<\/strong><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n
Llegint aquest llibre, de t\u00edtol ir\u00f2nic, coneixereu les experi\u00e8ncies de 10 dones que han treballat en la pol\u00edtica institucional: Carme-Laura Gil, Carme Valls, L\u00eddia Santos, Montserrat Tura, Merc\u00e8 Civit,\u00a0 Empar Pont, Imma Mayol,\u00a0 Carme Porta, S\u00edlvia Bonet i Lourdes Mu\u00f1oz.<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n “Dones en un escenari on molt probablement no estava previst que elles hi fossin”, opina Marta Selva.<\/strong><\/span><\/span><\/strong><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Malgrat que llavors i ara haurien hagut de ser entre les m\u00e9s visibilitzades, ha estat una sorpresa haver-les pogut escoltar a algunes d’elles, en els dies propers a la presentaci\u00f3 del llibre, ocupant els seients a les tertulies d’ “El mat\u00ed” de Catalunya Radio amb M\u00f2nica Terribas<\/strong> i d’ “Els matins” de TV3 amb L\u00eddia Heredia<\/strong>.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n 8 d’elles varen parlar de les seves experi\u00e8ncies en la presentaci\u00f3 del llibre a la Bonnemaison aquest passat 26 de febrer.<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n En la contraportada del llibre s’ens avisa, que aquestes 10 dones en la primera l\u00ednia de la pol\u00edtica institucional, “han acceptat d\u2019explicar i analitzar la seva experi\u00e8ncia, sovint dif\u00edcil a vegades perillosa, durant la seva etapa en actiu en la pol\u00edtica institucional. Han hagut de\u00a0lluitar, de desafiar, de conv\u00e8ncer, de pactar. L\u2019han fet, a la seva manera, femenina, diferent i complement\u00e0ria”.<\/span><\/p>\n Com deia Marta Selva<\/strong>, durant la seva intervenci\u00f3 en l’acte de presentaci\u00f3 del llibre del 26 d efebrer a la Bonnemaison a Barcelona:<\/span> “es trobaven en un escenari on molt probablement no estava previst que elles hi fossin”.<\/strong><\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Carme Porta, militant d’ERC i ex diputada al Parlament de Catalunya,\u00a0 present\u00e0 l\u2019acte: \u201cDonar visibilitat a les dones que hem fet pol\u00edtica a les institucions. A all\u00f2 que moltes dones han viscut abans que nosaltres i segurament moltes ho han viscut despr\u00e9s\u201d.<\/strong><\/span><\/p>\n Porta<\/strong>, directora de la col\u00b7lecci\u00f3 Tinta F\u00e8mina de l\u2019editorial Trabucaire, explic\u00e0 com aquesta editorial nascuda el 1985 a Perpiny\u00e0, publica en catal\u00e0, castell\u00e0 i franc\u00e8s. La col\u00b7lecci\u00f3 que dirigeix parla dels feminismes en catal\u00e0 tant des de la teoria com des de les experi\u00e8ncies.<\/span><\/p>\n Sobre la g\u00e8nesi d\u2019aquest llibre volgu\u00e9 remerciar a les dues editores i a Marta Selva, que fou qui li insist\u00ed m\u00e9s per a la realitzaci\u00f3 del llibre: \u201caix\u00f2 s\u2019ha d\u2019escriure!, aix\u00f2 s\u2019ha d\u2019escriure!\u201d.<\/span><\/p>\n I finalment, Porta, que ha comptat amb 10 autores, explic\u00e0 aix\u00ed la singularitat del llibre: \u201cHi ha companyes que en deixar la pol\u00edtica professionals han explicat la seva experi\u00e8ncia, per\u00f2 ara hem volgut fer un treball plural. (…) En el cas nostre es tracta m\u00e9s de tot all\u00f2 que ens uneix m\u00e9s que all\u00f2 que ens separa\u201d.<\/span><\/p>\n La valoraci\u00f3 que en fa \u00e9s que \u201cmalgrat males experi\u00e8ncies, totes des de la reflexi\u00f3 hem volgut mostrar encerts i errors, i en general ho hem fet de forma positiva\u201d.<\/span><\/p>\n \u201cDonar visibilitat a les dones que hem fet pol\u00edtica a les institucions. A all\u00f2 que moltes dones han viscut abans que nosaltres i segurament moltes ho han viscut despr\u00e9s\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Marta Selva, ex Presidenta de l’ICD i prologuista del llibre: \u201cVaren irrompre, totes elles, en un escenari on molt probablement no era previst que elles hi fossin\u201d.<\/strong><\/span> <\/p>\n Selva present\u00e0 a Imma Mayol, Merc\u00e8 Civit, Silvia Bonet, Lourdes Mu\u00f1oz, Empar Pont, Carme Laura Gil <\/strong>i Carme Porta<\/strong>. Excus\u00e0 a Montserrat Tura. Totes elles han estat o regidores, o diputades, o conselleres i una ministra. I totes elles amb un trajecte de comprom\u00eds.<\/span><\/p>\n Va agrair la tossuderia de Carme Porta, ja que mancava i era imprescindible, i explic\u00e0 que tant ella com Isabel Segura convingueren en \u201cla necessitat que les dones que fan pol\u00edtica expliquessin la seva experi\u00e8ncia\u201d.<\/span><\/p>\n \u201cRecordo concretament \u2013continu\u00e0- a Lourdes Mu\u00f1oz en l\u2019inici del seu trajecte de regidora cap a diputada on hi entr\u00e0 amb una escena cat\u00e0rtica i jo li deia, Lourdes has d\u2019escriure tot aix\u00f2\u201d. Per a Selva es important que aquestes experi\u00e8ncies siguin relatades, descrites i recollides en un llibre que expliqui com s\u2019han sentit elles en la pol\u00edtica institucional. Per a la prologuista aquesta \u00e9s una de les formes en que la pol\u00edtica s\u2019expressa, tamb\u00e9 hi ha l\u2019espai pol\u00edtic que es construeix des de la relaci\u00f3, des de la perspectiva del reconeixement…\u201d d\u2019aquest espai des d\u2019on es possible la vida p\u00fablica i no sempre la pol\u00edtica institucional ho fa\u201d.<\/span><\/p>\n Per a Marta Selva, un llibre d\u2019aquestes caracter\u00edstiques te el valor de construir un document de testimonis en ser escrit, publicat i tenir la refer\u00e8ncia d\u2019uns trajectes que s\u2019expliquen des de all\u00f2 personal, relacional i des del comprom\u00eds amb partits, organismes socials, familiars\u2026 Destac\u00e0 que aquest darrer de la fam\u00edlia on s\u2019ha nascut i viscut conforma un llegat per a unes quantes de les dones pol\u00edtiques del llibre que influeix rotundament en les seves tria d\u2019 adolescents, joves i dones madures que prenen compromisos.<\/span><\/p>\n Destac\u00e0 tamb\u00e9 el fet que totes s\u00f3n presents en el llibre des de la perspectiva de c\u00e0rrecs electes, des del seu comprom\u00eds doble amb la formaci\u00f3 pol\u00edtica i com a electes. A voltes, un comprom\u00eds m\u00e9s enll\u00e0 de les sigles, des del feminisme, que ha estat un espai de la pol\u00edtica institucional des de la recuperaci\u00f3 de la democr\u00e0cia. \u201cUna irrupci\u00f3 de totes elles en un escenari on molt probablement no era previst que elles hi fossin. Son una generaci\u00f3 que s\u2019ocupen d\u2019un espai no previst, creat amb la complicitat entre els homes\u201d, afirm\u00e0 Selva i afeg\u00ed que aix\u00f2 no vol dir que no hi haguessin xarxes de complicitat i de generar estrat\u00e8gies comunes.<\/span><\/p>\n El llibre presenta, al seu parer, una reflexi\u00f3 des dels feminismes de manera conjunta, on totes es fan la pregunta sobre: En que he contribu\u00eft? Que he pogut fer?<\/span><\/p>\n Marta Selva aposta per un treball en xarxa que \u201cno es amiguisme ni aplaudiments. Hem estat molt critiques i dures unes amb les altres per\u00f2 aquesta exig\u00e8ncia ha estat consciencia de treballar d\u2019aquesta manera. Desig que en el futur la tasca de les dones politiques sigui igual o m\u00e9s productiva per\u00f2 sense necessitat de tanta tensi\u00f3. Pensar la pol\u00edtica institucional, pensar la pol\u00edtica\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Carme Laura Gil, militant de CDC, ex diputada al Congr\u00e9s espanyol, ex Consellera d’Educaci\u00f3 al Govern de la Generalitat i ex diputada al Parlament de Catalunya: <\/strong>\u201cExercir la pol\u00edtica es exercir la ciutadania, amb l\u2019obligaci\u00f3 de saber que pertanys a una classe que est\u00e0 oprimida a molt llocs del m\u00f3n i tamb\u00e9 aqu\u00ed, la de les dones\u201d. \u201dPer ser una dona feli\u00e7 has de ser una dona forta\u201d.<\/strong><\/span><\/p>\n Es manifest\u00e0 molt contenta d\u2019haver participat en aquest llibre testimoni de dones molt diferents. I volgu\u00e9 deixar clar d\u2019entrada que \u201csempre m\u2019he considerat una dona privilegiada, no he sentit mai l\u2019agror de la pol\u00edtica\u201d.<\/span><\/p>\n Explic\u00e0 que havent nascut l\u2019abril del 35, per tant molt a prop de fer 81 anys, podia ara veure la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria com la d\u2019una dona feli\u00e7 i d\u2019una dona forta, \u201dperqu\u00e8 per ser una dona feli\u00e7 has de ser una dona forta\u201d.<\/span><\/p>\n Satisfeta d\u2019haver format part del passat, \u201cper qu\u00e8 exercir la pol\u00edtica es exercir la ciutadania, amb l\u2019obligaci\u00f3 de saber que pertanys a una classe que est\u00e0 oprimida a molt llocs del m\u00f3n i tamb\u00e9 aqu\u00ed, la de les dones\u201d. Reflexion\u00e0: \u201c Jo no he estat una dona feminista activista per\u00f2 si una activista de les dones\u201d. I en refer\u00e8ncia a ella mateixa proclam\u00e0 que el seu orgull de ser dona es incommensurable i que es considera una dona privilegiada, ja que essent filla d\u2019una fam\u00edlia humil, obrera, tingu\u00e9 el privilegi d\u2019anar a la universitat. Se sent una dona lliure, feli\u00e7 en pol\u00edtica i en la fam\u00edlia i en el matrimoni, en la professi\u00f3 tant la de professora com la de pol\u00edtica.<\/span><\/p>\n S\u2019adre\u00e7\u00e0 a les dones joves, – \u201cque segur que fareu moltes coses en la pol\u00edtica. Fareu historia!\u201d- explicant que en el llibre hi veuran un testimoni del segle XX, de la dona que est\u00e0 en un partir per la seva ideologia. Tamb\u00e9 volgu\u00e9 parlar de la gran diferencia que hi ha ara sobre el sentit de la pol\u00edtica que torna a tenir el primog\u00e8nit de l\u2019\u00e0gora, del carrers, que passa all\u00f2 p\u00fablic a la pol\u00edtica cap a dalt. Per\u00f2, remarc\u00e0 que \u201ctamb\u00e9 hi ha uns universals que continuen presents: el feminisme, la dona, la just\u00edcia, la igualtat. I mentre hi hagi aquests universals continuar\u00e0 la pol\u00edtica\u201d.<\/span><\/p>\n Per finalitzar la seva intervenci\u00f3 volgu\u00e9 deixar clar que hi ha moltes dones importants que han treballat, que han estat al servei de tothom, sense cap privilegi, a qui ning\u00fa coneixia i que \u201cno han tingut la projecci\u00f3 que hem tingut nosaltres. Mai els hi han fet una fotografia o han tingut un espai a la Tv, radio o premsa\u201d. I es congratul\u00e0 que \u201cnosaltres, jo, amb tot el que hem treballat haguem pogut donar veu a aquestes dones que mai n\u2019han tingut. Ja es una satisfacci\u00f3\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Empar Pont, militant d’ERC, ex regidora i ex primera Tinenta d’Alcalde de Reus:<\/strong> \u201cpoder exercir la pol\u00edtic quotidiana en llibertat em fa feli\u00e7\u201d.<\/strong><\/span><\/p>\n Aquesta professora i regidora de Reus, comen\u00e7\u00e0 la seva intervenci\u00f3 parlant de Carme Laura Gil i del paral\u00b7lelisme de la seva activitat pol\u00edtica, des que ella era professora a Reus i l\u2019altra directora general; i quan fou regidora d\u2019educaci\u00f3 i l\u2019altra era Consellera. Explica que varen compartir molts espais i complicitats, tamb\u00e9 amb Montserrat Tura, quan Empar Pont fou tinent d\u2019alcalde de l\u2019Ajuntament i Tura consellera. \u201cVarem compartir un govern i la manera d\u2019entendre aquest pa\u00eds\u201d.<\/span><\/p>\n Eixamplant el cercle digu\u00e9: \u201cBe, coincideixo molt, molt que som dones diferents per\u00f2 tenim moltes complicitats, totes som dones fortes, totes hem tingut poder, hem exercit l\u2019autoritat i algunes de nosaltres hem renunciat a exercir aquest poder perqu\u00e8 hem decidit que la pol\u00edtica institucional es un espai de temps en primera l\u00ednia i ho has de deixar, t\u2019has de programar per tornar a la teva visa privada i resituar-te en el teu espai de casa i en la teva vida professional\u201d.<\/span><\/p>\n En el seu cas, va tornar fa 5 anys a l\u2019 institut. Explic\u00e0 que necessitava marxar, que: \u201csempre he estat regidora, els homes no em van deixar marxar d\u2019all\u00e0, em van tenir acotada all\u00e0. Hi vaig xalar molt, tenia el reconeixement de la ciutadania\u201d.<\/span><\/p>\n Afeg\u00ed que llegint justament un text sobre educaci\u00f3 i pol\u00edtica de Carme Laura Gil havia ent\u00e8s que \u201che volgut obrir el cap als meus alumnes, a ser cr\u00edtics\u201d i que \u201cpoder exercir la pol\u00edtica quotidiana en llibertat em fa feli\u00e7\u201d. Per a ella, en aquests moments es tracta de millorar la societat a trav\u00e9s d\u2019uns nois i unes noies a qui ensenya. Tamb\u00e9 agra\u00ed a la fam\u00edlia, a les amistats, a les regidores ser presents entre el p\u00fablic \u2026que aix\u00f2 la feia molt feli\u00e7. Feu una crida a construir la societat del segle 21 que engresqui al jovent, a l\u2019\u00e0gora, al carrer a les cases\u2026 es l\u2019\u00e8poca de la pol\u00edtica en maj\u00fascula perqu\u00e8 aquest pa\u00eds que estem construint necessita de la pol\u00edtica en maj\u00fascules.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span><\/p>\n Lourdes Mu\u00f1oz, militant del PSC, ex regidora de l’Ajuntament de Barcelona i ex diputada al Congr\u00e9s: \u201cEl que he apr\u00e9s \u00e9s que les pol\u00edtiques per a les dones o les institucionalitzes o desapareixen\u201d.<\/strong><\/span><\/p>\n Parl\u00e0 de la complicitat, de com se sent m\u00e9s orgullosa d\u2019alguns dels projectes compartits o que ha pogut generar amb altres dones. Del reconeixement de les antecessores, \u201cles d\u2019abans de nosaltres que han fet possible que nosaltres arrib\u00e9ssim\u201d.<\/span><\/p>\n Volgu\u00e9 deixar pal\u00e8s que \u201cel que ha apr\u00e9s \u00e9s que les pol\u00edtiques per a les dones o les institucionalitzes o desapareixen. Un cop estan institucionalitzades \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil de treure-les\u201d, per\u00f2 en canvi de cara a aquest llibre coral, explic\u00e0 que havia posat com a experi\u00e8ncia la d\u2019un grup de dones joves del partit que ens varen autoorganitzar i autofinan\u00e7ar per fer pressi\u00f3 perqu\u00e8 al Congr\u00e9s del partit aprov\u00e9s la paritat, cosa que no varen aconseguir, ja que nom\u00e9s arribarem al 30 o 33 per cent i no seria fins al proper Congr\u00e9s que arribarien al 40 per cent. Per\u00f2 afirm\u00e0 Mu\u00f1oz que \u201ccom a experi\u00e8ncia vital, amb passi\u00f3 per a la igualtats, fou molt important\u201d. Tamb\u00e9 volgu\u00e9 fer un reconeixement, a la tasca de Maria Escudero<\/strong>, perqu\u00e8 fou qui quan ella va arribar al Congres el 2004, la va anar a buscar, ja que cercava a les dones diputades feministes per treballar per la igualtat.<\/span><\/p>\n L\u2019altre tema que parla en el llibre es el que anomena: \u201cdoble barrera<\/em>, per ser dones i per ser feministes. Perqu\u00e8 l\u2019espai p\u00fablic i pol\u00edtic no esta pensat per all\u00f2 que nosaltres demanem i xoquem cont\u00ednuament. Les dones feministes que exercim en la pol\u00edtica som m\u00e9s molestes per al poder establert, tenim doble penalitzaci\u00f3. No els hi agrada que toquem el que consideren els seus espais<\/em>\u201d. Aix\u00ed s\u2019explica com en el tema de la paritat feren i fan tanta resist\u00e8ncia, ho viuen com una invasi\u00f3 dels seus espais. En el seu imaginari col\u00b7lectiu, malgrat la llei \u201c ho consideren un espai d\u2019homes\u201d.<\/span><\/p>\n Volgu\u00e9 destacar la pluralitat de les dones que hi ha en al llibre: \u201cJo sempre he defensat la paritat no per un resultats immediats sin\u00f3 perqu\u00e8 les dones hi siguem i tinguem visibilitat. \u00c9s important que hi hagi dones de totes les ideologies feministes o no feministes\u201d i pos\u00e0 com a exemple que Santa Maria, que es una dona potent, el fet que sigui la vicepresidenta li dona major visibilitat.<\/span><\/p>\n Per acabar, creu, Lourdes Mu\u00f1oz, que darrerament en el pa\u00eds hi ha qui – no surt precisament dels espais de dones ni del feminismes- parla de lideratge femen\u00ed, limitant i estereotipant quin model han de tenir les dones en l\u2019exercici del poder. Posicionament que vol rebutjar: \u201cJo vull que cada una puguem fer pol\u00edtica, en les escoles, en les associacions, des del pensament que tinguem i de la manera que volguem\u201d. \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n S\u00edlvia Bonet, ex Ministra i Consellera General d’Andorra: Sin\u00f3 hi ha pol\u00edtiques especifiques a favor hi ha p\u00e8rdues en la participaci\u00f3 de la dona en la pol\u00edtica i les dones hi han d\u2019accedir amb les mateixes capacitats, possibilitats i condicions. <\/strong><\/span><\/p>\n Comen\u00e7\u00e0 l\u2019 ex-ministra d\u2019Andorra, explicant que es trobava una mica fora de l\u2019entorn pel fet de ser del pa\u00eds ve\u00ed, per\u00f2 alhora satisfeta de poder participar amb la seva experi\u00e8ncia pol\u00edtica amb un pa\u00eds que hi som tan propers, amb \u00edntims lligams amb Catalunya per historia cultura, i llengua. \u201cCertament \u2013 digu\u00e9 – la societat andorrana \u00e9s conservadora i el rol de la dona no hi va entrar fins el 1972\u201d. En el llibre, digu\u00e9 Bonet, hi ha volgut aportar sentiments: \u201call\u00f2 que he sentit en els diferents passos d\u2019 entrada al mon pol\u00edtic sense posar en perill altres coses a les que no vull deixar. Hi apareix el concepte de qualitat mes que quantitat.<\/span><\/p>\n En el seu escrit, explica com es va fer andorrana despr\u00e9s de viure 20 anys all\u00e0 amb el meu home i fills, i sense altra fam\u00edlia visquent-hi. \u201cVaig entrar-hi quasi per la porta gran, de Ministra d\u2019Afers Socials, Treball i Igualtat. I ten\u00edem una Secretaria d\u2019igualtat, sobretot de la igualtat de g\u00e8nere perqu\u00e8 entenem que l\u2019estat havia de poder garantir l\u2019acc\u00e9s en igualtat als llocs de treball\u201d. Malauradament, relat\u00e0, unes eleccions anticipades portaren un canvi de govern i es perd\u00e9 aquesta secretaria d\u2019igualtat i la feina feta. \u201c\u2026va ser una pena! I va ser una pena, a m\u00e9s a m\u00e9s perqu\u00e8 en aquell seg\u00fcent Parlament varem aconseguir la paritat, \u00e9rem el primer parlament europeu que la ten\u00edem i els segon del m\u00f3n. I tot aix\u00f2 sense llei de quotes! Tot i que les he defensat sempre tant en els f\u00f2rums nacionals com internacionals\u201d. Confirma la seva opini\u00f3 que sense continu\u00eftat de la tasca de la Secretaria d\u2019igualtat es podia perdre, el fet mateix que ara les dones nom\u00e9s s\u00f3n el 34% en l\u2019actual Parlament. \u201cSin\u00f3 hi ha pol\u00edtiques especifiques a favor hi ha p\u00e8rdues en la participaci\u00f3 de la dona en la pol\u00edtica i les dones hi han d\u2019accedir amb les mateixes capacitats, possibilitats i condicions\u201d, rebl\u00e0.<\/span><\/p>\n Actualment S\u00edlvia Bonet \u00e9s membre de la delegaci\u00f3 al Consell d\u2019Europa, on hi ha una Comissi\u00f3 d\u2019Igualtat i no Discriminaci\u00f3 molt activa. En aquest moments, una de les q\u00fcestions que s\u2019estan tractant es sobre quines actuacions es poden fer per augmentar el nombre de dones en la pol\u00edtica.<\/span><\/p>\n Bonet volgu\u00e9 acabar llur intervenci\u00f3 tornant al comen\u00e7ament, a parlar de sentiments, de: \u201ccom cal fer-ho per poder superar al dia a dia i participar en la pol\u00edtica i quan m\u00e9s pluralitat millor\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span><\/p>\n Merc\u00e8 Civit, militant d’EUiA, ex diputada al parlament de Catalunya per ICV-EUA: \u201d… aquesta es la forma de treballar entre les dones, la de sumar sinergies, tenir objectius comuns i trobar els espais comuns. Una pol\u00edtica entesa no nom\u00e9s des de l\u2019institucional, sin\u00f3 tamb\u00e9 des de l\u2019\u00e0mbit sindical, associatiu\u2026. que \u00e9s la majorit\u00e0ria a la meva vida\u201d.<\/strong><\/span><\/p>\n Volgu\u00e9 donar les gracies perqu\u00e8: \u201caix\u00ed existeix un testimoni escrit de les lluites, les experi\u00e8ncies de les dones que han estat a la pol\u00edtica, i en un moment que la pol\u00edtica esta molt desvalorada i aquest llibre ajuda a valorar-la des d\u2019una perspectiva de dones. Entre totes aportem el gra de sorra per visualitzar la feina que f\u00e8iem\u201d.<\/span><\/p>\n Destac\u00e0 que es coneixen i havien compartit coses juntes sumant un valor, el de les dones a la pol\u00edtica. Es refer\u00ed al fet que el llibre \u00e9s de les dones a la pol\u00edtica institucional, per\u00f2 expos\u00e0 que es fa pol\u00edtica fora de les institucions. Ella, de fet, porta mes de 30 anys militant i en la instituci\u00f3 n\u2019hi ha estat 6.<\/span><\/p>\n Civit opina que. \u201cla diversitat de tasques et fa evolucionar i cr\u00e9ixer, amb tants anys des del treball en l\u2019\u00e0mbit de dones de la Secretaria de Dones de CCOO a \u00e0mbits molt masculinitzats essent responsable de l\u2019\u00e0mbit sindical del meu partit, on realment has d\u2019anar guanyant el teu espai\u201d. Constat\u00e0 que a vegades el masclisme es tradueix en proteccionisme i que cal explicitar cont\u00ednuament \u201c que tu et saps defensar sola i que no necessites protecci\u00f3\u201d.<\/span><\/p>\n De la seva tasca en la pol\u00edtica institucional volgu\u00e9 destacar la participaci\u00f3 en la Llei per l\u2019eradicaci\u00f3 d la viol\u00e8ncia masclista: \u201cEm quedar\u00e0 sempre a la mem\u00f2ria perqu\u00e8 a part de poder viure tot els seu proc\u00e9s, aquesta es una llei de totes, es el gran valor de la pol\u00edtica, de legislar-la, promoure serveis i activitats. El dia que es va aprovar aquella llei el Parlament bullia i hi havia moltes dones\u201d. \u201cI si es va poder aprovar aix\u00ed fou gracies al lideratge de l\u2019 ICD\u201d, rememor\u00e0.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 volgu\u00e9 fer un reconeixement als 7 anys del govern d\u2019esquerres a Catalunya, ja que al seu parer \u201c en l\u2019\u00e0mbit de les dones es va fer una volta impressionant a Catalunya perqu\u00e8 va permetre elaborar lleis compartides per tothom…\u201di aquesta es la forma de treballar entre les dones, la de sumar sinergies, tenir objectius comuns i trobar els espais comuns. Una pol\u00edtica entesa no nom\u00e9s des de l\u2019institucional, sin\u00f3 tamb\u00e9 des de l\u2019\u00e0mbit sindical, associatiu\u2026. que \u00e9s la majorit\u00e0ria a la meva vida\u201d.<\/span><\/p>\n Merc\u00e8 Civit creu que s\u2019ha avan\u00e7at molt per\u00f2 encara cal avan\u00e7ar molt mes. Mostr\u00e0 la seva preocupaci\u00f3 per com \u201cactualment s\u2019estan exposant idearis i fent declaracions des de l\u2019esgl\u00e9sia i certs sectors politics que fa uns anys no s\u2019hagueren fet\u201d. \u201cHem avan\u00e7at, hem guanyat espais, per\u00f2 no pararem cap de les que som aqu\u00ed ni moltes altres\u201d.<\/span><\/p>\n Volgu\u00e9 acabar la seva intervenci\u00f3 explicant com entr\u00e0 a la pol\u00edtica, fet que passa`per un seguit d\u2019esdeveniments, com estudiar assistent social i ser delegada, patir un acomiadament i entrar al sindicat. \u201cAra he tornat als meus or\u00edgens ja que torno a fer la meva feina en assist\u00e8ncia social\u201d.<\/span><\/p>\n A tall de comiat consider\u00e0 un encert el llibre i recordar que hi ha estat o hi s\u00f3n presents en la pol\u00edtica perqu\u00e8 n\u2019hi ha altres que les han precedit i tamb\u00e9 per animar a continuar recollint el treball de les dones i no nom\u00e9s en la pol\u00edtica institucional, sin\u00f3 a d\u2019altres sectors. \u201cCal aquest testimoni\u201d afirm\u00e0.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span><\/p>\n Imma Mayol, militant d’IC, ex regidora a l’Ajuntament de Barcelona<\/strong><\/span>: \u201cTotes aquestes flexibilitats, en molt bona mesura, formen part de la manera d\u2019estar en el m\u00f3n de les dones o de la dimensi\u00f3 femenina que est\u00e0 present en tots els sexes, encara que moltes vegades \u00e9s molt negada\u201d.<\/strong><\/span><\/p>\n Comen\u00e7\u00e0 agraint a Carme Porta, la iniciativa i la persist\u00e8ncia de 4 anys en seleccionar i reflexionar sobre el llibre. Pos\u00e0 en valor en aquest llibre el fet de compatibilitzar i compartir les din\u00e0miques que despr\u00e9s hauran enriquit a totes, tant en la presencia institucional primer al Parlament, i despr\u00e9s als ajuntaments, el moviment feminista i el treball en el si dels partits.<\/span><\/p>\n Volgu\u00e9 destacar especialment la feina al si dels partits \u201cperqu\u00e8 tota la gent que es dedica a tasques d\u2019organitzaci\u00f3 \u00e9s molt mal tractada. Jo vaig cuidar-me de Dones amb Iniciativa i la din\u00e0mica a les institucions, al feminisme i al partit es varen enriquir m\u00fatuament\u201d.<\/span><\/p>\n Mayol feu la seva intervenci\u00f3 en base a tres reflexions i un punt final.<\/span><\/p>\n \u201cLa primera reflexi\u00f3 es sobre la meva socialitzaci\u00f3 pol\u00edtica que neix amb la forca de dones en el rerefons, en concret hi ha una generaci\u00f3 que vincula padrina (avia), mare i filla, que en el meu cas ha estat molt poderosa. Jo me\u2019n sento hereva\u201d.<\/span><\/p>\n Explic\u00e0 que la seva fam\u00edlia com a bon exponent sociol\u00f2gicament franquista, per\u00f2 on hi hagu\u00e9 reconeixement de la autoritat i on la genealogia de padrina mare i 5 germanes amb fets i vincles crearen un univers simb\u00f2lic i una manera de viure que subvertia la manera de viure en el franquisme, i amb passi\u00f3. \u201cLa pol\u00edtica per a mi es passi\u00f3, i fou la que em condu\u00ed primer al moviment estudiantil als 16 i 18 anys i despr\u00e9s al Partit Comunista de ses Illes\u201d. Tamb\u00e9 narr\u00e0 com a molt significatiu, que un any abans de la seva participaci\u00f3 en la vida institucional crearen un grup amb 3 dones m\u00e9s: Montse Otero, Merc\u00e8 Fern\u00e1ndez i Mariona Ribalta<\/strong>. Aquest grup era el seu espai de pensament i impuls per anar al Parlament. Per a ella foren unes altres referents de for\u00e7a.<\/span><\/p>\n Pel que fa a la segona reflexi\u00f3, Imma Mayol opin\u00e0 sobre el canvi i les evolucions que donen les mediacions (la capacitat de mediacions canviants), ja que posen en valor la flexibilitat, el q\u00fcestionament i la capacitat, d\u2019evoluci\u00f3 al llarg de la vida: \u201cTotes aquestes flexibilitats, en molt bona mesura, formen part de la manera d\u2019estar en el m\u00f3n de les dones o de la dimensi\u00f3 femenina que est\u00e0 present en tots els sexes, encara que moltes vegades \u00e9s molt negada\u201d. I com a referent, parl\u00e0 del seu propi partit, d\u2019ICV que pass\u00e0 de l\u2019euro comunisme al eco-socialisme i que ara esta immers en un proc\u00e9s de canvi.<\/span><\/p>\n I la tercera experi\u00e8ncia es \u201csaber arribar i saber partir\u201d, que, segons Mayol, aix\u00f2 a la seva for\u00e7a pol\u00edtica li ha arribat per part de les dones amb el relleu, respectant dels processos vitals, tranquil amable i volgut de Lali Vintr\u00f3<\/strong> a ella o d\u2019ella a en Ricard Goma<\/strong>. Que \u201cLa dimensi\u00f3 p\u00fablica de la pol\u00edtica institucional esgota, la pressi\u00f3 medi\u00e0tica influeix i per tant es bo tenir etapes de visibilitat i d\u2019altres que no\u201d, n\u2019est\u00e0 ben conven\u00e7uda.<\/span><\/p>\n I el punt final seria que \u201cencara hem de continuar lluitant, perqu\u00e8 l\u2019imaginari col\u00b7lectiu encara esta constru\u00eft des de l\u2019androcentrisme, des del pensament mascul\u00ed i segur des d\u2019un tipus de masculinitat, que potser est\u00e0 canviant\u201d. Est\u00e0 segura Mayol, que la pol\u00edtica encara no esta constru\u00efda des de la forma de les dones de mirar el mon. Posa com a exemple, la diviso sexual del treball, que en bona part s\u2019ha anat guanyant, per\u00f2 no ha arribat a diferents \u00e0mbits de la vida institucional. La divisi\u00f3 entre la superestructura i la vida quotidiana, entre la vida personal i la pol\u00edtica, la racional i la passional… \u201cNo es permet encara una historia d\u2019amor, una barreja, una intimitat entre la vida quotidiana i la superestructura. Tot all\u00e0 personal, tot all\u00f2 emocional sembla que s\u2019hagi d\u2019apartar de les portes dels ajuntaments i del Parlament\u201d.<\/span><\/p>\n Explica l\u2019experi\u00e8ncia del dia abans en la tert\u00falia amb M\u00f2nica Terribas on la presentadora els hi deia que aquella era una tert\u00falia molt diferent perqu\u00e8 es disculpaven, no s\u2019interromprien, tenien una actitud amable\u2026\u201d millor no? Perqu\u00e8 realment ens interessava m\u00fatuament el que est\u00e0vem dient a vegades des de posicions diferents\u201d, es responia Mayol, per\u00f2 afeg\u00ed: \u201c No se si aquesta hagu\u00e9s estat la nostra mateixa actitud exercint en primera l\u00ednia de diputades o regidores. Perqu\u00e8 potser hagu\u00e9rem hagut de defensar els nostres partits, marcar territori. Aix\u00f2 vol dir que encara tenim molt de cam\u00ed a rec\u00f3rrer\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span><\/p>\n Carme Porta<\/strong> volgu\u00e9 tancar l\u2019acte amb tres detalls simb\u00f2lics: “El titol del llibre que \u00e9s evidentment una ironia; estem a la cuina, que \u00e9s on es desenvolupa la vida en una casa; i aquesta sala te 135 cadires com el Parlament”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les reflexions i els debats continuaren al hall de la Bonnemaison amb un pica – pica amb un vi de la Catalunya Nord.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Llegint aquest llibre, de t\u00edtol ir\u00f2nic, coneixereu les experi\u00e8ncies de 10 dones que han treballat en la pol\u00edtica institucional: Carme-Laura Gil, Carme Valls, L\u00eddia Santos, Montserrat Tura, Merc\u00e8 Civit,\u00a0 Empar Pont, Imma Mayol,\u00a0 Carme Porta, S\u00edlvia Bonet i Lourdes […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":31918,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26628],"tags":[],"class_list":["post-63051","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-p-partits-politics"],"yoast_head":"\n
<\/span>
<\/span><\/strong><\/p>\n![\"Catifa](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Catifa_vermella_1.jpg\")
<\/p>\n![\"Catifa](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Catifa_vermella_2.jpg\")
<\/p>\n