Carol. youtube<\/p>\n
La recent estrena de la pel\u00b7l\u00edcula Carol, de Todd Haynes, ens brinda una magn\u00edfica oportunitat per rellegir o descobrir la novel\u00b7la hom\u00f2nima de Patricia Highsmith en la qual s’inspira el film. \u00c9s una hist\u00f2ria d’amor l\u00e8sbic que, com tants altres llibres de l’escriptora nord-americana, parteix de la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n “Cap escriptor revelaria mai la seva vida secreta, seria com despullar-se en p\u00fablic”, va anotar Highsmith<\/strong> en un dels seus quaderns a 1990. Per\u00f2 la seva inf\u00e0ncia, els seus amors, les seves obsessions apareixen en moltes de les seves novel\u00b7les i relats i d’ells en parla profusament en els 38 quaderns i 18 diaris, que, entre altra documentaci\u00f3, va llegar a la seva editorial su\u00efssa Diogenes. Coneixem bona part del seu contingut gr\u00e0cies a la tasca de la seva bi\u00f2grafa Joan Shenkar<\/strong> i la de l’escriptor i periodista alemany Paul Ingendaay<\/strong>.<\/span> Carol<\/em> (Anagrama, cinquena edici\u00f3, 2015) narra l’amor entre Therese Belivet (Rooney Mara<\/strong> en la pel\u00b7l\u00edcula) i Carol Aird (Cate Blanchett<\/strong>). Es coneixen en uns grans magatzems de Nova York, en els quals Therese treballa com a venedora i Carol li compra una nina. L’espurna sorgeix immediatament. Una cosa semblant li va passar a Highsmith. Ho explica en el pr\u00f2leg: “La inspiraci\u00f3 d’aquest llibre em va sorgir a la fi de 1848, quan vivia a Nova York. Hi havia acabat d’escriure Estranys en un tren<\/em> (la seva primera novel\u00b7la), per\u00f2 no es publicaria fins a finals de 1949. S’acostava nadal i jo estava una mica deprimida i bastant escassa de diners, aix\u00ed que per guanyar alguna cosa vaig acceptar una feina de dependenta en uns grans magatzems de Manhattan (…) “.<\/span> Un mat\u00ed va apar\u00e8ixer una dona rossa i sofisticada, amb un abric de vis\u00f3. Li va causar un gran impacte. Semblava irradiar llum. “[…] Em vaig sentir rara i marejada, a punt de desmaiar-me, per\u00f2 al mateix temps vaig sentir una elevaci\u00f3 de l’esperit, com si hagu\u00e9s tingut una visi\u00f3”.<\/span> Aquesta mateixa nit va escriure vuit p\u00e0gines en un dels seus quaderns. En Carol, no hi ha assassinats ni viol\u00e8ncia f\u00edsica, per\u00f2 s\u00ed tots aquests elements que fan tan pertorbadores les novel\u00b7les de Highsmith, mestra en convertir la quotidianitat en inquietant i angoixant. Qui millor l’ha definit \u00e9s Graham Greene<\/strong>, en el pr\u00f2leg que va escriure per Onze<\/em>, el seu primer llibre de relats. “Ha creat el seu propi m\u00f3n, un m\u00f3n claustrof\u00f2bic i irracional, en el qual vam entrar cada vegada amb un sentiment de perill personal, amb el cap inclinat per mirar de dalt a baix, fins i tot amb certa retic\u00e8ncia, ja que anem a experimentar plaers cruels, fins que, en algun punt, all\u00e0 pel cap\u00edtol tercer, es tanca la frontera darrere nostre, i ja no podem retirar-nos”.<\/span> Seguim els passos de Therese i Carol amb la sensaci\u00f3 permanent que alguna cosa terrible passar\u00e0. Emprenen un viatge cap a l’Oest que m\u00e9s sembla una fugida. Carol es troba enmig d’un proc\u00e9s de divorci en qu\u00e8 es juga la cust\u00f2dia de la seva filla. Porta una pistola. Les segueix un detectiu contractat pel marit.<\/span> Patricia Highsmith (1821-1995) no ho va tenir f\u00e0cil amb aquesta novel\u00b7la. Quan Hitchcock<\/strong> va comprar els drets d’ Estranys en un tren<\/em> (1951), la seva editorial, Harper & Bros, es va entusiasmar i li va demanar una altra “novel\u00b7la Harper de suspens”. No els va agradar gens The Price of Salt<\/em>, t\u00edtol original de Carol<\/em>, i la van rebutjar. Finalment, la va poder publicar en una altra editorial, el 1952, sota el pseud\u00f2nim de Claire Morgan. A l’any seg\u00fcent, l’edici\u00f3 en butxaca va obtenir un gran \u00e8xit, per\u00f2 fins a 1984, no va apar\u00e8ixer una edici\u00f3 revisada i no va permetre que es publiqu\u00e9s amb el seu t\u00edtol veritable i signada amb el seu propi nom fins a 1990.<\/span> En les edicions de 1984 i de 1990, en sengles pr\u00f2legs, d\u00f3na compte de les dificultats que va tenir per publicar Carol. En 1984, escriu: “La novel\u00b7la homosexual de llavors (d\u00e8cada dels quaranta i principis dels cinquanta) tendia a tenir un final tr\u00e0gic. En general, solia tractar d’homes. Un dels personatges principals, si no tots dos, havia de tallar-se les venes o ofegar-se volunt\u00e0riament a la piscina d’alguna bonica mansi\u00f3, o b\u00e9 havia de dir-li ad\u00e9u a la seva parella perqu\u00e8 havia decidit triar la via recta. Un d’ells (o d’elles) havia de descobrir l’error dels seus costums, la dissort que l’esperava, i havia de conformar-se per … qu\u00e8? Per qu\u00e8 li publiquessin el llibre? Per garantir l’editor que ning\u00fa li posaria l’ull de vellut per haver defensat l’homosexualitat? “.<\/span> M\u00e9s endavant, afegeix: “El 1952 es va dir que The Price of Salt<\/em> era el primer llibre gai amb final feli\u00e7”. Feli\u00e7 del tot, no, per\u00f2 s\u00ed Therese i Carol emprenen un futur juntes, per molt que hagin perdut en el cam\u00ed.<\/span><\/p>\n Highsmith sap del que parla, perqu\u00e8 va patir la intoler\u00e0ncia en carn pr\u00f2pia. Parla en els seus diaris de la seva homosexualitat. Explica que als 12 anys sentia que era un noi amb cos de noia. Quan l’escriptor Marc Brandel<\/strong> li va demanar que es casessin s’ho va prendre tan seriosament que va acudir a un psicoanalista per veure si podia “normalitzar-se sexualment”. La va tractar com un cas psicol\u00f2gic. Va sortir pitjor del que havia entrat. Afortunadament, amb el temps va fer amb la seva vida el que va voler.<\/span> Al marge dels problemes, Carol \u00e9s una excel\u00b7lent novel\u00b7la de suspens psicol\u00f2gic. Nom\u00e9s t\u00e9 un perill, com totes les novel\u00b7les de l’escriptora: s’entra en el pertorbador territori Highsmith i d’aqu\u00ed \u00e9s dif\u00edcil sortir-ne.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Carol. youtube La recent estrena de la pel\u00b7l\u00edcula Carol, de Todd Haynes, ens brinda una magn\u00edfica oportunitat per rellegir o descobrir la novel\u00b7la hom\u00f2nima de Patricia Highsmith en la qual s’inspira el film. \u00c9s una hist\u00f2ria d’amor l\u00e8sbic que, com […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":31795,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26518],"tags":[],"class_list":["post-62893","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-literatura"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
Therese \u00e9s l’alter ego de l’escriptora. Carol s’inspira en l’apassionada relaci\u00f3 que va mantenir amb Virginia Kent<\/strong>, una dona de l’alta societat, divorciada a la qual li van arrabassar la cust\u00f2dia de la seva filla. Retrobem a Virginia a El tremolor de la falsificaci\u00f3<\/em>.<\/span>
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n