\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Era el 12 de desembre passat, amb motiu de la jornada de portes obertes que havia organitzat l’Ajuntament d’Igualada per donar a con\u00e8ixer el nou Centre de Dia per a la gent gran.<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n La Maria<\/strong> i l’Anna<\/strong> -aix\u00ed com moltes altres persones presents- varen retrobar-se despr\u00e9s de molts anys i, amb els ulls amarats de ll\u00e0grimes, recordaven la lluita que varen viure als inicis dels anys seixanta per aconseguir llavors la guarderia, una guarderia que es va obrir a l’esgl\u00e9sia que els mateixos ve\u00efns havien constru\u00eft. Tamb\u00e9 recordaven com varen haver de bregar per tenir -per exemple- el gas. Parlem avui amb elles, uns testimonis de primera m\u00e0.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Els inicis de l’emigraci\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n La Maria havia nascut a Ja\u00e9n. Ella va venir l’any 1952 ja casada i amb un fill de 6 mesos. El seu marit treballava a la pedrera, de guixaire. Hi va treballar durant 20 anys. Inicialment durant un any aproximadament, hi feien vida i tot; m\u00e9s tard, per espai de 3 o 4 anys, visqueren al Carrer de Sant Mag\u00ed. Va ser l’encarregat de la pedrera qui els va apuntar perqu\u00e8 els hi adjudiquessin un dels pisos de la promoci\u00f3 d’habitatges que s’havia fet al barri. Els el van donar i hi van venir a viure, fins avui.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Sense els serveis m\u00e9s b\u00e0sics<\/strong> Quan va venir al barri nom\u00e9s hi havia les cases, tan sols estava fet el carrer central, on hi havien els blocs. Tan sols hi havia aigua i llum, no hi havia gas i es cuinava amb carb\u00f3 de coc, el que en deien la cuina econ\u00f2mica. El carb\u00f3 el portava la Senyora Teresa<\/strong> amb el carret\u00f3. Tamb\u00e9 ens portaven el pa (el Senyor Torras<\/strong> que tenia un forn al Carrer \u00d2dena). Tamb\u00e9 els hi portaven el vi (d’una bodega que hi havia al capdamunt de la Carretera de Manresa). Es posaven en un punt del barri i aix\u00ed la gent es podia proveir. Per\u00f2 no va ser fins els anys 1956-1957 que va haver-hi la primera botiga al barri, i va ser la de la senyora Teresa i el seu marit, que en posaren una de comestibles.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Es varen haver de pagar l’enllumenat p\u00fablic<\/strong> Pel que fa a l’enllumenat p\u00fablic no n’hi havia. Amb el terra enfangat i sense llum, els carrers eren un perill. Per aix\u00f2 ens varem posar en contacte amb l’Ajuntament i, al cap de poc, ten\u00edem l’enllumenat p\u00fablic que varem haver de pagar nosaltres \u00edntegrament: encara guardo el rebut, diu la Maria… En preguntar-li qui era l’alcalde llavors em diu que sols recorda que li deien el “xicote” i que era andal\u00fas, diu… (per l’\u00e8poca que descriu, l’alcalde havia de ser Garc\u00eda Urgel\u00e9s<\/strong>).<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Una esgl\u00e9sia d’autoconstrucci\u00f3<\/strong> Per no tenir no ten\u00edem ni esgl\u00e9sia. Va ser un capell\u00e0, li sembla que era Mn. C\u00f2dol, que va moure papers perqu\u00e8 pogu\u00e9ssim tenir el terreny. Llavors, els dissabtes i diumenges els homes del barri, que llavors eren joves, la varen aixecar El seu marit tamb\u00e9, i quan ja va estar feta l’estructura, s’hi va posar una pantalla i els dissabtes i diumenges s’hi feia cinema que servia per recollir diners per comprar el material que feia falta per acabar l’esgl\u00e9sia (la m\u00e0 d’obra era gratu\u00efta), afirma. Jo hi anava amb el meu fill els dissabtes a la tarda, i el diumenge a la nit hi an\u00e0vem els tres. A banda, recoll\u00edem diners d’altres ve\u00efns…<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n La primera guarderia<\/strong> El que s\u00ed recorda \u00e9s quan es va fer la guarderia al pis de dalt de l’esgl\u00e9sia. Hi portaven els seus fills a partir dels 3 o 4 anys. La primera educadora es deia Neus<\/strong> i era una bella persona pels infants. A la guarderia hi varen anar tant l’Emilio<\/strong> com la Mari Carmen<\/strong> (fills de la Maria i l’Anna respectivament).<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n L’Escola Bressol La Ginesta<\/strong> M\u00e9s tard, el 27 d’abril de 1980, es va inaugurar el que ha estat fins fa poc l’Escola Bressol La Ginesta, que no sols va ser una guarderia sin\u00f3 que fins i tot hi va haver aules d’escola abans de que hi hagu\u00e9s el Col\u00b7legi Gabriel Castell\u00e0<\/strong>. La Maria ho recorda b\u00e9 perqu\u00e8 hi havia portat els seus fills: l’Emilio i el Manolo<\/strong>, aix\u00ed com les seves n\u00e9tes, per aix\u00f2 -el dia que sortint de la gimn\u00e0stica que va al centre C\u00edvic- en veure com la tiraven a terra, se li negaren els ulls de ll\u00e0grimes i va plorar. Va tenir la sensaci\u00f3 que li prenien bocins de vida…<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Lluitar per portar el gas<\/strong> L’Anna, que va ser la Presidenta de l’Associaci\u00f3 de Pares de Fam\u00edlia (llavors, no hi havia encara les associacions de ve\u00efns), recorda b\u00e9 totes les gestions que varen haver de fer per tal de portar el gas al barri. V\u00eddua als 37 anys i amb dues filles petites, treballava de perruquera i, posant la gasolina de la seva butxaca, foren molts els viatges que varen fer a Barcelona per tal de poder portar el gas al barri. La Mar\u00eda, que tamb\u00e9 era de la junta, ho recorda prou b\u00e9. Amb tot, tan sols varen poder posar el gas a la cuina, perqu\u00e8 per la calefacci\u00f3 no hi havia prou diners… Abans, venia el Gibert<\/strong> (el dels autobusos) i, en comptes de petroli, ens venia un l\u00edquid (recorda que li deien “firpe” o alguna cosa aix\u00ed) que f\u00e8ien servir com a combustible pels fogons.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Uns temps de grats records<\/strong> Li pregunto pels records que t\u00e9 d’aquest temps i em diu que molt bons, que hi havia molt bona relaci\u00f3 de ve\u00efns i que entre tots es portaven b\u00e9. Fins i tot, davant del que era casa la Marcelina, hi va venir un capell\u00e0 que era grassonet. No es recorda del seu nom per\u00f2 si d’ ell, era basc i ros. Venia amb els de la “estudiantina” i feien molta tabola… Era tant alegre i vital com gener\u00f3s, doncs davant tanta gent necessitada, ell els hi portava matalassos de borra i d’altres coses.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Orgull de barri<\/strong> La Maria est\u00e0 orgullosa d’haver viscut al barri, diu que hi est\u00e0 molt a gust. Es sent tamb\u00e9 molt orgullosa d’haver portat els seus fills a la guarderia, tant a la de l’esgl\u00e9sia com la que ara \u00e9s el Centre de Dia, on tamb\u00e9 les seves n\u00e9tes hi ha anat a escola. Est\u00e0 molt agra\u00efda perqu\u00e8, gr\u00e0cies a aquest pis, han pogut fer alguns calerets (i perqu\u00e8 varen treballar molt i molt, hi afegeixo jo).<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n (2 part) Les condicions laborals<\/strong> La Maria<\/strong> va treballar primer \u2013i durant 30 anys- a Manufactures Sabat\u00e9, una f\u00e0brica de guants que estava al mateix barri.<\/span><\/p>\n L’empresari li permetia adaptar el seu horari perqu\u00e8 pogu\u00e9s compatibilitzar la feina amb la cura del nad\u00f3, el que avui en diem la conciliaci\u00f3 familiar. Tenia d’entrar a les 7,30 per\u00f2 entrava a les 8,30 per poder portar el nen a la guarderia (encara que plegava una hora m\u00e9s tard per recuperar aquesta hora). I si necessitava anar al metge per ella o el seu fill, li feien un paper i no li treien res, ni tampoc quan havia de portar al seu marit a Barcelona quan l’havien d’operar del maluc….<\/span><\/p>\n Compatibilitat amb l’alletament matern<\/strong><\/span><\/p>\n Un altre temporada feia torn de mat\u00ed, entrava a 2\/4 de sis i es llevava a les 4 per marxar havent alletat ja el seu fill, que havia tingut a casa mateix assistit per la Consol,<\/strong> llevadora.. Una vegada, com que per anar a treballar havia de travessar uns camps on encara no hi havia llum, va caure i \u2013com que estava embarassada- gaireb\u00e9 no la podien aixecar… M\u00e9s tard va treballar a la f\u00e0brica de Can Baliu<\/strong>, feia rodets. Ho va fer durant 13 anys i, per poder donar el pit al seu segon fill, podia anar a casa a les 11 del mat\u00ed, tenia una hora.<\/span> \u00a0<\/span><\/p>\n Protegida ahir, acomiadada avui<\/strong><\/span><\/p>\n Dels caps de l’empresa de guants o dels encarregats que va tenir a Cal Baliu (els empresaris eren de Barcelona per\u00f2 l’encarregat Josep Flo<\/strong> vivia a Igualada) en guarda molt bon record, doncs tant per aquesta funci\u00f3 maternal com per anar al metge, uns i altres, li donaven tota mena de facilitats: a aquesta gent jo els besaria els peus, i aix\u00f2 que s\u00f3n catalans… Encara avui, si es troben pel carrer, es saluden, es sent estimada per uns i altres, i diu que al seu temps, la dona que treballava i tenia fills estava protegida, mentre que avui -ja pel fet d’estar embarassada o en risc e quedar-s’hi- \u00e9s acomiadada o ja ni tan sols es contracta.<\/span> \u00a0<\/span><\/p>\n Arrelament malgrat els contratemps<\/strong><\/span><\/p>\n Que diferent d’avui que el meu fill gran va perdre la feina per estar malalt. Va ser ara fa sis anys, li va sortir una cosa a la pell tot dutxant-se i va haver de seguir tractament de radioter\u00e0pia a Barcelona \u2013 dia s\u00ed i dia no-. Per\u00f2 malgrat portar m\u00e9s de 30 anys de planxador a l’empresa (m’havia rellevat a mi), el varen acomiadar. Li donaven una mis\u00e8ria d’indemnitzaci\u00f3 i varem haver de posar-se a mans d’advocats i tot. Llavors ens varem poder comprar una casa al poble, per\u00f2 sols hi an\u00e0vem a l’estiu. Tenia clar que volia viure aqu\u00ed, la prova est\u00e0 en que \u2013finalment- ens la varem vendre i nom\u00e9s hi anem per veure la fam\u00edlia.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Amb respecte l’emigraci\u00f3 d’ahir, sense respecte la d’avui<\/strong><\/span><\/p>\n Pensa que ahir, a la gent que venien de fora, els miraven amb respecte mentre que ara, a la gent que forma part de la nova emigraci\u00f3, se la mira sense respecte… A nosaltres mateixos ens costa acceptar-ho, potser per un sentiment corporativista, \u00e9s a dir, potser perqu\u00e8 pensem que no hi ha treball per tots… Llavors els nostres fills tenien feina, mentre que \u2013ara- les nostres n\u00e9tes no.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n La \u00fanica dona a la junta<\/strong><\/span><\/p>\n L’Anna<\/strong>, que era la presidenta de l’Associaci\u00f3 de Pares de fam\u00edlia i la \u00fanica dona de la Junta, recorda com va haver d’explicar a tots els ve\u00efns i ve\u00efnes del Barri, reunits a la Pla\u00e7a de l’Esgl\u00e9sia, que degut a un problema estructural de les clavegueres que estaven mal fetes, les fam\u00edlies que vivien als baixos dels blocs de pisos (entre els que hi havia els seus pares) varen haver d’anar a viure a un altre lloc mentre duraven les obres de reparaci\u00f3 integral, i que aquestes varen durar temps i temps, no s’acabaven mai, diu, doncs les coses es complicaven molt i molt, fins i tot va sortir aluminosi als pisos.<\/span> \u00a0<\/span><\/p>\n Sentien que els volien prendre pla pla\u00e7a i l’esgl\u00e9sia<\/strong><\/span><\/p>\n Potser per aix\u00f2, perqu\u00e8 amb el seu esfor\u00e7 i la seva suor els ve\u00efns del Barri s’havien fet seu el barri, quan amb el temps es va urbanitzar i omplir el que avui \u00e9s el Barri de les Flors i volien integrar a les noves edificacions la seva Esgl\u00e9sia i la seva Pla\u00e7a s’hi varen negar. Des de la ja Associaci\u00f3 de Ve\u00efns \u2013llavors-, varen parlar i gestionar amb el capell\u00e0 (el mateix que encara hi ha avui) que no els la prenguessin, doncs aquesta va ser la sensaci\u00f3 que varen tenir, talment com han tingut ara en veure desapar\u00e8ixer la guarderia per ubicar-hi un Centre de Dia per la gent gran. Varen comprar una creu ben gran per la Pla\u00e7a i hi varen posar un r\u00e8tol per fer mem\u00f2ria que aquella esgl\u00e9sia l’havien aixecat els ve\u00efns el barri. T\u00e9 massa hist\u00f2ria com perqu\u00e8 es dilueixi en nom del progr\u00e9s… per aix\u00f2 porta el nom de Pla\u00e7a de la Solidaritat.<\/span> \u00a0<\/span><\/p>\n La hist\u00f2ria tamb\u00e9 t\u00e9 veu de dona<\/strong><\/span><\/p>\n Potser \u00e9s necessari con\u00e8ixer aquestes i tantes hist\u00f2ries dels ve\u00efns i ve\u00efnes que tamb\u00e9 s\u00f3n protagonistes de la hist\u00f2ria, una hist\u00f2ria que \u2013sovint- nom\u00e9s s’escriu a conveni\u00e8ncia dels qui manen oblidant que, sense el dia a dia, no hi ha ni societat ni pa\u00eds que es pugui desenvolupar.<\/span><\/p>\n Potser, per exemple en relaci\u00f3 a l’emigraci\u00f3, ens ajudarien a entendre que \u00e9s un fet sovint for\u00e7at per les circumst\u00e0ncies de la vida i que, dep\u00e8n de com la societat d’acolliment ho tracti, pot esdevenir integrador o marginal. Aix\u00f2 tamb\u00e9 dep\u00e8n una mica tamb\u00e9 de tots plegats, de la nostra consci\u00e8ncia i comprom\u00eds hum\u00e0 perqu\u00e8 tots i totes tenim la mateixa condici\u00f3 de persones.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Era el 12 de desembre passat, amb motiu de la jornada de portes obertes que havia organitzat l’Ajuntament d’Igualada per donar a con\u00e8ixer el nou Centre de Dia per a la gent gran.<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":59065,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26656],"tags":[],"class_list":["post-63024","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-memoria"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n