguen que homes i dones s\u00f3n iguals. Blancs i negres, tamb\u00e9. Grassos i prims. Doncs van aconseguir eliminar del Pla Nacional d’Educaci\u00f3 tota refer\u00e8ncia a qualsevol q\u00fcesti\u00f3 de g\u00e8nere i pretenen processar els professors o escoles que discuteixin aquests assumptes.<\/span> \u00a0<\/p>\n Es respecta la diversitat sexual al Brasil?<\/span><\/strong> No fa molt temps van ser reconeguts els drets socials de tots els tipus de fam\u00edlia, incloses les homo-afectives. No obstant aix\u00f2, un diputat ha aconseguit que s’aprovi un projecte de llei que redefineix all\u00f2 que \u00e9s una fam\u00edlia. Segons aquest projecte nom\u00e9s \u00e9s fam\u00edlia quan hi ha pares i fills i nom\u00e9s aquestes fam\u00edlies tenen dret a la protecci\u00f3 de l’Estat. Un altre retroc\u00e9s. S’oposen a la discussi\u00f3 de la visi\u00f3 de g\u00e8nere a l’escola i arriben a dir que a les aules les professores poden conv\u00e8ncer els nens que es facin homosexuals o estimular la pedof\u00edlia. I ho diuen als grans mitjans de comunicaci\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Potser caldria fer un impeachment al Congr\u00e9s dels Diputats<\/span><\/strong> Si aconsegueixes un mili\u00f3 i tres-centes mil signatures pots portar un projecte a la Cambra. Vam presentar un projecte de llei d’inter\u00e8s popular per a la reforma pol\u00edtica, demanant que s’acabi amb el finan\u00e7ament privat, que les llistes electorals alternin homes i dones i d’altres demandes. Vam aconseguir set milions i vuit-centes mil signatures. Per\u00f2 no s’ha discutit a la Cambra. Aproven all\u00f2 que m\u00e9s els conv\u00e9.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n En aquest context, en qu\u00e8 baseu l’esperan\u00e7a que les coses millorin en els propers temps?<\/span><\/strong> En la mobilitzaci\u00f3 dels moviments socials. Estem m\u00e9s mobilitzats ara que temps enrere. Dilma ens ha ignorat en els \u00faltims temps i cal que ens tingui m\u00e9s en compte i contempli les nostres demandes. Que adopti pol\u00edtiques de m\u00e9s inclusi\u00f3, m\u00e9s a l’esquerra, i no nom\u00e9s fent all\u00f2 que interessa els empresaris. Els empresaris estan m\u00e9s interessats en dedicar-se al capital internacional que en la producci\u00f3 al Brasil. Comencem a tenir problemes d’ocupaci\u00f3 -no tant com a Europa o els Estats Units-, cada cop m\u00e9s seriosos. Necessitem una major nacionalitzaci\u00f3, en el sentit que s’atenguin les nostres demandes, una major inclusi\u00f3 i el progr\u00e9s dels moviments socials.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La C\u00e0mara de Diputats ha demanat el processament de la presidenta. Per qu\u00e8 s’ha plantejat l’impeachment de Dilma Rouseff?<\/span><\/strong> El dia que es va aprovar l’impeachment al Parlament va ser molt trist per als brasilers. Tenim el poble als carrers manifestant-se a favor i en contra d’aquest proc\u00e9s. Tenim un Congr\u00e9s eminentment conservador. Al Brasil, diem que les tres bancades que m\u00e9s van cr\u00e9ixer en les \u00faltimes eleccions van ser les BBB: Bala, Boi i B\u00edblia. Els que defensen les armes, els amos de grans territoris i els seguidors de l’Esgl\u00e9sia. I els tres es manifesten de forma extremadament conservadora.<\/span><\/p>\n Dilma va guanyar l’elecci\u00f3 amb un marge clar de difer\u00e8ncia. Des de que va assumir el segon mandat, l’oposici\u00f3 va decidir no permetre que govern\u00e9s, contestar qualsevol decisi\u00f3 \u00fatil. Va obrir totes les portes a la investigaci\u00f3 de la corrupci\u00f3. Ella no est\u00e0 acusada de cap cas de corrupci\u00f3. No obstant aix\u00f2, s’ha trobat amb l’atac de part del Parlament, de la just\u00edcia i dels grans mitjans, que intenten que sembli que ha com\u00e8s alguna irregularitat.<\/span> \u00a0<\/p>\n Parlar de cop d’Estat \u00e9s exagerat?<\/span><\/strong> No. S’ha revestit d’una aparen\u00e7a de normalitat, gr\u00e0cies al paper de part de la just\u00edcia i els grans mitjans de comunicaci\u00f3 que l’han legitimat. Els mitjans internacionals han estat m\u00e9s seriosos en tractar aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Fa una mica de por del que est\u00e0 passant al Brasil. Un diputat que va votar per encausar Dilma Rouseff va dedicar el seu vot a un dels militars que va donar el cop d’Estat el 1964<\/span><\/strong> \u00a0<\/p>\n Un torturador notori. \u00c9s preocupant. Hi va haver intervencions molt curioses. Ara, el Senat ha de votar aquest encausament. El moviment social contra el proc\u00e9s seguir\u00e0 als carrers. Els empresaris ja han enviat la factura a Michel T\u00e9mer<\/strong>, el vicepresident que substituiria Dilma si \u00e9s apartada de la presid\u00e8ncia. Li demanen la fi del finan\u00e7ament de la salut i l’educaci\u00f3, la retallada dels projectes socials. No volen que s’inverteixi m\u00e9s en salut perqu\u00e8 \u00e9s un terreny interessant per a la iniciativa privada. Volen m\u00e9s espai per a la iniciativa privada i per al capital internacional, en empreses com Petrobras o Electrobras.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n No s’ha trobat a faltar un major suport internacional vista la fragilitat de l’argumentaci\u00f3 en qu\u00e8 es basa l’encausament de Dilma?<\/span><\/strong> \u00a0<\/p>\n Parlant amb la gent que viu fora del Brasil vaig percebre que la versi\u00f3 dominant que els arriba \u00e9s la dels mitjans de comunicaci\u00f3 m\u00e9s poderosos d’all\u00e0: TVGlobo, Folha de Sao Paulo, Epoca… Sis fam\u00edlies del Brasil posseeixen els grans mitjans de comunicaci\u00f3. Decideixen all\u00f2 que ens mostren i qu\u00e8 volen que pensem sobre all\u00f2 que ens mostren. Legitimen l’impeachment de Dilma.<\/span> \u00a0<\/p>\n Sembla que el Senat tamb\u00e9 es decantar\u00e0 per processar la presidenta<\/span><\/strong> Les eleccions que hem tingut \u00faltimament estan patrocinades en part per les empreses privades. Aquestes empreses han repartit recursos i diners a candidats perqu\u00e8 defensin els seus interessos. Estem discutint la reforma pol\u00edtica i demanem que deixi d’haver-hi aportacions d’empreses perqu\u00e8 els diputats electes defensen m\u00e9s els interessos d’aquestes empreses que els dels electors.<\/span><\/p>\n Per exemple, Eduardo Cunha<\/strong>, president de la Cambra de Diputats, que est\u00e0 acusat de molts casos de corrupci\u00f3 comprovats i que va presidir la comissi\u00f3 que va impulsar l’impeachment de Dilma, va rebre diners suficients de les empreses per controlar el vot de cent diputats. Per aix\u00f2 tenim una c\u00e0mera tan accentuadament conservadora.<\/span> \u00a0<\/p>\n Per qu\u00e8 s’ha atrevit la dreta a jugar tan fort la basa del proc\u00e9s a Dilma Rouseff?<\/span><\/strong> Hi ha interessos nacionals i internacionals. A nivell nacional, els mitjans de comunicaci\u00f3 han creat all\u00f2 que anomenem el Partit de la Premsa colpista. Tot el temps insisteixen en les mateixes not\u00edcies i es donen suport els uns als altres contra Dilma. A nivell internacional, aquest posicionament de la dreta beneficia els que no volen que el Brasil creixi i s’integri en els BRICs, amb una alternativa d’organitzaci\u00f3 social, pol\u00edtica i econ\u00f2mica diferent.<\/span> \u00a0<\/p>\n Si fan fora a Dilma Rouseff la frustraci\u00f3 de les classes humils ser\u00e0 molt gran<\/span><\/strong> La frustraci\u00f3 ser\u00e0 molt gran. Es tindr\u00e0 la sensaci\u00f3 que, tot i que la situaci\u00f3 econ\u00f2mica general millori, la classe treballadora sortir\u00e0 perjudicada. Tamb\u00e9 els qui s’han beneficiat de les pol\u00edtiques socials: dones, negres,…<\/span> \u00a0<\/p>\n I els Jocs Ol\u00edmpics, a la volta de la cantonada<\/span><\/strong> S\u00ed, i aquests Jocs Ol\u00edmpics han servit d’excusa perqu\u00e8 alguns diputats hagin presentat un projecte de llei de Seguretat Nacional que \u00e9s molt semblant al que hi havia durant la dictadura. No ho necessitem per a res.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Foto:Amada Santos Rachel Moreno \u00e9s una psic\u00f2loga feminista, especialitzada en temes socials, mediambientals i sexualitat. Va presidir l’Associaci\u00f3 brasilera d’Investigadors del Mercat, Opini\u00f3 i Mitjans, i l’ONG ‘Tver’. Ha participat en els treballs de la Sisena Trobada de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":32037,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26726],"tags":[],"class_list":["post-63180","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dones-del-mon"],"yoast_head":"\n
Les dones es van adonar que l’elecci\u00f3 de Dilma era important i per aix\u00f2 la van votar massivament a la segona volta de les eleccions.<\/span>
En aquests moments, estem comen\u00e7ant a adonar-nos que les nostres conquestes estan amena\u00e7ades i que cal defensar-les urgentment. No vivim encara en la democr\u00e0cia que hem somiat per\u00f2 qualsevol retroc\u00e9s en la democr\u00e0cia que tenim sempre perjudicar\u00e0 les dones. Es demostra quan la bancada conservadora intenta aprovar projectes de llei per tornar la dona a la cuina i a segles enrere.<\/span><\/p>\n![\"Rachel](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/Rachel_Moreno_1.jpg\")
<\/p>\n
Tenim m\u00e9s dones que homes a les redaccions. Per\u00f2 la discussi\u00f3 de g\u00e8nere no ha arribat gaire a aquestes redaccions. El que va passar \u00e9s que el salari va baixar, com passa sempre quan una professi\u00f3 qualsevol es torna m\u00e9s femenina que masculina.<\/span><\/p>\n
Els mitjans de comunicaci\u00f3 han banalitzat o espectacularitzat sistem\u00e0ticament la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. Violen la privacitat de les v\u00edctimes. Molt rarament acompanyen el proc\u00e9s fins a la penalitzaci\u00f3 del crim. Cal un esfor\u00e7 conjunt per acabar amb aquesta viol\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
No vam avan\u00e7ar gens i Dilma es va adonar d’all\u00f2 que signifiquen uns mitjans sense cap tipus de regles, de consens entre tots. I avui paga el preu de no haver establert regles raonables en aquest camp.<\/span>
Tenim normes a la Constituci\u00f3 que estan sent burlades pels grans mitjans. La nostra Constituci\u00f3 diu que no hi pot haver monopoli. Hi ha monopoli. La nostra Constituci\u00f3 diu que els mitjans no poden pert\u00e0nyer als pol\u00edtics. Els pol\u00edtics tenen mitjans. Diu que no pot haver propietats creuades de mitjans. I hi ha grups que tenen r\u00e0dios, televisions, diaris, revistes,… Diu que l’Esgl\u00e9sia no pot tenir mitjans. I els t\u00e9. Diu que un cop obtinguda la concessi\u00f3 d’una televisi\u00f3 no pot ser venuda a tercers. I es fa. Ning\u00fa ho controla. Cal una llei que ho reguli.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
L’Argentina va modificar aquesta situaci\u00f3. El govern anterior va intentar distribuir aquests recursos per tot el pa\u00eds i es va aixecar immediatament una gran oposici\u00f3 que va acabar aturant aquesta iniciativa. A l’Argentina es va dividir l’espectre electromagn\u00e8tic en tres parts: una, per al govern; una altra, per a la iniciativa privada; i una altra, per als moviments socials. Va dividir els recursos del govern de forma proporcional. Aix\u00f2 significa que els moviments socials tenen dret a un ter\u00e7 de l’espectre i a un ter\u00e7 dels recursos i que poden mostrar el seu propi punt de vista, els problemes que consideren que han de ser discutits i com han de ser enfocats. Macri vol canviar-ho i els argentins han sortit al carrer per protestar.<\/span>
La comunicaci\u00f3 \u00e9s un dret universal segons la nostra Constituci\u00f3. Com ens comuniquem si no tenim espai ni recursos per fer-ho?<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
Han presentat l’Estatut del nasciturus. Hi ha tres casos d’avortament permesos per la llei brasilera: estupre, anencef\u00e0lia o perill de la vida de la mare. Diuen que en cas d’estupre, si la dona vol tenir el nen accedir\u00e0 a una ajuda fins que el nen tingui 18 anys. Per\u00f2 ja tenim la ‘Borsa Fam\u00edlia’. Nosaltres li diem a aix\u00f2 ‘Borsa estupre’.<\/span>
Segons un altre projecte de llei, la dona que avorti en funci\u00f3 de microencef\u00e0lia, conseq\u00fc\u00e8ncia del zika, estar\u00e0 subjecta al doble d’anys de pres\u00f3 que qualsevol altre cas.<\/span>
I un altre projecte pret\u00e9n condemnar a vuit anys de pres\u00f3 als metges o infermers que orientin o ajudin una dona a avortar. No estableix cap difer\u00e8ncia entre avortaments legals i il\u2022legals. Si una dona arriba al metge i aquest descobreix que la seva vida corre perill si continua amb l’embar\u00e0s, no pot dir res perqu\u00e8 s’arrisca a vuit anys de pres\u00f3.<\/span>
S’ha rebaixat la majoria d’edat penal. A partir dels 16 anys, qualsevol condemna porta els joves a la pres\u00f3 i no a espais educacionals diferenciats. Com que no hi ha cel\u2022les per a tots \u00e9s una bona oportunitat perqu\u00e8 la iniciativa privada construeixi noves presons. Van reduir l’edat penal en lloc d’augmentar el nombre d’escoles.<\/span>
La nova Llei de Seguretat Nacional \u00e9s molt semblant a la que ten\u00edem en temps de la dictadura.<\/span>
Les dones hem patit un retroc\u00e9s i no volem cap dret menys. Necessitem molts m\u00e9s drets.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
L’acusen del que es diu ‘pedalada’. Un mes, va decidir endarrerir el pagament a un banc per garantir el pagament de la ‘Borsa Fam\u00edlia’. Tots els presidents anteriors han fet el mateix. Ella est\u00e0 acusada per aix\u00f2. No \u00e9s institucional, no \u00e9s reglamentari, no \u00e9s legal. Els vots en contra seu s\u00f3n m\u00e9s pol\u00edtics que una altra cosa.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
Els mitjans de comunicaci\u00f3 internacionals han trigat per\u00f2 avui tenen clar que aquest cop no t\u00e9 sentit i s\u00f3n m\u00e9s favorables a Dilma. Alhora, vuit mil juristes brasilers han signat un text en suport seu. Els professors, els periodistes, els intel\u00b7lectuals, tamb\u00e9. La poblaci\u00f3, els treballadors, els moviments socials s\u00f3n al carrer en defensa de la institucionalitat i l’ordre democr\u00e0tic.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
Al Senat poden canviar les coses. El seu president ha dit que no t\u00e9 pressa. El Senat no \u00e9s tant clarament d’oposici\u00f3 com la Cambra. \u00c9s important que el poble li demostri que els seus interessos estan clarament contrariats per aquest proc\u00e9s. Confiem en obtenir un resultat millor.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
D’altra banda, tenim una burgesia, una classe mitjana que est\u00e0 insatisfeta per la disminuci\u00f3 de la dist\u00e0ncia entre ella i les classes populars. Es queixa que va a l’aeroport i es troba amb gent senzilla. “Sembla una estaci\u00f3 d’autobusos”, es lamenta molta gent de classe mitjana. “La meva empleada dom\u00e8stica t\u00e9 dret a vacances, tretze pagues,… Si vaig a comprar una brusa corro el risc de comprar la mateixa que ella. Llavors, me’n vaig a Miami a comprar la meva roba”, diuen. Estan molestos per la sortida de 40 milions de persones de la pobresa absoluta.<\/span>
S\u00f3n aquests interessos els que s\u00f3n mobilitzats pels mitjans de comunicaci\u00f3, pel discurs de l’oposici\u00f3, i que s’han manifestat en la votaci\u00f3 de la Cambra.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
Probablement hi haur\u00e0 reacci\u00f3, manifestacions. Qu\u00e8 farien davant d’aquestes manifestacions? \u00c9s possible que hi hagu\u00e9s un retroc\u00e9s pol\u00edtic molt seri\u00f3s, molt greu, inacceptable, amb la disminuci\u00f3 dels drets adquirits i una actitud m\u00e9s autorit\u00e0ria del poder.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n