OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n El pertorbador i depurat bistur\u00ed de Fleur Jaeggy: a prop\u00f2sit ‘d’El \u00faltimo de la estirpe’<\/span><\/strong> <\/p>\n L’\u00faltim \u00e9s un recull de vint contes titulat El \u00faltimo de la estirpe (Trad. Beatriz de Moura<\/strong>. Barcelona: Tusquets, 2016), publicat originalment fa dos anys. Com tota la seva obra, en aquest llibre refulgeix la prosa austera, enormement precisa i no menys continguda de Jaeggy<\/strong>; una escriptura nua de met\u00e0fores, estructurada a base de frases incisives que tendeixen a l’aforisme.<\/span><\/p>\n Es tracta d’unes hist\u00f2ries terribles –de vegades terror\u00edfiques– que passen en escenaris despullad\u00edssims, puntejades d’incendis, de gelor i de crueltat, d’enveges, de complicades i fosques trames familiars; cisellades amb el m\u00e9s cru i esmolat escalpel i ritmades a base de frases curtes de precisa puntuaci\u00f3.<\/span><\/p>\n El centre de la narraci\u00f3 s\u00f3n sempre uns personatges amarats de malenconia que manifesten una extrema tristor o una maldat inusitada, tant si es relacionen amb animals, coses o persones. A estones s\u00f3n tr\u00e0gics; en d’altres ocasions, ulcerats per ferides profundes i incurables tot i que sempre defugen l’autocompasi\u00f3. Per comparaci\u00f3, fan que la literatura de Merc\u00e8 Rodoreda sigui d’una dol\u00e7or gaireb\u00e9 embafadora, que Patricia Highsmith sembli una beata, que els drames de Caterina Albert siguin d’una innoc\u00e8ncia pr\u00f2pia d’una fleuma o que Ivy Compton<\/strong>–Burnett<\/strong> sigui una escriptora tirant a convencional. S’hi pot trobar fragments com aquest:<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00abLas personas solas temen muchas veces hacer visible su soledad. Algunas se averg\u00fcenzan. Las familias son tan fuertes. Tienen a la publicidad de su parte. Pero una persona sola no es m\u00e1s que un pecio. Primero lo llevan a la deriva, luego lo dejan naufragar.\u00bb<\/span> Caracteritzada per la s\u00edntesi, doncs, l’obra de Jaeggy es fonamenta en grans el.lipses, les hist\u00f2ries s’intueixen entre l\u00ednies, el m\u00e9s important \u00e9s que el que no diu, el que queda fora de camp. Malgrat que s’estructura a trav\u00e9s de diferents llibres i reculls, es podria parlar d’un cont\u00ednuum. Proleterka, tradu\u00efda per M\u00aa \u00c1ngeles Cabr\u00e9<\/strong> el 2004, es pot entendre com la continuaci\u00f3 de la portentosa i premiad\u00edssima Els feli\u00e7os anys del c\u00e0stig, tradu\u00efda per Xavier Lloveras<\/strong> el 1990. En comparteixen la mateixa protagonista, que, a m\u00e9s, reapareix al recull de relats El temor del cielo, tradu\u00eft per Flavia<\/strong> Company<\/strong> el 1998, i que, sens dubte, protagonitza tamb\u00e9 l’\u00faltim relat, \u00abF.K.\u00bb, del llibre avui ressenyat, d’El \u00faltimo de la estirpe.<\/span><\/p>\n El to i la densitat d’iridi del fragment abans citat \u00e9s perfectament recognoscible en qualsevol dels llibres, per exemple, a Las estatuas de agua, tradu\u00eft per M\u00aa \u00c1ngeles Cabr\u00e9 el 2015.<\/span><\/p>\n \u00abEl padre, con gran naturalidad, o hablaba de lo que le interesaba o simplemente callaba. El hijo se estrujaba el cerebro para encontrar alg\u00fan tema que no fuera peligroso, que le ahorrara nuevas pruebas de la innata crueldad de Reginald [el pare] y de su inocente falta de humanidad.\u00bb<\/span> \u00abLa ciudad le parec\u00eda vaga y remota, ol\u00eda a flores h\u00famedas; dos ni\u00f1as se pegaban, una usando los pu\u00f1os y la otra un peque\u00f1o paraguas rosa. Apareci\u00f3 la elegante seguridad de la brutalidad; lo salvaje se transformaba en lo horrible.\u00bb<\/span> \u00abA catorze anys era alumna en un col.legi de l’Appenzell<\/strong>. En aquells llocs Robert Walser<\/strong> hi havia fet moltes passejades quan era al manicomi, a Herisau, no gaire lluny del nostre institut. Va morir al mig de la neu. Hi ha fotografies que ensenyen les seves marques i la posici\u00f3 del cos a la neu. Nosaltres no sab\u00edem qui era, l’escriptor. I no ho sabia, ni tan sols, la nostra professora de literatura.\u00bb<\/span> A El \u00faltimo de la estirpe, hi compareixen fuga\u00e7ment, lleument, el Mestre Eckhart<\/strong>, la grand\u00edssima sor Juana In\u00e9s de la Cruz, la m\u00edstica \u00c0ngela de Foligno<\/strong>. Hi convoca en m\u00e9s gran mesura d’altres estimades celebritats: en un conte de poc m\u00e9s d’una p\u00e0gina, parla cruament amb Ingeborg Bachmann<\/strong> de vellesa i de cremades; en un restaurant, es menja un entrecot amb Oliver Sacks<\/strong> mentre es fa amiga d’un peix que espera amb ag\u00f2nica desesperaci\u00f3 que alg\u00fa el tri\u00ef per cruspir-se’l; passa fred per carrers i molls amb Joseph Brodsky<\/strong>, que recorda amb fatalisme els hiverns de Sant Petersburg, el riu Nev\u00e0: qualsevol lloc ha esdevingut per al poeta una ciutat mental anomenada \u00abNegde\u00bb, \u00e9s a dir, \u00abcap lloc\u00bb.<\/span><\/p>\n Ho fa en l’estil d’una altra taxativa, esbiaixadora i altament densa escriptora, Djuna Barnes<\/strong> (1892-1982). En efecte, recorda vagament les digressions de Perfiles (1987), meravellosa antologia d’entrevistes en qu\u00e8 Barnes, per exemple, descriu la sindicalista Mary Jones<\/strong> aix\u00ed: \u00abLa suya es una espalda plana, recta y ancha. Nunca ha tenido tiempo para ser una espalda individual\u00bb. Un tipus de descripci\u00f3 que es pot retrobar a El Almanaque de las mujeres (1928) quan retrata, per exemple, la literata Natalie Barney<\/strong>, Dolly Wilde<\/strong> o la pintora Romaine Brooks<\/strong>.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 El pertorbador i depurat bistur\u00ed de Fleur Jaeggy: a prop\u00f2sit ‘d’El \u00faltimo de la estirpe’Continua el degoteig –i que no pari– de traduccions de l’obra de la notable i prestigiosa escriptora su\u00efssa en llengua italiana Fleur Jaeggy (Zuric, […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":62484,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26640],"tags":[],"class_list":["post-63093","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-cultura"],"yoast_head":"\n
Continua el degoteig –i que no pari– de traduccions de l’obra de la notable i prestigiosa escriptora su\u00efssa en llengua italiana Fleur Jaeggy (Zuric, 1940).<\/span><\/strong><\/p>\n![\"Eulalia](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/Eulalia_Lledo.jpg\")
<\/p>\n
A Jaeggy nom\u00e9s li cal juxtaposar dues frases a punta seca: \u00abLas familias son tan fuertes. Tienen a la publicidad de su parte\u00bb, per substituir amb escreix els centenars de p\u00e0gines que caldrien a un assaig per explicar –amb molt menys poder de convicci\u00f3– el mateix.<\/span><\/p>\n
Vegem-ne un altre fragment:<\/span><\/p>\n
Un altre factor que d\u00f3na coher\u00e8ncia i cohesi\u00f3 a l’escriptura de Jaeggy s\u00f3n les constants refer\u00e8ncies liter\u00e0ries. Al costat de les impl\u00edcites, per exemple, Franz Kafka<\/strong>, hi ha expl\u00edcits homenatges a autores i autors que admira, en qui s’emmiralla. En un bell inici, Els feli\u00e7os anys del c\u00e0stig arrenca aix\u00ed:<\/span><\/p>\n
Comen\u00e7ament, com es pot veure, que no tan sols ret tribut al genial escriptor su\u00eds, sin\u00f3 que, en una frase, diu molt de la literatura que s’ensenya a l’internat.<\/span><\/p>\n