\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\n
Eul\u00e0lia Lled\u00f3 per Maria Roig<\/span><\/p>\n OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n F\u00e9lix de Az\u00faa ha pontificat que la missi\u00f3 d’Ada Colau en aquest m\u00f3n \u00e9s ser peixatera perqu\u00e8, segons diu ell, \u00abno t\u00e9 ni idea de com es porta una ciutat ni li importa\u00bb.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Com que \u00e9s probable que hi hagi molt\u00edssima gent que no s\u00e0piga com s’administra una ciutat ni li importi, de seguir el gui\u00f3 proposat per l’autor de la Historia de un idiota contada por \u00e9l mismo (1986), Barcelona pot acabar tenint m\u00e9s peixateries que apartaments tur\u00edstics, que es diu aviat.<\/span><\/p>\n No s\u00e9 si l’autor de La venganza de la verdad (1978) ha intentat mai tallar una simple rodanxa de llu\u00e7; si ho prov\u00e9s, s’adonaria que a m\u00e9s d’una eina ben esmolada, cal for\u00e7a, pols, tremp, decisi\u00f3 i seguretat per fer-ho amb una m\u00ednima solv\u00e8ncia, qualitats ben necess\u00e0ries per governar una ciutat. Segurament la major part de peixateres no hi tingui cap inter\u00e8s, per\u00f2 \u00e9s probable que m\u00e9s d’una ho faria amb bon criteri, sense robar ni un ral, sense vendre peix podrit, sense dir una paraula m\u00e9s alta que una altra.<\/span><\/p>\n Hi deu haver de tot com en qualsevol lloc o ofici, per\u00f2 en la meva experi\u00e8ncia les peixateres s\u00f3n professionals summament preparades, discretes, elegants i honrades, amb habilitats prodigioses com pelar llenguados per les dues bandes en un tres i no res, esbudellar sardines i seitons i quedar-se’n la brut\u00edcia perqu\u00e8 tu te’ls puguis endur a casa nets com una patena, col.locar amb art en safates polid\u00edssims filets de bruixa o supremes de rap ben repelat. S\u00f3n admirables en m\u00e9s sentits: acostumen a llevar-se a hores realment intempestives, passen llargues jornades a peu dret envoltades d’un g\u00e8nere ple d’espines (i molt sovint de besucs), a tocar del gel i d’una humitat permanent, cosa que deu ser ben dolorosa especialment a l’hivern.<\/span><\/p>\n Com que parlem de peixateres (als peixaters se’ls sol deixar tranquils: a ning\u00fa se li acudeix enviar cap pol\u00edtic a triar s\u00edpies, ni, posem per cas, a despatxar alberg\u00ednies o a fregir esp\u00e0rrecs), estem parlant tamb\u00e9 de la doble jornada laboral i de tirar endavant, musclo a musclo, calamar a calamar, ll\u00facera a ll\u00facera, nuclis familiars. Conec una catedr\u00e0tica a qui s’enaig\u00fcen els ulls quan rememora els sacrificis, sentit com\u00fa i ensenyances d’una \u00e0via peixatera gallarda i s\u00e0via. Ha fet b\u00e9 Ada Colau<\/strong> d’anar orgullosa a pla\u00e7a a retre’ls homenatge, a agrair-los tanta feina callada, tant servei a la ciutat.<\/span><\/p>\n Perqu\u00e8 amb les peixateres passa com amb les sogres: gaireb\u00e9 tothom s’atreveix a malparlar-ne, a fer-ne acudits sexistes i de mal gust, per\u00f2 tant pel que fa a les unes com a les altres, quan preguntes: \u00ab\u00bfI la teva \u00e9s aix\u00ed?\u00bb, gaireb\u00e9 tothom respon una cosa com, \u00ab\u00a1Ah no, la meva no, la meva \u00e9s estupenda!\u00bb. (Als centres d’ensenyament passa el mateix, hi ha nens i nois que vilipendien totes les dones sense excepci\u00f3, menys, casualment, sa mare, la seva \u00e0via, una tia, sa germana gran…)<\/span><\/p>\n Gangues de voler pensar, a m\u00e9s, que tot un col.lectiu pot ser uniforme. L’autor de Cortocircuitos (2004), hi t\u00e9 una alarmant tend\u00e8ncia: tamb\u00e9 creu que tot el professorat de Catalunya pensa i actua rob\u00f2ticament igual. I a m\u00e9s, \u00a1quin afront que et comparin amb l’alcadessa si ets peixatera i no t’agrada Colau!<\/span><\/p>\n Si \u00e9s dif\u00edcil imaginar un m\u00f3n sense peixateres, intentin visualitzar-lo, olorar-lo, passejar-hi, sense dign\u00edssimes i honestes feineres i mestresses de casa.<\/span><\/p>\n Hi ha gent que es pregunta com pot ser que l’autor d’Esplendor y nada (2006), tot un acad\u00e8mic de la llengua, pugui caure de quatre potes en un t\u00f2pic tan groller i bast, i enviar Colau a la peixateria (que ja se sap que s\u00f3n totes unes ordin\u00e0ries i unes cridaneres com ella) simplement perqu\u00e8 \u00e9s una dona i a m\u00e9s a m\u00e9s no pertany a cap tipus d’elit (\u00bfrecorden, per exemple, el calvari de les ministres socialistes Matilde Fern\u00e1ndez<\/strong> o Leire Paj\u00edn<\/strong>?). En realitat \u00e9s a l’inrev\u00e9s, la Real Academia coopta l’autor de Lengua de cal (1972) perqu\u00e8 hi comparteix ideologia i insults matussers com aquest. Per a una Academia instal.lada ben a gust en el plistoc\u00e8 deu ser dif\u00edcil trobar candidats a l’altura de la baixesa d’un Camilo Jos\u00e9 Cela<\/strong> –obsedit amb els termes referits a la prostituci\u00f3–, o capa\u00e7os de continuar tradicions com la de Jos\u00e9 Zorrilla<\/strong>, que postulava que una dona que escriu \u00e9s un error de la natura, o la de Jacinto Benavente<\/strong>: quan el Lyceum Club Femenino el va invitar a impartir-hi una confer\u00e8ncia, va respondre barroerament que no at\u00e8s que no li agradava \u00abhablar a tontas y a locas\u00bb. Benavente a qui van regalar el Nobel de Literatura, \u00a1realment, no hi ha al m\u00f3n pitjor misog\u00ednia que la il.lustrada!<\/span><\/p>\n No estan sols. Pocs dies abans el regidor del PP a Palafolls, \u00d3scar Berm\u00e1n<\/strong>, va intentar humiliar i desqualificar Colau enviant-la a fregar el terra per exactament les mateixes raons que l’autor de Salidas de tono (1997) i en termes equivalents. (No descarto que a Berm\u00e1n<\/strong> el mortifiqui la invenci\u00f3 del pal de fregar.)<\/span><\/p>\n Si \u00e9s dif\u00edcil imaginar un m\u00f3n sense peixateres, intentin visualitzar-lo, olorar-lo, passejar-hi, sense dign\u00edssimes i honestes feineres i mestresses de casa: una vaga de transport seria un joc de poques taules al costat d’una vaga generalitzada de feina dom\u00e8stica a nivell col.lectiu i personal. \u00bfPer\u00f2 qu\u00e8 tenen contra la feina de cura?<\/span><\/p>\n Quina vida m\u00e9s bruta, trista i disgustada la de Berm\u00e1n i la de l’autor de Cepo,<\/em>\u00a0para nutria<\/em> (1968) at\u00e8s que, coherentment amb els prejudicis i les f\u00f2bies que mostren cap a feineres i peixateres respectivament, un deu viure envoltat de porqueria i l’altre sense poder tastar mai una pelaieta fregida, un tall de sumptu\u00f3s corball o una humil per\u00f2 gustosa galera.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0 Eul\u00e0lia Lled\u00f3 per Maria Roig OPINI\u00d3 F\u00e9lix de Az\u00faa ha pontificat que la missi\u00f3 d’Ada Colau en aquest m\u00f3n \u00e9s ser peixatera perqu\u00e8, segons diu ell, \u00abno t\u00e9 ni idea de com es porta una ciutat ni li […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":62484,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26644],"tags":[],"class_list":["post-63127","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-drets-humans-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n