\u00a0<\/p>\n
Totes les persones volem arribar a velles sense envellir, encara que amb els anys solen arribar les primeres xacres, i abans o despr\u00e9s la necessitat d’ajuda per a un nombre creixent d’activitats. Totes podem acabar necessitant ajuda fins i tot per a rentar-nos, controlar les necessitats o utilitzar el servei. <\/p>\n En aquests casos sol ser la fam\u00edlia la que s’encarrega de la cura i gaireb\u00e9 sempre ho assumeix una dona sense que intervingui cap acord expl\u00edcit previ, per la qual cosa les cures segueixen estant en mans de la comunitat i no del sistema formal de salut.<\/span><\/p>\n L’impacte sobre la salut de les persones cuidadores \u00e9s molt gran. La seva vida pot arribar a girar entorn d’un \u00e9sser estimat cada vegada m\u00e9s depenent, se senten atrapades i amb sentiment de culpa, van perdent les amistats, amb prou faenes ixen amb les seves parelles i necessiten descansar. Els recursos econ\u00f2mics s\u00f3n clau per a satisfer moltes de les necessitats de les persones depenents i de les seves cuidadores; permeten contractar ajuda, conciliar les cures amb la vida laboral i social, reduir la conflictivitat familiar i atenuar la desigualtat entre homes i dones. Per\u00f2 la majoria de les persones que precisen de cures no aporten ajuda econ\u00f2mica, i si la presten no sol cobrir el que es gasta en les seues cures. A sobre, les retallades d’ajuda a la depend\u00e8ncia dels \u00faltims anys han sobrecarregat a les fam\u00edlies en general i a les dones en particular.<\/p>\n Donada la influ\u00e8ncia del g\u00e8nere en la distribuci\u00f3 de les activitats p\u00fabliques i privades, productives i reproductives, l’home segueix molt vinculat a l’\u00e0mbit productiu i segueix molt estesa la idea que les dones s\u00f3n les prove\u00efdores naturals de la cura. La idea mateixa de la discapacitat est\u00e0 condicionada pel g\u00e8nere. Veiem a molts homes majors que enviduen i s\u00f3n incapa\u00e7os de fer les tasques dom\u00e8stiques que feien les seves esposes; encara que no tenen cap discapacitat f\u00edsica \u00e9s evident que tenen una discapacitat d’origen social que es pot atendre amb cursos de formaci\u00f3 perqu\u00e8 aprenguen a cuidar o cuidar-se. La majoria dels homes estan acostumats al fet que primer els cuidara la seva mare i m\u00e9s tard la seva parella, dedicant-los temps, afecte, respecte i suport. No van necessitar aprendre a cuidar-se ni a cuidar d’altres persones, la qual cosa ajuda a explicar que solament un 15% dels qui considerem responsables de la cura d’una persona major dependent siguin homes.<\/p>\n Els homes es veuen menys pressionats que les dones per a assumir aquesta responsabilitat, sobretot menys que les filles solteres i les v\u00eddues, que s\u00f3n les els qui m\u00e9s pateixen el mandat del “deure\u2026”. De fet, encara que la majoria de les cuidadores i dels cuidadors de majors creuen que homes i dones poden cuidar per igual, si els preguntem qui prefereixen que els cuide en la seua vellesa s\u00f3n cinc vegades m\u00e9s els qui prefereixen que ho fa\u00e7a una filla al fet que siga un fill. L’evoluci\u00f3 que hem viscut en els models de fam\u00edlia i en el rol social de les dones no s’ha vist corresposta amb un increment equivalent de la implicaci\u00f3 dels homes en all\u00f2 dom\u00e8stic, aguditzant la crisi del sistema informal de cures i les desigualtats entre els sexes.<\/p>\n Aix\u00ed i tot el nombre de cuidadors augmenta lentament, sobretot entre els qui tenen una xarxa familiar redu\u00efda, els casats, els aturats, els pensionistes i els jubilats. Encara que segueix havent-hi difer\u00e8ncies, hi ha coses que ells no saben fer i acostumen a rebre m\u00e9s suport d’altres dones de la fam\u00edlia; tamb\u00e9 solen delegar, m\u00e9s que elles, algunes cures personals com el llavat o el canviat de bolquer.<\/p>\n All\u00f2 principal \u00e9s l’experi\u00e8ncia personal de cuidar i ser cuidat, per\u00f2 aquesta activitat humana, tan important, pot ser tan satisfact\u00f2ria com dura. La cura dels majors pot ocupar molts anys, les grans depend\u00e8ncies suposen una dedicaci\u00f3 d’unes onze hores di\u00e0ries, i cal corregir els desequilibris entre homes i dones. L’experi\u00e8ncia de la cura t\u00e9 un gran potencial transformador que possibilita una redefinici\u00f3 de rols de g\u00e8nere. Els qui s’impliquen en la crian\u00e7a i en el dom\u00e8stic aprenen a cuidar, a cuidar-se i a posar-se en el lloc de l’altre per a satisfer les seves necessitats, la qual cosa propicia que tinguen millor disposici\u00f3 a cuidar dels seus majors.<\/p>\n La cura als majors \u00e9s un reflex de les prioritats d’una societat i de les seves desigualtats i necessitem revaloritzar el dret a cuidar als sers estimats anteposant les necessitats humanes a les del mercat, un canvi amb profundes implicacions \u00e8tiques que requereix igualar les oportunitats en el mercat de treball que penalitzen a les dones, pol\u00edtiques p\u00fabliques adequades i mesures educatives i de sensibilitzaci\u00f3 social. Encara que la cobertura p\u00fablica de la cura f\u00f3ra universal, la fam\u00edlia seguiria sent la principal cuidadora, per\u00f2 hem d’aconseguir que cuidar i deixar-se cuidar siga una decisi\u00f3 lliure en un repartiment equitatiu. Fan falta pol\u00edtiques p\u00fabliques a mitj\u00e0 i llarg termini; tamb\u00e9 m\u00e9s recursos i millor coordinats, que promoguen la independ\u00e8ncia de les persones depenents i alleugen la c\u00e0rrega d’els qui les cuiden.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, la participaci\u00f3 creixent dels homes en la cura q\u00fcestiona les atribucions de g\u00e8nere; inverteixen en ell quantitats similars de temps i mostren que les difer\u00e8ncies quant al tipus de tasques de cura o de responsabilitat sobre la persona atesa s\u00f3n menors de les quals caldria suposar. \u00c9s a dir, que cuiden o poden cuidar quan han de fer-ho. La poblaci\u00f3 va a seguir envellint, i per a incrementar la implicaci\u00f3 dels homes hem de combatre les expectatives no escrites sobre qui ha de cuidar, admetent que els homes aprenem a fer tot el que ens interessa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Totes les persones volem arribar a velles sense envellir, encara que amb els anys solen arribar les primeres xacres, i abans o despr\u00e9s la necessitat d’ajuda per a un nombre creixent d’activitats. Totes podem acabar necessitant ajuda fins i […]<\/p>\n","protected":false},"author":99,"featured_media":31985,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26756],"tags":[],"class_list":["post-63123","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noves-masculinitats-catopinio"],"yoast_head":"\n
<\/strong><\/p>\n