{"id":63109,"date":"2016-04-09T09:44:46","date_gmt":"2016-04-09T07:44:46","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\/"},"modified":"2016-04-09T09:44:46","modified_gmt":"2016-04-09T07:44:46","slug":"lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\/","title":{"rendered":"L’\u00fas del g\u00e8nere gramatical no marcat. Com es justifica? (*)"},"content":{"rendered":"<\/p>\n

OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n

El que pretenc en l’escrit present \u00e9s explicar la meva posici\u00f3 sobre que les actuals relacions de g\u00e8nere han de ser enteses en el context d’una cultura hist\u00f2ricament caracteritzada per relacions asim\u00e8triques i jerarquies de poder entre els g\u00e8neres mascul\u00ed i femen\u00ed i que, des d’aquesta perspectiva, el g\u00e8nere gramatical no marcat es refereix al g\u00e8nere gramatical mascul\u00ed.<\/strong> <\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Al final de l’article proposo diferents solucions per desfer-nos del g\u00e8nere gramatical no marcat que, com dic, defensar\u00e9 que es correspon amb el g\u00e8nere gramatical mascul\u00ed.<\/span><\/p>\n

Alguns ling\u00fcistes que s’han pronunciat sobre el tema defensen: a) que l’\u00fas de la forma gramatical no marcada \u00e9s part indissociable de la nostra llengua i b) que no te res a veure amb la forma gramatical de g\u00e8nere mascul\u00ed (escolteu, per exemple, l’entrevista que R4 va fer a l’anomenada ling\u00fcista Carme Junyent<\/strong> i a l’escriptor Quim Monz\u00f3<\/strong>; llegiu tamb\u00e9 els articles de la ling\u00fcista publicats a Vilaweb). Efectivament, termes com, per exemple, \u00abnosaltres\u00bb, \u00abvosaltres\u00bb o \u00abells\u00bb deriven de la gram\u00e0tica i la sintaxis espec\u00edfiques de la nostra llengua que \u00e9s coherent fonamentalment amb aquella gran \u00e0rea ling\u00fc\u00edstica constitu\u00efda per les lleng\u00fces neollatines, en gran part influenciades pel grec antic. El que fem \u00e9s doncs utilitzar els conceptes ling\u00fc\u00edstics culturals d’un sistema ling\u00fc\u00edstic particular, produ\u00eft hist\u00f2ricament dins d’una societat espec\u00edfica. Ara b\u00e9, ni com a psic\u00f2leg social ni com a socioling\u00fcista que he sigut durant 35 anys i escaig no puc estar d’acord que l’\u00fas del \u00abg\u00e8nere gramatical no marcat\u00bb no es refereix al g\u00e8nere gramatical mascul\u00ed. Clarament s’hi refereix. Tenir en compte aix\u00f2 \u00e9s d’extrema import\u00e0ncia per entendre qu\u00e8 est\u00e0 succeint.<\/span><\/p>\n

Com que el passat segueix exercint una influencia substancial en les possibilitats vitals dels homes i les dones (malauradament les dones s\u00f3n encara discriminades, assetjades, maltractades i assassinades), totes les accions que es puguin desplegar per denunciar i redre\u00e7ar les desigualtats s\u00f3n importants. Sense dubte n’hi ha de m\u00e9s transgressores, m\u00e9s provocadores i inc\u00f2modes que d’altres; unes es destinen sobretot a posar en evidencia aquestes desigualtats; d’altres a buscar solucions pragm\u00e0tiques.Per exemple, la CUP empra a l’atzar el g\u00e8nere gramatical femen\u00ed o mascul\u00ed per substituir el g\u00e8nere gramatical no marcat. Sovint, en els seus discursos, el \u00abtotes nosaltres\u00bbf\u00f3ra el \u00abtots nosaltres\u00bb normatiu.\u00c9s evident que no \u00e9s una manera de fer fortu\u00efta. Ens sembla que \u00e9s una invitaci\u00f3 a ampliar la nostra consci\u00e8ncia de la realitat, exorcitzant els poders que ens controlen en el m\u00e9s \u00edntim de nosaltres mateixos. Crec que \u00e9s una estrat\u00e8gia per aniquilar la visi\u00f3 del g\u00e8nere mascul\u00ed com a tel\u00f3 de fons, com a grup de refer\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

Certament, all\u00f2 que impulsa aquestes accions de desobedi\u00e8ncia, vinguin dels discursos ideol\u00f2gics que vinguin, responen a principis \u00e8tics per construir un m\u00f3n m\u00e9s plural i igualitari en la diversitat. Si no vaig errada es tracta de vulnerar la norma social i ling\u00fc\u00edstica la qual cosa, com dic,ho rebutja part de la comunitat ling\u00fc\u00edstica. Per\u00f2 s\u00f3c del parer que la transgressi\u00f3, de qualsevol tipus, no \u00e9s bona o dolenta en s\u00ed mateixa, sin\u00f3 que \u00e9s definida como a tal pel grup social.<\/span><\/p>\n

Una de les principals maneres de categoritzar a la gent en la nostra cultura \u00e9s fent-ho pel seu g\u00e8nere. Per exemple, si hagu\u00e9ssim de dividir un grup nombr\u00f3s de gent en dos grups per dur a terme un estudi, quins grups seleccionar\u00edem? Com es pot suposar, el g\u00e8nere \u00e9s una de les formes preferides de la divisi\u00f3 d’un grup en dos. Si al vostre interlocutor li agrada veure partits de futbol, beure cervesa i li fascinen els cotxes, segurament us sentireu inclinats a pensar que es tracta d’un home. No obstant aix\u00f2, si aquesta persona posseeix 30 parells de sabates i es passa hores parlant penjada del tel\u00e8fon, tindreu la impressi\u00f3 que \u00e9s una dona. Aquests s\u00f3n tan sols alguns dels clix\u00e9s de g\u00e8nere, entre molts altres, que ens venen r\u00e0pidament a la ment. El que vull significar \u00e9s que les persones som un producte de la socialitzaci\u00f3 i els costums, i ambdues segueixen un component androc\u00e8ntric i sexista. Entendre com la interacci\u00f3 del \u00abjo\u00bb i \u00abl’altre\u00bbi com es concreta en un sistema social estructurat pels estereotips de g\u00e8nere, les jerarquies de poder tradicionals i les identitats de grup, sovint es clau. Quan existeixen difer\u00e8ncies de poder entre els grups, el llenguatge i la comunicaci\u00f3 s’utilitzen sovint per estabilitzar la desigualtat. \u00c9s a dir, com que les difer\u00e8ncies de poder no s\u00f3n naturals, sin\u00f3 que han estat creades socialment, es faran visibles en el llenguatge i la interacci\u00f3 social.<\/span><\/p>\n

Les regles del m\u00f3n social no s\u00f3n creacions conscients d’una persona o d’un grup que decideix premeditadament que la seva societat tindr\u00e0 una o altra forma. Les regles es van estructurant a trav\u00e9s del temps amb l’objecte d’aconseguir un determinat control de les persones, sobre la base d’uns principis, creences, interessos o idees culturalment produ\u00efdes (universos simb\u00f2lics).I, al mateix temps, el control t\u00e9 a veure amb l’exercici del poder dins d’una societat. Tots dos aspectes, control i poder, donen forma a les relacions socials i a l’estructura definitiva que tindr\u00e0 una societat concreta. Es fa important aclarir que ni el control ni el poder constitueixen per si mateixos pr\u00e0ctiques dolentes o bones. Tota societat on conviuen certa quantitat de persones requereix establir unes normes capaces de regular les relacions. Altrament, sobrevindria el desconcert i la conviv\u00e8ncia f\u00f3ra intolerable. El problema s’esdev\u00e9 quan aquests controls i poders possibiliten el desenvolupament ple de les persones per igual o si, per contra, el neguen. En aquests processos el rol que juga el llenguatge \u00e9s d’all\u00f2 m\u00e9s transcendent ja que a trav\u00e9s d’ell les persones assimilem una determinada concepci\u00f3 del m\u00f3n i l’acceptaci\u00f3 o no del control que ens \u00e9s exercit.<\/span><\/p>\n

D’una banda, pot no agradar-nos \u00abling\u00fc\u00edsticament\u00bb que a les escoles es digui a les nenes que, si no es diu \u00abnens i nenes\u00bb, la cosa no els afecta. Per\u00f2, d’altra banda, semblaria la \u00fanica soluci\u00f3 per tal que les nenes no esdevinguin un grup engolit pel grup de g\u00e8nere mascul\u00ed. Perqu\u00e8 les nenes \u00e9s un grup de g\u00e8nere que existeix. \u00c9s visible i palpable, i cal que aix\u00f2 s’evidenci\u00ef. D’altra manera estarem contribuint a que la relaci\u00f3 entre homes i dones assumeixi caracter\u00edstiques no equilibrades, on el grup mascul\u00ed ha tingut hist\u00f2ricament l’\u00faltima paraula.<\/span><\/p>\n

Sense dubte, una de les funcions principals del llenguatge \u00e9s comunicar missatges entre les persones. Una altra funci\u00f3 decisiva \u00e9s el manteniment de l’ordre social preestablert que serveix de sost\u00e9n a la vida quotidiana. Si aquesta transcorre o es desenvolupa d’alguna forma \u00e9s perqu\u00e8 existeixen unes regles que la determinen. \u00c9s a dir, l’acte comunicatiu comporta una colla d’altres funcions entre les quals hi ha la d’establir diverses maneres de significar les relacions entre les persones, els grups i les societats. Tant \u00e9s aix\u00ed que el llenguatge constitueix una condici\u00f3 essencial per a la reproducci\u00f3 de la societat (les seves normes, els valors, les creences i els estereotips), per al sosteniment de les seves relacions i estructures.<\/span><\/p>\n

Darrere de cada gest, de cada paraula, de cada manera de moure’ns en el temps i l’espai existeixen creences i intencionalitats profundes que condicionen la nostra consci\u00e8ncia del m\u00f3n i maneres d’actuar-hi, per canviar-lo o per mantenir-lo tal qual l’apreciem. Aix\u00f2 vol dir que s\u00f3n les paraules, i les seves articulacions en discursos i idees, les que construeixen la realitat social. La qual cosa implica la necessitat de prestar una atenci\u00f3 meticulosa en el que es diu, i en la forma com es concreta, per desemmascarar els poders que hi s\u00f3n subjacents i les formes discursives ideol\u00f2giques que orienten el pensament i l’acci\u00f3 de persones i grups.<\/span><\/p>\n

Permeteu-me ser redundant: el llenguatge no \u00e9s de cap manera neutral. Les estructures socials i les relacions entre les persones obeeixen, com dic, a processos hist\u00f2rics constru\u00efts per les societats a partir de la seves cultures i a partir del control i el poder d’uns grups sobre altres. Podem creure que la domin\u00e0ncia social hist\u00f2rica del g\u00e8nere mascul\u00ed no t\u00e9 res a veure amb la configuraci\u00f3 i els usos del llenguatge? I \u00e9s clar que hi t\u00e9 a veure. El suposat g\u00e8nere gramatical no marcat que curiosament es correspon amb el g\u00e8nere gramatical mascul\u00ed, \u00e9s una de les maneres com el grup mascul\u00ed dominant legitimava,i \u00abnaturalitzava\u00bb el seu poder indiscutible.El homes eren els que existien com a grup. Els altres grups (els infants i les dones) eren subsidiaris. No hi havia possibilitats d’un altre poder que no fos el seu. Qui assistia a les \u00e0gores? Qui discutia en els senats? Qui podia i qui no podia votar fins no fa massa anys?<\/span><\/p>\n

En el segle XVIII Rousseau defensava aferrissadament que les nenes no havien d’escolaritzar-se. Que el seu lloc era la llar. Efectivament, les dones eren i han estat un subgrup que no existia m\u00e9s enll\u00e0 de les parets de la llar. A vegades tractades amb benevol\u00e8ncia, d’altres vegades amb hostilitat. De manera que quan els homes es dirigien amb un \u00abnosaltres\u00bb o un \u00abvosaltres\u00bb es referien sense dubte a ells mateixos perqu\u00e8, com dic, els \u00abaltres\u00bbque no fossin ells no formaven part de la societat.<\/span><\/p>\n

Certament, la realitat social no ho \u00e9s per endavant sin\u00f3 que \u00e9s erigida per persones concretes i per les relacions que es desenvolupen entre elles. \u00c9s a dir,les cultures (i les co-cultures que hi habiten) s\u00f3n una trama de significats constru\u00efts de forma relacional a trav\u00e9s, sobretot, del llenguatge verbal. Aix\u00f2 permet afirmar que les estructures ling\u00fc\u00edstiques que emprem s’han produ\u00eft hist\u00f2ricament i que, precisament per aix\u00f2, no s\u00f3n immutables.<\/span><\/p>\n

S\u00f3c del parer que les solucions \u00abgramaticals\u00bb que s’han consensuat no s\u00f3n les m\u00e9s agraciades. Per\u00f2 responen a l’afany d’analitzar, construir cr\u00edticament i buscar sortides a la realitat social de la discriminaci\u00f3 secular del sexe femen\u00ed, comen\u00e7ant per la interpretaci\u00f3 del que es diu i del com es \u00abparla\u00bb. Alguns defensen que \u00abaix\u00ed s’ha parlat sempre\u00bb per\u00f2 tamb\u00e9 podem hissar les veles i prendre un altre rumb.<\/span><\/p>\n

Efectivament, l’ordre social occidental d’avui \u00e9s modelat per societats democr\u00e0tiques que promocionen els drets humans i la igualtat entre les persones, i aix\u00f2 ha forjat la necessitat de rec\u00f3rrer a certs arranjaments ling\u00fc\u00edstics. No obstant aix\u00f2, aquests arranjaments poden no funcionar tan b\u00e9 com voldr\u00edem.<\/span><\/p>\n

Aquest \u00e9s el cas del doblet del g\u00e8nere gramatical mascul\u00ed i femen\u00ed tan pesat de suportar en la parla i l’escriptura. Ara b\u00e9, no podem obviar que respon a l’impuls liderat per les dones per mirar d’invertir els rols socialment establerts com a \u00abnaturals\u00bb.I el que \u00e9s ben cert \u00e9s que res del que no vingui determinat per la biologia no \u00e9s essencialment immutable.<\/span><\/p>\n

Com he dit abans, tipifiquem les persones pel seu g\u00e8nere. Tamb\u00e9 les tipifiquem per la seva edat, per l’ofici que realitzen, pel lloc de naixement, per la classe social de pertinen\u00e7a, per les seves posicions de poder en el conjunt social, per les seves creences religioses, pels seus h\u00e0bits quotidians (alimentaris, sexuals, higi\u00e8nics) i per la mateixa subjectivitat que elles reflecteixen davant dels nostres ulls.Les tipificacions i categoritzacions cognitives orienten la mirada cap a un determinat coneixement dels altres: actuem de manera autom\u00e0tica guiats pel prisma de les nostres tipificacions i categories pr\u00e8vies, encara que \u00e9s possible amb cert esfor\u00e7 veure la realitat de manera diferent, construint nous prismes. Pel que fa a les desigualtats per ra\u00f3 de g\u00e8nere, concebre i projectar nous prismes, noves mirades, \u00e9s el que la societat conscienciada intenta, tot considerant el llenguatge i com aquest s’empra un aspecte indissociable.Aix\u00f2 d’una banda.<\/span><\/p>\n

D’altra banda, les categoritzacions i tipificacions col\u2022laboren en la recreaci\u00f3 permanent de la pr\u00f2pia identitat personal i grupal, la qual es construeix en el marc d’un proc\u00e9s relacional amb l’alteritat. Dit en altres paraules, l’objectivaci\u00f3 del que nosaltres creiem que som s’aconsegueix a trav\u00e9s de la difer\u00e8ncia percebuda dels \u00abaltres\u00bb pel que fa al\u00abnosaltres\u00bb, o de \u00abl’altre\u00bb pel que fa a \u00abmi\u00bb. Els altres s\u00f3n sempre el nostre mirall, encara que no en som completament conscients. I aquest fet relacional \u00e9s summament important per entendre com, sense, adonar-nos podem construir desigualtats entre nens i nenes.<\/span><\/p>\n

En definitiva, socialitzar les criatures en el marc d’interpretacions que justifiquen la desigualtat i naturalitzen les diferencies implica privar-les de la for\u00e7a necess\u00e0ria per tal que en el futur puguin decidir la seva vida, en lloc d’acceptar de manera submisa la que el grup dominant mascul\u00ed ha dissenyat al llarg del temps. Ens sembla que com adults conscients hem d’assumir la responsabilitat de formar persones aut\u00f2nomes i no homes amb identitats de masculinitat prec\u00e0ries i dones amb frens profundament interioritzats per una socialitzaci\u00f3 que les limita.<\/span><\/p>\n

Per acabar, i des de la perspectiva de la import\u00e0ncia del llenguatge com a transmissor d’estereotips, rols i participaci\u00f3 social dels grups, proposo diferents opcions. Es tracta en cercar un nou sistema en el qual tots dos grups de g\u00e8nere, el mascul\u00ed i el femen\u00ed, s’hi sentin representats.<\/span><\/p>\n

Tal vegada podr\u00edem utilitzar el g\u00e8nere gramatical femen\u00ed o mascul\u00ed indistintament, sense cap regla que ens ho indiqui. Vull dir que, en comptes d’usar \u00abnens i nenes\u00bb podem dir \u00abnens\u00bb o \u00abnenes\u00bb, indistintament.<\/span><\/p>\n

Podem utilitzar tant el g\u00e8nere gramatical femen\u00ed com el g\u00e8nere gramatical mascul\u00ed indiferentment com a g\u00e8nere gramatical no marcat. A l’estil de la CUP. Aix\u00ed podr\u00edem dir, per exemple, \u00abtots vosaltres\u00bb o \u00abtotes vosaltres\u00bb, \u00abamics\u00bb o \u00abamigues\u00bb, \u00abells\u00bb o \u00abelles\u00bb de forma indistinta. \u00c9s a dir, sense haver d’utilitzar ambd\u00f3s g\u00e8neres gramaticals alhora. Qu\u00e8 us sembla, aquesta proposta? Es prou persuasiva? La veieu factible? O f\u00f3ra un caos? Ens estalviar\u00edem una forma de parlar i textos escrits que freguen el rid\u00edcul, que s\u00f3n interminables i antiest\u00e8tics.<\/span><\/p>\n

Una altra opci\u00f3 \u00e9s inventar paraules per al g\u00e8nere gramatical no marcat. Podr\u00edem comen\u00e7ar per les paraules m\u00e9s conflictives. Llavors l’IEC i les institucions que regulen la llengua haurien d’emetre normatives ling\u00fc\u00edstiques al respecte. Sigui quina sigui l’opci\u00f3 que, de les dues, escollim, ens estalviar\u00edem el doblet gramatical.<\/span><\/p>\n

Finalment, no estic conven\u00e7uda que puguem permetre’ns deixar les coses tal qual s’han constitu\u00eft recentment: l’\u00fas dels dos g\u00e8neres gramaticals a l’una \u00e9s pesat, avorrit i antiest\u00e8tic. Un atac a la bellesa de la llengua i no crec que ens acostumem a aix\u00f2. Per\u00f2, com fer per construir un llenguatge en el qual homes i dones siguin tractats en igualtat, sense subordinaci\u00f3, i no perdre agilitat ni bellesa? Haur\u00edem analitzar doncs quina alternativa es considera menys perjudicial. El que \u00e9s ben segur \u00e9s que res \u00e9s perfecte i qualsevol elecci\u00f3 suposa desfer-se dela que no es tria. Sens dubte que la soluci\u00f3 sigui dif\u00edcil no ens ha d’impedir l’avan\u00e7 en la direcci\u00f3 desitjada.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

(*) Al meu amic i escriptor Jaume Ribera<\/strong> li agraeixo la lectura d’aquest article i els seus comentaris.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

OPINI\u00d3 El que pretenc en l’escrit present \u00e9s explicar la meva posici\u00f3 sobre que les actuals relacions de g\u00e8nere han de ser enteses en el context d’una cultura hist\u00f2ricament caracteritzada per relacions asim\u00e8triques i jerarquies de poder entre els g\u00e8neres […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":62587,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26706],"tags":[],"class_list":["post-63109","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-temes-culturals"],"yoast_head":"\nL'\u00fas del g\u00e8nere gramatical no marcat. Com es justifica? (*) | La Independent<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Article d'opini\u00f3 de Ma. \u00c0ngels Viladot, Dra. psicologia social i comunicaci\u00f3 intergrupal El que pretenc en l'escrit present \u00e9s explicar la meva posici\u00f3 sobre que les actuals relacions de g\u00e8nere han de ser enteses en el context d'una cultura hist\u00f2ricament caracteritzada per relacions asim\u00e8triques i jerarquies de poder entre els g\u00e8neres mascul\u00ed i femen\u00ed i que, des d'aquesta perspectiva, el g\u00e8nere gramatical no marcat es refereix al g\u00e8nere gramatical mascul\u00ed.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L'\u00fas del g\u00e8nere gramatical no marcat. Com es justifica? (*) | La Independent\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Article d'opini\u00f3 de Ma. \u00c0ngels Viladot, Dra. psicologia social i comunicaci\u00f3 intergrupal El que pretenc en l'escrit present \u00e9s explicar la meva posici\u00f3 sobre que les actuals relacions de g\u00e8nere han de ser enteses en el context d'una cultura hist\u00f2ricament caracteritzada per relacions asim\u00e8triques i jerarquies de poder entre els g\u00e8neres mascul\u00ed i femen\u00ed i que, des d'aquesta perspectiva, el g\u00e8nere gramatical no marcat es refereix al g\u00e8nere gramatical mascul\u00ed.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta property=\"article:author\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/tona.gusi\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2016-04-09T07:44:46+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/ma._angels_viladot.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"79\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"91\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Tona Gusi\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@https:\/\/twitter.com\/tonagusi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Tona Gusi\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"13 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Tona Gusi\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/48977a569b250ff82a4929194239bcc9\"},\"headline\":\"L’\u00fas del g\u00e8nere gramatical no marcat. Com es justifica? (*)\",\"datePublished\":\"2016-04-09T07:44:46+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\\\/\"},\"wordCount\":2697,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2015\\\/12\\\/ma._angels_viladot.jpg\",\"articleSection\":[\"Temes Culturals\"],\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\\\/\",\"name\":\"L'\u00fas del g\u00e8nere gramatical no marcat. Com es justifica? (*) | La Independent\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2015\\\/12\\\/ma._angels_viladot.jpg\",\"datePublished\":\"2016-04-09T07:44:46+00:00\",\"description\":\"Article d'opini\u00f3 de Ma. \u00c0ngels Viladot, Dra. psicologia social i comunicaci\u00f3 intergrupal El que pretenc en l'escrit present \u00e9s explicar la meva posici\u00f3 sobre que les actuals relacions de g\u00e8nere han de ser enteses en el context d'una cultura hist\u00f2ricament caracteritzada per relacions asim\u00e8triques i jerarquies de poder entre els g\u00e8neres mascul\u00ed i femen\u00ed i que, des d'aquesta perspectiva, el g\u00e8nere gramatical no marcat es refereix al g\u00e8nere gramatical mascul\u00ed.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2015\\\/12\\\/ma._angels_viladot.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2015\\\/12\\\/ma._angels_viladot.jpg\",\"width\":79,\"height\":91,\"caption\":\"Ma. \u00c0ngels Viladot\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Culture\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/tema\\\/culture\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Temes Culturals\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/tema\\\/cultura\\\/temes-culturals\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"L’\u00fas del g\u00e8nere gramatical no marcat. Com es justifica? (*)\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"name\":\"La Independent\",\"description\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\",\"name\":\"La Independent\",\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"width\":562,\"height\":78,\"caption\":\"La Independent\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/48977a569b250ff82a4929194239bcc9\",\"name\":\"Tona Gusi\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791995267\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791995267\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791995267\",\"caption\":\"Tona Gusi\"},\"description\":\"Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. Tamb\u00e9 \u00e9s psic\u00f2loga menci\u00f3 en Psicologia d'Intervenci\u00f3 Cl\u00ednica i menci\u00f3 en Psicologia del Treball i les Organitzacions.\",\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/www.facebook.com\\\/tona.gusi\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/https:\\\/\\\/twitter.com\\\/tonagusi\"],\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/author\\\/tona-gusi\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L'\u00fas del g\u00e8nere gramatical no marcat. Com es justifica? (*) | La Independent","description":"Article d'opini\u00f3 de Ma. \u00c0ngels Viladot, Dra. psicologia social i comunicaci\u00f3 intergrupal El que pretenc en l'escrit present \u00e9s explicar la meva posici\u00f3 sobre que les actuals relacions de g\u00e8nere han de ser enteses en el context d'una cultura hist\u00f2ricament caracteritzada per relacions asim\u00e8triques i jerarquies de poder entre els g\u00e8neres mascul\u00ed i femen\u00ed i que, des d'aquesta perspectiva, el g\u00e8nere gramatical no marcat es refereix al g\u00e8nere gramatical mascul\u00ed.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"L'\u00fas del g\u00e8nere gramatical no marcat. Com es justifica? (*) | La Independent","og_description":"Article d'opini\u00f3 de Ma. \u00c0ngels Viladot, Dra. psicologia social i comunicaci\u00f3 intergrupal El que pretenc en l'escrit present \u00e9s explicar la meva posici\u00f3 sobre que les actuals relacions de g\u00e8nere han de ser enteses en el context d'una cultura hist\u00f2ricament caracteritzada per relacions asim\u00e8triques i jerarquies de poder entre els g\u00e8neres mascul\u00ed i femen\u00ed i que, des d'aquesta perspectiva, el g\u00e8nere gramatical no marcat es refereix al g\u00e8nere gramatical mascul\u00ed.","og_url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\/","og_site_name":"La Independent","article_author":"https:\/\/www.facebook.com\/tona.gusi","article_published_time":"2016-04-09T07:44:46+00:00","og_image":[{"width":79,"height":91,"url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/ma._angels_viladot.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Tona Gusi","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@https:\/\/twitter.com\/tonagusi","twitter_misc":{"Written by":"Tona Gusi","Est. reading time":"13 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\/"},"author":{"name":"Tona Gusi","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/48977a569b250ff82a4929194239bcc9"},"headline":"L’\u00fas del g\u00e8nere gramatical no marcat. Com es justifica? (*)","datePublished":"2016-04-09T07:44:46+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\/"},"wordCount":2697,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/ma._angels_viladot.jpg","articleSection":["Temes Culturals"],"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\/","name":"L'\u00fas del g\u00e8nere gramatical no marcat. Com es justifica? (*) | La Independent","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/ma._angels_viladot.jpg","datePublished":"2016-04-09T07:44:46+00:00","description":"Article d'opini\u00f3 de Ma. \u00c0ngels Viladot, Dra. psicologia social i comunicaci\u00f3 intergrupal El que pretenc en l'escrit present \u00e9s explicar la meva posici\u00f3 sobre que les actuals relacions de g\u00e8nere han de ser enteses en el context d'una cultura hist\u00f2ricament caracteritzada per relacions asim\u00e8triques i jerarquies de poder entre els g\u00e8neres mascul\u00ed i femen\u00ed i que, des d'aquesta perspectiva, el g\u00e8nere gramatical no marcat es refereix al g\u00e8nere gramatical mascul\u00ed.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\/#primaryimage","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/ma._angels_viladot.jpg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/ma._angels_viladot.jpg","width":79,"height":91,"caption":"Ma. \u00c0ngels Viladot"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lus-del-genere-gramatical-no-marcat-com-es-justifica\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Culture","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/tema\/culture\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Temes Culturals","item":"https:\/\/laindependent.cat\/tema\/cultura\/temes-culturals\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"L’\u00fas del g\u00e8nere gramatical no marcat. Com es justifica? (*)"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","name":"La Independent","description":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization","name":"La Independent","alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","width":562,"height":78,"caption":"La Independent"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/48977a569b250ff82a4929194239bcc9","name":"Tona Gusi","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791995267","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791995267","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791995267","caption":"Tona Gusi"},"description":"Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. Tamb\u00e9 \u00e9s psic\u00f2loga menci\u00f3 en Psicologia d'Intervenci\u00f3 Cl\u00ednica i menci\u00f3 en Psicologia del Treball i les Organitzacions.","sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/tona.gusi","https:\/\/x.com\/https:\/\/twitter.com\/tonagusi"],"url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/author\/tona-gusi\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/63109","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/72"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=63109"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/63109\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/62587"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=63109"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=63109"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=63109"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}