\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Ahir va ser un dia una mica estrany. I quan dic estrany no em refereixo a negatiu. Nom\u00e9s estrany.<\/span><\/strong> <\/p>\n Deia m\u00e9s o menys que “La Gu\u00e0rdia Civil estava buscant una pastera que pel que sembla hauria bolcat i on viatjaven trenta i tantes persones i dues dones”. Aix\u00ed, directe al cervell i al cor.<\/span><\/span><\/p>\n Despr\u00e9s i ja a casa em topo amb la not\u00edcia que una magistrada de Vit\u00f2ria va preguntar a una dona si “va tancar b\u00e9 les cames” despr\u00e9s de presentar una den\u00fancia per maltractament f\u00edsic, ps\u00edquic i abusos sexuals, segons l’associaci\u00f3 Clara Campoamor.<\/span><\/p>\n Suposo que ja s’ent\u00e9n per qu\u00e8 vaig qualificar abans d’estrany el dia. Dos clars exemples de com el patriarcat segueix imposant la seva llei en les vespres del 8 de mar\u00e7, Dia Internacional de les Dones, de totes les Dones.<\/span><\/p>\n A la primera not\u00edcia (i sense entrar en el fons de la not\u00edcia) la PERSONA que la va redactar independentment de si va ser dona o home, ens va excloure a les dones de la condici\u00f3 de persones. Directament va adjudicar aquesta condici\u00f3 als homes, ja que a les dones ens nomena expl\u00edcitament. S\u00f3n les trampes del llenguatge. No crec que sigui tan dif\u00edcil d’entendre que les dones tamb\u00e9 som persones, no?. Doncs ja veiem que per a alguna gent no ho som i ens treuen expl\u00edcitament d’aquest concepte.<\/span><\/p>\n El llenguatge, com a element transmissor d’idees i valors, es converteix en aquest cas en una potent arma del patriarcat, fins i tot nomenant, perqu\u00e8 ho fa precisament per diferenciar-nos de la condici\u00f3 de persona i deixar-nos en la infra-condici\u00f3 de dones a l’homogene\u00eftzar els termes de persona i homes. D’aquesta manera es continua naturalitzant la superioritat del mascul\u00ed en el nostre espai simb\u00f2lic i, per tant, el sistema segueix funcionant com sempre.<\/span><\/p>\n I, com ja he dit en alguna ocasi\u00f3, aquesta naturalitzaci\u00f3 de la desigualtat la converteix en invisible i en ser invisible passa completament desapercebuda. I no podem oblidar que no per invisible \u00e9s inexistent, ja que en analitzar una mica not\u00edcies com la que vaig escoltar ahir que, a priori sembla inofensiva i fins i tot ens nomena, en realitat \u00e9s una altra trampa que amaga pura viol\u00e8ncia estructural. Ens est\u00e0 llan\u00e7ant el missatge clar i contundent que les estructures patriarcals i clarament jer\u00e0rquiques no es toquen. I aix\u00f2 tal com sabem, va amarant els nostres cervells fins que en el nostre espai simb\u00f2lic no hi hagi dubtes.<\/span><\/p>\n La segona not\u00edcia \u00e9s viol\u00e8ncia masclista de primer ordre i tamb\u00e9 exercida des de i amb el llenguatge. La jutgessa en q\u00fcesti\u00f3 en preguntar a la dona que havia denunciat viol\u00e8ncies masclistes est\u00e0, no nom\u00e9s revictimitzant a la mateixa v\u00edctima, sin\u00f3 exercint de nou viol\u00e8ncia estructural, ja que ho fa des del poder que li d\u00f3na la toga de jutge. Com \u00e9s possible tenir tan poca sensibilitat amb una dona que ha estat agredida sexualment i que l’ha denunciat? Per ventura aquesta jutge des de la seva aparent misog\u00ednia no sap el dolor que est\u00e0 causant cada vegada que q\u00fcestiona la veu de la v\u00edctima o que no la deixa acabar en les seves exposicions del que li ha passat? La meva amiga Emilia em deia fa poc que \u00e9s molt greu el que est\u00e0 passant a la judicatura pel que fa a les dones. El dia a dia li d\u00f3na la ra\u00f3.<\/span><\/p>\n A vegades les paraules fan molt m\u00e9s mal que els cops. Sobretot quan aquestes paraules s\u00f3n pronunciades amb aquesta injust\u00edcia tan ferotge per part de qui ha de protegir i donar empara i veracitat a qui s’atreveix a denunciar.<\/span><\/p>\n De nou el llenguatge com atro\u00e7 arma del patriarcat per q\u00fcestionar i posar la veu de la dona agredida per sota de les actuacions de l’home que la va agredir. Novament les paraules com dards enverinats per desvirtuar la veu de la v\u00edctima que demanava empara a la just\u00edcia. Un altre exemple m\u00e9s de com se les gasta el patriarcat en quant se li q\u00fcestiona. I aquesta vegada des de la posici\u00f3 de poder d’una dona jutgessa qui es veu que no ent\u00e9n ni d’empatia ni de respecte cap a les persones que t\u00e9 davant seu i, que malgrat ser la denunciant, va rebre una altra dosi de viol\u00e8ncia masclista. Aquest cop estructural.<\/span> Sense els estudis de g\u00e8nere i les reflexions feministes, aquest tipus d’actuacions, sobretot la primera per ser menys escandalosa, podrien passar completament desapercebudes per al conjunt de la societat i perpetuar d’aquesta manera un sistema opressor i profundament injust com ho \u00e9s el patriarcat.<\/span><\/p>\n Hem de ser conscients de la import\u00e0ncia que cobren les paraules a l’hora de perpetuar les estructures de poder i de propagar aquest tipus de viol\u00e8ncia masclista que \u00e9s la viol\u00e8ncia estructural.<\/span><\/p>\n No nom\u00e9s es tracta de fer un \u00fas no sexista dels llenguatges, que tamb\u00e9, sin\u00f3 de saber qu\u00e8 diem realment quan ens expressem. Quin missatge estem transmetent als que estan al nostre voltant.<\/span><\/p>\n Com hem vist en els dos exemples del que va passas ahir s\u00f3n missatges clarament patriarcals, perversos i condueixen a mantenir l’ordre patriarcal de les coses. I, al mateix temps, quan tots dos s\u00f3n analitzats veiem que tamb\u00e9 profundament violents envers les dones cadascun des dels seus respectius \u00e0mbits, la qual cosa constata la transversalitat de la viol\u00e8ncia exercida des de les paraules.<\/span><\/p>\n Les paraules, com a dards enverinats del patriarcat, poden arribar des de qualsevol rac\u00f3 de la nostra quotidianitat i provocar-nos r\u00e0bia i dolor de manera totalment injustificada.<\/span><\/p>\n En la mesura que siguem capa\u00e7os de treure estar situacions de la seva “normalitat invisible” aconseguirem avan\u00e7ar cap a una societat menys violenta tamb\u00e9 en el simb\u00f2lic i esperem que m\u00e9s igualit\u00e0ria en tots els aspectes.<\/span><\/p>\n En aquest afany caminem moltes de nosaltres i cada vegada m\u00e9s companys conscients d’aquesta desigualtat. S\u00f3c optimista i les llavors d’avui segur que germinaran dem\u00e0 per aconseguir l’objectiu desitjat.<\/span><\/p>\n Cada dia ha de ser un 8 de mar\u00e7 !!!!<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 Ahir va ser un dia una mica estrany. I quan dic estrany no em refereixo a negatiu. Nom\u00e9s estrany.Al mat\u00ed mentre condu\u00efa vaig sentir a la r\u00e0dio una not\u00edcia que em va impactar tant pel contingut com per […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":59272,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26337],"tags":[],"class_list":["post-63008","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-8-de-marc"],"yoast_head":"\n
Al mat\u00ed mentre condu\u00efa vaig sentir a la r\u00e0dio una not\u00edcia que em va impactar tant pel contingut com per les formes.
<\/span><\/strong><\/p>\n
Espero que el Consell General del Poder Judicial obri una investigaci\u00f3 i que actu\u00ef amb just\u00edcia amb aquesta senyora togada perqu\u00e8 aquest tipus d’agressions verbals i de q\u00fcestionaments a les dones que tingui al davant no es tornin a produir. Des d’aqu\u00ed agrair a l’Associaci\u00f3 Clara Campoamor seves actuacions a aquest i tants altres casos.<\/span><\/p>\n